Vicenç Ferrer - Català de l'Any .. vota'l !

Us adjunto un mail rebut de la Fundació Vicenç Ferrer que vull compartir amb vosaltres, a veure si ens ajudeu ..

.......

Apreciats col·laboradors i col·laboradores

Tot i el moment delicat de salut en què es troba Vicente Ferrer, creiem que és una bona notícia que hagi estat escollit un dels tres finalistes a "Català de l'Any 2008", juntament amb Manel Esteller i Nina. Aquesta iniciativa, organitzada un any més per El Periódico de Catalunya, vol reconèixer la feina i els mèrits d'un personatge català destacat.

A partir de dissabte passat, 28 març, es va activar l'última fase d'aquesta elecció: els comptadors es van tornar a posar a zero. I es podrà votar per un dels tres finalistes fins el dia 1 d'abril a la una de la tarda, moment en el què la votació es tancarà definitivament davant notari a la redacció del diari i es coneixerà el nom del guanyador o guanyadora.

A la Fundación Vicente Ferrer estem molt orgullosos que el Vicente Ferrer sigui una de les tres persones finalistes i volíem compartir-ho amb tots vosaltres.

Si voleu més informació o participar-hi, podeu consultar els següents enllaços:

Article en elperiodico.com >>

http://www.cataladelany.com/

No a tot arreu l’aigua es tant transparent

Aquest matí a les 5.30 ja érem cotxe amunt direcció a Nice, on hem arribat sobre les 12.00 aproximadament i com que anàvem be de temps, hem anat a l’hotel de deixar els trastos i és llavors quan hem vist la ciutat per primer cop ... i de primera impressió ... no cap cosa de l’altre món.

Després hem anat a fer una visita, que per cert ha anat força bé, i en tornant hem aprofitat per fer una volta per la ciutat fins a la platja i és llavors quan s’han girat moltes coses.

Un passeig marítim molt net i cuidat, una platja igual o més neta i una aigua amb diferents colors de blau i transparent a trossets ... som si fos del Caribe

Llavors hem parlat amb l’Òscar i hem dit:

“mira ... també tenen La Barceloneta i el Port Olímpic, però aquí l’aigua si està neta”

Demà anem cap a Mònaco a fer altres visites i a veure si trobem quelcom de bo! .. ;)

La felicitat de tenir aquesta presidenta

Avui he estat tota la tarda a casa treballant, fent temes de la formació de JCI, planxant, fent la pac de la UOC, preparant el viatge ... etc .. i crec que puc dir .. “he estat feliç” ... ;)

Ara és tard i m’he ficat a pensar que carai ficaré al Blog?? .. hi he rebut un missatge d’una crack de la felicitat ... la meva presidenta .. la Laura

He recordat llavors:

- La temporada que vam treballar plegats i ens treia la hòstia de feina
- Quan va venir la Generalitat i ens la va “birla” .. ;)
- ...
- Però lo darrer i brutal va ser el discurs de la felicitat que va fer a la Nit d’Igualada

Per això avui Laura, et vull dedicar un “Va per tu” del meu Blog, perquè tothom que el miri vegi que “lo feliç que ets, però lo feliç que fas a la gent que t’envolta”

Segueix així crack i gràcies per cuidar-me tant be com a junior la setmana passada .. ;)

Institut de Formació : Gràcies per la confiança

Com ahir us deia avui hem tingut un dia ple de FormAcció a Sabadell, impartint el seminari al matí amb l’Eulàlia i per la tarda, l’elecció com a nou Director del Institut de Formació.

Però avui .. no explicaré res i sols aprofitaré aquest espai per donar les gràcies a ..

- Al meu equip tècnic, Eulàlia, Jordi, Xavi, Enric i Dani, per acceptar formar part de l’equip tècnic de formació que enguany encapçalaré. Gràcies per la predisposició total m’heu transmès des del primer moment ... Sou uns “putos cracks” i “treballarem però ho gaudirem encara més”

- Formadors que éreu a l’assemblea ... gràcies per confiar el vot i donar-nos unanimitat a tot el nou equip, però sobretot gràcies per les ganes que ens heu transmès en voler-vos activar com a formadors .. amb això, farem un nou IF

- Laura, presidenta de la meva Jove Cambra, per les trucades i interès durant tota la setmana en nom de l’entitat. Tot i no ser present a Sabadell, se erets amb nosaltres.

Ara comencem un nou camí, que segur tindrà moments durs però sobretot, estic segur estarà ple de moments de riure, bones sobretaules i de gran il·lusió per fer front a un Fòrum de Joves Emprenedors, Seminaris per les Joves Cambres, Formació a altres entitats, programes de Mentoring, etc

Així doncs ... moltes gràcies a tot i recordem sempre

FormAcció ... donem Acció de la Formació

PD Quan tingui fotos ja les penjaré .. ;)

Sols es viu una vegada

Avui mirant DEC mentre sopava i abans de començar a mirar la peli dels Intocables, he vist que entrevistaven a una de les germanes d’Azucar Moreno, on explicava tota la situació que havia viscut després de la seva malaltia, dels problemes amb la seva germana, etc .. però feia d’una manera molt positiva, i llavors es quan la Patiño li ha dit”

“Que arte tienes que vuelves en bonito lo feo” .. i he pensat .. “carai es cert”

A més, moltes vegades quan miren de fer alguna cosa que podem considerar és difícil però veiem a algú que sap fer-ho millor i més fàcil diem

“ostia, sembla que faci fàcil lo difícil” .. i també és cert

Doncs, de mode paral·lela, fer que una cosa lletja, sigui un problema, una accident, un imprevist ...siguem capaços de veure-la d’una manera més bonica, més positiva .. en fi, més bonica ... és realment una habilitat digne d’admirar i sobretot, de mirar de “copiar”

Per tant .. donem alegria al cos i mirem de fer les coses boniques, perquè com deien les Azucar Moreno .. “solo se vive una vez”

Pensar sempre amb l’altre

Dissabte al mati, juntament amb l’Eulàlia, impartirem el seminari de Motivació i Lideratge a un grupet molt maco, en quant a nombre i a gent, de Sabadell, i evidentment avui estem fent repàs de tot el material que tenim preparat i del que podríem utilitzar.

Si a tot això i sumem l’assemblea de formador de la tarda, tens sobre la taula un cap setmana interns vinculat amb la formació, des de varis punts de vista, diguem-ne des del punt de formador, d’organització i d’alumne.

I tot això a que ve?

Doncs que un tema que és important i sempre ho reflectim en el nostre seminari es l’Empatia ... una eina clau per tal de poder liderar i treballar en equip, clau per pensar sempre amb l’altre que està davant teu i fer l’esforç de sentir lo que sent ell.

Per això repassant vídeos, m’ha aparegut un que vaig separar fa poc temps i el vull compartir amb vosaltres.

És una barreja de moltes coses, tot i que al final caldria veure qui dels dos esmorzaria.

Aprendre jugant és seriós

Una de les característiques de la formació que apliquem a la Jove Cambra és que “aprenem practicant” i això fa, que tot lo que estem transmeten i vivint durant les sessions, s’assimili d’una manera molt més ràpida i fàcil.

Quant de petits jugàvem al Monopili, caniques o qualsevol altre joc, ens ho passàvem d’allò més bé, al igual que ara ens ho passem de conya amb la Wi, futbol, etc .. i quan havíem d’anar a fer els deures o a dinar dèiem .. “és que estic jugant”

Aquests dos factors que són “aprendre practicant” i “jugar”, han de ser els que han de continuar sent l’essència de la formació i son valors, que cal que els futurs formadors tinguin molt clars, perquè realment és el que busquen els alumnes que assisteixen els nostres seminaris.

Per concloure la jornada lligant el text anterior, m’ha arribat una frase del filòsof Nietzche que diu lo següent i va en total sintonia.

“La maduresa de l’home és haver tornat a trobar la serietat amb la que jugava quan era petit”

En resum ... si a aprendre i jugar, si afegeix la serietat ... de conya!

Candidatura Institut de Formació

L’any 2001 vaig tenir la sort de conèixer la Jove Cambra però sobretot, va ser l’any que vaig poder experimentar la formació de l’entitat d’una manera molt intensiva amb el Fòrum de Joves Emprenedors de l’any 2001 a Sabadell, que va suposar un abans i després del meu futur professional.

Però l’any 2002, quan vaig fer el Prime va ser quan vaig trobar l’àrea que em motivava més de la Jove Cambra, “ser formador”. Gràcies a la Jove Cambra i als formadors que he tingut pel camí, he pogut desenvolupar quelcom dintre meu que m’ha permès poder millorar aquestes habilitats.

L’any 2005 vaig tenir la sort de poder-me incorporar com a membre de l’equip tècnic del Institut de Formació i tenir com a companys a cracks com l’Elisa, Ramon, Manel, Toni, Francesc, etc. ... Però com tot a la vida, ara be un nou pas!

L’Institut de Formació va desenvolupar un nou reglament intern on neix una figura del Director de Institut, i precisament aquest dissabte a Sabadell, a l’assemblea de Formació s’escollirà aquest nou càrrec.

En aquest acte presentaré la Candidatura a Director de l’Institut però sobretot, acompanyat d’un grup d’autèntics cracks formadors amb una experiència contrastada i un talent comprovat per a molts de vosaltres.

Així doncs, gràcies per llegir el meu missatge d’avui i ja us anirem explicant “aventurilles” , sigui com a formador o com a director i membre de l’equip tècnic si sortim escollits

Fins aviat

“The fish” ... “work is play, play is fun”

Avui no sabia de que escriure però tot just de sopar m’ha vingut al cap l’excel·lent discurs que va realitzar la presidenta de la JCI Igualada, la Laura, on va transmetre la recerca de la felicitat i que lluitem per ella.

És llavors, quan m’ha vingut al cap un llibre vaig llegir fa dies i us volia comentar

“The fish”

Es un llibre que es va inspirar en una peixateria d’un mercat de Seattle, on una directiva d’una empresa propera al mercat, va observar com els treballadors de la peixateria es prenien la seva feina com un joc, i de com aquest fet, suposa una motivació de l’equip de treball i això, es convertia amb una millora al treball.

Lectura amena i aconsellable.

La Nit d’Igualada : Felicitats cracks

Com molts de vosaltres, dissabte varem poder gaudir d’un Sopar de Gala de La Nit d’Igualada organitzat per la JCI Igualada, dirigit amb molt d’èxit pel Jordi Vives i presentat magistralment pel Pep i la Maria.

Però lo més important va ser:

- Donar el merescut i guanyat reconeixement al company Josep Plassa, un emprenedor que ha dut el nom de la nostra entitat més enllà de totes les fronteres i que ha predicat de la seva jove cambra com pocs.

- Donar merescut homenatge a la Xènia i el Javi i Aida, com a millor Júnior d’Igualada de l’any 2008 i com directors del Millor Projecte Local

Ahir va ser una mostra més que la Jove Cambra Igualada actual, liderada per la Laura i tot el seu equip de junta directiva i directors de projectes, té salut, talent i unes excel·lents actituds que ens fan afrontar el futur d’una manera molt positiva.

Així doncs .. seguiu igual que sou uns cracks!! .. i a seguir donant exemple de com, des de la societat civil i des del voluntariat, es poden moure coses!!

Astúries … bona terra i millor gent

Quan has de viatjar tant per feina com darrerament m’està passant el darrer mig any, penses i la majoria de gent pensa:

- que és realment cansat, i certament ho és! ... ;)
- que fas turisme i coneixes moltes ciutats ... però es fals perquè només coneixes els taxis, el metro i el cotxe si el portes o el tens llogat
- menjaràs i veuràs com un cabronàs ... que és cert ... ;)

Però lo millor de tot i que poca gent diu, és que et permet conèixer gent del terreny i compartir idees, projectes, negocis, etc ... com els que precisament hem gaudit aquesta nit amb el sopar que hem tingut amb els col·laboradors que tenim aquí a Oviedo.

En resum ... sort de viatjar perquè és una manera de buscar la supervivència de l’empresa, però millor les amistats estem fent pel camí

Bruce Springsteen: més enllà d’un cantant de rock

Avui mirant pel Youtube vídeos per un dels propers seminaris he de fer, he començat a buscar-ne un que transmetés aquelles aptituds que moltes vegades diem que s’associen als líders, i com no, he anat a buscar a .. “The Boss”

Us agradarà mes o menys la musica que compon i que canta, però per sobre de tot, es indiscutible tres coses quan el veus dalt de l’escenari, ja que:

- assumeix perfectament el seu rol
- el seu equip s’ho passa “teta”
- els espectadors al concert es tornen “bojos”

Diguem-ne ... un èxtasis musical? ... o diguem-ne?

- Bruce .... Idealista, Somniador, Motivador ....
- Gestió d’equip de treball amb l’E Street Band?
- Empatia amb els espectadors?

Us animo a mirar aquest videoclip i observeu que passa quan et diverteixes treballant, perquè com va dir el Johan Cruyff al seu equip a la final de la Copa d’Europa del 1992 .. “Sortiu i disfruteu”

Per tant .. mireu de disfrutar sempre

Tot camí comença amb un primer pas

Avui he estat mirant la seria Vent del Pla de TV3, com suposo molts de vosaltres, però tranquils que no debatrem sobre el guió ni res ... ;)

Doncs de què?

D’una frase que ha dit el Xavi al acabar el segon dia d’emissió dia de la radio del poble i que adaptada venia a dir això!!

Tot camí comença amb un primer pas

Quanta raó i quina frase més certa.

Molts cops no fem res o no ens atrevim a iniciar un gran camí, procés, projecte o repte, perquè no som capaços de fer el primer pas, i començar, com aquell pingüí que fem servir en el seminari de Motivació i Lideratge

Per tant ... fem primer passos, i fem com l’amic Pengui i ... Llencem-nos!

Felicitats Jci Manresa per la 25ena Transèquia

Avui he pogut estar compartint una matí de JCI amb els amics de la Jove Cambra de Manresa, estant tot el matí al punt de control al Parc de l’Agulla, que era el punt d’arribada dels prop més de 6.500 participants a aquesta Mega-Caminata

És un exemple més de com una associació es capaç de mobilitzar grans quantitats de gent de tota la comarca per fer el recorregut de la Transèquia seguint el curs de l’aigua per rememorar fets històrics, però sobretot, cal ressaltar com un grup de joves varen arrancar el projecte fa 25 anys, i avui, una generació nova ha realitzat aquesta jornada tant guapa.

Així doncs, merci companys per deixar-me estar aquest matí amb vosaltres muntant balles, aixecant inflables i sobretot, servint coca coles i caldo.

FELICITATS PELS 25!

L’Einstein físic i pensador

Tots de petits hem estudiat que l’Albert Einstein era un físic del segle XIX que principalment va destacar per la famosa Teoria de la Relativitat, la famosa E=MC2, però si cerqueu per internet, podreu veure com era també un gran pensador, i que tenia grans frases molt bones i molt profundes ... com per exemple:

“Todos somos muy ignorantes. Lo que ocurre es que no todos ignoramos las mismas cosas”

" Hay dos maneras de vivir su vida, una como si nada fuera un milagro, la otra es como si todo fuera un milagro"

“Nunca consideres el estudio como una obligación, sino como una oportunidad para penetrar en el bello y maravilloso mundo del saber”

“Si buscas resultados distintos, no hagas siempre lo mismo”

“Hay dos cosas infinitas: el Universo y la estupidez humana. Y del Universo no estoy seguro”

“Hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, la electricidad y la energía atómica: la voluntad”

“Los grandes espíritus siempre han encontrado una violenta oposición de parte de mentes mediocres.”

Ja veieu quin crack!!!

Guants de boxa i una molla!

Avui estava parlant pel Facebook amb una persona que vaig conèixer i treballava a Vodafone central a Barcelona, la Laura, i hem estat xerrant sobre la situació del mercat i que realment es una lluita constant.

Mentre parlàvem de tota la situació, hem començat a debatre sobre com resumir la situació actual i de quina manera podem exemplificar-ho ràpidament i que tothom ho entengui sobretot amb una visió optimista i d’aquí ha sorgit la frase del post d’avui

Guants de boxa i una molla

Sí .. uns guants ... perquè cal combatre no amb allò intangible anomenat crisi que realment existeix d’una manera molt forta a Espanya. Fora també, però al menys a França on he estat aquesta setmana no es tant forta com aquí.

Sí .. una molla ... perquè la única opció tenim quan hem caigut, és tornar-nos a aixecar lo més ràpid possible i amb impuls, perquè des de terra no fotem res de bó ..

Per tant .. recordem durant aquests dies, que davant la situació actual

Guants de boxa i una molla

Lille: bonica ciutat i nous contactes

De bon matí ja érem conduint cap a Lille per tal de poder realitzar dues visites a empreses finals del món de la moda, on cada una d’elles té un molt bon potencial i són reconegudes a nivell internacional.

Aprofitant la visita i l’estada a la ciutat que està dues hores de París, i que entre visita i visita teníem quasi quatre hores, hem aprofitat per visitar aquesta bonica i encantadora ciutat, una barreja d’Amsterdam, Copenhagen i Vilacavalls ... J .. segons l’Oscar és clar.

Us adjunto dues fotos, una del edificis de la plaça principal, i l’altre dels companys de viatge, l’Oscar i la Clemence, noia francesa que està acompanyant i ajudant en el primer viatge internacional de Kinetical.

Ara ja, bona nit que demà tenim cotxe de quasi quatre hores d’anada a una altre empresa, quatre més de tornada París, i a les 22.30, sortida amb avió cap a casa, on calculo arribar sobres les 2.30 de la nit ... anant bé.

Le Tour Eiffel parla anglès

Abans d’anar de viatge a França, un dels dubtes que teníem amb els companys de Kinetical, principalment amb l’Oscar Martoneng, era que faria jo tota una setmana sense parlar gens amb cap reunió, perquè no parlo francès, però vam pensar que quelcom poder entendrien amb anglès, per si calia que jo entrés.

Però ... que ha passat?

A totes les reunions on hem estat aquests dos dies, tots els francesos ens han parlat amb anglès i en cap moment han ficat cap problema per parlar i compaginar els idiomes mentre mantenien les converses, amb lo que podem dir.

Certs mites son falsos i la Tour Eiffel parla anglès!

Arribada a París!

Avui hem arribat a París i hem iniciat una nova etapa i un nou repte a Kinetical .. si si ... intentar anar a vendre fora de les nostres terres aprofitant el projecte NexPipe que Acció10 de la Generalitat on estem ficats.

Abans d’entrar en visites teníem dubtes que com es realitzaria o seria el procés de venta aquí a França a diferencia de Espanya, però la veritat és que la percepció i resum es molt positiu, ja que sembla no es percep tanta crisi com a la nostra terra, i sobretot, perceben lo que fem d’una manera molt innovadora i interessant, però bé, a veure com acaba la setmana!

Au doncs .. en època de crisis,et tanques o et mous .. nosaltres esta clar oi? .. :)

Cap de setmana de formació

Avui diumenge tanco un cap de setmana enfocat principalment a la formació, ja sigui en diferents àmbits com el de Jove Cambra, Kinetical o la UOC, i per això avui escric sobre la formació.

Quan parlem de formació i parlem de Jove Cambra, sempre utilitzem el concepte Learning by Doing i aquests tres punts, són comuns amb els tres entorns de formació on m’he mogut aquests dies:

- Jove Cambra ... preparant temes de formació amb l’amic Jordi i l’amic Marc. Tenim reptes per davant i estem parlant i treballant per veure com els podem abordar d’una manera que ens ho passem bé i aprenguem!

- Kinetical ... aprenent a utilitzar programes nous hem tret però sobretot, preparant un viatge a Paris per aprendre com vendre els nostres productes a França i com començar a fer aquest camí

- UOC .. arrancant el nou semestre, per aprendre Comptabilitat Financera, Dret Mercantil i Sistema Fiscal, però menys mal que el sistema d’aprenentatge de la UOC es diferent.

Amb això molts cops un pot pensar .. “perquè collons complicar-me tant la vida amb estudis?” però quan pares a reflexionar i pensar-ho, et ve al cap la frase del Gandhi que deia

“Viu com si anessis a morir demà, però aprèn com si anessis a viure tota la vida”

Per tant .. “la formació es un viatge cap al coneixement”

Teniu ja el bitllet?

Che Gevara ... “Prefereixo morir dret a viure agenollat”

Avui acabem una setmana que per segur i per a molts de vosaltres, ha estat una etapa més dura i més com es parla molt darrerament, immersos en una situació molt difícil.

Davant d’aquesta situació estem llençant missatges des del punt de vista optimista, i per això m’ha vingut al cap una frase d’en Che Gevara, la més coneguda per tots ...

“Prefereixo morir dret que viure agenollat”

Doncs sí .. en una situació actual tenim aquesta opció només, moure’ns, treballar fort i lluitar fins l’extenuació pels nostres objectius, ja que en via, estar quiet i parat, esperant que les coses passin ... vol dir claudicar i cedir davant la famosa crisi, i això no pot ser.

Al cercar per internet, llavors m’han sortit moltes frases verificades i deunido alguna d’elles lo bones que són, per tant, us encoratjo a mirar-les .

http://es.wikiquote.org/wiki/Ernesto_%22Che%22_Guevara

“Solamente Rubianes”

Ja fa quatre o cinc dies que vam rebre la noticia de la mort d’en Pepe Rubianes, un crack de la comunicació i del teatre. Un Crack total

I algun de vosaltres poder pensarà .. i que pinta el Rubianes al blog?

Doncs molt!

Més enllà de la seva capacitat d’actuar, de fer monòlegs, de col•laborar amb projectes a Àfrica, cal destacar d’ell una cosa que a mi sempre em va sobtar, i que feia que ja podia sentir trenta vegades el mateix gag, però sempre em petava de riure.

“S’ho passava teta”

Una ACTITUD digne d’admirar perquè, diuen que l’humor es senyal d’intel•ligència i d’intel•ligència n’hi ha a l’abast de pocs .. per tant ... “estudieu aquest video adjunto del mestre Rubianes”

Roja Directa i Sourface .. qüestió de taules

Avui com molts de vosaltres sabreu, han jugat el partit Mallorca Fc Barcelona, que era la segona semifinal de la Copa del Rei, i tot just avui per primer cop, he descobert ... http://www.rojadirecta.org/

Què és?

Doncs una web que segur molts de vosaltres coneixeu fa temps i heu fet servir ja, però tot just avui l’he provat per primer cop, i llavors he pogut mirar el futbol GRATIS mentre feia altre coses .. :)

Què vull dir amb això?

Doncs que gràcies a al web, no he hagut d’anar a veure un partit de Pay per View al bar de sempre, que m’he estalviat els calers de la birra, però sobretot, que en una mateixa taula he pogut fer tres coses al mateix temps, que sense les noves tecnologies no hagués pogut

- Mirar partit de futbol
- Fer powerpoint .. alternat amb Facebook es clar
- Menjar

O sigui doncs ... tot això fet amb la taula del meu ordinador, però ... quan serà la taula de casa meva o el meu espai d’estudi ... el Surface famós que parlaven per la TV ahir ??

Temps per pensar!

Fa pocs minuts, i ara són les 23.51 que acabo d’arribar de Madrid, i pel viatge tota l’estona em rondava pel cap el famós TEMPS i com el temps ens afecta a la situació actual.

Perquè? Doncs bàsicament per:

- El mercat està complicat i moltes vegades la gent es para a plorar molta estona de la crisis sense fer, amb lo que estan malgastant algo tant valuós com el temps. Per tant, “mal ús del temps”.

- Pensem alguns que en moments com aquests és quan cal fer quelcom més, moure-ns més, apostar fort, etc .. però caiem molts cops en "no dedicar-nos temps per pensar".

Amb això que vull dir?

Doncs que el temps és or com diuen, i l’or són diners, i la única cosa que no podem comprar amb diners es temps, però el temps el necessitem molt i l’hem de treure d’un sigui per fer dues coses bàsicament.

- Descansar: el cos ho demana sempre
- Analitzar i Pensar: que hem de fet de bo i com potenciar, que hem fet de dolent i millorar, i que no hem fet que podem fer.

Per tant vigilem no ens passi com deia el Richard Whateley ..

“Si perds una hora pel matí, l’aniràs buscant durant tot el dia”

Madrid ... on hi bull el negoci?

Avui i demà estaré per Madrid amb un company i soci de l’empresa, fent visites per la zona tot presentant coses noves que estem desenvolupant i llençant de nou al mercat aquest principi d’any, i per això avui vull fer una petita reflexió.

Madrid ... on hi bull el negoci?

Doncs si .. ens agradi o no, a nivell nacional gran part del cotarro es mou a Madrid, grans empreses de diferents sectors, un ventall de ciutats al voltant de la capital, amb grans polígons i parcs empresarials, comunicacions i carreteres d’envejar, etc que fan que “si vols existir, Madrid has de conquerir”

La gent pot pensar que ser català i intentar conquerir Madrid és de bojos, però si que us puc confirmar, que qualsevol empresa de la zona, si veu que li aportes valor, ets innovador i treballes bé, t’escolten i sense ficar cap problema a l’origen.

En resum .. “Si vols existir, Madrid has de conquerir”

Eleccions Galícia i País Vasc

Avui han estat les eleccions a dues comunitats germanes com tots haureu viscut durant el dia d’avui. No entraré a jutjar ni opinar sobre partits polítics si diuen això o allò per captar vots, però si que només diré dues coses:

- Com és que tothom guanya?
- Com és que pocs admeten la derrota?

Aquestes son les eternes preguntes que ens fem els ciutadans i que acabes veient, que com tot, depèn del color de l mirall amb que es miri, “hem guanyat o hem perdut”

Així doncs .. a esperar un dies per veure si finalment governa el que ha tret més vots o el que ha estat capaç d’aconseguir millors pactes, però segur, que pocs o quasi cap hauran admès la derrota.