Darrerament i segur per el meu estat d’abducció en el món de la formació, miro de vincular molts temes com el lideratge i referència, dins dels processos formatius, com el dissabte passat vaig tenir la sort de poder explicar al Ramon i Osmán.
Personalment crec que un formador és un comunicador, i tot líder hauria de ser un bon formador, a part de facilitador!! .... i d’aquí va néixer el concepte “Anatomia del bon líder” que vull compartir amb vosaltres, tot utilitzant breus metàfores. Quines són:
COS
Una manera o bon lloc on reflexionar i descansar el cos és amb una butaca oi?’ doncs el mal líder es creu i esta convençut que “la butaca es per ell solet”, per contra, el “bon líder” sap que “la butaca és per l’altre, sigui alumne o membre de l’equip”
ULLS
Un bon líder té els ulls oberts per somniar i mirar més enllà de les coses, per visionar e imaginar no només idees i solucions, sino també per mirar d’aprop a la gent del seu entorn, equip de treball o alumnes, a qui poder regalar i compartir mirades. El mal líder, molts cops es genyo!
ESPATLLA
El mal líder, sigui polític o directiu, sempre busca excuses per cobrir-se les pròpies espatlles, per contra, el bon líder, sempre pensa amb les espatlles de la gent del seu equip o aula
ORELLA
El mal líder només te orelles per si mateix, “s’escolta i s’escolta i s’escolta a si mateix” per contra el bon líder sap escoltar i sap que les paraules de la seva gent poden ser tant o més importants que les seves.
BOCA
Lligat amb lo altre, “el mal líder parla i parla i parla” .. per contra, el bon líder té boca de pinyó, parla molt més clarament, sense donar tantes voltes i sap que la força de la paraula la te l’equip, ara quan li cal obrir-la, l’obre eh!!! .. per dir algo o per quedar-se bocabadat d’alegria ..
BRAÇ
Aixecar el braç a les aules és un símptoma de preguntar i és a dir, interrompre .... quantes rodes de premsa no s’accepten preguntes!!!”. .. el bon líder és com el Pep Guardiola que diu que ell estarà a les rodes de premsa l’estona que la gent vulgui preguntar i interrompre el seu discurs!!
MÀ
Quantes vegades heu donat a algú la mà amb algú i us la dona cara avall?? .... el bon líder i aquell disposar ajudar, sempre ficar la mà cara amunt, per servir i per oferir! Ser formador és compartir i treure de cadascú quelcom de bo que te dins ... i amb la mà avall .. complicat!!!
PEUS
El bon líder toca de peus a terra i sap que és necessari visionar i somniar, però també sap que cal tocar de peus a terra i estar amb la gent del carrer, perquè com deia en Vicente Ferrer “ humanitat és la trobada amb la realitat, a peu de carrer”
Per tant companys i amics, siguem conscients que dins d’una aula també hem de liderar al igual que als que liderem cal que formem!! .. com??
Ficant butaques!
Obrim els ulls!
Cobrint espatlles!
Ampliant orelles!
Obrint boques!
Aixecant el braços!
Movent la mà!
Picant de peus!
Au doncs .. a tornar a estudiar Anatomia!
dimecres, 28 d’octubre del 2009
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Fe davant l’ il•lusió pel control
Fe?? No només és una religió, també hi ha “fe vers les persones”
Vivim en una situació actual on molta gent i organitzacions es pensen que cal existir un control sobre totes les coses o persones, ja sigui control visible o invisible.
Vivim en un mercat tant competitiu on moltes feines i processos estan pautats, ja sigui per crear estàndards de treball o l’excusa de, control de qualitat!! ... que si cal complir però poder no tant quadrada
Vivim en un entorn on cal que realment siguem conscients que la grandesa o el factor diferencial de les organitzacions, sigui empresa o no, vindrà donada pel talent humà de les persones que la formen.
Vivim un món on les relacions humanes i interaccions amb el seu entorn, prenen més i més importància, ja que som les persones, qui realment hem de liderar els canvis i son el factor diferencial
Per tant!!!
Tinguem fe amb les organitzacions perquè elles mateixes s’autocontrolin i que els altres sols ajudin, no intercedeixin.
Tinguem il•lusió per fer créixer el nostre entorn, siguin persones o empreses
Tinguem fe en l’autocontrol de la pròpia gent, amb ajuda quan calgui i no pas intromissió
Facilitem!
La creació d’entorns o espais on la gent s’il•lusioni per fer coses i on flueixi la fe o confiança en tirar endavant
Apartem
si podem .. “l’ il•lusió pel control”
És millor
La fe i il·lusió pel Autocontrol
PD: Ja ho diu la tortuga savia Oogway al mestre Shifu (en veureu dos .. el primer us sona oi?)
Vivim en una situació actual on molta gent i organitzacions es pensen que cal existir un control sobre totes les coses o persones, ja sigui control visible o invisible.
Vivim en un mercat tant competitiu on moltes feines i processos estan pautats, ja sigui per crear estàndards de treball o l’excusa de, control de qualitat!! ... que si cal complir però poder no tant quadrada
Vivim en un entorn on cal que realment siguem conscients que la grandesa o el factor diferencial de les organitzacions, sigui empresa o no, vindrà donada pel talent humà de les persones que la formen.
Vivim un món on les relacions humanes i interaccions amb el seu entorn, prenen més i més importància, ja que som les persones, qui realment hem de liderar els canvis i son el factor diferencial
Per tant!!!
Tinguem fe amb les organitzacions perquè elles mateixes s’autocontrolin i que els altres sols ajudin, no intercedeixin.
Tinguem il•lusió per fer créixer el nostre entorn, siguin persones o empreses
Tinguem fe en l’autocontrol de la pròpia gent, amb ajuda quan calgui i no pas intromissió
Facilitem!
La creació d’entorns o espais on la gent s’il•lusioni per fer coses i on flueixi la fe o confiança en tirar endavant
Apartem
si podem .. “l’ il•lusió pel control”
És millor
La fe i il·lusió pel Autocontrol
PD: Ja ho diu la tortuga savia Oogway al mestre Shifu (en veureu dos .. el primer us sona oi?)
dijous, 22 d’octubre del 2009
La importancia del primer impacte!
Aquests dies com alguns de vosaltres ja sabeu i sino us ho explico, per motius de feina estic tota la setmana a Andalusia (Sevilla i Málaga), per tornar demà via Alacant i Valencia tot visitant un parell de potencials clients.
I tot això a que ve amb el títol del missatge d’avui??
Doncs que realment hem vist o experimentat d’una forma diferent de com comencen les relacions personals i professionals, és a dir, al meu poble et pregunten de quina família ets, a Madrid et diuen si tens oficina allà, però a Andalusia ha estat diferent, perquè avaluen molt el primer impacte i si entres be et diuen quan et porten un client
Llavors et diuen:
“kiyyyyooo ... tu ya ere mi amigo” ... expliquen acudits, et descollones i et porten potencials clients ... per tancar els business .. esperem a veure si hi arribem aviat!!
És a dir, el primer impacte sempre és important, però no és únic, és diferent a cada lloc.
I tot això a que ve amb el títol del missatge d’avui??
Doncs que realment hem vist o experimentat d’una forma diferent de com comencen les relacions personals i professionals, és a dir, al meu poble et pregunten de quina família ets, a Madrid et diuen si tens oficina allà, però a Andalusia ha estat diferent, perquè avaluen molt el primer impacte i si entres be et diuen quan et porten un client
Llavors et diuen:
“kiyyyyooo ... tu ya ere mi amigo” ... expliquen acudits, et descollones i et porten potencials clients ... per tancar els business .. esperem a veure si hi arribem aviat!!
És a dir, el primer impacte sempre és important, però no és únic, és diferent a cada lloc.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Reconeixements individuals però compartits.
Ahir al vespre durant el sopar de gala del 41e Congrés de JCI Catalunya, vaig tenir la el plaer de ser nomenant millor formador de l’any 2009, reconegut per totes les joves cambres locals mitjançant el jurat de premis.
Pot existir un reconeixement individual a un estudiós d’un tema en concret o a alguna persona que fa quelcom sol, però en el meu cas, tinc molt clar que “sol no soc ningú” .. perquè?
Si la formació de JCI Catalunya ha millorat és només per l’equip tècnic que som ... sou uns putos cracks i això m’ha fet mes visible a les OLM i per això m’han escollit.
Si la meva Jove Cambra, liderada per l’estimada Laura, no m’haguessin presentat , segur que ahir ningú m’hauria donat res de res.
Si als seminaris que vaig no hi haguessin ni organitzacions ni alumnes, segur que tampoc l’hauria rebut. Vosaltres sou els dos eixos vertebradors tota aquesta experiència formativa vivencial brutal.
Per tant sóc jo el que us he d’agrair que “visioneu i treballeu tant la formació a la JCI (equip tècnic) , que em doneu confiança els meus (Igualada) i sobretot, agrair-vos als assistents de la formació JCI que vingueu ... perque cal recordar que
“sense vosaltres tres, Equip Tècnic, JCI Igualada i alumnes ... el reconeixement d’ahir no tindria sentit, per això ho comparteixo amb vosaltres”
Gràcies
Pot existir un reconeixement individual a un estudiós d’un tema en concret o a alguna persona que fa quelcom sol, però en el meu cas, tinc molt clar que “sol no soc ningú” .. perquè?
Si la formació de JCI Catalunya ha millorat és només per l’equip tècnic que som ... sou uns putos cracks i això m’ha fet mes visible a les OLM i per això m’han escollit.
Si la meva Jove Cambra, liderada per l’estimada Laura, no m’haguessin presentat , segur que ahir ningú m’hauria donat res de res.
Si als seminaris que vaig no hi haguessin ni organitzacions ni alumnes, segur que tampoc l’hauria rebut. Vosaltres sou els dos eixos vertebradors tota aquesta experiència formativa vivencial brutal.
Per tant sóc jo el que us he d’agrair que “visioneu i treballeu tant la formació a la JCI (equip tècnic) , que em doneu confiança els meus (Igualada) i sobretot, agrair-vos als assistents de la formació JCI que vingueu ... perque cal recordar que
“sense vosaltres tres, Equip Tècnic, JCI Igualada i alumnes ... el reconeixement d’ahir no tindria sentit, per això ho comparteixo amb vosaltres”
Gràcies
dimarts, 13 d’octubre del 2009
La natura ens deixa muts
Avui he arribat de quatre dies de descans, desconnexió, relax i reflexió sobre un projecte que em volta pel cap, que ja us explicaré d’aquí curt temps espero
I perquè poques paraules?? Doncs la natura d’allà ens deixa sempre sense paraules!! ... sino només cal que mireu la foto que us adjunto i a veure que us sembla
Una autèntica passada .. cal dir quelcom més?
I perquè poques paraules?? Doncs la natura d’allà ens deixa sempre sense paraules!! ... sino només cal que mireu la foto que us adjunto i a veure que us sembla
Una autèntica passada .. cal dir quelcom més?
dijous, 8 d’octubre del 2009
Ets BO o BOBO?
Avui parlant amb la Carlota m’ha vingut al cap un concepte que em va comentar un senyor gran fa quasi dos anys, un empresari desconegut de la vida pública però amb molta vida, d’aquells de l’època del estraperlo! .. :)Què em va dir?
Anava jo amb el meu pare i estàvem parlant de la bona gent, dels empresaris o fins i tot dels polítics que estan governant els nostre país. Va ser llavors quan se’m va quedar i em va dir:
“Jove! Sigues bo sempre, honrat i treballador ... però no et passis de bo, perquè dos cops bo és bobo”
Quanta raó te aquest savi home ... s’ha de ser bo i honrat sempre, però a vegades, si ens passem de frenada, podem ser massa bons i la gent se’ns pot torejar perfectament!!! .. com molts cops segur ens han fet a tots!!!
Això no vol dir que siguem bobos tontos eh ... :) ... poder algú vol ser BoBo com va esciure un americà sobre els BoBo’s ... burgesos i bohemis!! ...
Si el voleu llegir ja sabeu ... a la llibreria, biblioteca o m’el demaneu que us el deixo .. :)
diumenge, 4 d’octubre del 2009
El torero en el temple
Ahir dinant amb l’amic Ramon i amic Osmán, els estava explicant de lo important que és el fet de ser formador i de lo que representava enfrontar-se a un auditori, però sobretot, de l’espai tant especial que és “una aula plena”
Va ser llavors, quan se’m va anar la pinça de nou i vaig explicar-los això .. “El torero del temple”
Què és “El torero del temple” ? ... primer de tot un petit aclariment ...
En aquest missatge o reflexió no tinc l’intenció d’entrar a discutir si la tauromàquia cal abolir-la o no pels motius que sigui, ni molt menys entraré a discutir la fé de les persones que tinguin qualsevol tipus de religió, ans el contrari, miraré sols de buscar els punts més atractius i dignes a destacar de ambdós conceptes amb el màxim respecte possible, per això demano ningú s’ofengui si us plau, ho faig amb carinyo.
El torero és una persona que es fica enmig d’un escenari, havent tingut una formació i experiència prèvia on se li suposa un bagatge inicial per poder-se enfrontar a un toro ben al mig d’una plaça. Tot i així, això no vol dir que sempre sigui victoriós sinó que moltes vegades pateixen cornades mes o menys importants.
El toro és un animal que està al mig de la plaça perquè algú li ha ficat, i un foco principal que té sempre és mirar al torero i aquella capa de color vermell que li crida molt l’atenció, i que li provoca un atracció molt forta.
Es aquí quan llavors el torero ha de saber capejar al toro, enfocar la capa, entomar, escapar ... etc .. és a dir .. torejar!!! ....
Un temple religiós és un espai de fe, de coneixement, d’història, de saviesa, d’experiència, etc ... però lo més important de tot, és un espai on la gent va i omple perquè n’espera quelcom .... pot esperar-ne parlar amb el seu Déu, desfogar-se, etc .. sigui el que sigui i totalment respectable.
I tot això com lliga a lo que vaig als pobre Osmán i Ramon, i al Jordi, Dani i Oscar al final de la vetllada??
Doncs ser formador té molt amb comú amb tot això!! ... :)
Ser formador vol dir que vas a entrar i actuar en una aula i per a mi una aula (o espai de formació) és un lloc de culte, com un temple, on la gent espera quelcom del formador, on la gent té i vol compartir unes experiències i sobretot, on tenen unes expectatives que s’han de acomplir.
Dins d’aquests temples tenim “petits toros humans”, alumnes que miren al formador amb una mirada directe tot esperant que transmeti quelcom que sigui del seu interès i que per això els ha dut entrar en el temple de la formació.
El formador és com un torero, és dins del temple de la formació, on ha de gestionar petites mirades i petites preguntes del “petits toros humans” per tal de satisfer les seves inquietuds, necessitats i expectatives. Tots els que hem començat aquesta camí de la formació, ser formador, sempre hem tingut pot a petites cornades del seminari .. m’ajustaré al temps? Sabre respondre les preguntes dels alumnes? Quedaran contents? em preguntaran coses després dels seminaris? ... etc
Amb respecte a aquest moviment taurí, per a mi una les principals diferencies entre el “torero formador” i el “torero torero”, és que el “torero formador interactua amb els toros per compartir coneixement i experiències”.
Amb respecte a aquest moviment religiós, “els formadors hem de saber entrar en aquest temple amb tot el respecte es mereix no sols el temple, sinó els alumnes que venen a entrar-hi” .. amb lo que cal ser respectuós, anar preparat i saber de que es parla.
Per tant .. formadors i persones que us enfronteu a un auditori ..
“respecteu el temple on aneu a entrar i interactueu com persones amb els que esperen quelcom de vosaltres”
Va ser llavors, quan se’m va anar la pinça de nou i vaig explicar-los això .. “El torero del temple”
Què és “El torero del temple” ? ... primer de tot un petit aclariment ...
En aquest missatge o reflexió no tinc l’intenció d’entrar a discutir si la tauromàquia cal abolir-la o no pels motius que sigui, ni molt menys entraré a discutir la fé de les persones que tinguin qualsevol tipus de religió, ans el contrari, miraré sols de buscar els punts més atractius i dignes a destacar de ambdós conceptes amb el màxim respecte possible, per això demano ningú s’ofengui si us plau, ho faig amb carinyo.
El torero és una persona que es fica enmig d’un escenari, havent tingut una formació i experiència prèvia on se li suposa un bagatge inicial per poder-se enfrontar a un toro ben al mig d’una plaça. Tot i així, això no vol dir que sempre sigui victoriós sinó que moltes vegades pateixen cornades mes o menys importants.
El toro és un animal que està al mig de la plaça perquè algú li ha ficat, i un foco principal que té sempre és mirar al torero i aquella capa de color vermell que li crida molt l’atenció, i que li provoca un atracció molt forta.
Es aquí quan llavors el torero ha de saber capejar al toro, enfocar la capa, entomar, escapar ... etc .. és a dir .. torejar!!! ....
Un temple religiós és un espai de fe, de coneixement, d’història, de saviesa, d’experiència, etc ... però lo més important de tot, és un espai on la gent va i omple perquè n’espera quelcom .... pot esperar-ne parlar amb el seu Déu, desfogar-se, etc .. sigui el que sigui i totalment respectable.
I tot això com lliga a lo que vaig als pobre Osmán i Ramon, i al Jordi, Dani i Oscar al final de la vetllada??
Doncs ser formador té molt amb comú amb tot això!! ... :)
Ser formador vol dir que vas a entrar i actuar en una aula i per a mi una aula (o espai de formació) és un lloc de culte, com un temple, on la gent espera quelcom del formador, on la gent té i vol compartir unes experiències i sobretot, on tenen unes expectatives que s’han de acomplir.
Dins d’aquests temples tenim “petits toros humans”, alumnes que miren al formador amb una mirada directe tot esperant que transmeti quelcom que sigui del seu interès i que per això els ha dut entrar en el temple de la formació.
El formador és com un torero, és dins del temple de la formació, on ha de gestionar petites mirades i petites preguntes del “petits toros humans” per tal de satisfer les seves inquietuds, necessitats i expectatives. Tots els que hem començat aquesta camí de la formació, ser formador, sempre hem tingut pot a petites cornades del seminari .. m’ajustaré al temps? Sabre respondre les preguntes dels alumnes? Quedaran contents? em preguntaran coses després dels seminaris? ... etc
Amb respecte a aquest moviment taurí, per a mi una les principals diferencies entre el “torero formador” i el “torero torero”, és que el “torero formador interactua amb els toros per compartir coneixement i experiències”.
Amb respecte a aquest moviment religiós, “els formadors hem de saber entrar en aquest temple amb tot el respecte es mereix no sols el temple, sinó els alumnes que venen a entrar-hi” .. amb lo que cal ser respectuós, anar preparat i saber de que es parla.
Per tant .. formadors i persones que us enfronteu a un auditori ..
“respecteu el temple on aneu a entrar i interactueu com persones amb els que esperen quelcom de vosaltres”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
