Aquest cap de setmana he tingut la sort de reunir-me i conèixer gent “bona” amb molt de talent i que m’han fet pensar en més d’un alumne que varem tenir al XIIe Fòrum de Joves Emprenedors.
Una de les característiques que s’associen als líders és una capacitat de comunicar, de vendre, de transmetre idees visions u objectius .. i en aquest punt crec que tots estem d’acord i no obrirem pas un debat sobre si un mut o sordmut pot ser líder, perquè evidentment si pot ser-ho.
I llavors .. perquè dic el Líder que vol ser mut?
Doncs si recordeu alguns dels que hàgiu assistit al seminari de Motivació i Lideratge, parlem de que hi ha dos conceptes a tenir claus quan parlem de líders vers un grup, però enfocat bàsicament amb el moment d’assumir el lideratge que cal i que algú demana.
Aquests dos conceptes i eixos son: (al seminari els desenvolupem més)
- Voluntat de ser líder: és a dir, allò que dins nostre ens fa veure que si volem assumir aquest lideratge, pas endavant o com es vulgui dir, però es clar, podem manifestar o no aquesta voluntat ... per motius varis .... “comoditat” ??? ... J
- Visió de l’equip cap líder: l’altre factor molt important és si la gent del entorn d’un mateix, ens veu o no com a responsables del grup, i amb unes paraules o altres, ens diuen ... “ei, fes un pas endavant que jo et segueixo”
Llavors, molts cops ens trobem a gent amb talent, capacitat però sobretot, gent que el seu entorn el veu com a responsable, però ells, s’amaguen darrera una cadira, taula o porta, o fins i tot, darrera de companys i altres persones perquè diuen no veure-ho clar.
Llavors aquí es quan surten frases lapidaries que les puc compartir però no com a dogma per a tot.
- “No parlo gaire perquè m’agrada molt escoltar i aprenc més” ... excusa per no enfrontar-se a parlar e interactuar amb la gent, perquè els fa millorar però sobretot, els hi dona visibilitat, i com no la volen ... :)
- “No cal faci jo el pas, ja ho farà algú altre millor que jo” ... excusa a no intentar-ho!
Amb tot això vull dir que el Líder escolti si que es important i molt, però que el líder es faci el mut!! ... :)....no anem bé!!! ... cal fer com l’amic Pengui i “saltar” ... :)
O sigui ... amics que ja sabeu qui sou ... :) .. res de fer-se el mut i agafeu el micro! ... :) ... us donarà confiança, farà que conegueu millor a la gent i a més, us ho passareu més be!
Amb petit toc d’humor ... no us equivoqueu de micro eh
dimarts, 28 de juliol del 2009
diumenge, 26 de juliol del 2009
Equilibri tridimensional
En el seminari de Motivació i Lideratge que donem a la JCI, moltes vegades expliquem el cicle motivacional de les persones, que és diguem-ne un conjunt de successos que fan que les persones ens motivem a moure’ns per tal d’assolir un nou estat d’equilibri diferent al que tenim, sempre atrets per un estímul.
Molts cops definim l’emprenedor o el líder com una persona que el seu “alma mater” es “pertorbar l’equilibri” cada cert temps per tal de cercar nous al·licients o per satisfer demandes d’algu del seu entorn.
Però sabem percebre quan estem en equilibri?
Tenim clar que és equilibri?
L’altre dia era a Madrid amb una empresa del sector sanitat i vaig veure un cartell on parlava sobre l’equilibri de salut de les persones i d’allà va clavar-se dins del meu cervell el concepte “equilibri tridimensional”
Què és?
Doncs fàcil, tres punts claus que cal tenir estables per poder estar en un equilibri personal i un cop assolit aquest estat, poder desenvolupar nous reptes, ja siguin professionals, personals, etc
Quines són les tres dimensions?
-El Cor ... cal estar en una situació passional per les coses que fem o ens envolten, cal fer les coses perquè les desitgem i cal atrevir-nos a fer allò que volem.
-El Cos ... cal alimentar correctament el nostre cervell, el nostre estómac, la nostra resistència física, etc .. hem d’esser conscients que tenim una part de maquinari que cal cuidar ens agradi o no, perquè els anys passen per tots i cal cuidar-nos .. :)
-La Comunitat ... entenent per comunitat les persones del nostre entorn ens envolten, siguin companys de feina, família, amics, veïns, etc ... cal interactuar amb el nostre entorn de la nostra comunitat per tal de poder crear nous vincles que a la fi al cap, son els que ens ajudaran a créixer.
En resum ... “Relacionar-nos amb el nostre entorn és realment la tercera dimensió de l’equilibri”
Molts cops definim l’emprenedor o el líder com una persona que el seu “alma mater” es “pertorbar l’equilibri” cada cert temps per tal de cercar nous al·licients o per satisfer demandes d’algu del seu entorn.
Però sabem percebre quan estem en equilibri?
Tenim clar que és equilibri?
L’altre dia era a Madrid amb una empresa del sector sanitat i vaig veure un cartell on parlava sobre l’equilibri de salut de les persones i d’allà va clavar-se dins del meu cervell el concepte “equilibri tridimensional”
Què és?
Doncs fàcil, tres punts claus que cal tenir estables per poder estar en un equilibri personal i un cop assolit aquest estat, poder desenvolupar nous reptes, ja siguin professionals, personals, etc
Quines són les tres dimensions?
-El Cor ... cal estar en una situació passional per les coses que fem o ens envolten, cal fer les coses perquè les desitgem i cal atrevir-nos a fer allò que volem.
-El Cos ... cal alimentar correctament el nostre cervell, el nostre estómac, la nostra resistència física, etc .. hem d’esser conscients que tenim una part de maquinari que cal cuidar ens agradi o no, perquè els anys passen per tots i cal cuidar-nos .. :)
-La Comunitat ... entenent per comunitat les persones del nostre entorn ens envolten, siguin companys de feina, família, amics, veïns, etc ... cal interactuar amb el nostre entorn de la nostra comunitat per tal de poder crear nous vincles que a la fi al cap, son els que ens ajudaran a créixer.
En resum ... “Relacionar-nos amb el nostre entorn és realment la tercera dimensió de l’equilibri”
dilluns, 20 de juliol del 2009
Caducitat, clau per la continuïtat
Aquest dissabte vaig estar a Gratallops a la Junta Nacional de la JCI Catalunya i després una breu reunió amb alguns presidents locals i vicepresidents de formació d’algunes OLM, on varem exposar que havíem fet des del IF fins aquella data i sobretot, que estàvem preparant.
Durant la segona reunió, varem repetir varis cops que la gent del nou equip tècnic tenim molt clar que tenim una data de caducitat i que considerem és clau per al nostre futur, quan un bon company i exalumne del Fòrum em va dir.
“Albert, perquè dius tant que teniu data caducitat si el fòrum ha sortit brutal?”
Doncs molt senzill.
Si a la JCI presumim de ser una escola de líders i d’emprenedors, que permet a una persona liderar projectes, ser president local en dos o tres anys, etc ...
... creieu seria normal també que aquesta capacitat de generar relleu l’hauríem de tenir també els formadors? Segur no tant accelerada però cal.
El mal de les organitzacions normalment és que les persones s’enganxen a les butaques un cop han assolit el poder i els costa molt deixar-ho. Tot això fa que els sistemes es vagin convertint en ineficients cada dia que passa perquè la competitivitat (no competició) decreix
Tot i així hi ha altre punt de vista, si una persona que entra a liderar un equip, associació o empresa, no es capaç de poder-se retirar és que quelcom s’hauria d’haver fet millor, tot i que a vegades no depengui el 100% d’un mateix .. i ho dic per experiència pròpia.
Amb tot això que vull dir?
Que si ens fiquem data de caducitat, estarem forçats a treballar per preparar el relleu i a donar oportunitats als que venen darrera, que pugen molt forts!... ;)
Au doncs .. mirarem de deixar el vaixell de la formació tant fort com l’hem rebut.
Durant la segona reunió, varem repetir varis cops que la gent del nou equip tècnic tenim molt clar que tenim una data de caducitat i que considerem és clau per al nostre futur, quan un bon company i exalumne del Fòrum em va dir.
“Albert, perquè dius tant que teniu data caducitat si el fòrum ha sortit brutal?”
Doncs molt senzill.
Si a la JCI presumim de ser una escola de líders i d’emprenedors, que permet a una persona liderar projectes, ser president local en dos o tres anys, etc ...
... creieu seria normal també que aquesta capacitat de generar relleu l’hauríem de tenir també els formadors? Segur no tant accelerada però cal.
El mal de les organitzacions normalment és que les persones s’enganxen a les butaques un cop han assolit el poder i els costa molt deixar-ho. Tot això fa que els sistemes es vagin convertint en ineficients cada dia que passa perquè la competitivitat (no competició) decreix
Tot i així hi ha altre punt de vista, si una persona que entra a liderar un equip, associació o empresa, no es capaç de poder-se retirar és que quelcom s’hauria d’haver fet millor, tot i que a vegades no depengui el 100% d’un mateix .. i ho dic per experiència pròpia.
Amb tot això que vull dir?
Que si ens fiquem data de caducitat, estarem forçats a treballar per preparar el relleu i a donar oportunitats als que venen darrera, que pugen molt forts!... ;)
Au doncs .. mirarem de deixar el vaixell de la formació tant fort com l’hem rebut.
dimecres, 15 de juliol del 2009
Tony Melendez ... més enllà d’un líder ... un referent
Ja han passat tres dies de la tornada del fòrum, quasi tots comencem ja a tocar de peus a terra i es llavors quan pots analitzar amb fredor el que va passar aquests dies.
Pensant i reflexionant ... m’ha vingut al cap l’impacte va representar per a molt de nosaltres quan al final del seminari de Motivació i Lideratge, us varem ficar el vídeo del Tony Melendez que vaig fer servir en el debut del seminari nou que vaig crear de Gestió de Referents
Video impressionant i com deia en Johan Cruyff ... “gallina de piel”
Per tant ... perquè pugueu recordar tot el seminari, ja sigui la part de líder i referent, la matriu visió voluntat, qualitats de lideratge, Maslow, Cicle Motivacional, Malaguita .. etc etc.... us adjunto de nou el video perquè el pugueu mirar i dir
“Collons! ...Yo quiero, Yo puedo, Yo voy”
I als que no vareu poder venir al Fòrum ... mireu-vos el vídeo ... ja l’he vist des del primer dia més de 50 vegades segur .. :)
Pensant i reflexionant ... m’ha vingut al cap l’impacte va representar per a molt de nosaltres quan al final del seminari de Motivació i Lideratge, us varem ficar el vídeo del Tony Melendez que vaig fer servir en el debut del seminari nou que vaig crear de Gestió de Referents
Video impressionant i com deia en Johan Cruyff ... “gallina de piel”
Per tant ... perquè pugueu recordar tot el seminari, ja sigui la part de líder i referent, la matriu visió voluntat, qualitats de lideratge, Maslow, Cicle Motivacional, Malaguita .. etc etc.... us adjunto de nou el video perquè el pugueu mirar i dir
“Collons! ...Yo quiero, Yo puedo, Yo voy”
I als que no vareu poder venir al Fòrum ... mireu-vos el vídeo ... ja l’he vist des del primer dia més de 50 vegades segur .. :)
dilluns, 13 de juliol del 2009
Un lloc on sols repeteixen els formadors ... el Fòrum!
Ahir al vespre a les 21.00 vaig arribar a casa de l’únic cap de setmana a l’any que tinc reservat i sagrat, que acostuma a ser sempre sobre la primera segona setmana de juliol i que es SAGRAT
Es quan celebrem el Fòrum de Joves Emprenedors.
Què és?
Difícil d’explicar perquè és d’aquelles poques coses que s’han de viure ... ja que és més que ..
- un cap de setmana de formació
- un cap de setmana amb amics
- vuit hores de formació en aula
- quatre hores de dinàmiques i teamworking
- formació en anglès com a canal
- etc
Una definició?? Dir-ne espai de generació de canvis emocionals poder? ... dir-ne espai de generació de noves amistats? Dir-ne espai d’aprenentatge accelerat? Dir-ne espai d’autorreconeixement personal? ... hi ha tantes combinacions!!
He tingut la sort de viure-ho d’alumne el 2001, com a organització el 2003 quan era el president de JCI Igualada, i amb el d’enguay, sis cops a formador .. i sols ser una cosa
Ja tinc ganes torni a ser el segon cap de setmana de Juliol de 2010 .. que si que podria repetir, perquè com a alumnes no es pot pas repetir!!
Brutal eh .. un lloc on sols podem repetir els formadors .... :)
Quina és la lectura?? ... J ... experiència vivencial “única” ... experiència de millora continuada per als “formadors” ... experiència futur de poder arribar-ne a ser formador!!!
Per tant ... “si voleu repetir, feu-vos formadors” .. i no espereu us ho expliquin ... "s'ha de viure"
Es quan celebrem el Fòrum de Joves Emprenedors.
Què és?
Difícil d’explicar perquè és d’aquelles poques coses que s’han de viure ... ja que és més que ..
- un cap de setmana de formació
- un cap de setmana amb amics
- vuit hores de formació en aula
- quatre hores de dinàmiques i teamworking
- formació en anglès com a canal
- etc
Una definició?? Dir-ne espai de generació de canvis emocionals poder? ... dir-ne espai de generació de noves amistats? Dir-ne espai d’aprenentatge accelerat? Dir-ne espai d’autorreconeixement personal? ... hi ha tantes combinacions!!
He tingut la sort de viure-ho d’alumne el 2001, com a organització el 2003 quan era el president de JCI Igualada, i amb el d’enguay, sis cops a formador .. i sols ser una cosa
Ja tinc ganes torni a ser el segon cap de setmana de Juliol de 2010 .. que si que podria repetir, perquè com a alumnes no es pot pas repetir!!
Brutal eh .. un lloc on sols podem repetir els formadors .... :)
Quina és la lectura?? ... J ... experiència vivencial “única” ... experiència de millora continuada per als “formadors” ... experiència futur de poder arribar-ne a ser formador!!!
Per tant ... “si voleu repetir, feu-vos formadors” .. i no espereu us ho expliquin ... "s'ha de viure"
Gràcies JCI Terrassa, Gràcies Alumnes i Gràcies companys formadors
dijous, 9 de juliol del 2009
Quin gran cap de setmana ens espera!
Demà divendres començarem un cap de setmana que cada any espero i que reservo aquestes dates per sobre qualsevol altre activitat ... i no són els globus no ... és el Fòrum de Joves Emprenedors.
Un cap de setmana de formació on poder recollir fruits de tot el treball dels darrers sis mesos, un cap de setmana de gaudir de companys formadors i sobretot, de noves amistats i nous alumnes que vindran a la dimensió desconeguda ... ;) .. perquè els pobres alumnes no saben gaires coses.
Vull des d’aquí agrair sobretot a l’organització de JCI Terrassa de tot el muntatge han creat, agrair també a tots els companys del Institut de Formació pel mega equip s’ha creat i que porta treballant fa mesos i sobretot, agrair a tots els assistents el segur bon feeling viuran.
Espero que per la gent que vingui aquest cap de setmana a La Mola, el Fòrum quedi gravat al seu cervell i cor, d’una manera tant forta com ha quedat a tots els que l’hem viscut anys enrera.
Ja us anirem explicant per aquí al Blog! .. o bé pel Blog del IF.
Un cap de setmana de formació on poder recollir fruits de tot el treball dels darrers sis mesos, un cap de setmana de gaudir de companys formadors i sobretot, de noves amistats i nous alumnes que vindran a la dimensió desconeguda ... ;) .. perquè els pobres alumnes no saben gaires coses.
Vull des d’aquí agrair sobretot a l’organització de JCI Terrassa de tot el muntatge han creat, agrair també a tots els companys del Institut de Formació pel mega equip s’ha creat i que porta treballant fa mesos i sobretot, agrair a tots els assistents el segur bon feeling viuran.
Espero que per la gent que vingui aquest cap de setmana a La Mola, el Fòrum quedi gravat al seu cervell i cor, d’una manera tant forta com ha quedat a tots els que l’hem viscut anys enrera.
Ja us anirem explicant per aquí al Blog! .. o bé pel Blog del IF.
dilluns, 6 de juliol del 2009
Valoració en justa mesura ... tasca d’equilibristes
Fa dies estava ja pensant en el fet que tenim les persones, de valorar les coses pel costat que més ens interessa (o interessa als altres ho veiem) sempre amb lo que realment, quan ho fem, perdem la neutralitat i tota aquella credibilitat guanyada o desitjada es perd.
Aquest primer punt, la pèrdua de la neutralitat de la valoració no correcte ens ve marcada per dos extrems que podem trobar i que són:
- la sobrevaloració
- la infravaloració
És realment dolent tenir una sobrevaloració de les coses ja que l’únic que aconseguim es viure enganyats, ja sigui per una sobrevaloració generada per nosaltres mateixos o bé, per alguna persona, entitat u organització propera a nosaltres. Frases com les següents són les que poden fer mal ...
“Tenim una ciutat amb molta qualitat de vida i un bon nivell econòmic”
“Som el millor equip del món”
“No tenim problemes importants”
Etc
En resum ... la sobrevaloració ens pot portar a “sortir-nos de frenada i perdre el món de vista”
Per a l’altre banda tenim la infravaloració que moltes vegades ens fiquem nosaltres mateixos on l'únic aconseguim es ficar-nos barreres. Si si ... aquella persona petita que tenim sobre l’ombro que ens diu ...
“No crec puguis aconseguir-ho”
“Seré un fracassat tota la vida”
“Aquell si és un bon professional i no ho seré mai”.
Etc
En resum ... la infravaloració ens pot portar a “ficar-nos uns límits inexistents”
Amb tot això que vull dir?
Mirem d’observar i analitzar les coses que ens envolten i fem l’esforç de percebre més enllà, per tal d’intentar valorar les coses en dues vessant!
- Com són ara
- Com vull que siguin
Amb aquestes dues visions, ens serà més fàcil dibuixar camins per on moure’ns
I com em va ensenyar fa molts anys un client quan treballava a Network Systems per un problema tècnic ... i em va dir després de fotre la bronca als dos érem allà.
“Albert, busca sempre de ficar-te als dos extrems quan hagis de decidir algo, perquè moure’t entre els dos extrems llavors et serà més fàcil”
Per tant .. sobrevaloració, valoració en justa mesura, infravaloració
Aquest primer punt, la pèrdua de la neutralitat de la valoració no correcte ens ve marcada per dos extrems que podem trobar i que són:
- la sobrevaloració
- la infravaloració
És realment dolent tenir una sobrevaloració de les coses ja que l’únic que aconseguim es viure enganyats, ja sigui per una sobrevaloració generada per nosaltres mateixos o bé, per alguna persona, entitat u organització propera a nosaltres. Frases com les següents són les que poden fer mal ...
“Tenim una ciutat amb molta qualitat de vida i un bon nivell econòmic”
“Som el millor equip del món”
“No tenim problemes importants”
Etc
En resum ... la sobrevaloració ens pot portar a “sortir-nos de frenada i perdre el món de vista”
Per a l’altre banda tenim la infravaloració que moltes vegades ens fiquem nosaltres mateixos on l'únic aconseguim es ficar-nos barreres. Si si ... aquella persona petita que tenim sobre l’ombro que ens diu ...
“No crec puguis aconseguir-ho”
“Seré un fracassat tota la vida”
“Aquell si és un bon professional i no ho seré mai”.
Etc
En resum ... la infravaloració ens pot portar a “ficar-nos uns límits inexistents”
Amb tot això que vull dir?
Mirem d’observar i analitzar les coses que ens envolten i fem l’esforç de percebre més enllà, per tal d’intentar valorar les coses en dues vessant!
- Com són ara
- Com vull que siguin
Amb aquestes dues visions, ens serà més fàcil dibuixar camins per on moure’ns
I com em va ensenyar fa molts anys un client quan treballava a Network Systems per un problema tècnic ... i em va dir després de fotre la bronca als dos érem allà.
“Albert, busca sempre de ficar-te als dos extrems quan hagis de decidir algo, perquè moure’t entre els dos extrems llavors et serà més fàcil”
Per tant .. sobrevaloració, valoració en justa mesura, infravaloració
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
