Albert Riba

L'Albertina (1): "Fer el que ens agrada no te mèrit, però el que sí que en té és atrevir-nos a fer-ho"

2011-06-11T10:27:00.000+02:00

Nou any, Nova etapa i Nou Blog

2010-01-06T20:39:00.000+01:00

Fa prop mes d’un any vaig decidir introduir-me en el món dels Blogs, bàsicament amb dos objectius:
-cercar un espai on poder plasmar les reflexions o “palles mentals”

- millorar la meva capacitat d’escriure, tot i que encara cal millorar-la molt

Vaig començar amb una línea editorial on explicava quasi cada dia que feia i em feia reflexionar però un bon amic un dia em va dir ... “perquè no en fas menys i més bones?” .. i això vaig fer.

Al cap de pocs mesos vaig reorientar-me cap a temes més d’emprenedoria, lideratge i formació, ja que veia que a la gent li agradava més aquest nou estil editorial .. i sobretot, amb aquest estil més “bucòlic” que diu l’amiga Gemma que tinc.

Fa poc, un alumne d’un seminari i ara molt bon amic, en Ramon, expert en temes de internet i usabilitat em va dir ... “jo t’ajudo Albert a donar-li més qualitat”

Per tant .. aquí em teniu ... Any Nou, Nova Etapa i Nou Blog!

http://albertriba.com/index.php/ca.html

Espero el gaudiu d'aquest canvi i sobretot ... hi interactueu!!

Gràcies Ramon!!

Els posts més visitat del 1er Any del meu Blog !! ... GRACIES!

2010-01-01T21:52:00.000+01:00

Gràcies a les 5.146 visites d’un any, que han visitat 9.989 planes, vull compartir avui amb vosaltres els tres posts més consultats i que més han agradat

Anatomia del Bon Líder
http://albertriba.blogspot.com/2009/10/anatomia-del-bon-lider.html

Viu el dia, és el millor regal
http://albertriba.blogspot.com/2009/09/viu-al-dia-es-el-millor-regal.html

Els 4 ions de l’emprenedor
http://albertriba.blogspot.com/2009/09/els-4-ions-de-lemprenedor.html

Moltes gràcies a tots i seguirem treballant per millorar-ho

Tens un amic polític?? Pobret!

2009-12-30T15:51:00.002+01:00

Avui era a casa dels pares i mentre El Periódico he vista l’enquesta del CIS on se’ns diu una cosa molt greu!

La tercera preocupació mas important de la nostra societat és LA CLASSE POLÍTICA! ... i a més tenint present que les dues primeres també depenen d’ells en molta mesura! .. atur i problemes econòmics!

Sóc conscient que ser polític no és fàcil però tampoc és fàcil arrancar una empresa, treballar a un banc i fins i tot si m’apures, ser policia local! .... ara ... el Política ha decidit ser-hi ell! .. sens dubte és una aposta, lo que també s’ha reconèixer!

Sóc conscient que no tots són iguals!! ... en conec uns quants/tes i certament l’excepció confirma la regla! .. a més vaig tenir las sort de poder impartir formació amb entorns polítics on puc dir, que a la part “no alta” .. hi ha gent molt i molt maca, gent que creu amb ideals i lluita per ells! ... no per les butaques! .. gràcies a vosaltres per mantenir la flama.

Sóc conscient que algú poder ... i tu que fots? Només et queixes? ... doncs en cert punt pot haver-hi raó ... però ... hi ha altres formes de poder impactar en la societat que volem, des de l’associacionisme o voluntariat ... com fem a Jove Cambra o com fins i tot , fan els de IgualadaDecidim ... que fins i tot venen cupons per financiar una idea que creuen

En resum .. sino estem d’acord ... cal pensar dues coses:

"Estem fotuts a nivell de líders i referents a la societat actual ... i molt"

“La millor manera de defensar-se no és aguantar, es empènyer”

Adjunto tres links interessants

Article
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=672630&idseccio_PK=1008

Anatomia del Bon Líder ... un post vaig fer un dia sobre això
http://albertriba.blogspot.com/2009/10/anatomia-del-bon-lider.html

Les butaques .. per tots es sabut
http://albertriba.blogspot.com/2008/12/opini-les-butaques-per-tots-es-sabut.html

La Cogeneració Humana

2009-12-27T11:18:00.001+01:00

Fa dies volia parlar sobre l’automotivació de les persones perquè sobretot, en moments durs o moments de soledat, tothom es pregunta:

“i qui motiva a un mateix?”
“i qui motiva al líder o al emprenedor?”

Doncs aquí és on volia ens dugués el concepte “cogeneració humana” que ja he explicat en algun dels seminaris o ensaïmades que he anat fent.

Què no vol dir?

Si cerquem a internet el concepte Cogeneració Humana trobarem que un cementiri de Anglaterra està utilitzant els processos de crematori per crear energia pel mateix centre ... és un cas real, però no sobre el que vull fer referència!

Què SI vol dir?

L’ésser humà té un gran característica molt més gran del que ens pensem en suportar situacions crítiques. Som capaços de superar-nos i sobreviure dia a dia, mes a mes, any a any ...

Però en el dia a dia, cal que siguem capaços de saber lluitar i generar-nos internament noves motivacions, il•lusions, reptes, somnis, desitjos, etc ...

Per tant ...

Mirem al nostre voltant, gaudim del nostre entorn (familiar, amics, etc) ,i “somniem” nous horitzons que ens motivin, perquè aquests horitzons, són els que ens faran anar endavant, i sobretot ... generar-nos noves motivacions i energia ...

Perquè

La millor màquina de generació d’energia, és l’humana.

L’Autobús de l’emprenedor

2009-12-24T12:25:00.002+01:00

Quantes vegades us heu plantejat la VisIÓ (els quatre ions de l’emprenedor) ... on vull estar d’aquí 10 anys??

Molta gent jove i no tant jove, té aquest dubte .... i molts comencen a definir grans coses, grans projectes, grans alternatives, etc ... però abans de fer grans obres, cal fer-ho més fàcil ... cal saber ...

Quina plaça de l’autobús vols?

I que vol dir això??

Doncs que a un autobús pots ....

-pujar per davant per la porta gran, o per darrera per la porta petita
-agafar el volant al conductor i ser tu qui condueix l’autobús
-ficar-te al costat del conductor i està al davant de tots o bé, ficar-te a última fila perquè no se’t vegi o simplement, perquè et be de gust
-ser tu qui decideix no agafar-ho ... com allò que diuen “els tren sols passa un cop a la vida”
-decidir mirar d’entrar al autobús quan ja ha marxat ..
-ficar-te a segona o tercera fila,
-a mig autobús per veure com avança tots i depenent dels marejos, tirar endavant o darrera
-emparrar-te al sostre l’autobús, com passa molts cops a l’Índia! ... :)
- i així podríem seguir

I això con lliga amb l’emprenedor?’

Doncs com deia ahir a l’amic Carles, cal que en una situació així, sapiguem definir quina plaça de l’autobús de l’emprenedor volem agafar ...

-decidir si vull agafar el volant del meu propi projecte ... emprenedor
-decidir si vull seure a segona o tercera fila per rodar-me i poder més endavant fer el salt .. intraemprenedor
-decidir si vull seure sempre a segona o tercera fila .. poder ser dirigent
-decidir si vull seure sempre al mig de l’autobús ... assalariat
-decidir si vull seure al final de l’autobús i no haver-me preocupar de moltes coses

No és fàcil, però un cop decidida aquesta VisIÓ ... però després ja vindran els altres ions ... recordeu ... :)

http://albertriba.blogspot.com/2009/09/els-4-ions-de-lemprenedor.html

Au doncs ... Passin per caixa i decideixen el bitllet a comprar

PD: totes les places son correctes, lícites i acceptables! ... 

Emprenedor .. ja fas K.I.S.S.??

2009-12-20T23:47:00.002+01:00

Què vol dir K.I.S.S.??

D’entrada tots segur que pensarem amb “un petó de l’estimada” .. o estimat es clar, sigui parella, amic o familiar!! ... però perquè quedar-nos aquí?? .. “un petó a l’idea?”

Qualsevol de nosaltres, quan fem una cosa o volem lluitar per ella, cal ho fem amb Passió (2on Ió de l’Emprenedor) .. però a part d’això cal fer una altre cosa ...

Cal fer K.I.S.S.

I què vol dir fer K.I.S.S.?

K.I.S.S. vol dir “Keep It Simple Stupid” o per ser més fins “Keep it Short Simple”

... escolliu vosaltres mateixos!!

Per tant .. quan tingueu que crear un títol, un projecte, una empresa o algo .. penseu en fer-ho sempre K.I.S.S. ... després ja ho desenvoluparem!!

Abreujar és una virtut perquè demostra saps de que parles, optimitzes i sobretot, respecte el temsp del que t’està escoltant .. i això et fa empatic!

Muacks

El mèrit de l'atreviment

2009-12-17T20:49:00.001+01:00

Quants de vosaltres esteu fent lo que es agrada a la vida?

O la feina?
O als estudis?
O amb la parella?
... etc

Quan feu els que us agrada, que us diu la gent??

Tu rai que fas lo que t’agrada!
Tu rai que disfrutes amb lo que fas!
Tu rai que no tens problemes!
... etc

Quina és la diferencia moltes vegades?

L’única diferencia és que moltes d’aquestes persones s’han atrevit a fer quelcom, a fer un CANVI que els ha dut passar d’un escenari on no estan contents i no els satisfà, a la recerca d’un nou espai o escenari millor o si menys no, amb més expectatives

Molta gent diu que les persones que fem el que volem tenim sort o si més no, molts diuen ..

“quin mèrit té fer lo que vols”

Doncs NO ... el mèrit es atrevir-se a fer quelcom ... és a dir, el mèrit es fer CLICK i provocar el canvi!! .. perquè fer lo que ens agrada és molt fàcil!!

Per tant

“Fer lo que ens que ens agrada no te mèrit, però el si que en té atrevir-nos a fer-ho”

Quin ha estat el vostre darrer “ATREVIMENT”

PD hi ha coses impossibles .. però menys de les que ens pensem ... :)

Les parets no cauen soles

2009-12-13T23:24:00.002+01:00

Estem en una societat on molts cops veiem certes coses, barreres o activitats com a una muntanya tant gran que creiem que no la podrem moure ni sobrepassar-la ... casos com ...

El mur de Berlin ...
La Marató vol fer caure les malalties minoritàries i problemes de la societat ...
Es fan referèndums per trencar barreres amb Espanya ...
El FcBarcelona vol fer caure el malefici de la Campionat de Món de Clubs ..
...

I així en podríem trobar segur uns quants més ....

Però?

Aquestes parets o murs no cauen per si sol ... cal que nosaltres com a societat civil col•laborem amb Marató, que organitzacions montin referendums, etc .. perquè el món canviï, perquè ..

“Sino fem res, no passarà res”

Tot això vull lligar-ho amb una frase que em va comentar en Pere Prat quan ens vam veure fa un cap de setmana

“Les parets no cauen soles”

Per tant ... “apunteu, empenyeu i canvieu” .... “perquè algu ajudi a fer caure parets”

Per cert ... quines altres parets voleu fer caure??

AELAD: Els cinc valors de l’emprenedor

2009-12-08T18:18:00.000+01:00

Què és això d’AELAD?

Doncs és un concepte que he explicat en varis seminaris meus sobre el procés d’emprenedoria ... és a dir, Emprendre és un estat permanent on cal cultivar i cuidar, considero personalment, cinc conceptes claus.

Quins son?

APRENDRE ... el procés d’emprendre comporta que estàs emprenent SEMPRE ... aprens a llençar-te a la piscina, aprens a nedar amb dues gotes d’aigua, aprens a treballar amb equip ... etc

EMPRENDRE ... emprens moltes coses i normalment a varis llocs, projectes personals, empreses, socials, etc ... forma part del nostre ADN

LIDERAR ... Emprendre sense liderar em costa molt de creure ... quan emprens tens una visió o idea que has de ser capaç de tirar-la endavant i sobretot, engrescar a gent perquè comparteixin aquesta visió

ARRISCAR ... Emprendre sense arriscar no és res ...  ... arriscar no vol dir ser suïcida, vol dir sols .. controlar els riscos i assumir-ne és clar

DISFRUTAR ... tot lo que hem de fer és perquè ens motiva i ens agrada, per tant ... cal disfrutar i llevar-se cada dia amb ganes de fer-ho i divertir-se ... és clar que hi haurà moments de cremor .. però tots passem per aquí

En resum ... si aprens mentre emprens, lideres i arrisques, quasi segur que t’ho passaràs teta .. :) .. disfrutaras!!

Per tant .. AELAD POWER ... :)

TOM PETERS!! .. Apunta sempre alt!!

2009-12-06T23:53:00.000+01:00

Poc a dir .. sols escoltar al gran mestre Tom Peters ... negocis són passió, treballar amb els millors, fracàs de l’imaginació, ... mireu mireu el vídeo!!

Innovacionar ... l’Acció d’Innovar

2009-12-01T23:39:00.001+01:00

El dissabte passat vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència d’en Franc Ponti a EADA i tenir un breu intercanvi d’opinions amb ell. Realment va donar gust de veure com si es podem transmetre conceptes clars, directes i amb una bona aproximació al auditori

Quins van ser els punts claus em van agradar??

-la vinculació directe i clara entre “innovació i èxit”
-“si podem imaginar-ho, hem d’intentar-ho” .. ho deien els de Circ du Soleil
-Els 7 moviments per construir una empresa innovadora

I aquest darrer punt vull comentar ràpidament quins eren, però sobretot vull encoratjar-vos a comprar-vos el llibre o assistir a una de les seves xerrades .. :)

Quins son els moviments?

1er – RUMB
Camí que segueix l’assumpte

2on – EQUIP
Grup de persones organitzades amb un objectiu determinat

3er – CANVI
Acció de canviar coses i posar-ne una altre al seu lloc

4art – TENDENCIA
Orientació o direcció de l’evolució d’una cosa

5è – CREATIVITAT
Capacitat de crear i de fer coses a partir del no res

6è – PROJECTE
Estudi detallat d’una cosa a realitzar

7è – RESULTAT
L’objectiu

Així doncs ... com vam dir l’any 2005 a La universitat de Tardor d’Igualada ..

Innovacionar ... l’Acció d’Innovar

Judo Verbal .. un món on endinsar-se!

2009-11-28T20:58:00.003+01:00

L’altre dia per motius de feina vaig conèixer una persona que porta molts anys amb temes de seguretat i temes militars. Una persona que ha viscut situacions extremes degut a les situacions límit que comporta el fet d’estar enmig de la guerra com ara Bòsnia o fins i tot, protegint a un màxim mandatari de qualsevol país.

En aquella conversa, que va ser molt i molt gratificant, em va explicar breument el concepte de Judo Verbal, del qual avui us vull citar alguns conceptes bàsics, perquè vull compartir-ho amb vosaltres.

Què és el judo?

Si fem una recerca acurada al món de internet, veurem que el concepte judo moltes vegades utilitza valors com suavitat, equilibri, benefici mutu, eficiència, etc .. sobretot cercant un desenvolupament personal i una recerca de l’excel•lència

Què és la comunicació verbal?

Per comunicació tots sabem lo que ens van ensenyar a l’escola, “emissor, canal, missatge, receptor, feedback ...” ...

Què és el judo verbal?

Doncs ve a ser un sistema de comunicació que originàriament va ser utilitzar i creat pels cossos policials i que avui en dia s’està utilitzant en molts més entorns de la vida pública.

És un sistema que utilitzant els conceptes del judo, permet afrontar situacions extremes davant d’entorns molt complicats, i gràcies a unes tècniques i metodologies, girar aquesta situació i convertir-la en una situació més positiva, mantenint sempre el respecte i autoritat.

Un concepte poc conegut com a tal i poder si sota altres noms, però segur “un món per descobrir”

Les formigues si treballen en equip!

2009-11-26T23:05:00.000+01:00

Ahir venint del viatge de Madrid parlàvem al cotxe dels documentals d’animals i sobretot, de com s’arriben a semblar moltes actituds i comportaments d’animals .. al igual que els pingüins o cucs de seda faig servir en els meus seminaris.

L’altre dia al blog d’en David Balaguer http://quienmotivaalmotivador.blogspot.com/ vaig descobrir aquest vídeo sobre el treball en equip que vull compartir avui en vosaltres, on podem veure l’exemple de treball en equip

Per això avui amb vídeo volia animar-vos a mirar als animals des d’aquest altre punt de vista ... que ells ens podem ensenyar molt també!

La suma de talent és exponencial i no aritmètica

2009-11-21T20:52:00.003+01:00

Als estudiants de macroeconomia i microeconomia, als diaris econòmics o els més generalistes, a les tertúlies de radio o tv ... s’omplen molts cops de boca de conceptes com ara OA Oferta Agregada o DA Demanda Agregada, és a dir, SUMAR!!

Fa dies com alguns ja haureu vist al meu Facebook, he penjat varis vídeos del que considero és un dels millors CD de la història .. Pavarotti and Friends on es pot veure una combinació de Duets brutals barrejant estils diferent i sumant cadascú lo millor d’ells.

I tot això perquè?

Per obrir la MENT!! .. per apostar pel TALENT AGREGAT!

Hem de pensar SEMPRE en obrir la MENT, treure-ns les ORELLERES HUMANES i sumar gent amb TALENT!! ... perquè la suma de talent es EXPONENCIAL i NO ARITMETICA

Com exemple us adjunto dos vídeos però si us plau .. seguiu l’ordre dels dos i després opineu!!

El color transparent!

2009-11-19T00:52:00.000+01:00

El dissabte passat a Vilanova i la Geltrú vaig fer una breu aportació en un seminari de “Comunicació i com parlar en públic” que impartia el bon amic i expert Xavier Falgar. El tema tractar va ser “la mirada”

L’altre dia l’amiga Maria em va comentar que tenia una entrevista molt important i que estava molt nerviosa, però li vaig dir, com es obvi, “sigues natural, sigues tu mateixa!”

Avui a l’event de Pharma Networking Spain en David Soler ha fet una presentació sobre Social Media on un dels punts era la “transparència”

I tot això perquè? Us penseu vull parlar de colorometria??

Doncs no!

La mirada de la gent acostuma ser natural, és a dir, transmet les coses com són realment.

La naturalitat de les persones fan que siguem nosaltres mateixos i ”no falsegem”

Els colors naturals en pintura són aquells que ens deixen veure lo que hi ha sota amb més o menys claretat

La transparència de les coses i dels nostres actes, fa que les coses siguin més senzilles i més directes, gens rebuscades

Per això cal que “potenciem la transparència” i “no intentem ser persones transparents ni fosques” ... :)

Llavors em pregunto ...

Quin és el teu color preferit??

Fe + Fe’R = Futur

2009-11-15T14:06:00.001+01:00

Una de les grans avantatges de la nostra llengua, el català, és que molts cops trobem molts mots similars, com aquests dos, que ens donen molt i molt de joc!!!

Fe!!! ... tot sabeu que m’agrada molt aquest concepte més enllà de la religió .. sino en el sentit de que cal tenir fe en les persones i sobretot, que les persones tinguin fe en si mateixes i en les seves idees, visions o somnis.

Fer!!! ...cal passar a l’acció i començar a fer coses i prendre decisions per d’assolir allò que ens anima a treballar i lluitar cada dia .

Per tant, si tenim FE i deixem FER, tenim moltes eines que per anar CONSTRUINT EL FUTUR, i no el futur que volem nosaltres, sino el FUTUR QUE VOLEN ELLS!!! .. als que deixem FER!

Per tant .. no ens tallem, Fe + Fe’R = Futur

I això em fa pensar amb els dos posts de fa dies que us adjunto, per si voleu “rellegir-los com jo m’he fet” .. :)

Els 4 ions de l’emprenedor ... 1er i 3er ... :)
http://albertriba.blogspot.com/2009/09/els-4-ions-de-lemprenedor.html

Fe davant l’il•lusió pel control
http://albertriba.blogspot.com/2009/10/fe-davant-l-illusio-pel-control.html

Quin és el contrari de delegar?

2009-11-09T23:48:00.000+01:00

Avui volia exposar-vos un tema molt important en quant al lideratge i sobretot, a la gestió d’equips de treball, dos conceptes claus que ben portats et permeten arribar a qualsevol lloc, i no tant ben portats, fa que costi moure’s.

Aquests dos conceptes els treballem en molts seminaris i concretament sota dos conceptes abreujats que podríem dir:

Lideratge ... és fer fàcil les coses i sobretot, facilitar recursos, eines i visions clares perquè el equip comparteixi un mateix horitzó

Treball en equip ... quan d’important és treballar en equip perquè ens permet arribar molt més lluny compartint que no pas amagant!!!!

Per tant ... Liderar + Treball = Delegar

Un bon líder quan delega quelcom al seu equip, els hi dona una visió clara, els facilita recursos i els motiva a començar ... això si, amb una bona comunicació i relació personal.

Llavors em pregunto?

Quan això no passa ..... com li diríeu?? ... i no sigueu clàssics si us plau!... :) .. no digueu “marrons” ..

Gràcies per les vostres aportacions

El Cor de té llengua!

2009-11-07T00:31:00.000+01:00

Avui volia escriure quelcom al blog i he començat a fer dues coses però no “he trempat”, llavors he anat al Facebook i he vist l’amiga Gemma, on hem comentat el seu article sobre l’emoció que ha aparegut a la nova web de JCI Vilanova ... www.jcivilanova.org

Llavors parlant parlant .. li he escrit “”El Manel té un cor amb llengua”

Doncs això ...

Perquè la gent quan vol dir coses pensa en grans frases, grans discursos, grans monòlegs i no pensa gaire amb el cor, amb passió i sobretot, com també sap l’amic Osmán “foradar cors i foradar cervells”

Què vull dir amb això??

Que moltes vegades hem de deixar que parli el cor per davant de tot ... donem la paraula al cor que ja veureu com no s’enrotllarà gaire però segur que arribarà ... i molt endins

Això doncs ... que creieu??

El cor té llengua???

“Som lo que tenim, serem lo que desitgem”

2009-11-03T23:59:00.002+01:00

L’altre dia vaig llegir la següent frase que diuen deia San Agustí:

“Si vols conèixer una persona no li preguntis que pensa sino que estima”

Avui a més, imprevistos de la carretera, m’han recordat un cop més que realment som un país del Nord d’Àfrica, perquè ho cauen quatre gotes o hi ha un accident, i tot es col•lapse. Llavors he pensat.

“Som lo que tenim”

Després pel Facebook he parlat amb una amiga que fica al seu perfil que lo millor està per arribar, llavors parlant amb ella em diu :

“Tinc ganes de lluitar pels meus somnis”

A més l’altre dia amb l’amic Jaume parlàvem d’un tema i vaig explicar-li el Cicle Motivacional on sempre acabo dient ..

“La frustració és la no acció”

I tot això m’ha fet recordar una idea he tingut quan era fent cua al cotxe i que escrit en un tros de paper d’un extracte bancari, i que resulta ser el post d’avui (no era el contracte del Mesi)

“Som lo que tenim, serem lo que desitgem”

Llavors, cal ens preguntem!!!

Sé que tinc realment avui, i per tant .. se qui soc?
Sé que és allò/somni/desig que em fa tremolar, emocionar, estimar i/o tenir passió per aconseguir?
Sé que he de passar a l’acció?
Sé que no ho intentat prous cops?

Si ens contestem tot això veurem clarament que “cal passar a l’acció” i recordar que “la frustració és la no acció”

Per tant ...

Apassionem-nos i lluitem pels nostres somnis!

O com deia un lema de la JCI de no se quin any o com be reflectia la visió d’en Vicenç Ferrer

“Passió per l’Acció”

Per això cal fer lo que diu el següent video!

Formant l’excel•lència

2009-11-01T19:35:00.003+01:00

Ja han passat 24 hores de la realització del 1er Dia de la Formació de la JCI i voldria compartir amb vosaltres lo que eren els objectius clars i algunes reflexions

Objectius:
Oportunitats per a nous formadors
Formació per a formadors
Aproximació a les universitats
Nous contactes potencials per a una nova OLM

Si tot això ho sumem i en fem un cocktel, sortirà la visió clara de lo que ha de ser un Formador i per tant, lo que desitgem sigui la formació de la JCI ... Excel•lència!!

Però que vol dir Excel•lència?? .. vol dir tenir ...

Talent ... cal tenir les habilitats o les ganes d’adquirir-les per poder cobrir el procés realment d’una aula ... continguts, interacció, aprenentatge, feedback ...etc

Treball ... ningú regala res a la vida i per això, quan alumne ve a un curs nostres, ha de tenir la sensació que el temps que ens regala ha valgut la pena .. per tant, cal treballar i planificar molt prèviament per a cobrir les seves expectatives

Humilitat ... de saber que no ho saps tot, de que l'alumne sap més del que es pensa, de saber que et cal aprendre molt, de ser igual que tots, de saber donar feedback sense ferir, etc .. humilitat no només de boqueta!!

A Jove Cambra tenim molta gent que compleix aquests tres punts ... un Ramon, un Manel, una Elisa, un Toni, un Xavi, una Eulàlia, un Jordi, etc ... i tots aquests, sumats amb el Jordi, el Magí, el Gerard, Judith, Olga, Carles, Albert, Ramon i Osmán ... i hostatjats per Manresa .. van fer que ahir a Manresa, passes quelcom molt gran , que podríem formular com

“1er Dia de la Formació; Formant l’Excel•lència”

Com tot sabeu, soc amic d’en Po de Kung Fu Panda, per això us adjunto nou video mig sorpresa que vaig passar ahir al finalitzar la jornada, sols cal canvieu Kung Fu per Formació

Una abraçada a tots!!!

Anatomia del bon líder

2009-10-28T20:21:00.005+01:00

Darrerament i segur per el meu estat d’abducció en el món de la formació, miro de vincular molts temes com el lideratge i referència, dins dels processos formatius, com el dissabte passat vaig tenir la sort de poder explicar al Ramon i Osmán.

Personalment crec que un formador és un comunicador, i tot líder hauria de ser un bon formador, a part de facilitador!! .... i d’aquí va néixer el concepte “Anatomia del bon líder” que vull compartir amb vosaltres, tot utilitzant breus metàfores. Quines són:

COS
Una manera o bon lloc on reflexionar i descansar el cos és amb una butaca oi?’ doncs el mal líder es creu i esta convençut que “la butaca es per ell solet”, per contra, el “bon líder” sap que “la butaca és per l’altre, sigui alumne o membre de l’equip”

ULLS
Un bon líder té els ulls oberts per somniar i mirar més enllà de les coses, per visionar e imaginar no només idees i solucions, sino també per mirar d’aprop a la gent del seu entorn, equip de treball o alumnes, a qui poder regalar i compartir mirades. El mal líder, molts cops es genyo!

ESPATLLA
El mal líder, sigui polític o directiu, sempre busca excuses per cobrir-se les pròpies espatlles, per contra, el bon líder, sempre pensa amb les espatlles de la gent del seu equip o aula

ORELLA
El mal líder només te orelles per si mateix, “s’escolta i s’escolta i s’escolta a si mateix” per contra el bon líder sap escoltar i sap que les paraules de la seva gent poden ser tant o més importants que les seves.

BOCA
Lligat amb lo altre, “el mal líder parla i parla i parla” .. per contra, el bon líder té boca de pinyó, parla molt més clarament, sense donar tantes voltes i sap que la força de la paraula la te l’equip, ara quan li cal obrir-la, l’obre eh!!! .. per dir algo o per quedar-se bocabadat d’alegria .. 

BRAÇ
Aixecar el braç a les aules és un símptoma de preguntar i és a dir, interrompre .... quantes rodes de premsa no s’accepten preguntes!!!”. .. el bon líder és com el Pep Guardiola que diu que ell estarà a les rodes de premsa l’estona que la gent vulgui preguntar i interrompre el seu discurs!!

MÀ
Quantes vegades heu donat a algú la mà amb algú i us la dona cara avall?? .... el bon líder i aquell disposar ajudar, sempre ficar la mà cara amunt, per servir i per oferir! Ser formador és compartir i treure de cadascú quelcom de bo que te dins ... i amb la mà avall .. complicat!!!

PEUS
El bon líder toca de peus a terra i sap que és necessari visionar i somniar, però també sap que cal tocar de peus a terra i estar amb la gent del carrer, perquè com deia en Vicente Ferrer “ humanitat és la trobada amb la realitat, a peu de carrer”

Per tant companys i amics, siguem conscients que dins d’una aula també hem de liderar al igual que als que liderem cal que formem!! .. com??

Ficant butaques!
Obrim els ulls!
Cobrint espatlles!
Ampliant orelles!
Obrint boques!
Aixecant el braços!
Movent la mà!
Picant de peus!

Au doncs .. a tornar a estudiar Anatomia!

Fe davant l’ il•lusió pel control

2009-10-25T09:53:00.005+01:00

Fe?? No només és una religió, també hi ha “fe vers les persones”

Vivim en una situació actual on molta gent i organitzacions es pensen que cal existir un control sobre totes les coses o persones, ja sigui control visible o invisible.

Vivim en un mercat tant competitiu on moltes feines i processos estan pautats, ja sigui per crear estàndards de treball o l’excusa de, control de qualitat!! ... que si cal complir però poder no tant quadrada

Vivim en un entorn on cal que realment siguem conscients que la grandesa o el factor diferencial de les organitzacions, sigui empresa o no, vindrà donada pel talent humà de les persones que la formen.

Vivim un món on les relacions humanes i interaccions amb el seu entorn, prenen més i més importància, ja que som les persones, qui realment hem de liderar els canvis i son el factor diferencial

Per tant!!!

Tinguem fe amb les organitzacions perquè elles mateixes s’autocontrolin i que els altres sols ajudin, no intercedeixin.

Tinguem il•lusió per fer créixer el nostre entorn, siguin persones o empreses

Tinguem fe en l’autocontrol de la pròpia gent, amb ajuda quan calgui i no pas intromissió

Facilitem!

La creació d’entorns o espais on la gent s’il•lusioni per fer coses i on flueixi la fe o confiança en tirar endavant

Apartem

si podem .. “l’ il•lusió pel control”

És millor

La fe i il·lusió pel Autocontrol

PD: Ja ho diu la tortuga savia Oogway al mestre Shifu (en veureu dos .. el primer us sona oi?)

La importancia del primer impacte!

2009-10-22T11:44:00.000+02:00

Aquests dies com alguns de vosaltres ja sabeu i sino us ho explico, per motius de feina estic tota la setmana a Andalusia (Sevilla i Málaga), per tornar demà via Alacant i Valencia tot visitant un parell de potencials clients.

I tot això a que ve amb el títol del missatge d’avui??

Doncs que realment hem vist o experimentat d’una forma diferent de com comencen les relacions personals i professionals, és a dir, al meu poble et pregunten de quina família ets, a Madrid et diuen si tens oficina allà, però a Andalusia ha estat diferent, perquè avaluen molt el primer impacte i si entres be et diuen quan et porten un client

Llavors et diuen:

“kiyyyyooo ... tu ya ere mi amigo” ... expliquen acudits, et descollones i et porten potencials clients ... per tancar els business .. esperem a veure si hi arribem aviat!!

És a dir, el primer impacte sempre és important, però no és únic, és diferent a cada lloc.

Reconeixements individuals però compartits.

2009-10-18T20:20:00.001+02:00

Ahir al vespre durant el sopar de gala del 41e Congrés de JCI Catalunya, vaig tenir la el plaer de ser nomenant millor formador de l’any 2009, reconegut per totes les joves cambres locals mitjançant el jurat de premis.

Pot existir un reconeixement individual a un estudiós d’un tema en concret o a alguna persona que fa quelcom sol, però en el meu cas, tinc molt clar que “sol no soc ningú” .. perquè?

Si la formació de JCI Catalunya ha millorat és només per l’equip tècnic que som ... sou uns putos cracks i això m’ha fet mes visible a les OLM i per això m’han escollit.

Si la meva Jove Cambra, liderada per l’estimada Laura, no m’haguessin presentat , segur que ahir ningú m’hauria donat res de res.

Si als seminaris que vaig no hi haguessin ni organitzacions ni alumnes, segur que tampoc l’hauria rebut. Vosaltres sou els dos eixos vertebradors tota aquesta experiència formativa vivencial brutal.

Per tant sóc jo el que us he d’agrair que “visioneu i treballeu tant la formació a la JCI (equip tècnic) , que em doneu confiança els meus (Igualada) i sobretot, agrair-vos als assistents de la formació JCI que vingueu ... perque cal recordar que

“sense vosaltres tres, Equip Tècnic, JCI Igualada i alumnes ... el reconeixement d’ahir no tindria sentit, per això ho comparteixo amb vosaltres”

Gràcies

La natura ens deixa muts

2009-10-13T00:20:00.002+02:00

Avui he arribat de quatre dies de descans, desconnexió, relax i reflexió sobre un projecte que em volta pel cap, que ja us explicaré d’aquí curt temps espero

I perquè poques paraules?? Doncs la natura d’allà ens deixa sempre sense paraules!! ... sino només cal que mireu la foto que us adjunto i a veure que us sembla

Una autèntica passada .. cal dir quelcom més?

Ets BO o BOBO?

2009-10-08T00:24:00.003+02:00

Avui parlant amb la Carlota m’ha vingut al cap un concepte que em va comentar un senyor gran fa quasi dos anys, un empresari desconegut de la vida pública però amb molta vida, d’aquells de l’època del estraperlo! .. :)

Què em va dir?

Anava jo amb el meu pare i estàvem parlant de la bona gent, dels empresaris o fins i tot dels polítics que estan governant els nostre país. Va ser llavors quan se’m va quedar i em va dir:

“Jove! Sigues bo sempre, honrat i treballador ... però no et passis de bo, perquè dos cops bo és bobo”

Quanta raó te aquest savi home ... s’ha de ser bo i honrat sempre, però a vegades, si ens passem de frenada, podem ser massa bons i la gent se’ns pot torejar perfectament!!! .. com molts cops segur ens han fet a tots!!!

Això no vol dir que siguem bobos tontos eh ... :) ... poder algú vol ser BoBo com va esciure un americà sobre els BoBo’s ... burgesos i bohemis!! ...

Si el voleu llegir ja sabeu ... a la llibreria, biblioteca o m’el demaneu que us el deixo .. :)

El torero en el temple

2009-10-04T12:09:00.002+02:00

Ahir dinant amb l’amic Ramon i amic Osmán, els estava explicant de lo important que és el fet de ser formador i de lo que representava enfrontar-se a un auditori, però sobretot, de l’espai tant especial que és “una aula plena”

Va ser llavors, quan se’m va anar la pinça de nou i vaig explicar-los això .. “El torero del temple”

Què és “El torero del temple” ? ... primer de tot un petit aclariment ...

En aquest missatge o reflexió no tinc l’intenció d’entrar a discutir si la tauromàquia cal abolir-la o no pels motius que sigui, ni molt menys entraré a discutir la fé de les persones que tinguin qualsevol tipus de religió, ans el contrari, miraré sols de buscar els punts més atractius i dignes a destacar de ambdós conceptes amb el màxim respecte possible, per això demano ningú s’ofengui si us plau, ho faig amb carinyo.

El torero és una persona que es fica enmig d’un escenari, havent tingut una formació i experiència prèvia on se li suposa un bagatge inicial per poder-se enfrontar a un toro ben al mig d’una plaça. Tot i així, això no vol dir que sempre sigui victoriós sinó que moltes vegades pateixen cornades mes o menys importants.

El toro és un animal que està al mig de la plaça perquè algú li ha ficat, i un foco principal que té sempre és mirar al torero i aquella capa de color vermell que li crida molt l’atenció, i que li provoca un atracció molt forta.

Es aquí quan llavors el torero ha de saber capejar al toro, enfocar la capa, entomar, escapar ... etc .. és a dir .. torejar!!! ....

Un temple religiós és un espai de fe, de coneixement, d’història, de saviesa, d’experiència, etc ... però lo més important de tot, és un espai on la gent va i omple perquè n’espera quelcom .... pot esperar-ne parlar amb el seu Déu, desfogar-se, etc .. sigui el que sigui i totalment respectable.

I tot això com lliga a lo que vaig als pobre Osmán i Ramon, i al Jordi, Dani i Oscar al final de la vetllada??

Doncs ser formador té molt amb comú amb tot això!! ... :)

Ser formador vol dir que vas a entrar i actuar en una aula i per a mi una aula (o espai de formació) és un lloc de culte, com un temple, on la gent espera quelcom del formador, on la gent té i vol compartir unes experiències i sobretot, on tenen unes expectatives que s’han de acomplir.

Dins d’aquests temples tenim “petits toros humans”, alumnes que miren al formador amb una mirada directe tot esperant que transmeti quelcom que sigui del seu interès i que per això els ha dut entrar en el temple de la formació.

El formador és com un torero, és dins del temple de la formació, on ha de gestionar petites mirades i petites preguntes del “petits toros humans” per tal de satisfer les seves inquietuds, necessitats i expectatives. Tots els que hem començat aquesta camí de la formació, ser formador, sempre hem tingut pot a petites cornades del seminari .. m’ajustaré al temps? Sabre respondre les preguntes dels alumnes? Quedaran contents? em preguntaran coses després dels seminaris? ... etc

Amb respecte a aquest moviment taurí, per a mi una les principals diferencies entre el “torero formador” i el “torero torero”, és que el “torero formador interactua amb els toros per compartir coneixement i experiències”.

Amb respecte a aquest moviment religiós, “els formadors hem de saber entrar en aquest temple amb tot el respecte es mereix no sols el temple, sinó els alumnes que venen a entrar-hi” .. amb lo que cal ser respectuós, anar preparat i saber de que es parla.

Per tant .. formadors i persones que us enfronteu a un auditori ..

“respecteu el temple on aneu a entrar i interactueu com persones amb els que esperen quelcom de vosaltres”

Els 4 ions de l’emprenedor

2009-09-27T21:27:00.005+02:00

Un ió és un àtom o grup d’àtoms que tenen càrrega elèctrica, i un àtom és la quantitat mínima d’un element que té existència pròpia, és dir, els eixos bàsics sobre que es sustenta qualsevol cosa, matèria o ésser viu.

I parlant d’ésser viu, anem al tema que més m’agrada i m’apassiona com molts de vosaltres sabeu, les persones i sobretot, l’emprenedor!

Aquí al blog he escrit molts cops sobre això, però el divendres em vaig ficar davant de l’ordinador per començar a preparar el seminari d’ahir “Les 10 sagetes de l’Emprenedor” a Barcelona i per la taula rodona “Emprenedors amb Empremta” que vaig tenir la sort de poder moderar com acta inaugural del Empren-t@.

Vaig estar pensant quatre paraules i conceptes per introduir la taula rodona i a partir d’aquí van sorgir el Concepte de “Els 4 ions de l’emprenedor” ... i quins son?

Doncs ...

Son els quatre Ions que podríem arribar a dir son els quatre eixos que dona electricitat i vida a l’emprenedor!! .. emulant com no, els ions que hem estudiat de petits.

El primer és ... Ió – Vis-ió
L’emprenedor sempre té una visió, somni o desig que comença a fer-lo tremolar i a fer sentir aquelles pessigolles dins seu, que li diuen “nano, algo córrer dins teu”

El segon ... Ió – Pass-ió
Passen els dies i aquella idea pròpia, compartida o adquirida, comença a calar dins seu, al igual que la passió, amor i atracció que tenim altres cops durant la nostra vida, és a dir, aquella Passió que fa que allò sigui quelcom diferent i que cala dins d’un mateix.

El tercer ... Ió – Acc-ió
Està bé tenir visions i viure apassionadament, però si no fa res més l’emprenedor, es queda com un somniador o creador d’idees , i “una idea per si sola no és res”. Per tant l’emprenedor real i que s’atreveix, fa un clic al interruptor que dur dins seu perquè aquella visió, acompanyada de passió i acció, comenci a prendre vida, tot definint un projecte o empresa.

El quart ... Ió – Solu-ció
I la part final, la d’interacció amb l’entorn que li permet a l’emprenedor detectar necessitats reals del mercat i de transformar aquella visió amb una eina que soluciona necessitats del mercat.

Per tant .. si sumem i encaminem correctament els quatre ions de l’emprenedor, tindrem realment els quatre eixos claus i principals que li calen per arribar al mercat ..

4 ions = 4 eixos = Visió + Passió + Acció + Solució = Emprenedor

Per tant ... agafeu l’interruptor i busqueu els vostres ions perquè corri l’energia, ENERGIA EMPRENEDORA!

La creació d’atmosferes

2009-09-24T23:57:00.001+02:00

De petit el meu pare em va inculcar l’amor i respecte vers als animals, ja sigui tenint gàbies grans amb molt ocells de diferents races, criant periquitos ... també caçant pardals o caderneres per deixant-los anar després al camp i fins tot, animant-ne a participar activament a una petita granja teníem a l’escola ... que en dèiem el Zoo de les Maristes ... :) ...però ... encara recordo una cosa em va dir:

“Albert, els homes som pitjors que els animals perquè ells s’adapten el medi i l’home es capaç de canviar el medi perquè s’adapti a ell, moltes vegades sense cap mena de miraments”

Amb tot això que vull dir i com carai lliga amb “La creació d’atmosferes” ?

L’ésser humà té la capacitat de relacionar-se entre sí i sobretot, la capacitat de crear vincles entre ells ja sigui per motivacions varies, com personals, professionals, emocionals o de qualsevol altre tipus ... tot creant i satisfent el tercer esgraó de la piràmide de Maslow ... l’Afiliació.

On ens afiliem normalment?

Doncs ho acostumem a fer a llocs on els objectius d’aquesta organització o grup de gent estan més o menys alineats amb la nostra visió, desitjos o ganes de fer coses, fet que fa que aquest vincle entre persones es pugui anar enfortint.

D’enfortir-se dependran moltes coses com el lideratge de l’organització o el seu màxim responsable, l’acompliment de les expectatives del que es vol afiliar, de la capacitat de comunicar correctament els que vol cadascú, etc ... però sobretot, de ser capaços de “crear atmosferes” i espais que provoquin benestar i satisfacció. Benestar i satisfacció en molts punts, des de conèixer nova gent, d’aprendre nous conceptes i noves experiències, d’ampliar horitzons ..... “Apropar el futur”?

Avui precisament ha començat la Fira Multisectorial d’Igualada on d’una d’aquestes atmosferes amb les quals tinc el goig de conviure, la Jove Cambra, presentarà una nova atmosfera que espero pugui ser interessant i aporti molt a Igualada i Comarca ... l’Empren-t@

M’hi afiliaré! .. i vosaltres a que espereu??

Serà esperem una nova Atmosfera que aglutinarà a tots aquells emprenedors i intraemprenedors de la comarca, per tal que plegats, puguem enfortir la Xarxa i Esperit Emprenedor de l’Anoia, perquè tots junts podem aconseguir que sumant 2+2, ens doni 5

Gràcies JCI per seguir creant Atmosferes i sobretot, seguir interactuant amb el vostre entorn per millorar-lo

Quants cops ho has intentat??

2009-09-21T00:29:00.001+02:00

Fa dies tenia al cap parlar de la constància, l’esforç, el sacrifici, etc ... però lligat sempre amb el temps que tarda en arribar el futur, és a dir, quan ens costa arribar al nostra objectiu o somni ... però des de divendres fins avui m’han vingut diferents flashos que m’han donat per fer avui al post.

Quins?

El primer va ser un cop de “colze invisible” em van donar a un dinar dissabte per tal d’ajudar-me a acabar un projecte personal que tinc al cap fot anys, que he començat però que ja he ficat data per acabar-ho ....

En segon lloc un cafè, birra més ben dit, vaig prendre ahir amb un amic jove que té moltes ganes de menjar-se el món i que vol ja que sigui demà abans d’hora. Ja està be ja, però cal tenir que no per més córrer arribarem “abans i millor”

En tercer lloc un cafè he tingut amb un altre amic, més vell això si, amb qui hem compartit idees, visions, etc .. un més enllà que hem estat pintant! .. :)

En quart lloc i darrer, la Selecció Espanyola de Basket ha guanyat l’Europeu de Basket després de quants intents .. set sinó vaig errat!

Llavors mentre tancava setmana i planificava la nova, m’han vingut al cap varies preguntes que segur tots ens hem de fer més sovint??

Quants cops has intentat assolir allò que volies?
Quants cop ens queixem però no fem res?
Quants cops has fet mitja volta i no has agafat el toro per les banyes?
Quants cops ho has reintentat?
etc

Com resumir-ho?

Doncs està molt bé tenir objectius, definir visions, somnis .. però cal saber-los veure amb calma, mirar-ho des de fora i sense atabalar-se perquè el demà sigui avui.

Doncs està molt bé voler-ho, però cal tenir present que el camí no serà gens fàcil però si divertit i enriquidor .

Amb lo que com diu aquell ...

“L’èxit a la vida no es guanyar sempre sinó no desanimar-se mai”

I com diu també el Nick Vujicic en aquest vídeo us adjunto

Viu al dia!!!! ... és el millor regal!!!

2009-09-16T22:56:00.007+02:00

Porto uns dies mirant pel•lícules de nens petits, dibuixos animats!! ... Les meves nebodes m’han dit ... “Albert, mires això?” i el meu germà pensa “Aquest tio em porta cada cosa perquè li gravi” .. :)

Però ... perquè les he mirat?

Doncs perquè als meus seminaris m’agrada molt demostrar coses, més que amb les meves paraules o arguments, amb vídeos, cançons o texts d’altres persones que reforcin el missatge i sobretot, que els hi quedi dins del cervell com una llança els foradi el front! ...:) .. amb el bon sentit i com no, arribant el cor si pot ser!

Anem doncs al post d’avui! .. :)

Mentre feia un cafè amb l’Anna, m’ha explicat molt emocionada (i emocionat jo m’ho expliqui) el fill que ha tingut fa poquet, no sé si és un nen o un Petit Tarzán! .. :) ... llavors ha sortit el tema de poder compaginar la vida professional amb la maternal i familiar i com no, surten temes com ... situació del part, que si els avis el poden cuidar o no els nets, que si els fills fan que descuidem les nostres parelles, que si ens preocupem per quan el nen comença a la guarderia, si menjarà a l’escola o que voldrà ser de gran o quina parella tindrà... en fi ... Perdem el temps amb coses que no toquen!! ... com deia en Pujolet ..”això ara no toca” ... :)

Llavors m’he envelat i se’m ha anat la pinça davant d’un client especial, si l’Anna, cosa que mai s’hauria de fer però bueno ... ja està fet! .. però lo pitjor de tot és que aquestes anades de pinça és que també li van molt a l’Anna ... :).

Ha estat en aquest moment quan he pensat amb veu alta ... “Kung Fu Panda” ... i l’he cagada

I ella diu .... què? .. Mires coses de dibuixos animats?? .. explica explica ... i au .. tres pinces fora de lloc ... :) .. dues meves i una de l’Anna

I aquí entre en joc Kung Fu Panda!

La pel•lícula Kung Fu Panda te certes coses que haurien de ser no sols manual d’us a l’escoles de negoci i no negoci, sinó que haurien de ser obligació per a moltes persones perquè tots els pares enlloc de tirar els nens al sofà perquè ens deixin tranquils, ens estiguéssim més amb ells per “escoltar i percebre” realment coses bones que diuen alguns d’aquests dibuixos animats.

... com quines? .. us en passo una però us convido a anar al Videoclub

Po és un os panda a qui li toca ser el millor però no esta preparat i Oogway és un tortuga velleta molt sàvia que aconsegueix canviar moltes coses amb la força de la paraula.

El vídeo que vull compartir amb vosaltres avui és aquest, on ens demostrar que cal tenir present que si hem de mirar al passat però lo just i necessari, que hem de mirar el futur segur per planificar-nos però sobretot ... hem de viure i gaudir el moment d’avui ... que és únic e irrepetible també!

Per tant ... fiqueu-vos còmodes que teniu davant vostre un video magistral

I sobretot ... Viu al dia!!!! ... és el millor regal!!!

Presència No Presencial .. existeix?

2009-09-15T23:08:00.005+02:00

Ahir al vespre vaig parlar amb una amiga que està un xic inquieta per una situació professional que està vivint avui en dia. Ella es de fora i ens veiem molt poc perquè entre feines i altres pollastres no coincidim quasi bé mai.

De la conversa vaig tenir amb ella van sortir tres paraules que son les que titulen el post d’avui ... “Presència no presencial” i que passo a explicar-vos a continuació.

Moltes vegades els meus amics m’han dit que passo certes temporades que no em veuen quasi mai i em foten certa bronca. Al igual em diuen alguns cops els del handbol i algu altre més ... però sempre els hi deia ..

“que no estigui amb vosaltres presencialment no vol dir no us tingui presents”

Tot això passa a escala molt més important amb famílies, amistats o fins i tot parelles que estan separades per grans distàncies o fins i tot, persones que ens han deixat físicament però que les seguim tenint a la ment, com si estiguessin al costat nostre i com si estiguessin a punt d’entrar per la porta. També ho podem també sentir en temes que moltes vegades amb qüestions vinculades amb la religió i la fe .. sigui la que sigui però no tocaré aquest tema .. al menys avui.

Perquè Presència No Presencial?

Presència per a mi és quelcom més que està allà ... és ser-hi, que s’et noti, que no molestis i que quan et necessitin, et contactin o no .. hi siguis lo més ràpid possible!

No Presencial ... poc a dir i amb les tecnologies avui en dia, podem ser presents

És a dir, certament no hi res com el tracte humà i directe entre les persones, però la societat i situació actual fa que no puguem estar presencialment junts tant com voldríem pels factors que siguin, però cal tenir present que això no vol dir “no puguem sentir-nos a prop i ajudar”.

Què cal fer poder?

- Buscar maneres no presencials de mantenir el contacte més viu .... telèfon, mail, webcam, etc

- Dir a les persones que tinguem al davant presencialment, tot allò ens vingui de gust de dir-li, perquè aquell temps és únic e irrepetible!.

Per acabar i com que m’agrada acompanyar sempre els escrits amb imatges, videos o música, aquí en teniu un videoclip ... espero us agradi!

I a proposta de l'amiga Gemma ... us adjunto Count On Me de Withney Houston .. Brutal!!

El món va endavant!

2009-09-13T12:32:00.002+02:00

Ahir al matí gràcies a l’amic Xavi, vaig tenir la sort de provar per primera vegada l’experiència de volar amb globus, amb la seva empresa, http://www.caminsdevent.com/ . Perdoneu en faci publicitat per aquí però, lo bo s’ha de explicar.

I com lliga tot això amb que el món vas endavant ?? Ara ho veurem!!

Fa uns dies estava sopant amb uns amics de la colla, el Miquel, el Roger i la Nuria .. i va sortir com a tema de la sobretaula el fet que moltes vegades ens quedem al mateix lloc on estem, ja sigui treballant, amb estudis o fins i tot amb la mateixa parella, amb lo que en el fons, estem igual passin els anys que passin demostrant que la paraula CANVI es viu poc.

Va ser llavors quan em vaig encendre una mica, vaig fotre gas i vaig dir:

“Collons, no us adoneu que el món va endavant, i quan et quedes quiet, vas endarrere?”

El Miquel es va començar a descollonar i va dir ... “si si ...” ... :)

Estem una societat actual que es mou,estigui en crisi o no. Una societat actual on l’apalancament i el ser funcionari és un somni de la majoria, cosa lícita però que no comparteixo. Estem una societat on la paciència és lo que menys hi ha ... estem en una societat que cal s’abdueixi de la paraula “Endavant i Canvi”

I perquè el vol amb el globus?

Per dos motius:

UN: Per donar com a exemple més el cas del Xavi, una persona amb empresa de gènere de punt que fa anys va conèixer el món dels globus, que va anar compaginant ambdues coses i que fa poquet, es dedica ja professionalment als vols de globus. És a dir, “el seu món va anar endavant enlloc de quedar-se quiet plorant perquè el tèxtil està fotut”

DOS: Volar és una experiència molt guapa perquè des del muntatge del globus fins l’esmorzar final estàs amb contacte directe amb la gent del vol i sobretot, perquè quan voles sembla que estiguis quiet, però NO, el món també es veu, perquè pel cel també hi ha camins de vent que provoquen canvis.

Per tant .. aprofiteu per viure aquesta nova experiència perquè ...

Els “camins de vent” fan que els de “vents de canvi” demostrin que “el món va endavant”

Re-Llegir és també Re-Imagina

2009-09-11T00:07:00.003+02:00

Fins el 21 o 22 anys tot lo que havia llegit a part de revistes i coses relacionades amb l’esport, eren els llibres obligatoris de l’escola .. com ara La Celestina i alguna revista “de dones vestides” amb els amics dels Maristes ... :)

Per aquelles dates ja estava immers amb el món laboral i en una empresa que em va donar moltes oportunitats de desenvolupar i emprendre però no des de les aules, sinó des de l’universitat de la vida (que en diuen alguns) i d’on venen les verdaderes hòsties. Llavors va ser quan vaig veure que necessitava no sols coneixements teòrics i per això em vaig iniciar a la universitat a distancia, sinó coneixements de creixement i de desenvolupament personal més immediat perquè moltes coses, per gran part del meu entorn eren un xic diferents i necessitava “menjar coneixment”

Un dia d’agost de l’any 1994, que recordo com si fos ahir, vaig anar la llibreria Caresmar, ja tancada, hi vaig comprar-me tres llibres que van fer comences la meva afició més o menys continuada per llegir llibres que m’aportessin quelcom. “Gestión de compras en una pequeña y mediana empresa”, “La comunicación no verbal” y “Como hablar rápido y eficazmente en público”

En aquestes vaig descobrir en el tercer llibre un autor, Dale Carnegie de qui em vaig acabant comprant tota la col•lecció, llegint, subratllant notes, fent resums ... etc ... però sobretot, re-llegint cada x temps, no tot el llibre, però si certes parts que tenia marcades. Es curiós també perquè quan el meu pare va veurem amb el llibre, va anar al seu despatx i em va mostrar el mateix llibre s’havia comprat ell quasi trenta anys abans .. senyal que aquest home no era una moda només ... era algú durader!

Per tant .. el concepte Llegir i Re-llegir va calar dins meu .. tornar a llegir però amb molta més profunditat i reflexió forta. Re-llegir em feia recordar el que no sabia en aquell moment de la primera lectura i sobretot, veure el que si havia après i que em quedava encara per aprendre.

Durant aquest agost he tornat a aprofitar per llegir i rellegir algun dels llibres, com l’Art de la Guerra de Tsun Tsu o el Re-Imagina de Tom Peters.

Re-Imaginar ... quina paraula i concepte més potent ... no n’hi ha prou amb tenir present certes coses, imaginar-les o canviar-les .. sino que cal fer-ho sempre sempre .... el canvi ha de ser part del nostre ADN ... hem de ser conscient que cal treballar i cultivar el talent humà i preparar-nos per pensar de nou, per com diu en Tom Peters, gurú i pare de l’economia moderna quasi,

“Si no te gusta el cambio, te va a gustar menos aún la irrelevancia” – Tom Peters

Per tant si us plau .... ATREVIU-VOS .... rellegiu tot allò vulgueu, reimagineu-vos tot allò vulgueu canviar

PD: si voleu saber més sobre dos referents ... Dale Carnegie i Tom Peters.

http://www.tompeters.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Dale_Carnegie

És un amic, és

2009-09-08T21:28:00.002+02:00

Avui he rebut un mail d’un company dels Maristes, quasi 23 anys després de deixar l’escola ... que en seu moment era EGB!!! ... moments molt bonics de recordar.

L’Oscar, que així es diu ell, m’ha comentat uns temes i un d’ells era ... “com és no has fet cap referència al blog als Maristes?” ... i el tiu te raó!!! ... :)

Doncs Oscar .. aquí el tens!!!

Avui en dia parles amb molta gent me’n trobo poquets que tinguin excel•lents records de l’escola i que sobretot, vulguin retrobar-se avui en dia amb excompanys per rememorar aquells moments. Per exemple .. només cal mirar les associacions d’antics alumnes!!

Han passat els anys, les campanyes Mà Oberta de Nadal (recollíem papers, ampolles i més coses durant el Nadal per recaptar fons i fer programes durant l’any d’ajut a gent necessitada), colònies de Cor Obert amb altres escoles de Catalunya ... etc .. ara però, també hi havia coses dolentes eh ... no teníem nenes a classe .. :)

Però arriba el moment que surts d’aquest entorn, et fiques a treballar, en fiques en altres associacions i veus que un dels principals problemes trobes avui en dia són la manca de valors personals que tenim, i aquí és on crec van encertar-la els meus pares al dur-me als Maristes

Tothom parla de valors en la nostra societat actual i més encara en un moment en que la competitivitat la marquen i la marcarem les persones i el seu talent humà, a més de professional que també s’ha de tenir

Un d’aquests valors de l’escola que m’han quedat sempre és realment l'AMISTAT.

Ens van ensenyar que l’amistat és quelcom més fort que anar de festa cada dissabte, que viure vacances junts o que tenir els primers liges amb un grupet d’amigues .. etc .. coses que s’han de fer per descomptat.

Els Maristes tenen un grup de Musica que es diu Kairoi i una de les cançons que més m’ha agradat sempre és la que us adjunto a continuació, on llegit amb profunditat veureu i opinareu vosaltres mateixos.

Au doncs .. digueu-me cursi si voleu eh ... :) .. però

És un amic, és

És un amic és
una persona que estima com tu
que no fa prediques d’aquelles dràstiques
sino que et diu les coses clares posant l’anima
Perquè ell ja sap que tu ja ho saps
el gust amarg que te la veritat,
però es que en dir-te-la
ho fa amb el cor obert
és amic teu i no te por perquè

“És un amic és
quelcom que com més se’n te millor és
el somriure que transmet un xic de musica
al cantar-la som aquí tu i jo
És un gran cor és
Quelcom que com més se’n te millor és
ohhhh
Al cantar-la som aquí tu i jo”

És un amic és
el més preciós de tot companyia
i que hi serà quan necessitis d’ell
i hi haurà vegades en que sembla impossible
Perquè ell en té, l’amic en té,
d’allò de viure-ho i que et manca a tu
t’empeny a caminar i deixa a tu guanyar
és amic teu i això li va

(**)

És un amic és
un que t’estima i no et demana res
les bogeries ell t’aguanta cada dia
i que a vegades et voldria engegar a la via
Però ell sent la teva pell
però per res del mon mai canviaré
i ens barallarem i perdonarem
però per sempre és amic meu

(**)

Gràcies pares per dur-me als Maristes

Quan 2+2=5!

2009-09-06T19:23:00.002+02:00

Fa dies vaig anotar-me que volia utilitzar la frase d’aquest post al blog, però avui ha vingut el Magí a casa a fer el cafè per treballar el curs que donarem a Barcelona el proper dia 26 de setembre, Les 10 Sagetes de l’Emprenedor.

I que ha passat??

Doncs un cop hem repassat tota la informació ens hem ficat a mirar vídeos, documents, programes etc ... que a vegades faig servir en els seminaris. Eines que algú m’ha explicat algun cop i d’altres que poder han sorgit d’alguna palla mental d’algun dia.

Quan hem acabat en Magí ha dit unes sàvies paraules.

“Ostia, a Jove Cambra compartim més amb deu minuts que a la feina amb tres anys”

Puc entendre moltes vegades que una persona hagi creat quelcom molt nou, molt diferent o molt innovador que considera que te quelcom seu i únic.

Puc entendre que la gent tingui por a que el coneixement que ells tenen pot ser copiat per algú com ha passat, passa i passarà segur sempre

Puc entendre i crec que moltes vegades la por sigui sinònim d’enveja, sigui sana o no. Com em van dir una vegades “l’enveja és el reconeixement del propi fracàs” .. exagerat poder però no mal encaminat

Ara ... un cop entès tot així, cal obrir la ment, treure’ns les “orelleres humanes” que ja hem parlat al blog algun cop http://albertriba.blogspot.com/2009/01/les-orelleres-humanes.html ... però cal girar-nos 180 graus i pensar que.

-Compartir vol dir donar i rebre
-Compartir és una oportunitat d’aprendre quelcom de nou segur
-Compartir implica “millora continua pròpia” perquè amb aquell que comparteixis voldrà compartir més, per tal cal reciclar-te
-Compartir certa informació no te mèrit eh ... a internet n’hi ha molta de informació. El mèrit es saber compartir que fer-ne amb aquesta informació
-Compartir es formar-se un mateix i sobretot, quan fas de formació comparteixes coneixement
-Compartir no vol dir pas perdre o restar ... vol dir sumar!!
-Sumar vol dir afegir i créixer
-Sumar vol dir evolucionar!
-Sumar vol dir Generar talent

Si això sembla tant clar perquè com diu el Magí, la gent no comparteix a la feina??

A qui li agrada compartir és aquella persona que sap que s’ha de millorar constantment, que sap que quan dones i comparteixes també aprens, que sap que el coneixement per si sol no es res sinó se sap comunicar i aplicar ...

Per tant, us animo a trencar el paradigma que 2+2=4 i estigueu convençut que 2+2 pot ser 5

2+2=5

JASP – JAME ... essència emprenedora!

2009-09-03T23:38:00.003+02:00

Avui navegant pel Linkedin he vist un debat d’un fòrum on es parlava d’un tema que m’ha interessat i captivat molt. El tema era:

“Oportunitats i experiència pels joves a l’empresa”

Perquè aquest tema?

Doncs com poder alguns sabeu, per edat quan em tocava entrar a l’universitat després d’allargar amb excés la meva estada als instituts, no vaig poder accedir a la famosa “uni” i llavors em vaig incorporar al món laboral, amb relativa facilitat gràcies com a no al meu cunyat.

Vaig tenir la sort que als 20 anys vaig entrar a treballar a una empresa petita, jove i amb dos treballadors només, ocupant d’entrada tasques de depenent de botiga de informàtica i altres tasques que em van donar molt de rodatge. Vaig tenir la gran sort de tenir un “jefe” que ens va donar total confiança i delegació amb moltes coses i nous reptes que van fer que desenvolupés l’intraemprenedoria dins l’empresa sense saber-ho, però sobretot, adquirir una experiència brutal fins que al cap de nou quans i quan érem 25 empleats vaig decidir canviar el 2001

A tot això hi vaig sumar el mateix any l’ implicació amb la Jove Cambra i uns estudis a La Salle Barcelona on vaig poder trobar gent emprenedora i amb experiència, amb qui vaig aprendre i aprenc cada dia.

I llavors .. això com lliga amb Linkedin?

Doncs fàcil ja que amb el mateix article on es debatia això dels joves, una persona, en Chal va comentar el concepte JASP (conegut per molts) però va afegir el JME, que m’he permès ampliar amb JAME

Què volen dir les sigles?

JASP era lo del famós anunci del Renault Clio Joven Aunque Sobradamente Preparado, però en JAME és un més enllà ... es un Joven Aunque Muy Experimentado ... BO! .. :)

Una de les essències dels emprenedors i a Jove Cambra ho fem molt, es aprendre i fer, el famós learning by doing, perquè ens ensenya però sobretot ens dona molta experiència necessaria en el mercat laboral i on no ens deixen agafar-la normalment.

Amb això vull dir amics .. agafeu tota l’experiència que pugueu sempre perquè el temps passa i estudiar sempre podem, però agafar experiència no sempre.

Per tant gràcies Nando, gràcies JCI i gràcies La Salle per deixar-me ser JAME . Gràcies a vosaltres també intento fer JAME com vau fer amb mi!

Albert

PD: de jove també vaig tenir un Clio però els meus amics em deien JASP .. joven aunque sin pelo .. :) ... com m’els estimo .. :)

El Convidat: Enric Sucarrats: Gestió del Talent - Descobrir la sopa d’all

2009-09-02T21:00:00.001+02:00

És un plaer poder escriure al blog de l’amic Albert, i després de pensar-hi una bona estona he decidit fer-ho sobre un tema que ell, n’és un gran expert ! La Gestió del Talent.

Amb tot el tema de la crisi està de moda parlar dels canvis radicals que han de venir en els sistemes econòmics i organitzatius actuals. I un dels temes que més es parla és de la *Gestió** del Talent. * Després de dècades de centrar-nos en l'automatització, estandardització de processos i procediments organitzatius torna el valor de la persona com a individu, com a aportació de valor afegit i com a clau de futur.

Buscant per Internet sobre el tema he trobat un interessant curs anomenat “Gestió del Talent” que precisament es fa a Igualada i n’he abstret interessants conceptes.

“El talent és el valor afegit de qualsevol projecte.”

“Cada organització, ha de treballar per valorar-lo, promocionar-lo i gestionar-lo”

“Sabem el que som, però no el que podem arribar a ser”

“Veiem les coses no com son, sinó com som”

També m’interesso pel contingut dels 9 seminaris que presenta el curs :

“Gestió del Temps”, “Intel•ligència emocional”, “Coaching”, “Gestió del Talent”, “Negociació I”, “Negociació II”, “Resolució de Conflictes”, “Gestió de Projectes I”, “Gestió de Projectes II” ....

En aquest punt m’aturo. Reflexiono. Penso.

La moda, la salvació a la crisi, és apostar per les actituds positives, per la motivació i il•lusió en els projectes, en apostar i confiar amb les persones, en potenciar habilitats directives individuals ....

Precisament, tot aixó són tots els cursos que estem donant a la Jove Cambra des de fa anys i anys. I encara en trobo a faltar ! : Motivació i Lideratge, Innovació i Creativitat, Gestió de Referents, Teamworking, Comunicació eficaç, Presentacions...

Dues conclusions:

Gestionar el talent és simplement, el que sempre hem anomenat ser emprenedors.

Gestionar el talent és exactament, el que JCI portem fent des de fa molts anys

Una reflexió:

És que el món ha descobert la sopa d’all?

O segurament, és que a la Jove Cambra ja fa anys que tenim clar que aquest era el camí?

Benvinguts al món de les oportunitats !

Vents de canvi ... bateig del blog!

2009-09-01T23:28:00.001+02:00

Com us vaig explicar en el post del passat diumenge, volia batejar el meu blog amb un text breu que vingués a definir el contingut o línea del blog i primer de tot vull estar agraït a totes les persones que m’heu enviat un mail o ficat missatge al Blog amb propostes de nom ... no m’ho esperava tant de veritat .. gràcies!!

Per quin m’he decidit?? ... doncs com podeu imaginar .... “Vents de canvi” .... L’altre que em feia dubtar era un de l’amic Agustí però el concepte em deia ja l’he fet servir en algun seminari i volia quelcom de nou

Perquè “Vents de canvi” és el mes votat, un amb qui m’hi sento identificat i també per mi:

- El vent significa presència
- El vent significa força
- Canvi vol dir evolució
- Canvi implica reflexió
- Canvi és l’únic permanent!!

A més aquesta persona (Gràcies Gemma) ha fet aquesta proposta m’ha propossat una cançó que es diu així també “Vents de canvi” i que vull compartir també amb vosaltres!!

O sigui doncs ... a gaudir del vídeo, de la cançó i a tot allò cregueu us agradi i aporti de nou el blog

M’ajudeu? Anem de bateig ...

2009-08-30T21:20:00.004+02:00

Avui m’he decidit a ficar aquest post per demanar-vos ajuda amb un tema que per a mi es prou interessant, important i m ‘agradaria la vostra opinió.

Aquesta setmana farà 9 mesos que vaig iniciar la meva aventura en el món del blogs, motivat primer de tot per acostumar-me a escriure millor i sobretot, per tal de potenciar i cercar temps o espais de reflexió que algun d’ells fico en aquesta web. Al cap de poc vaig començar a veure que hi havia alguns amics i alumnes dels seminari que s’ho anaven llegint i a partir d’allà vaig mirar de trobar una mica l’estil del blog, que com sabeu, va encaminat al món de l’Emprenedor i de les Actituds bàsicament.

Durant aquests nous mesos he rebut prop de 3.400 visites i s’han visitat prop de 7.000 planes. El Blog s’ha anomenant Albert Riba Trullols i ara m’agradaria ficar-li un nom addicional que acompanyés l’estil del blog, és a dir, dos o tres paraules que acompanyin el meu nom.

He estat pensant idees i propostes que alguns amics ja m’han fet via el món dels blogs. Noms com ..

Passió per l’Acció
L’interruptor emocional
Bombolles de passió
El voralimits
Més...
Noves aporatacions
...

M’agradaria saber la vostra opinió de com “batejar el meu blog” amb concordança amb lo que hi escric evidentment eh ... :)

Via mail a albert.riba@gmail.com o com a comentari mateix del blog .. :)

Gràcies a tots!!!

De Liliput a l’All Stars NBA

2009-08-29T22:30:00.000+02:00

Avui vull compartir amb vosaltres un escrit vaig fer per l'amic Enric i que ha penjat al seu blog http://enricsucarrats.blogspot.com/
.....
En primer lloc voldria donar-te les gràcies Enric per oferir-me l’oportunitat d’escriure un text al teu blog, saps és un autèntic plaer!!

Quan he rebut el mail d’això de ficar també “El convidat” al teu blog he pensat ...

“Puc dir tantes coses de l’Enric .. però collons, ... he de ser breu!!” .... J

Llavors m’ha vingut al cap una frase que comento en molts dels meus seminaris quan faig referència a temes de lideratge, associacionisme, equips de treball o més ben dit, equips de talent, etc ... i és la frase del Post .

“De Liliput a l’All Stars NBA”

Què vol dir?? Doncs en part molt de la meva relació del 2001 fins avui el 2009 vers l’Enric!! .. us explico ... i si, seré breu!

L’any 2001 vaig entrar a Jove Cambra, la xarxa social presencial que diu l’Enric de la qual en som uns predicadors confessats, i llavors vaig anar al Fòrum de Joves Emprenedors a Sabadell com alumne, i allà hi havia un formador anomenat Enric, que es va passar tota l’estona fotent fotos a les nostres presentacions, i durant els seminaris les va passar, mig enfotent-se per explicar la comunicació verbal ...

Van passar els anys i els nostres camins es van anar veient i sempre recordant la formació fins arribat l’any 2004, on vaig tenir la sort de poder formar part com a formador del Fòrum i a partir d’allà ser poder dir, que vaig tenir l’Enric de company de Fòrum!

L’any 2009, vaig decidir assumir un repte de ser el nou director de l’Institut de Formació, un projecte molt ambiciós, important i sobretot, ple de canvis i innovacions. Mentre feia l’equip vaig pensar com no amb l’Enric, vaig parlar amb ell i avui en dia tinc la sort, el plaer i la fortuna de que sigui un puntal del equip de formació de la JCI a nivell nacional dirigint totes les Innovacions del IF.

Què vull dir amb això?

Doncs vaig entrar a la Jove Cambra sent petit davant dels megacracks formadors i membres que tenia l’entitat, em van deixar aprendre d’ells, em vaig deixar compartir amb ells experiències i fins el dia d’avui, amb que plegats, estem treballant per jugar a l’All Stars de NBA de la formació a nivell de Catalunya.

Jove Cambra és un espai que permet com diu un bon amic, ser millor persones, però sobretot, que “ens permet aprendre i desenvolupar-nos sempre envoltats de gent més bona” que un mateix, per al final, acabar jugant tots a un màxim nivell.

Enric ... gràcies per donar sentit a la màxima dels meus seminaris .... perquè ...

“aprendre dels millors és la millor manera de totes” és a dir, et permet passar “De Liliput a l’All Stars NBA”

Merci company i a veure si tens “collons de ficar la foto del 2001” .. :)

Una abraçada!!

Binomi: Blanc versus Negre

2009-08-26T23:54:00.003+02:00

Avui per la tarda he anat a jugar a Pitch and Put a Bellpuig amb un amic de joventut que havíem jugat junts fa 20 anys al Club Handbol Igualada i ha estat evidentment, una vetllada plena de records, riures i com no, reflexions.

En una d’aquestes hem començat a parlar de la relació amb els clients perquè els dos estem en el món de la venta i es llavors quan li he comentat el post de fa dies en que deia si recordeu, que el client no l’hem de veure com el rei, sinó com el porc ... :)

http://albertriba.blogspot.com/2009/01/el-client-ja-no-s-el-rei-lhem-de-veure.html

Ja mentre baixàvem amb cotxe hem recordat cadascú una experiència i això m’ha fet pensar amb un altre “Binomi” per al meu blog .. “Blanc versus Negre”

I què vol dir això a part de dos colors?

Doncs anem-hi.

El Pep m’ha comentat un experiència fa anys, quan va tenir un pollastre brutal a la feina i el pobre no sabia com tirar-ho endavant però es va trobar amb una persona de confiança i després d’explicar-li el problema va dir-li

“Pep, un problema és una oportunitat de quedar bé” ... i quanta raó, d’una situació negre en treia una situació molt més clara i nítida!

L’altre experiència era meva, quan fa anys un client ens va fotre a un company (per dir-ho d’alguna manera) i a mi una "bronca descomunal” ... d’aquelles que recordes tota la vida, però al cap d’uns dies, quan el vaig tornar q veure em va dir:

“Albert, quan tinguis una situació difícil, ficat sempre als dos extrems, el millor i el pitjor, perquè llavors moure’t pel centre et serà més fàcil” .. és a dir, altre cop blanc i negre

Han passat els anys, hem après moltes coses però una de les més important he après es que en aquesta vida, el ventall de colors és molt ampli, que entre el Blanc i el Negre hi ha un espectre molt gran, i de la capacitat d’identificar tots aquests colors, hi ha un dels valors diferencials de com veiem i vivim la vida.

O sigui amics, ja sabeu tots, “porteu sempre a la maleta un estoig de colors perquè amb dos no n’hi prou” ... i recordeu ... els colors vius acostumen a ser més cridaners!! ... :)

Gràcies Daniel (el client de la bronca) i Gràcies Pep per la partida ... la repetirem!

INICIA, portal per a la creació d’empreses de la Generalitat de Catalunya ... http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/

2009-08-25T23:40:00.001+02:00

Avui vull compartir una informació vaig rebre que crec pot ser interessant com a un espai més al Server dels emprenedors, i així fiquem també una altre eina al Servei dels emprenedors on també hi ha la Jove Cambra!

El nou portal INICIA de la Generalitat http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/ és la web per a tots aquells emprenedors que vulguin engegar o donar suport al creixement de la seva empresa.

El nou portal vol ser un lloc de referència perquè emprenedors i empresaris de tot Catalunya rebin el suport necessari durant tot el procés de negoci.

La web presenta tres categories principals (Motivació, Creació i Creixement i consolidació), les quals es converteixen en el recorregut bàsic per a qualsevol emprenedor que estigui arrencant el seu projecte empresarial.

_ Motivació; l’emprenedor pot trobar les eines necessàries per avaluar la seva idea de negoci, conèixer si té les actituds i aptituds necessàries per ser una persona emprenedora, i conèixer les experiències d’altres emprenedors.

_ Creació; l’emprenedor pot crear el seu pla d’empresa a partir de demos i exemples oberts per facilitar la planificació del seu projecte, conèixer les passes a seguir per crear la teva empresa i informar-te dels productes financers i ajuts als quals pots optar prer crear la teva pròpia empresa.

_ Creixement i consolidació; garanteix l’èxit en el creixement de l’empresa. Innovació, internacionalització i cooperació o gestió empresarial, formen part de les temàtiques que INICIA posa a l’abast perquè l’emprenedor reforci les seves habilitats i disposi de les eines
necessàries per competir en el mercat i consolidar el seu negoci.

INICIA és el pla del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya destinat a donar un suport integral a la creació d’empreses mitjançant la informació, orientació i formació a les persones emprenedores.

INICIA té quatre programes en marxa destinats a: dones emprenedores, treball autònom, cooperatives i societat laborals i joves emprenedors.

_ Dones emprenedores: Portar endavant un negoci propi és sempre una experiència de risc i es complica encara més si s’és una dona. La conciliació entre vida familiar i laboral és una qüestió clau perquè moltes dones es facin enrere a l’hora d’iniciar un negoci. Des del portal INICIA es pot accedir a tots els col·lectius de suport a la dona emprenedora a Catalunya, i a un recull de documents que ajudaran a superar les barreres en el món empresarial.

_ Treball Autònom: Tots els recursos per tirar endavant el teu projecte de negoci a través d’informació, eines de suport i assessorament.

_ Cooperatives i societats laborals: La cooperativa i societat laboral és un model de negoci poc seguit pels empresaris catalans, però un dels que més contribueix al desenvolupament del territori i a la integració social de l’organització.. Al portal INICIA trobareu la informació necesaria sobre les cooperatives i societats laborals, els tràmits de constitució i posada en marxa, els ajuts, subvencions i assessorament per fer créixer i consolidar la vostra empresa.

_ Joves emprenedors: el col·lectiu jove és un dels que inicia més negocis i no arriba a portar-les a terme. El portal INICIA dedica tot un programa a aquest grup que necessita més seguiment i suport perquè l’empresa arribi a consolidar-se amb èxit.

Al Banc de casos trobarem exemples realment engrescadors, que ens mostren com les idees poden esdevenir una realitat i ens poden ajudar a donar un pas més enllà i aconseguir els nostres objectius. Són projectes empresarialsque s'han engegat durant els últims anys per persones emprenedores amb el suport d'INICIA. Experiències d'utilitat, a partir de diferents criteris com són la forma jurídica de l'empresa, l'activitat a què es dedica, el capital inicial que han requerit per la seva posada en marxa o la comarca on s'ha portat a terme.

La secció d’Actualitat està dedicada a totes aquelles notícies, actes i novetats del portal per estar al dia de tot el que passa al món empresarial a Catalunya. I per actualitzat i millorar les habilitats com a empresari, el portal INICIA fa um recull diari de tots els tallers i seminaris als que es pot assistir gratuïtament.

INICIA també disposa d’un servei d’assessorament on pots rebre mês informació sobre els serveis i entitats d’Inicia, triar una entitat i sol·licitar assessorament personalitzat en qualsevol de les 174 entitats distribuïdes per tot Catalunya.

Perquè els toros tenen banyes?

2009-08-21T21:29:00.001+02:00

Aquesta setmana fent cerques a la xarxa per uns temes de la feina i navegant per les famoses xarxes socials de Xing i Lindekin he anat a petar a uns links i blogs molt interessant de cara al Blog, i avui volia compartir amb vosaltres la primera “perla” de Nelson Mandela

Com podeu imaginar pel títol del missatge parlarem de la por, una cosa que tots coneixem i si l’hem descriure segur que trobarem varis fórmules que totes vindran a dir lo mateix.

“Un estat que ens genera angustia pertorbadora de l’ànim per un risc real o imaginari”

Podrem discutir molt i molt sobre això perquè lo més important no és la definició exacte, sobre si es temporal o fixe, o si es real o imaginaria .. no hauríem de perdre el temps pensant amb això ... hauríem d’invertir el temps pensant

“Com puc superar la por?”

Moltes teories podríem trobar però després de viure i parlar-ho amb amics i molta gent diria dues coses:

- El títol del post ... “perquè els toros tenen banyes? .. doncs per agafar-les, així de senzill” .. amb això que vull dir. Pot ser tinguem quelcom a davant que ens fa por, però malament si ens quedem pensant si m’apropo, si m’allunyo, si m’escapo , etc ... “cal que agafem el toro per les banyes” i ens enfrontem a la situació. Com a molt el que ens pot passar és que ens fem mal, però pitjor es viure amb aquella por durant molt de temps per no haver actual.

- Com deia el Nelson Mandela .. “No es valent aquell que no te por, sinó que aquell que sap conquerir-la”. Lo mateix amb altres paraules però sobretot desmitificant aquell paper del supervalent o superatrevit.

Tenir por no és dolent, al contrari ja que ens fa més humans, però quan ens atrevim a afrontar-la tot canvia i sobretot, ens adonem que no és tan difícil perquè com deia Séneca

“No ens atrevim a fer moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les”

El gos, el millor amic de l’home?? ... no fotem!

2009-08-20T00:33:00.003+02:00

Avui he rebut un correu sobre la mort del gos més alt del món que us adjunto en fotografia, i llavors m’ha vingut a la ment una conversa que vaig tenir l’altre dia amb en Ferran mentre fèiem una orxata a plaça de Cal Font

No recordo exactament com va sortir el tema però la conclusió era que malament anem si anem dient sempre que el millor amic de l’home és el gos, ja que en quelcom estem llavors.

Com amic entenem a aquella persona amb qui pots compartir qualsevol cosa, sigui èxit, problema, dubte, etc ... i que saps que en moments bons i dolents tindràs aprop teu, tot i que sigui més important que estigui aprop en el dolents, ja que allà demostrarà la veritable amistad.

Per una banda, un tema molt important amb un amic ha de ser la possibilitat de poder “intercanviar opinió i tenir feedback” ... és a dir, complir el procés de comunicació real que tu dones un missatge via un canal i utilitzant un codi concret, però, el receptor et dona un feedback que entens.

Per altra banda, amistat no vol dir submissió i moltes vegades als pobres gossos poc els podem deixar opinar .. dóna’m la pota, jau, etc

Cert és que el gos es un animal que fa molta companyia i hi ha gent que realment el gos és l’únic animal racional o no, que pot tenir al costat, amb lo que una excepció ho hem d’entendre crec, però si us plau, que l’excepció no sigui la regla ... lo habitual.

Per tant .. com no, el millor amic de l’home és l’home!!

Com veiem, la interacció es també important per avaluar als amics i com dèiem l’altre dia, un dels tres punts claus per l’equilibri tridimensional.

Gràcies

PD Adjunto link de la noticia del gos
http://www.laflecha.net/canales/curiosidades/gibson-el-perro-mas-alto-del-mundo-muere-de-cancer?_xm=newsletter

Vacances ... temps per descansar i reflexionar!

2009-08-16T11:47:00.004+02:00

Avui és diumenge, dia previ a la meva tornada a la feina després de dues setmanes de vacances que m’han servit sobretot per descansar i tenir temps per reflexionar!!

Descansar del ritme amunt i avall de la feina, de Jove Cambra, del handbol o d’algun dels tants pollastres on m’he fotut i estic ... :) .... cal que tinguem tots present que el cos humà no és una màquina com qualsevol altre, és més que una màquina a la que s’ha sumat passió i raó, amb lo que cal tenir-ho molt present ... però això cal “descansar-la tant físicament com psíquicament”

Tenir temps per reflexionar és molt important ja que sinó el dia a dia ens té immersos en una voràgine. El fet d’anar tant atabalats fa que no parem a analitzar el dia a dia professional i personal, i no fer-ho, fa que no aprenguem, perquè com ja deia en Confucio ... “Aprendre sense reflexionar és malgastar energia“ ... i no estem per malgastar!!!

Així doncs ... aprofitem les vacances per descansar i reflexionar

El coaching de l’ensaïmada

2009-08-12T11:24:00.001+02:00

Ahir per la tarda vaig anar a fer unes orxates amb una amiga que no entraré ara a descriure perquè més d’un la voldria conèixer ... però us puc assegurar val la pena tenir-la como “amiga contertuliana” de tant en tant .. :)

Fa un parell o tres d’any varem estar xerrant un dia perquè ella s’estava plantejant fer un canvi important a la seva vida, és a dir, volia cercar quelcom diferent de nou que la motivés a fer quelcom diferent... fins aquí molt normal però no tant com hauria de ser-ho, ja que molta gent es queixa de la seva situació, diu que no està a gust, però ... no fot res per canviar-ho. Ella com a mínim busca!

Per contra ella va decidir apostar per un nou repte i anar-se’n a fer de cooperant a Uganda i en tornant, les sagetes la van dur cap a Irlanda, i posteriorment fins ara, a tornat al mateix punt de partida de fa tres anys, però òbviament millorat.

En aquells moments quan teníem xerrades varem arribar a la conclusió que lo millor, quan un està tocat, dubtós o no sap quin fer com a proper pas, lo millor es parar-se a pensar, comprar una ensaïmada de Mallorca, sortir a la terrassa i sobretot, “parlar, interactuar amb gent, reflexionar i decidir” ... ara sempre que ens parlem diem ...”ei .. quan anem a fer una ensaïmada” .. :)

Ahir varem canviar l’ensaïmada per unes orxates i parlant parlant em va comentar que li estava interessant el mou del coaching (com podeu veure ella és una Indiana Jones de la vida). Varem arribar a una conclusió o definició conjunta que el Coach el que et fa és ajudar-te a buscar el camí en quelcom que busques i poder no saps ni quin és ni com fer-ho.

Llavors varem començar a parlar sobre el fet de ser formador ja que a JCI fem uns cursos a finals d’agost per arribar a ser formador, i va ser quan vaig comentar-li que moltes vegades quan fas formació fas certs punts de coaching, ja que moltes vegades has de veure quines inquietuds o destí busca l’alumne. Molts cops en diem “acompliment d’expectatives” o “gestió del feedback”

De sobte em salta i em diu

- Ja sé com ho direm ....
- Com?
- El coaching de l’ensaïmada!!!
- Collons nena!

Què és el coaching de l’ensaïmada?

Doncs ajudar-te a buscar el teu camí, donar-te eines per atrevir-te a fer alguna cosa, però compartint menjar, cafè o dinar amb gent, i que aquest intercanvi col·lectiu, t’ajudi a decidir.

Com diu ella .. el Coach és un camí més per ajudar-te a trobar el camí .. i si l’hi afegim ensaïmada no vol dir sigui millor o pitjor, sino que és un altre camí!

Au doncs “ensaïmada! ... aquí tens un “Va per tu”

JCI Oportunitats Internacionals de Cooperació

2009-08-06T22:01:00.006+02:00

Per aquestes dades fa ja vuit anys que vaig poder participar per primer cop en un projecte de cooperació gràcies a Jove Cambra que varem coordinar a Bòsnia l’any 2001. Posteriorment em va servir per poder col·laborar amb alguna altre entitat fins l’any passat, que vaig poder viure el meu darrer projecte de cooperació a la República Dominicana.

L’any 2001 amb els companys David Badia i Josep Plassa, varem tenir l’oportunitat de fer un projecte que va consistir en muntar una aula d’informàtica a Travnik, una petita ciutat a uns 70 km de Sarajavo. Va ser un projecte basat en recollir ordinadors aquí a Catalunya, preparar una manuals i anar allà a impartir un cursos a un grup de joves bosnians d’un centre durant cinc dies. Va ser una experiència brutal!!!! Mil gràcies Enric, Fudo, Amir, Jordi i tots els companys de JCI

L’any passat i liderats per la Xènia Castelltort i l’Abel Ruiz, vaig poder formar part d’un grup de gent que varem viatjar a la República Dominicana, on varem contactar amb companys de la JCI que va conèixer l’Abel uns anys abans quan JCI Igualada va recollir 1 tonelada de material escolar que va enviar allà via vaixell. En aquest viatge portaven una dotació econòmica del Memorial Josep Fusté que ens va servir per comprar material elèctric i bombetes per una escola d’allà, perquè tenen molts problemes de corrent i llavors es queden sense llum i molts cops no podem fer classes. Amb aquesta aportació, l’escola pot fer més hores de classe perquè té llum quan falla.

Podríem seguir amb més exemples d’altres JCI, a nivell local, nacional i internacional, que demostren clarament que la JCI és:

- un espai on poder aprendre
- un espai on poder cooperar
- un espai on poder ajudar
- un espai on poder conèixer noves cultures ...
- un espai on poder emprendre projectes socials
- ...
- I sobretot ... un grup de gent no sempre anem amb corbata i vestits de gala

Us deixo algunes breus imatges dels projecte i algun dia, us explicarem amb més detall.

Gràcies

Mig Obert per vacances!

2009-08-03T12:54:00.000+02:00

Avui he començat formalment les meves vacances d’estiu .. dues setmanetes que espero no es facin ni massa curtes ni massa llargues!! ... :)

Aprofitarem aquest dies per retrobar-nos amb companys i amics que fa temps hem de fer la birra, per provar la Mountain Bike que fa temps tinc pendent, per fer les partidetes de picth and put i esquaix, escriure, etc ... compaginat amb un parell de sortides a Tirbia i a l’Estartit .. i sobretot, per carregar piles!!!

Algo anirem penjant al Blog eh ... ;) ... i sobretot, si teniu alguna idea o cosa de la que parlem al Blog ja sabeu ....

- m’ho envieu i algun escrit farem
- escriviu-ho vosaltres que per això tenim l’espai El Convidat i us ho penjo oks?

Au doncs .. fins aviat!!

El líder que vol ser mut!

2009-07-28T23:39:00.002+02:00

Aquest cap de setmana he tingut la sort de reunir-me i conèixer gent “bona” amb molt de talent i que m’han fet pensar en més d’un alumne que varem tenir al XIIe Fòrum de Joves Emprenedors.

Una de les característiques que s’associen als líders és una capacitat de comunicar, de vendre, de transmetre idees visions u objectius .. i en aquest punt crec que tots estem d’acord i no obrirem pas un debat sobre si un mut o sordmut pot ser líder, perquè evidentment si pot ser-ho.

I llavors .. perquè dic el Líder que vol ser mut?

Doncs si recordeu alguns dels que hàgiu assistit al seminari de Motivació i Lideratge, parlem de que hi ha dos conceptes a tenir claus quan parlem de líders vers un grup, però enfocat bàsicament amb el moment d’assumir el lideratge que cal i que algú demana.

Aquests dos conceptes i eixos son: (al seminari els desenvolupem més)

- Voluntat de ser líder: és a dir, allò que dins nostre ens fa veure que si volem assumir aquest lideratge, pas endavant o com es vulgui dir, però es clar, podem manifestar o no aquesta voluntat ... per motius varis .... “comoditat” ??? ... J

- Visió de l’equip cap líder: l’altre factor molt important és si la gent del entorn d’un mateix, ens veu o no com a responsables del grup, i amb unes paraules o altres, ens diuen ... “ei, fes un pas endavant que jo et segueixo”

Llavors, molts cops ens trobem a gent amb talent, capacitat però sobretot, gent que el seu entorn el veu com a responsable, però ells, s’amaguen darrera una cadira, taula o porta, o fins i tot, darrera de companys i altres persones perquè diuen no veure-ho clar.

Llavors aquí es quan surten frases lapidaries que les puc compartir però no com a dogma per a tot.

- “No parlo gaire perquè m’agrada molt escoltar i aprenc més” ... excusa per no enfrontar-se a parlar e interactuar amb la gent, perquè els fa millorar però sobretot, els hi dona visibilitat, i com no la volen ... :)

- “No cal faci jo el pas, ja ho farà algú altre millor que jo” ... excusa a no intentar-ho!

Amb tot això vull dir que el Líder escolti si que es important i molt, però que el líder es faci el mut!! ... :)....no anem bé!!! ... cal fer com l’amic Pengui i “saltar” ... :)

O sigui ... amics que ja sabeu qui sou ... :) .. res de fer-se el mut i agafeu el micro! ... :) ... us donarà confiança, farà que conegueu millor a la gent i a més, us ho passareu més be!

Amb petit toc d’humor ... no us equivoqueu de micro eh

Equilibri tridimensional

2009-07-26T12:23:00.001+02:00

En el seminari de Motivació i Lideratge que donem a la JCI, moltes vegades expliquem el cicle motivacional de les persones, que és diguem-ne un conjunt de successos que fan que les persones ens motivem a moure’ns per tal d’assolir un nou estat d’equilibri diferent al que tenim, sempre atrets per un estímul.

Molts cops definim l’emprenedor o el líder com una persona que el seu “alma mater” es “pertorbar l’equilibri” cada cert temps per tal de cercar nous al·licients o per satisfer demandes d’algu del seu entorn.

Però sabem percebre quan estem en equilibri?
Tenim clar que és equilibri?

L’altre dia era a Madrid amb una empresa del sector sanitat i vaig veure un cartell on parlava sobre l’equilibri de salut de les persones i d’allà va clavar-se dins del meu cervell el concepte “equilibri tridimensional”

Què és?

Doncs fàcil, tres punts claus que cal tenir estables per poder estar en un equilibri personal i un cop assolit aquest estat, poder desenvolupar nous reptes, ja siguin professionals, personals, etc

Quines són les tres dimensions?

-El Cor ... cal estar en una situació passional per les coses que fem o ens envolten, cal fer les coses perquè les desitgem i cal atrevir-nos a fer allò que volem.

-El Cos ... cal alimentar correctament el nostre cervell, el nostre estómac, la nostra resistència física, etc .. hem d’esser conscients que tenim una part de maquinari que cal cuidar ens agradi o no, perquè els anys passen per tots i cal cuidar-nos .. :)

-La Comunitat ... entenent per comunitat les persones del nostre entorn ens envolten, siguin companys de feina, família, amics, veïns, etc ... cal interactuar amb el nostre entorn de la nostra comunitat per tal de poder crear nous vincles que a la fi al cap, son els que ens ajudaran a créixer.

En resum ... “Relacionar-nos amb el nostre entorn és realment la tercera dimensió de l’equilibri”

Caducitat, clau per la continuïtat

2009-07-20T23:58:00.000+02:00

Aquest dissabte vaig estar a Gratallops a la Junta Nacional de la JCI Catalunya i després una breu reunió amb alguns presidents locals i vicepresidents de formació d’algunes OLM, on varem exposar que havíem fet des del IF fins aquella data i sobretot, que estàvem preparant.

Durant la segona reunió, varem repetir varis cops que la gent del nou equip tècnic tenim molt clar que tenim una data de caducitat i que considerem és clau per al nostre futur, quan un bon company i exalumne del Fòrum em va dir.

“Albert, perquè dius tant que teniu data caducitat si el fòrum ha sortit brutal?”

Doncs molt senzill.

Si a la JCI presumim de ser una escola de líders i d’emprenedors, que permet a una persona liderar projectes, ser president local en dos o tres anys, etc ...

... creieu seria normal també que aquesta capacitat de generar relleu l’hauríem de tenir també els formadors? Segur no tant accelerada però cal.

El mal de les organitzacions normalment és que les persones s’enganxen a les butaques un cop han assolit el poder i els costa molt deixar-ho. Tot això fa que els sistemes es vagin convertint en ineficients cada dia que passa perquè la competitivitat (no competició) decreix

Tot i així hi ha altre punt de vista, si una persona que entra a liderar un equip, associació o empresa, no es capaç de poder-se retirar és que quelcom s’hauria d’haver fet millor, tot i que a vegades no depengui el 100% d’un mateix .. i ho dic per experiència pròpia.

Amb tot això que vull dir?

Que si ens fiquem data de caducitat, estarem forçats a treballar per preparar el relleu i a donar oportunitats als que venen darrera, que pugen molt forts!... ;)

Au doncs .. mirarem de deixar el vaixell de la formació tant fort com l’hem rebut.

Tony Melendez ... més enllà d’un líder ... un referent

2009-07-15T23:42:00.002+02:00

Ja han passat tres dies de la tornada del fòrum, quasi tots comencem ja a tocar de peus a terra i es llavors quan pots analitzar amb fredor el que va passar aquests dies.

Pensant i reflexionant ... m’ha vingut al cap l’impacte va representar per a molt de nosaltres quan al final del seminari de Motivació i Lideratge, us varem ficar el vídeo del Tony Melendez que vaig fer servir en el debut del seminari nou que vaig crear de Gestió de Referents

Video impressionant i com deia en Johan Cruyff ... “gallina de piel”

Per tant ... perquè pugueu recordar tot el seminari, ja sigui la part de líder i referent, la matriu visió voluntat, qualitats de lideratge, Maslow, Cicle Motivacional, Malaguita .. etc etc.... us adjunto de nou el video perquè el pugueu mirar i dir

“Collons! ...Yo quiero, Yo puedo, Yo voy”

I als que no vareu poder venir al Fòrum ... mireu-vos el vídeo ... ja l’he vist des del primer dia més de 50 vegades segur .. :)

Un lloc on sols repeteixen els formadors ... el Fòrum!

2009-07-13T23:53:00.000+02:00

Ahir al vespre a les 21.00 vaig arribar a casa de l’únic cap de setmana a l’any que tinc reservat i sagrat, que acostuma a ser sempre sobre la primera segona setmana de juliol i que es SAGRAT

Es quan celebrem el Fòrum de Joves Emprenedors.

Què és?

Difícil d’explicar perquè és d’aquelles poques coses que s’han de viure ... ja que és més que ..

- un cap de setmana de formació
- un cap de setmana amb amics
- vuit hores de formació en aula
- quatre hores de dinàmiques i teamworking
- formació en anglès com a canal
- etc

Una definició?? Dir-ne espai de generació de canvis emocionals poder? ... dir-ne espai de generació de noves amistats? Dir-ne espai d’aprenentatge accelerat? Dir-ne espai d’autorreconeixement personal? ... hi ha tantes combinacions!!

He tingut la sort de viure-ho d’alumne el 2001, com a organització el 2003 quan era el president de JCI Igualada, i amb el d’enguay, sis cops a formador .. i sols ser una cosa

Ja tinc ganes torni a ser el segon cap de setmana de Juliol de 2010 .. que si que podria repetir, perquè com a alumnes no es pot pas repetir!!

Brutal eh .. un lloc on sols podem repetir els formadors .... :)

Quina és la lectura?? ... J ... experiència vivencial “única” ... experiència de millora continuada per als “formadors” ... experiència futur de poder arribar-ne a ser formador!!!

Per tant ... “si voleu repetir, feu-vos formadors” .. i no espereu us ho expliquin ... "s'ha de viure"

Gràcies JCI Terrassa, Gràcies Alumnes i Gràcies companys formadors

Quin gran cap de setmana ens espera!

2009-07-09T23:56:00.000+02:00

Demà divendres començarem un cap de setmana que cada any espero i que reservo aquestes dates per sobre qualsevol altre activitat ... i no són els globus no ... és el Fòrum de Joves Emprenedors.

Un cap de setmana de formació on poder recollir fruits de tot el treball dels darrers sis mesos, un cap de setmana de gaudir de companys formadors i sobretot, de noves amistats i nous alumnes que vindran a la dimensió desconeguda ... ;) .. perquè els pobres alumnes no saben gaires coses.

Vull des d’aquí agrair sobretot a l’organització de JCI Terrassa de tot el muntatge han creat, agrair també a tots els companys del Institut de Formació pel mega equip s’ha creat i que porta treballant fa mesos i sobretot, agrair a tots els assistents el segur bon feeling viuran.

Espero que per la gent que vingui aquest cap de setmana a La Mola, el Fòrum quedi gravat al seu cervell i cor, d’una manera tant forta com ha quedat a tots els que l’hem viscut anys enrera.

Ja us anirem explicant per aquí al Blog! .. o bé pel Blog del IF.

Valoració en justa mesura ... tasca d’equilibristes

2009-07-06T23:55:00.002+02:00

Fa dies estava ja pensant en el fet que tenim les persones, de valorar les coses pel costat que més ens interessa (o interessa als altres ho veiem) sempre amb lo que realment, quan ho fem, perdem la neutralitat i tota aquella credibilitat guanyada o desitjada es perd.

Aquest primer punt, la pèrdua de la neutralitat de la valoració no correcte ens ve marcada per dos extrems que podem trobar i que són:

- la sobrevaloració
- la infravaloració

És realment dolent tenir una sobrevaloració de les coses ja que l’únic que aconseguim es viure enganyats, ja sigui per una sobrevaloració generada per nosaltres mateixos o bé, per alguna persona, entitat u organització propera a nosaltres. Frases com les següents són les que poden fer mal ...

“Tenim una ciutat amb molta qualitat de vida i un bon nivell econòmic”
“Som el millor equip del món”
“No tenim problemes importants”
Etc

En resum ... la sobrevaloració ens pot portar a “sortir-nos de frenada i perdre el món de vista”

Per a l’altre banda tenim la infravaloració que moltes vegades ens fiquem nosaltres mateixos on l'únic aconseguim es ficar-nos barreres. Si si ... aquella persona petita que tenim sobre l’ombro que ens diu ...

“No crec puguis aconseguir-ho”
“Seré un fracassat tota la vida”
“Aquell si és un bon professional i no ho seré mai”.
Etc

En resum ... la infravaloració ens pot portar a “ficar-nos uns límits inexistents”

Amb tot això que vull dir?

Mirem d’observar i analitzar les coses que ens envolten i fem l’esforç de percebre més enllà, per tal d’intentar valorar les coses en dues vessant!

- Com són ara
- Com vull que siguin

Amb aquestes dues visions, ens serà més fàcil dibuixar camins per on moure’ns

I com em va ensenyar fa molts anys un client quan treballava a Network Systems per un problema tècnic ... i em va dir després de fotre la bronca als dos érem allà.

“Albert, busca sempre de ficar-te als dos extrems quan hagis de decidir algo, perquè moure’t entre els dos extrems llavors et serà més fàcil”

Per tant .. sobrevaloració, valoració en justa mesura, infravaloració

Quina talla humana ets??

2009-06-30T23:52:00.001+02:00

Avui m’he decidit escriure sobre el concepte “talla humana” però no des del punt de vista si és una XXL, XL o S .. ja sigui talla americana o europea ... sinó la “talla humana com a persona” i poder pensareu ...

Perquè això avui??

Doncs perquè el iGoogle m’ha ficat la següent frase he trobat molt interessant, un proverbi xinès, que traduït del castellà al català i adaptat diu:

“El que camina de puntetes, no és podrà aguantar dret”

Llegit amb profunditat i no en diagonal, podem veure i observar com realment en el nostre dia a dia veiem persones que “caminen tot el dia de puntetes” i moltes d’elles són possiblement perquè volen ser més altes, cosa licita i totalment acceptable, però lo pitjor de tot no és això, sinó que molts d’altres no sols caminen de puntetes, sinó que viuen de puntetes pensant que d’aquesta manera són més alts i quelcom més que qualsevol persona que l’envolta.

És a dir, creure’s quelcom més que els altres però sobretot i lo més greu, sobrevalorar-se!! (un altre dia parlarem de Sobrevaloració Infravaloració que dona molt de joc)

Sempre que he tingut la sort de compartir estones amb gent realment bona, amb molt de talent, amb experiència, etc ... sempre he tingut la sensació que no son tant grans mentre estic amb ells, amb lo que els ha fet més propers, però carai, quan surto i ja no els tinc aprop ... penso .. “collons que gran aquest i quanta modèstia”

En resum ... siguem conscients realment quina talla som i no tinguem por de mostrar-nos com som realment i preparar-nos per ser millors i més grans persones .. i “al loro”, perquè quan vas per la vida de puntetes, el perill de caure es alt!

I recordeu sempre el refrany xinès!!!

“El que camina de puntetes, no és podrà aguantar dret”

L’esport com a eina de formació ??

2009-06-28T23:48:00.002+02:00

Aquest cap de setmana he tingut la sort de viure estones amb la gent del meu club d’handbol aquí a Igualada, ja que s’ha celebrat el Handbol Sorra i això ha permès que ens retrobéssim ex jugadors i ex entrenadors del club, després de quasi vint anys!

Durant les estones que hem tingut la sort de poder veure, parlar i recordar, com totes aquelles hores d’esforç i de practica de l’esport, passat els anys ens ha servit, per desconnectar mentalment i fer quelcom d’esport, però sobretot, van ser un anys de practicar insconscientment valors com la companyonia, equips de treball, motivació, gestió de crisi, etc ... que varem viure i que avui, molts anys després, s’han solidificat d’una manera en els pòsits del nostre coneixement.

Per tant podem afirmar que l’esport és una eina de formació en habilitats personals, però si ho afirmem així ... perquè no es treballa més??

A la Jove Cambra estem molt acostumats a fer formació en habilitats directives com pot ser motivació i lideratge, treball en equip, oratòria, debat, direcció projectes, etc .. és a dir, tota aquella formació necessària per gestionar entitats.

Però un club esportiu també es una entitat oi?

Si tots estem d’acord en això, com és que la majoria de clubs només es treballa als monitors i formadors per a entrenar els nens i joves que tenen els seus equips? Perquè els monitors només estudien poques hores d’habilitats durant el curs i després no ho treballen? Perquè no es pensa més en la formació dels entrenadors??

Totes aquestes preguntes les hem debatut amb companys aquests dies i també amb persones d’altres clubs esportius abans d’aquest cap de setmana, arribant a dues conclusions afirmacions que son:

- Els clubs esportius han de tenir present que a part d’entrenar joves, tenen la responsabilitat de formar persones

- Els clubs esportius han de pensar en plans de formació per als seus entrenadors, que són el primer esgraó per cuidar als joves.

En resum .. l’esport és una de les millors eines per formar persones, sigui jugadors, entrenadors, directives i com no ... pares ... a qui dedicarem algun altre dia un post .. :)

PD Felicitats companys del CH Igualada ... molt bona feina aquest cap de setmana

L’esport com a eina de formació ??

2009-06-28T23:48:00.001+02:00

Quina és la nostra força motriu??

2009-06-22T23:47:00.000+02:00

Avui dilluns al arribar a casa he pensat en dues coses que s’han ajuntat amb una frase que he llegit va dir en Aristòtil fa molts ... molts anys!!!

Què ha passat?

- Doncs que hem fet l’enviament del Manual pel Seminari de Motivació i Lideratge que impartirem dins del XII Fòrum de Joves Emprenedors que es realitzarà els propers 10. 11 i 12 de juliol a Terrassa. Us animo a mirar la web .. http://forumemprenedors.com/

- La p..unyetera crisi econòmica que tenim a sobre està fent realment forats molt grans al mercat i tots n’estem patint les conseqüències, ara una sola cosa positiva podem trobar, i es que s’acabarà tard o d’hora.

Tot això m’ha vingut a la ment a llegir la frase que us deia abans i que és la següent

“Sols hi ha una força motriu. El desig” Aristòtil

Quanta raó i que certa que arriba a ser!!! ... El desig, allò passional que fa que lluitem cada dia per allò volem assolir, o que fa que siguem lluitant fort en moments de crisis, és el que es la força motriu que ens ha d’ajudar a tots plegats ... i més en moments com ara.

Si si .. desig, passió, motivació, energia, liderar, emprendre, etc ... aquests son realment els “carburants no contaminants” que ens fan moure!

Vicenç Ferrer ... aquell 21/7/05 viurà per sempre

2009-06-19T21:45:00.004+02:00

Avui tots ens hem llevat amb una trista noticia ... la mort d’en Vicenç Ferrer ha deixat a milers de persones en estat de xoc .... una noticia es veia a venir però quan arriba .. arriba!

Avui em ve un fort record del Juliol del 2005 quan per fi vaig poder anar a l’Índia amb el meu germà Joan, i varem tenir la sort de conèixer no sols a Vicenç Ferrer i tenir varies tertúlies amb ell, ni de tenir la sort de signar-me i dedicar-me un llibre d’ell, etc ... si no la sort de poder veure que lo que havia muntat aquell home era algo fora de lo normal

Aquell 21/7/05 va ser el dia el que el vaig conèixer i els quatre dies varem estar a Anantapur, us asseguro, quedarà en la meva memòria la resta de la meva vida per varis motius.

- veure com és poden fer coses tant grans i amb tanta humilitat i humanitat que demostrava en cada una de les seves paraules
- la manera de revolucionar la cooperació
- la lliçó ens va donar sobre la Humanitat ... deia era ..”la humanitat és el retrobament amb la realitat” .. sàvies paraules
- l’energia em va transmetre al donar-me les mans el dia el vaig anar a despedir
- com la gent el veia i l’adorava
- les fotos tinc d’aquell viatge repartides pel pis
- etc

Podem estar tristos perquè ens deixa una persona, però tots els que hem tingut la sort de conèixer (encara sols sigui una hora) crec hem d’estar encara més contents que mai de poder seguir tenint-lo com a Referent no sols nostra, si no de la nostra societat.

I lo més important .. podem estar tranquils perquè la seva obra seguirà .. està en perfectes mans
GRÀCIES !!!

Vergonya versus Respecte

2009-06-16T23:25:00.005+02:00

Feia dies que no escrivia al Blog però avui no ho he dubtat en cap moment quan he vist la següent frase navegant pel meu iGoogle. La frase diu:

“Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte” Georg Christoph Leichtenberg

Quina afirmació tant clara i que diu tant en tant poques paraules.

Quan una persona li toca, ja sigui per mèrits, sort o voluntat, el dirigir o millor liderar un projecte, empresa o grups de persones, cal que tingui molt present un concepte tant clar com és el respecte. Respecte vers a un mateix perquè sino et respectes a tu mateix, menys respectaràs a la gent que t’envolta en el teu equip de treball i sobretot, ells no tenen cap culpa d’això.

Vergonya és un tema molt important que cal que tinguem sempre quan haguem de fer o dir quelcom. Com tot no vol dir ser super tímids i tenir por a fer o dir qualsevol cosa, però si hem de tenir aquella punta de vergonya que ens manté desperts per sobretot, mantenir el límits personals que hi ha entre tots.

Pensem que sempre hi ha una límits i del fer de mantenir-los et dona credibilitat, respecte i sobretot serietat. Si passem de tot sense vergonya ni res, possiblement trencarem certs límits i llavors, ja em perdut tota credibilitat i respecte.

Com dèiem una vegada amb una amic, “cal saber gestionar distancies” .. ;)

Us adjunto vídeo un xic graciós perquè vegeu que tots tenim uns límits.

Emprenedors mileuristes

2009-06-07T23:55:00.000+02:00

Fa molts de mesos, des de 2005 aproximadament, sentim el concepte de “mileurista” que s’ha ficat molt de moda, indicant a aquell grup de joves nascuts entre el 1968 i el 1982 aproximadament, que pel seu treball cobren imports inferiors i al voltant dels 1.000 euros.

La situació econòmica realment complicada ha fet que molts joves ho tinguem molt complicat per tirar endavant ja que avui en dia, amb els increments de preus de l’habitatge, ja sigui de compra o lloguer, acompanyat de mals factors macroeconòmics (preu menjar, benzina, etc...) fa que els joves ho tinguem una mica bastant complicat.

Però em pregunto ... perquè carai només es parla de mileurista del treballador i no de l’emprenedor?

Un emprenedor quan arranca un projecte empresarial, ja voldria ell ser mileurista ... quasi tot els emprenedors que conec, hem començat treballant per sous inferiors a 1000 euros. Molts d’ells ens els seus primers anys de vida han tingut serioses dificultats per poder aconseguir un sou, ja sigui estable o no ... però a base d’esforç molts hem anat tirant endavant, però d’altres no han tingut aquesta sort i el pobres, molts d’ells al ser autònoms ... llavors “ni atur”

Ahir precisament mentre dinava amb uns amics a Lleida, va sorgir aquest tema i un amic emprenedor deia .. “fa quatre mesos que no cobro” ... ni mileurista ... diguem-ne que “zeurista”

Cert és que molts emprenedors passem o hem sobrepassat la barrera mileurista al igual que un treballador que treballa i es prepara, millora la seva qualificació podrà anar millorant de sou, al igual que un emprenedor degut al risc assumit i treball realitzat, també anirà incrementar el seu sou.

Mileurista és una etapa global i no només típica d’uns assalariats, perquè a més cal recordar que un emprenedor sigui autònom o no, també cotitza i també te salari.

La crítica destructiva front l’argumentació constructiva

2009-05-31T23:24:00.001+02:00

El cap de setmana passada vaig estar a Tarragona impartint un seminari i vaig tenir una xerrada amb l’Enric, un junior d’allà, sobre els cartells del PSC durant la campanya electoral i tot just després de viure ahir l’Assemblea de Mig Any de les Joves Cambres de Catalunya.

El dia actual de les persones i organitzacions (famílies, empreses, associacions, etc) està sent realment dur en molts punts, per la situació econòmica que ens envolta, però sobretot els impactes que genera aquesta crisis i de la manera que tenim d’afrontar-la tots plegats. Ens fa encendre més del compte i perdre l’horitzó i la forma de fer a la gran majoria.

Tot això ens ha dut a una situació que molta gent s’està enfocant en criticar destructivament al contricant o fins i tot, a aquella persona que ens principi es un aliat nostre, enlloc de basar-se en la capacitat de saber argumentar els teus propis principis o voluntats, d’una manera coherent, argumentada i educació, perquè:

“quan un critica tant destructivament, pobre d’ell que no té arguments constructius”

Per tant cal que pensem sempre en positiu i sobretot, mirem “ la critica i argumentació constructiva” perquè no n’hi ha prou amb tenir raó, s’ha de saber-ho transmetre, perquè també “les coses a part de ser ètiques, han de ser estètiques”

I un cop passat tot això, és també digne d’admetre que quan algú s’ha equivocat o situat en límits incorrectes i ho reconeix i s’excusa, li demostra un senyal de maduresa i aprenentatge molt important que el fa persona.

En resum ... siguem positius, raonable, dialogants, ètics i estètics ja que és la única manera de fer front i guanyar aquesta “situació actual complexe”

Tres punts claus del “3000 a debat”

2009-05-24T23:02:00.001+02:00

Ahir per la tarda varem tenir la sort de poder observar i gaudir d’una forma realment destacada, d’unes semifinals i final del concurs de debat organitzat per la Jove Cambra d’Igualada durant els tres darrers dissabtes.

L’auditori era ben ple en aproximadament un centenar de persones que ens va demostrar bàsicament dues coses molt importants de la nostra ciutat (comarca) i de la nostra JCI.

- Organització excel·lent liderada per la director Xènia i la presidenta Laura

- Que la JCI, ja sigui des de la vessant de juniors o de la vessant de la formació que impartim, “es capaç de generar canvis positius i impressionants en petits espais de temps”

- Que el nostre territori té molts més joves amb talent dels que ens pensem o que la gent deixa veure. Només calia mirar ahir l’auditori

Així doncs, tanco una setmana d’aniversari 3.7 i obtenint com a regal la jornada d’ahir, que em fa començar la setmana amb ganes i forces recordant aquest “esperit junior” es pot entendre només directament o indirectament, “vivint la JCI”

Un més, un més!!!!

2009-05-20T23:51:00.000+02:00

Demà dia 21 de maig, com alguns de vosaltres sabeu, celebraré 37 anys i a lo llarg del dia d’avui, passades ja les 20.00 del vespre, he començat a rebre alguna felicitació ja que el Facebook ha avisat als meus contactes .

A més, venint amb cotxe des de Barcelona he recordat aquella frase que diu la gent a vegades quan fa anys

“un any més viscut, un menys per viure”

Mentre conduïa hi he pensat ja que un any més viscut està molt bé perquè vol dir que portem sobre la nostra espatlla noves experiències i vivències, però el que no m’agrada es quan diuen “un menys per viure” .. ja que sembla com el Van Gaal “Siempre Negatifo”

Prefereixo dir

“un any més viscut, un any més per viure”

D’aquesta manera es transmet clarament que viure anys ens toca a tots, però si ho fas amb ganes, emprenent coses i sobretot intentant-ho passar bé, et venen moltes ganes de viure’n un més .. si si .. un any més per viure.

En resum ... “Un més Un més” perquè sempre hem de mirar endavant ja que el DNI només és una documentació legal (millor o pitjor).

Passió i Expansió del Talent!

2009-05-17T23:15:00.001+02:00

Avui volia compartir amb vosaltres la sensació que he tingut aquest cap de setmana vinculat a lo que he decidit anomenar “Passió i Expansió del Talent”

Lo més segur pensareu .. i perquè? .. Doncs fàcil!

- Dissabte al matí vaig tenir la sort de poder impartir un seminari de “Oratòria aplicada al debat” conjuntament amb un dels millors formadors de la JCI, però sobretot gran company, en Xavier Falgar .. un talent innat i treballat

- Varem poder impartir aquest seminari a un grup de joves anoiencs on el tret comú amb quasi tots era la “bogeria d’aprendre” que tenien molts d’ells, però sobretot, “les ganes de rebre feedback” ja que volien millorar!!

- Veure com molts d’ells veien la Jove Cambra com a una eina on es veu passió per fer les coses des de la vessant civil buscant només el fet de millorar nosaltres mateixos però sobretot, millorant la nostra societat.

- Els més de 20 joves que he conegut gràcies al 3000 a Debat, tenen clar que la formació de la JCI, els ha suposat una eina nova, diferent i divertida que els ha fet aprendre.

- Veure com una organització com JCI Igualada aposta per la Formació i millorar del talent dels joves de la comarca .. ens en hauríem de felicitat tots

És a dir, una reafirmació de la Passió per fer les coses i el convenciment que la formació es la clau per millorar i desenvolupar el talent de les persones.

O sigui, “passió pel talent” per tal de poder-lo “expansionar” ...

“Passió i Expansió del Talent”

Talent + Esforç + Aventura = Emprenedor

2009-05-14T23:46:00.000+02:00

Ahir al vespre al arribar a casa, vaig canviar el meu estat al Facebook i vaig ficar una “frase matemàtica” que em va venir inspirada a la fórmula del FC Barcelona d’enguany, ja que es una barreja total de talent amb esforç constant, que ha dut als resultats que estem començant a recollir aquests darrers dies.

La gent de la meva xarxa del Facebook ha mirat el meu estat i han ficat dos comentaris claus

- Els “collons” ... l’amic Marc que diu el Sandro Rossell diu ... “Èxit = Collons + Talent” .. i ho comparteixo en el sentit que els “collons” son l’atreviment a fer front al risc .. per tant d’acord.

- La “sort” ... com em deia l’amic Ramon, no crec que tota aquella persona hagi aconseguit el seu objectiu sigui per sort, però poder si per fortuna, ja que la diferencia entre una i altre, és que la segona diguem-ne que està a l’abast d’un mateix per aconseguir-ho .. per exemple .. el gol del dimecres passat al Chelsea es “fortuna i no sort” .. el Barça juga i apretar durant els 90 minuts encara vagin 2-6

Per això avui he pensat en rebatejar la frase i fer-ne dues:

- Talent + Esforç = Èxit .. qualsevol persona en qualsevol feina
- Talent + Esforç + Aventura = Emprenedor

És a dir, tres característiques comuns del emprenedors!

- Talent .... tenir el bàsic i ser conscient que cal desenvolupar-lo constantment
- Esforç ... treballar el que calgui i més!! . i quan acabis, tornar a començar.
- Aventura ... dit col·loquialment ... tenir Collons ... assumir el risc de tirar-ho endavant

Com deia el Paolo Coelho .... “emprenedor es aquella persona capaç de somniar i córrer el risc de viure els seus somnis”

O sigui ... a aprofitar el talent tenim aprop nostre!!!

Kinetical a EADA: els rols evolucionen

2009-05-12T23:20:00.000+02:00

Ahir a la tarda vaig tenir la sort de poder anar a EADA convidats per l’amic Ramon, que es professor d’una assignatura d’un MBA, relacionat amb les noves tecnologies. Com alguns de vosaltres poder sabreu, el model educatiu de EADA està basat en l’estudi del cas i per aquest motiu varem tenir la sort de ser allà presents.

Durant la presentació varem poder presentar la nostra empresa www.kinetical.com però sobretot, l’oportunitat de compartir amb els assistents i alumnes del MBA, d’un cas d’èxit que varem aconseguir realitzar amb l’empresa INDO www.indo.es.

El cas era sobre com l’empresa en qüestió va evolucionar i implantar solucions de mobilitat tot utilitzant dispositius mòbils tablet pc. Aquest cas també cal dir que va ser utilitzat per l’escola de negocis IESE i els fabricant MICROSOFT com a exemple d’aplicació de mobilitat en empreses com a millora de productivitat i reducció de costos.

Un tema si es curiós i ens va fer gràcia, es veure com realment un grup de gent jove, deuria ser promig entre 30 i 40 anys d’edat, estava preparant-se en una escola de negocis, fent un master o MBA per tal d’iniciar un nou camí o repte professional o empresarial, al igual, que l’any 2001 varem fer quatre dels promotors de Kinetical l’any 2001 quan varem fer un master de e-Commerce a La Salle i on ens venien altres empreses i emprenedors a explicar-nos les seves experiencies.

Per això avui diem .. “els rols evolucionen”, però “seguim treballant perquè segueixin evolucionant”

Així doncs, una experiència interessant, uns assistents molt receptius i molt interactius, a qui espero els hagués agradat tant Kinetical, com el cas d’èxit com la nostra presentació.

Que boniques son les clatellades!!

2009-05-10T23:37:00.000+02:00

Avui ha estat un dia diguem-ne un “xic trist” ja que tot els culers pensàvem que avui celebraríem la Lliga però el destí ens ha tornat la jugada del dimecres a Londres, però d’una manera més suau, ja que encara tenim marge de correcció.

És a dir, tots els barcelonistes hem rebut una clatellada!!

Però tot s’ha de dir, que rebran alguna de tant van molt bé perquè ens agradi o no, ens fa tenir sempre els peus a terra i ser conscients, que no n’hi ha prou en viure moments "d’eufòria col·lectiva" o “orgasmes futboleros”.

Si el fet de la clatellada rebuda la mirem en perspectiva des de quan anàvem a l’escola, de l’esbroncada del nostra entrenador, del nostre jefe, dels nostres pares, etc .. veurem que moltes vegades han suposat per nosaltres una oportunitat de canviar quelcom que realment feia falta, i per això, passat el temps, acostumem a veure-les més boniques

Per això, en és molt important saber també diferenciar entre:

- clatellada ... o “toque” de tant en tant
- tenir a garrot a la mà cada minut

O sigui, mirem sempre de veure la part bonica de la clatellada, que quasi sempre, son per algo, perquè com em van dir de petits els meus pares (i segur a més d’algun us ho han dit)

“Si el professor t’ha castigat és per algo”

Nota Premsa JCI: Gestió de Referents

2009-05-09T16:09:00.002+02:00

El director de l’Institut de Formació de la JCI Catalunya va estrenar el passat dissabte, dia 25 d’abril, a Igualada un nou curs que s’afegeix als múltiples que imparteix a l’entitat.

Sota el títol de “Gestió de Referents”, Riba va fer una aproximació al símbolisme i el significat d’aquesta figura, als estils que hi ha i les característiques que tenen, i va donar les claus per gestionar-los correctament en benefici personal.

Un total de 12 alumnes provinents d’Igualada, Tarragona i Sabadell, van participar activament al curs que es va dur a terme a la seu del Consell Comarcal de l’Anoia.

Cal destacar que vam gaudir de la presència del formador i senador de Vilanova i la Geltrú, Manel Casals, que va aportar la seva visió particular als continguts del curs.

Dia de Genis: Think Different, Actt Different Too

2009-05-05T23:56:00.004+02:00

Avui per motius de feina he hagut d’anar a Reus i he aprofitat per anar a veure la Nuria, una companya de JCI de Reus que precisament treballa al Museu Centre Gaudí que han muntat allà .. una passada realment i quan he marxat li he dit ..

“Nuria, si és geni aquest Gaudi si .. avui en parlaré al Blog” .. ;)

Passo el dia, arribo a casa, sopo i veig per la 2 que fan un reportatge d’en Ferran Adrià on explica tota l’historia del Bulli, des dels orígens, el seu soci, de quan va entrar ell com a cuiner fins al dia d’avui ... un geni, un referent i considerat el millor del món, és a dir.

“En un dia, dos genis que ho veuen tot diferent”

Després i abans d’anar a dormir, vaig al Facebook i em trobo el video “Think Different” que us adjunto que habia penjat el Jordi Valls que es realment brutal, i seguint sobretot la linea d’Apple.

I això m’ha fet pensar realment, que no n’hi ha prou en veure-ho diferent, sino que l’èxit de tots aquests és que a part de la tenir la capacitat de pensar-ho diferent, han tingut “els collons” de fer-ho també diferent, i per això, en un moment de crisi global, on tot és molt dificil i complicat, ens ha de servir d’ànim als emprenedors ... i sobretot fer recordar que:

"Think Different, Act Different too" ... però no és dolent, és diferent”

O sigui .. a gaudir del video .. breu però intens

PD gràcies Nuria i gràcies Jordi

3000 euros a debat ... més enllà d’un seminari

2009-05-03T23:05:00.002+02:00

Avui volia aprofitar el meu espai al blog per parlar sobre el projecte que els companys de JCI Igualada han ficat en marxa i estrenen aquest dissabte i és com podeu imaginar, el Concurs 3000 a Debat. http://www.3000eurosadebat.cat/

Quan mirem els debats polítics o econòmics a nivell nacional, a la televisió o fins i tot a nivell local, moltes vegades pensem:

- no respecten els torns
- no s’escolten
- no argumenten i només destrueixen
- no es mouen be ...
- etc

Amb això vull dir que normalment quan pensem en debat i oratòria només acostumem a pensar en aquests dos entorns, polític i econòmic, però no son els únics on realment podem trobar-nos-hi perquè segur que acostumen a debatre moltes coses amb la família, amb els amics, amb gent d’un club esportiu, amb l’associació que formem part, a l’univeristat, a la feina ....

Es per això que considero que aquest gran projecte 3000 euros a debat aporta tant, perquè a un grup de joves, siguin d’on siguin, els permet formar-se en habilitats d’oratòria i de debat que els hi seran tant necessaris no sols en el dia de demà, sinó avui mateix.

Aquest projecte per només 10 euros per concursant, els ofereix l’oportunitat d’aprendre, practicar i fins i tot, guanyar 3000 euros a l’equip guanyador, per tant “formació amb molts beneficis”

Per tant, sols em queda facilitar al proposta de programa dels amics de la Jove Cambra, i encoratjar als que encara no s’han inscrit perquè ho facin, perquè val molt la pena.

Perquè ...

Debatre i argumentar en públic en vital!

Qui diu que el formador no aprèn?

2009-04-27T21:40:00.002+02:00

Fa uns anys, quans vaig començar a passar de rebre seminaris a Jove Cambra a donar-los, és a dir, quan vaig decidir apostar per veure a formació també des de l’altra banda de la barrera, em sobtaven els comentaris que em feien els formadors experts. Comentaris com:

- Aprenc molt impartint un seminari que he donat varis cops
- Aprenc molt quan creem un nou curs
- Es passen nervis previs perquè cal controlar moltes coses, però els veia tranquils ..
- Etc

Han passat uns anys i tots aquells comentaris em feien, ara resulta que els faig jo algunes vegades amb alguns alumnes, amics o companys formadors i m’ha fet arribar a la conclusió que ...

Un bon formador ha d’aprendre sempre i més enllà de continguts!!!

Un formador ha d’aprendre tantes coses sempre .... exemples??

- a solucionar imprevistos que et pots trobar
- a gestionar expectatives
- a tractar a cada alumne diferent i com ell és i vol ser tractat
- a introduir dinàmiques de canvi de ritme .. els famosos trencagels
- a incorporar noves eines i noves metodologies de formació
- a impartir nous continguts per a ell
- a crear nous continguts
- a compartir un mateix seminari amb diferents formadors a diferents llocs
- etc ...

És per això que cal ser conscients sempre que quan et fiques de formador davant d’un grup, és principalment un “facilitador i gestor de persones” perquè moltes vegades, com em va transmetre un formador i referent meu (estimat amic Manel Casals) ... "gran part del coneixement d’un seminari l’alumne ja el sap, sols cal canalitzar i fer-li veure que ho sap"

Tot aquest missatge d’avui be donat en part i important, de que aquest cap de setmana vaig tenir la sort de poder debutar amb el nou seminari “Gestió de Referents” a la meva Jove Cambra d’Igualada. Crec els alumnes van aprendre algo .. ;) .. però jo segur que molt ... ;)

Així doncs .. recordem sempre que ... el formador sempre aprèn!

PD: Amics de la JCI .. la nostra entitat també és una excel·lent oportunitat per aprendre a ser formador!! ... aprofiteu-la i apunteu-vos-hi!

Qui ensenya a l’emprenedor?

2009-04-23T22:41:00.004+02:00

Avui hem arribat a Niça a mitja tarda i hem començat a repassar la visita de demà a Montecarlo ja que és força important i no els la podem jugar gaire. Un cop feta la feina, hem anat a sopar per en acabar ens començar a mirar 59 Segundos al canal internacional, m’ha vingut al cap això ..

Qui ensenya a l’emprenedor?

Durant el debat tots diuen que cal potenciar emprenedors, que millorar el mercat laboral, que si facilitar el mercat laboral, etc .. bla bla bla ... diguem-ne que tots es queden en el món de les aptituds, és a dir, en el món del coneixement.

Al igual ens va transmetre el conseller Huguet (millor del que em pensava ell en si) en el sopar on vaig tenir la sort d’anar amb companys de la Jove Cambra el passat dimarts, i que ens deia que si universitats, que si innovació, que si internacionalització, etc
Em pregunto ... on són les ACTITUDS?

Tot això em va fer pensar una cosa que vaig comentar en aquell sopar i que avui els de 59 Segundos m’ha fet recordar.

És lo següent:

Quin és el professor d’un metge?
I d’un arquitecte?
I d’un veterinari?
I d’un psicòleg?
etc

Llavors em pregunto??

Qui ensenya a l’emprenedor???

Personalment crec que aquest punt si que hauria d’estar contemplat en el pla Bolonia o pla d’on sigui, del meu poble si cal, Òdena!

Crec que cal pensar tres coses clarament:

-Emprendre és una actitud que s’ha d’ensenyar, fomentar i cuidar
-Qui millor pot ajudar a un emprenedor, és algu que ha emprès, per tant, aproximant-los a tots poder hi guanyarem oi?
-Els polítics i el sector públic, estan per donar eines i facilitats, però no són elsmillors preparats per formar ni ensenyar.

Em resum i poder altre debat és ... emprendre és una actitud ...com ensenyar actituds?

Què n’opineu?

Nick Vujicic: A live without limits

2009-04-20T22:53:00.003+02:00

Avui al vespre he estat aprofundint i repassant els petits detalls del seminari que us vaig avançar ahir, la “Gestió de Referents” que estrenarem a Igualada el proper dissabte 25 de març,

En el seminari parlarem molt de les habilitats dels líders i sobretot les de qualitats dels referents, però a més volia trobar quelcom addicional que transmetés com es pot viure o com viuen alguns persones amb minusvalidesa i sobretot, aconsegueixen ser referents.

N’he trobat varis però aquí al Blog volia compartir els següents videos.

Nick Vujicic .. un nou referent per a molts .. segur!

Us convido a que mireu els tres videos sobre una conferencia que va donar ... veureu com enganxa!

El Blog torna de vacances!

2009-04-19T23:44:00.002+02:00

Un cop passada la setmana de vacances i una mitja setmana partida, demà iniciem ja "la setmana sencera", fet que fa que ni ens recordem de quan va ser Setmana Santa quasi.

Aquests dies de vacances han servit per be o per mal, per desconnectar de certes coses i centrar-me bastant en la finalització del curs de Gestió de Referents que estarem dissabte a Igualada.

Tot això, ha fet que ja un parell de persones m’hagin enviat un missatge dient ...

“Ei .. que fa dies no dius res al blog?”

M’ha fet gràcia perquè senyal el segueixen i llavors els he contestat:

“Gràcies per llegir-me i tranquils ... EL Blog torna de vacances”

A més, també els he recordat que durant aquests dies ha nascut un blog germà que us convido a visitar ... serà interessant!!

http://institutdeformacio.blogspot.com/

El petit investigador a Igualada

2009-04-15T23:50:00.001+02:00

Avui vull compartir amb tots vosaltres la presentació d’un llibre per a infants que farà una “coneguda emprenedora meva” ... ;) ...

Aquest divendres presenta el Llibre “El petit investigador a Igualada” i al rebre-ho m’ha fet reflexionar en tres coses que us explico

- El petit .. perquè normalment avui en dia encara es pensa que només les grans organitzacions poden fer grans coses i només els grans gurus poden ser referents
- Investigador .. que important és investigar i innovar sempre, i més ara en temps de crisis com a factor clau
- Igualada .. la meva ciutat tot i que actualment dormo a Òdena

És a dir, la Marina ens està donant un missatge que en el fons, ens dona una proposta de com transformar una societat industrial basada en curtits i tèxtil, en un territori proper a la innovació i creativitat, però sobretot, començant des de “la pedrera” .. els infants

Gràcies Marina!

PD: Ojalà aquests missatges d’emprenedoria, innovació, territori, fos escoltat també per totes les forces vives

PD: Divendres 17 a les 20.00 a Llibreria Aqualata

Tornada de vacances!

2009-04-13T23:28:00.001+02:00

Demà dimarts, com la majoria de catalans excepte alguns igualadins, tornem a treballar després d’uns dies de vacances, que son curts però sempre positives.

Es pot parlar de crisi com a tots els mitjans es parla, però avui tornant de calçotada a Esparreguera, una cua des de Castellolí amb lo que penses ...

“Hi ha crisi però la gent surt igualment, per tant la crisi poder no és tant gran com la gent la viu”

Per tant, mirem la part positiva de les vacances , i riem una estona mirant el monòleg del Club de Comèdia sobre les vacances ... “un somriure sempre ajuda”

3.000 euros a Debat

2009-04-11T19:14:00.002+02:00

La Jove Cambra impulsa el concurs 3.000 euros a Debat obert a tots els joves de la comarca

- L’equip guanyador del que serà el I Concurs de Debat Jove de l’Anoia s’emportarà 3.000 euros de premi

- Les inscripcions estan obertes fins el proper 30 d’abril i hi poden participar tots els anoiencs d’entre 18 i 40 anys

La Jove Cambra d’Igualada posa en marxa el concurs 3.000 euros a Debat, una nova proposta adreçada al públic jove que esdevindrà el I Concurs de Debat Jove de la comarca de l’Anoia.

3.000 euros a Debat és un concurs destinat a tots els joves d’entre 18 i 40 anys que hagin nascut i/o resideixin a l’Anoia, on es pretén que els joves demostrin i perfeccionin les seves habilitats en oratòria i debat, eines de comunicació claus pel creixement tant personal com professional.

L’objectiu és, d’una banda, dotar la ciutat d’un concurs de debat d’alt nivell, amb un jurat qualificat i una base formativa pels participants que assegurarà la qualitat del concurs, i, de l’altra, donar una oportunitat a les noves generacions perquè s’expressin, opinin i demostrin la seva inquietud pels temes d’actualitat.

La proposta neix de la convicció que falta crear un gran esdeveniment socio-cultural adreçat als joves a la nostra comarca i pretén implicar-los a debatre sobre els principals problemes i temes d’actualitat, tant locals com d’àmbit estatal. La finalitat última és fer que siguin partícips del necessari debat social que cal per millorar el nostre entorn.

El concurs es durà a terme durant el mes de maig. Concretament, els dies 9 i 16 es faran les semifinals eliminatòries, de les quals en sortiran els 2 finalistes que disputaran la gran final, el dia 23 de maig, al Museu de la Pell d’Igualada.

Per tal de garantir la qualitat dels debats, la Jove Cambra oferirà a tots els participants dos cursos: oratòria i tècniques de debat. 8 hores de formació de mans de reconeguts formadors de l’Institut de Formació de la Jove Cambra de Catalunya que impartiran coneixements d’oratòria, llenguatge no verbal, tècniques de debat, comunicació, etc.

L’equip guanyador, tal i com s’evidencia del nom del concurs, rebrà el temptador premi de 3.000 euros. A més hi haurà obsequis per tots els participants. Cal destacar que el concurs està obert a un màxim de 16 equips, formats per tres persones (amb una quarta opcional que actuï com a reserva), que s’acceptaran per estricte ordre d’inscripció. Les inscripcions poden fer-se a la web http://www.3000eurosadebat.cat/ abans del dia 30 d’abril.

Nota. Us adjuntem la imatge promocional del concurs. Podeu visitar la web del programa per saber-ne més detalls.

Per a més informació: Laura Hernan, presidenta 2009. Tlf. 636 11 28 84.

Blog de l'Institut de Formació

2009-04-08T23:14:00.000+02:00

Avui després de dies de treballs, reunions, xerrades i començar a funcionar el nou equip tècnic de l’Institut de Formació, hem decidit llençar ja dues noves eines a l’abast de tots els formadors de la JCI.

Hem creat un grup al Facebook obert a tothom on es fomentarà la participació a diferents seminaris, però sobretot a debatre temes com la Innovació a la Formació, que el company Enric ha batejat com InnovAcció.

http://www.facebook.com/home.php?ref=home#/group.php?gid=63608104884&ref=nf

Per altra banda, ja em ficat en marxa el Blog de l’Institut de Formació, on anirem explicant el que anem fent, que estem plantejant, quins seminaris s’estan realitzant, etc. ... esperem sigui una eina més a l’abast de formadors, alumnes i tots aquells interessats també en la formació que realitzem i vivim a la JCI

http://institutdeformacio.blogspot.com/

Per tant .. us animo a visitar tant el grup Facebook com el Blog, i sobretot, que hi digueu la vostra i hi participeu.

Moltes gràcies

Vacances merescudes?

2009-04-07T23:01:00.000+02:00

Avui començo en teoria vacances fins el proper dia 14, tot i que demà hauré de passar un segon pel despatx, però be, podré llevar-me més tard.

Llavors penso!!

El concepte vacances merescudes no sé si se’m aplicarà molt bé perquè segur que estaré liat amb temes de la Jove Cambra, estudis de la UOC i com no, quelcom de feina, però lo més important és que aquests dies ens permetran a tots, desconnectar.

Per tant .. només dir a tots i totes, que aprofiteu per desconnectar, agafeu la bici, aneu a la muntanya, gaudiu de la família i amics, i sobretot ... feu el gos, vigileu i descanseu!

Vosaltres segur si les teniu merescudes

Fòrum de Joves Emprenedors

2009-04-06T22:33:00.000+02:00

Aquest dissabte vaig varem estar l’equip de tècnic del Institut de Formació veient els espais on es realitzarà enguany el Fòrum organitzat per JCI Terrassa.

Llavors avui m’ha agafat melancolia i al Youtube he trobat el video reportatge de resum que van fer JCI Manresa i que precisament, va ser on vaig debutar com a formador.

Per tant .. us animo a mirar-ho!!

Moltes felicitats i moltes gràcies JCI Sabadell

2009-04-05T19:54:00.006+02:00

Avui dedicaré el meu missatge del dia als amics de Jove Cambra Sabadell, per dos motius bàsicament per donar-los les gràcies i l’altre per felicitar-los:

- Gràcies perquè després de quasi vuit anys de formador, era el primer cop se’m havia ofert l’opció d’anar a realitzar un seminari a Sabadell, i per compensar-ho, “dos seminaris en dues setmanes” ... “Motivació i Lideratge" i “Les 10 Sagetes de l’Emprenedor”

- Gràcies perquè el tracte, atenció i preocupació heu transmès ens els dos dies ha estat molt positiu i ens hem sentit com a casa, ja sigui al matí durant el seminari com durant la tarda a l’assemblea de formació on varem sortir escollits el nou equip tècnic del Institut de Formació

- Felicitar-vos perquè sou un equip potent, jove i a punt per créixer i tornar a ficar a JCI Sabadell on es mereix. Teniu gent bona a prop i el mèrit serà juntar-los, perquè “un grup no és un equip”

Així doncs gràcies, Carles i Albert de Sabadell ... i Eulàlia i Jordi, formadors companys del seminari

A prop de la lluna, hi ha pista d’aterratge

2009-04-03T23:52:00.002+02:00

Moltes vegades a la gent emprenedora se’ns diu que som uns somiatruites o que estem sempre a la lluna, perquè sempre estem pensant en fer mil coses, en buscar nous reptes, en ficar-nos a prova i sobretot, sempre estem volant amb els nostres somnis.

Vinculat a aquests somnis, ja ho deia el Paoblo Coelho “que emprenedor és tot aquell capaç de somniar i sobretot, de córrer el risc de viure els seus somnis” .. i si, somnien també desperts.

D’aquest mix de la lluna i de el somni, us vull avui una frase que m’ha agradat molt i que m’ha enviat el company Jordi Plens de la JCI Lleida amb qui demà donem el seminari Les 10 Sagetes de l’Emprenedor a Sabadell i farem servir-la.

“Apunta sempre a la lluna, perquè encara que fallis, aterraràs entre estels”

O sigui que .. “apuntem amb la sageta i no us preocupeu, a prop de la lluna, hi ha pista d’aterratge”

Costa Brava ... poc a envejar a Mònaco

2009-04-01T23:04:00.005+02:00

Ahir al matí vam estar per Mònaco realitzant una visita amb una empresa, i en acabat varem aprofitar per fer una mica de turisme amb cotxe per la zona ja que hi érem.

Realment és quelcom petit que sobretot mou molta pasta, fòrmula1, luxe i gran vaixells que està molt be un cop, però per als que som pobres catalanets de poble, tot això ens dona sensació de ser poc real i poc humà, però, hi ha gent per tot.

Però per veure-ho en fotos i poder dir “hi he estat” està bé, ara, molts llocs de la Costa Brava no tenen res a envejar-li.

O sigui .. a mirar fotos ... ;)

Vicenç Ferrer - Català de l'Any .. vota'l !

2009-03-31T22:07:00.002+02:00

Us adjunto un mail rebut de la Fundació Vicenç Ferrer que vull compartir amb vosaltres, a veure si ens ajudeu ..

.......

Apreciats col·laboradors i col·laboradores

Tot i el moment delicat de salut en què es troba Vicente Ferrer, creiem que és una bona notícia que hagi estat escollit un dels tres finalistes a "Català de l'Any 2008", juntament amb Manel Esteller i Nina. Aquesta iniciativa, organitzada un any més per El Periódico de Catalunya, vol reconèixer la feina i els mèrits d'un personatge català destacat.

A partir de dissabte passat, 28 març, es va activar l'última fase d'aquesta elecció: els comptadors es van tornar a posar a zero. I es podrà votar per un dels tres finalistes fins el dia 1 d'abril a la una de la tarda, moment en el què la votació es tancarà definitivament davant notari a la redacció del diari i es coneixerà el nom del guanyador o guanyadora.

A la Fundación Vicente Ferrer estem molt orgullosos que el Vicente Ferrer sigui una de les tres persones finalistes i volíem compartir-ho amb tots vosaltres.

Si voleu més informació o participar-hi, podeu consultar els següents enllaços:

Article en elperiodico.com >>

http://www.cataladelany.com/

No a tot arreu l’aigua es tant transparent

2009-03-30T22:56:00.002+02:00

Aquest matí a les 5.30 ja érem cotxe amunt direcció a Nice, on hem arribat sobre les 12.00 aproximadament i com que anàvem be de temps, hem anat a l’hotel de deixar els trastos i és llavors quan hem vist la ciutat per primer cop ... i de primera impressió ... no cap cosa de l’altre món.

Després hem anat a fer una visita, que per cert ha anat força bé, i en tornant hem aprofitat per fer una volta per la ciutat fins a la platja i és llavors quan s’han girat moltes coses.

Un passeig marítim molt net i cuidat, una platja igual o més neta i una aigua amb diferents colors de blau i transparent a trossets ... som si fos del Caribe

Llavors hem parlat amb l’Òscar i hem dit:

“mira ... també tenen La Barceloneta i el Port Olímpic, però aquí l’aigua si està neta”

Demà anem cap a Mònaco a fer altres visites i a veure si trobem quelcom de bo! .. ;)

La felicitat de tenir aquesta presidenta

2009-03-29T22:49:00.001+02:00

Avui he estat tota la tarda a casa treballant, fent temes de la formació de JCI, planxant, fent la pac de la UOC, preparant el viatge ... etc .. i crec que puc dir .. “he estat feliç” ... ;)

Ara és tard i m’he ficat a pensar que carai ficaré al Blog?? .. hi he rebut un missatge d’una crack de la felicitat ... la meva presidenta .. la Laura

He recordat llavors:

- La temporada que vam treballar plegats i ens treia la hòstia de feina
- Quan va venir la Generalitat i ens la va “birla” .. ;)
- ...
- Però lo darrer i brutal va ser el discurs de la felicitat que va fer a la Nit d’Igualada

Per això avui Laura, et vull dedicar un “Va per tu” del meu Blog, perquè tothom que el miri vegi que “lo feliç que ets, però lo feliç que fas a la gent que t’envolta”

Segueix així crack i gràcies per cuidar-me tant be com a junior la setmana passada .. ;)

Institut de Formació : Gràcies per la confiança

2009-03-28T21:58:00.002+01:00

Com ahir us deia avui hem tingut un dia ple de FormAcció a Sabadell, impartint el seminari al matí amb l’Eulàlia i per la tarda, l’elecció com a nou Director del Institut de Formació.

Però avui .. no explicaré res i sols aprofitaré aquest espai per donar les gràcies a ..

- Al meu equip tècnic, Eulàlia, Jordi, Xavi, Enric i Dani, per acceptar formar part de l’equip tècnic de formació que enguany encapçalaré. Gràcies per la predisposició total m’heu transmès des del primer moment ... Sou uns “putos cracks” i “treballarem però ho gaudirem encara més”

- Formadors que éreu a l’assemblea ... gràcies per confiar el vot i donar-nos unanimitat a tot el nou equip, però sobretot gràcies per les ganes que ens heu transmès en voler-vos activar com a formadors .. amb això, farem un nou IF

- Laura, presidenta de la meva Jove Cambra, per les trucades i interès durant tota la setmana en nom de l’entitat. Tot i no ser present a Sabadell, se erets amb nosaltres.

Ara comencem un nou camí, que segur tindrà moments durs però sobretot, estic segur estarà ple de moments de riure, bones sobretaules i de gran il·lusió per fer front a un Fòrum de Joves Emprenedors, Seminaris per les Joves Cambres, Formació a altres entitats, programes de Mentoring, etc

Així doncs ... moltes gràcies a tot i recordem sempre

FormAcció ... donem Acció de la Formació

PD Quan tingui fotos ja les penjaré .. ;)

Sols es viu una vegada

2009-03-27T22:48:00.001+01:00

Avui mirant DEC mentre sopava i abans de començar a mirar la peli dels Intocables, he vist que entrevistaven a una de les germanes d’Azucar Moreno, on explicava tota la situació que havia viscut després de la seva malaltia, dels problemes amb la seva germana, etc .. però feia d’una manera molt positiva, i llavors es quan la Patiño li ha dit”

“Que arte tienes que vuelves en bonito lo feo” .. i he pensat .. “carai es cert”

A més, moltes vegades quan miren de fer alguna cosa que podem considerar és difícil però veiem a algú que sap fer-ho millor i més fàcil diem

“ostia, sembla que faci fàcil lo difícil” .. i també és cert

Doncs, de mode paral·lela, fer que una cosa lletja, sigui un problema, una accident, un imprevist ...siguem capaços de veure-la d’una manera més bonica, més positiva .. en fi, més bonica ... és realment una habilitat digne d’admirar i sobretot, de mirar de “copiar”

Per tant .. donem alegria al cos i mirem de fer les coses boniques, perquè com deien les Azucar Moreno .. “solo se vive una vez”

Pensar sempre amb l’altre

2009-03-26T23:57:00.001+01:00

Dissabte al mati, juntament amb l’Eulàlia, impartirem el seminari de Motivació i Lideratge a un grupet molt maco, en quant a nombre i a gent, de Sabadell, i evidentment avui estem fent repàs de tot el material que tenim preparat i del que podríem utilitzar.

Si a tot això i sumem l’assemblea de formador de la tarda, tens sobre la taula un cap setmana interns vinculat amb la formació, des de varis punts de vista, diguem-ne des del punt de formador, d’organització i d’alumne.

I tot això a que ve?

Doncs que un tema que és important i sempre ho reflectim en el nostre seminari es l’Empatia ... una eina clau per tal de poder liderar i treballar en equip, clau per pensar sempre amb l’altre que està davant teu i fer l’esforç de sentir lo que sent ell.

Per això repassant vídeos, m’ha aparegut un que vaig separar fa poc temps i el vull compartir amb vosaltres.

És una barreja de moltes coses, tot i que al final caldria veure qui dels dos esmorzaria.

Aprendre jugant és seriós

2009-03-25T23:48:00.005+01:00

Una de les característiques de la formació que apliquem a la Jove Cambra és que “aprenem practicant” i això fa, que tot lo que estem transmeten i vivint durant les sessions, s’assimili d’una manera molt més ràpida i fàcil.

Quant de petits jugàvem al Monopili, caniques o qualsevol altre joc, ens ho passàvem d’allò més bé, al igual que ara ens ho passem de conya amb la Wi, futbol, etc .. i quan havíem d’anar a fer els deures o a dinar dèiem .. “és que estic jugant”

Aquests dos factors que són “aprendre practicant” i “jugar”, han de ser els que han de continuar sent l’essència de la formació i son valors, que cal que els futurs formadors tinguin molt clars, perquè realment és el que busquen els alumnes que assisteixen els nostres seminaris.

Per concloure la jornada lligant el text anterior, m’ha arribat una frase del filòsof Nietzche que diu lo següent i va en total sintonia.

“La maduresa de l’home és haver tornat a trobar la serietat amb la que jugava quan era petit”

En resum ... si a aprendre i jugar, si afegeix la serietat ... de conya!

Candidatura Institut de Formació

2009-03-24T23:37:00.001+01:00

L’any 2001 vaig tenir la sort de conèixer la Jove Cambra però sobretot, va ser l’any que vaig poder experimentar la formació de l’entitat d’una manera molt intensiva amb el Fòrum de Joves Emprenedors de l’any 2001 a Sabadell, que va suposar un abans i després del meu futur professional.

Però l’any 2002, quan vaig fer el Prime va ser quan vaig trobar l’àrea que em motivava més de la Jove Cambra, “ser formador”. Gràcies a la Jove Cambra i als formadors que he tingut pel camí, he pogut desenvolupar quelcom dintre meu que m’ha permès poder millorar aquestes habilitats.

L’any 2005 vaig tenir la sort de poder-me incorporar com a membre de l’equip tècnic del Institut de Formació i tenir com a companys a cracks com l’Elisa, Ramon, Manel, Toni, Francesc, etc. ... Però com tot a la vida, ara be un nou pas!

L’Institut de Formació va desenvolupar un nou reglament intern on neix una figura del Director de Institut, i precisament aquest dissabte a Sabadell, a l’assemblea de Formació s’escollirà aquest nou càrrec.

En aquest acte presentaré la Candidatura a Director de l’Institut però sobretot, acompanyat d’un grup d’autèntics cracks formadors amb una experiència contrastada i un talent comprovat per a molts de vosaltres.

Així doncs, gràcies per llegir el meu missatge d’avui i ja us anirem explicant “aventurilles” , sigui com a formador o com a director i membre de l’equip tècnic si sortim escollits

Fins aviat

“The fish” ... “work is play, play is fun”

2009-03-23T23:22:00.000+01:00

Avui no sabia de que escriure però tot just de sopar m’ha vingut al cap l’excel·lent discurs que va realitzar la presidenta de la JCI Igualada, la Laura, on va transmetre la recerca de la felicitat i que lluitem per ella.

És llavors, quan m’ha vingut al cap un llibre vaig llegir fa dies i us volia comentar

“The fish”

Es un llibre que es va inspirar en una peixateria d’un mercat de Seattle, on una directiva d’una empresa propera al mercat, va observar com els treballadors de la peixateria es prenien la seva feina com un joc, i de com aquest fet, suposa una motivació de l’equip de treball i això, es convertia amb una millora al treball.

Lectura amena i aconsellable.

La Nit d’Igualada : Felicitats cracks

2009-03-22T23:33:00.000+01:00

Com molts de vosaltres, dissabte varem poder gaudir d’un Sopar de Gala de La Nit d’Igualada organitzat per la JCI Igualada, dirigit amb molt d’èxit pel Jordi Vives i presentat magistralment pel Pep i la Maria.

Però lo més important va ser:

- Donar el merescut i guanyat reconeixement al company Josep Plassa, un emprenedor que ha dut el nom de la nostra entitat més enllà de totes les fronteres i que ha predicat de la seva jove cambra com pocs.

- Donar merescut homenatge a la Xènia i el Javi i Aida, com a millor Júnior d’Igualada de l’any 2008 i com directors del Millor Projecte Local

Ahir va ser una mostra més que la Jove Cambra Igualada actual, liderada per la Laura i tot el seu equip de junta directiva i directors de projectes, té salut, talent i unes excel·lents actituds que ens fan afrontar el futur d’una manera molt positiva.

Així doncs .. seguiu igual que sou uns cracks!! .. i a seguir donant exemple de com, des de la societat civil i des del voluntariat, es poden moure coses!!

Astúries … bona terra i millor gent

2009-03-18T23:45:00.000+01:00

Quan has de viatjar tant per feina com darrerament m’està passant el darrer mig any, penses i la majoria de gent pensa:

- que és realment cansat, i certament ho és! ... ;)
- que fas turisme i coneixes moltes ciutats ... però es fals perquè només coneixes els taxis, el metro i el cotxe si el portes o el tens llogat
- menjaràs i veuràs com un cabronàs ... que és cert ... ;)

Però lo millor de tot i que poca gent diu, és que et permet conèixer gent del terreny i compartir idees, projectes, negocis, etc ... com els que precisament hem gaudit aquesta nit amb el sopar que hem tingut amb els col·laboradors que tenim aquí a Oviedo.

En resum ... sort de viatjar perquè és una manera de buscar la supervivència de l’empresa, però millor les amistats estem fent pel camí

Bruce Springsteen: més enllà d’un cantant de rock

2009-03-17T23:28:00.002+01:00

Avui mirant pel Youtube vídeos per un dels propers seminaris he de fer, he començat a buscar-ne un que transmetés aquelles aptituds que moltes vegades diem que s’associen als líders, i com no, he anat a buscar a .. “The Boss”

Us agradarà mes o menys la musica que compon i que canta, però per sobre de tot, es indiscutible tres coses quan el veus dalt de l’escenari, ja que:

- assumeix perfectament el seu rol
- el seu equip s’ho passa “teta”
- els espectadors al concert es tornen “bojos”

Diguem-ne ... un èxtasis musical? ... o diguem-ne?

- Bruce .... Idealista, Somniador, Motivador ....
- Gestió d’equip de treball amb l’E Street Band?
- Empatia amb els espectadors?

Us animo a mirar aquest videoclip i observeu que passa quan et diverteixes treballant, perquè com va dir el Johan Cruyff al seu equip a la final de la Copa d’Europa del 1992 .. “Sortiu i disfruteu”

Per tant .. mireu de disfrutar sempre

Tot camí comença amb un primer pas

2009-03-16T23:41:00.001+01:00

Avui he estat mirant la seria Vent del Pla de TV3, com suposo molts de vosaltres, però tranquils que no debatrem sobre el guió ni res ... ;)

Doncs de què?

D’una frase que ha dit el Xavi al acabar el segon dia d’emissió dia de la radio del poble i que adaptada venia a dir això!!

Tot camí comença amb un primer pas

Quanta raó i quina frase més certa.

Molts cops no fem res o no ens atrevim a iniciar un gran camí, procés, projecte o repte, perquè no som capaços de fer el primer pas, i començar, com aquell pingüí que fem servir en el seminari de Motivació i Lideratge

Per tant ... fem primer passos, i fem com l’amic Pengui i ... Llencem-nos!