Dia per celebracions a la JCI

Quan una bona feina feta finalitza i dona pas a una altre nova persona perquè agafi aquesta mateixa tasca, ens trobem llavors en tres situacions que cal fer:

- Saber criticar “constructivament” lo que s’ha fet però sobretot “aportant amb educació i respecte”
- Deixar pas als nous, que facin el seu propi camí i tu des de fora guiar una idea només.
- Celebrar tant la sortida com l’entrada

Avui a Jove Cambra d’Igualada celebrem la bona feina feta pel Magí que ha dut a la nostra entitat a un fet igual que el FcBarcelona .. “La Segona Copa” .. com a millor OLM a l’historia del Barça. S’han guanyat bons partits i hem fet espectacle, tot i que hi ha hagut derrotes, com no.

Avui a Jove Cambra entra una nova persona a Liderar l’Entitat .. la Laura a qui no faré la rosca ni molt menys perquè no cal, perquè tots sabem qui serà la nostra jefa enguany. Tindrà victòries importants, tindrà alguna que altre derrota important, però sobretot, segur que tindrà el suport de tota la OLM per liderar aquesta nova tasca en aquest nou any.

Per tant amics, celebrem-ho ben fort i seguiu així, deixant-nos estar fora de l’entitat tot i que tant en tant, fem com el Gargamel a Els Barrufets

I d’aquí uns anys podré cridar ... els conec!!!

PD: Ja sabeu .. els emprenedors som barrufets .. ;) .. Del Seminari .. “Les 10 Sagates de l’Emprenedor”

Poques coses són importants!

El motiu d’avui és compartir amb vosaltres un mail vaig rebre ahir d’un client, quan li vaig haver d’enviar un mail per cancel·lar una reunió teníem convocada per avui divendres. Em va contestar:

“Albert, hay pocas cosas importantes en la vida y debemos estar por ellas”

Ben cert tot això i segur hi pensem molt sovint, però el dia a dia fa que no ens hi parem mai a pensar bé, i a vegades cal viure algun sotrac a prop per fer-te para a analitzar.

Què ha passat?

Doncs que en pocs dies, dues persones molt estimades per a mi han viscut una situació personal i familiar molt dura d’un difunt, però sobretot, difunts massa joves perquè els arribés l’hora encara.

Tot i això et fa pensar molt i sobretot reflexionar realment sobre això “Que poques coses són importants, i les importants cal cuidar-les”

Ja no entraré a dir si creure en segons qui o segons que, però sobre lo que si diré, és que per molta fe, molta vocació o molta coherència, sempre hi coses que no s’entenen, i per molt que t’esmeris, no tenen raó de ser ni d’entendre.

L’únic que podem fer els que estem al voltant d’ells, és transmetre que estem amb ells, prop d’ells com l’alè, però sobretot, sense envair el seu espai ni el seu temps.

Recordeu sempre

“Poques coses són importants, i les importants cal cuidar-les”

El joc del telèfon arriba també a les empreses.

Quantes vegades de petits, en algunes colònies o campaments on ens havíem enviat els nostre pares, amb els amics jugàvem al joc del telèfon .. us recordeu??

Allò que ens ficàvem en rotllana i cau d’orella li dèiem al company quelcom, amb veu baixa i mal dit per tal que no ho entengués del tot correcte, per esperar a veure quin disbarat deia el pobre últim a qui li arribava el missatge ....

Doncs avui en dia, tot i que no som tant nens, seguim jugant però sense ser-ne conscients al joc del telèfon .... des de que el client ens diu una cosa, fins al que final li donem, passant per lo que entenem o entén la gent, pot haver-hi una gran diferencia.

Cert és hi ha crisi i per això, avui en dia aquests problemes o errors de comunicació hem de mirar de minimitzar-los a zero si pot ser, perquè sinó, aquests errors ens surten encara molt més cars .. i com diuen “el horno no està para bollos”

Us adjunto una imatge o “auca” que està molt i molt bé ... ;)

Les 10 Sagetes de l’Emprenedor a Sabadell el 4/4/09

Avui us adjunto aquest missatge per informar-vos que un cop arrancat l’any, anirem ficant ja dates a alguns dels seminaris que vaig impartint, molts d’ells a la Jove Cambra.


El primer tancat quin és?


Les 10 Sagates de l’Emprenedor

On?

A Sabadell amb la Jove Cambra Local

Quan?

Dissabte 4 d’abril al matí!

Us animo a tots aquells vulgueu venir, que vingueu i compartim una magnífica vetllada amb els amics de Sabadell ... on l’amic Carles, Jordi i Albert, segur que muntaran un bon matí de formació i amistat.

La dictadura de la incompetència d’en Xavier Roig

Fa dies un amic, un xic rebel i toca nassos que em coneix força bé em va dir!

“T’has de llegir un llibre que t’agradarà .. La dictadura de la incompetència d’en Xavier Roig”

Vaig fer-li cas i durant la cavalcada de Reis, mentre feia temps perquè passessin per la Rambla, vaig anar-ho a comprar.

És un llibre que encara m’estic llegint però m’està enganxant i sobretot, m’està fent pensar en moltes coses que en algun moment tots hem pensat però mai hem anat un pas més enllà ..

Per exemple ..

Quin percentatge de funcionaris tenim a Espanya?
Quina part dels parlamentaria catalans o espanyols són de carrera pública amb lo que tenen la feina segura sempre?
I a Anglaterra? I a Eua?
Ens queixem de la immigració però subvencionem aquí perquè no ens arribi producte africà per exemple?
La cultura està molt o poc subvencionada??
...

En resum .. un bon llibre que no crea indiferència

PD: Ja tinc cua d’espera per deixar-lo .. si algú també el vol que m’ho digui!

Leopoldo Abadia ... Com explicar economia fàcilment

L’altre dia sopant amb en Boletaire de Fatarella, varem estar comentant diferents opinions i visions de experts economistes o gurus empresarials, que tenien la principal virtut d’exposar teories i conceptes, però d’una manera molt fàcil i molt amena, que fes que la gent ho entengués.

Va ser llavors quan varen sortir varis noms com en Carles Torrecilla o el mateix Leopoldo Abadia, entre d’altres

I com no .. vaig buscar a Google i a Youtube en Leopoldo Abadia i vaig comprovar com certament, es poden explicar teories i conceptes molt complicats d’una manera molt senzilla, i per això, us adjunto dos exemples que són:

La crisis Ninja i el Cas Madoff ... perquè ... lo difícil es pot entendre si es comunica bé

JCI 2009: No deixeu mai de somriure!

Aquest cap de setmana, companys i amics de les Joves Cambres de Catalunya hem viscut l’assemblea de Traspàs de President i Junta del 2008 al 2009 la ciutat de Vic!

Molts d’ells han finalitzat “un any” on han pogut liderar l’entitat ja sigui local o nacional i fins i tot internacional .. però sense temps d’acabar, de pair l’èxit o fracàs, comença el nou any amb nous lideratges, nous equips, nous reptes i nous aprenentatges .. etc .. i sobretot .. mils de somriures!

Per altra banda, avui he estat al pavelló de Les Comes per temes de l’handbol, que com sabeu alguns de vosaltres, és el meu esport tot i que actualment no el practico i només estic en junta del club .. però no he vist tants somriures, ans al contrari.

Tot això, al veure la foto l’amic Carles ha ficat al Facebook i recordar la frase va dir l’Isidre Esteve a un amic seu poc després del fatídic accident ...

“No deixis mai de somriure”

Perquè com diu la Wikipedia ...

"El sonreír no solo cambia la expresión de la cara, sino que también hace que el cerebro produzca endorfinas que reducen el dolor físico y emocional y proveen una sensación de bienestar"

El síndrome del melic

Fa dies vaig fer un missatge sobre si Madrid era el melic del món, i avui us tornaré a parlar de melics, perquè vull parlar dels melics que tenim les persones, ja que avui m’ha vingut la poca inspiració que tinc.

I perquè avui? ... doncs de tres llocs

- D’un discurs que he sentit avui en un acte on he anat
- Un missatge de l’amic Francesc Puertas al seu blog sobre el polítics
- D’un sopar amb un amic que em parlava d’un contacte comú

Quin és el síndrome del melic?? ... molt fàcil

Hi ha gent, com molts polítics per exemple, que pensen que ells són el centre del món i que el seu melic, és el seu centre del seu cos i el seu cos el centre del món. Es mirem el melic, l’adoren, li fan petons, etc ..

Tot això fa que aquestes persones poder treballin amb equip però mai en xarxa d'equips, que no sàpiguen reconèixer els seus errors i només sàpiguen reconèixer els seus èxits, que vulguin donar contínuament classes magistrals i tanquin els ulls a opinions d’altre gent, sense tenir present, que fent-se les seves, poden ajudar a tothom, que només saben fotre canya i no donar suport presencial quan cal, etc

En cert moments, molts de nosaltres segur ens hem mirat el melic més del compte, però això pot ser normal o part de l’aprenentatge ... el problema és que passi el temps, i seguissim portant les orelleres humanes de les que parlàvem dies enrera.

En resum i no enrotllant-me més ... “si veieu algú amb el síndrome del melic, pregunteu-li on té e cordó umbilical que l’ajunti a altres”

PD: Links del Blog Francesc amb exemple del Sindrome del Melic http://joopino.blogspot.com/2009/01/posem-nos-imaginar.html

Els emprenedors estem sempre endollats??

Tot just són dos quarts de tres de la matinada i acabo d’arribar de l’assemblea de traspàs de la Jove Cambra de Barcelona, on una amiga que ens varem conèixer en el fòrum 2001, ha agafat avui les regnes de la seva Jove Cambra. Molts d’èxits Lluïsa.

Què he vist?? ... Una sala on hi havia pocs endolls però molta gent endollada!

Endollada a què?

A l’activitat, a la coneixença de nova gent, a donar suport a una junta sortint i a una junta entrant, a compartir una estona plegats i un sopar ... etc

Tot sopant, compartint taula amb el President Marc, la crack de la cuina Cristina i el boletaire de Fatarella (no hi he estat mai, però com ho explica ell, deu ser brutal o com la City de Londres), hem estat parlant sobre els emprenedors, com no!!

Una conclusió hem arribat es que sempre estem endollats i a punt de disparar, d’escoltar o d’iniciar quelcom calgui o creiem ens dona trempera, diguem-ne que en el fons diem que d’emprenedor no se’n està una estona, sinó se’n és sempre .. fins i tot quan estem al llit ho dormint. És una actitud.

Com a conclusió .. podem dir que sempre estem endollats???

PD: us adjunto un vídeo una mica jocós sobre això ... segur us hi sentiu identificats més d’un de vosaltres

Les orelleres humanes

Quasi tots de vosaltres coneixeu el Charles Darwin ja que l’hem estudiat en algun moment o altre a l’escola. Aquesta teoria evolucionista diu que l’especia humana actual és una evolució diguem-ne genètica, tot i que hi ha teories que la contradiuen com la creacionista.

Tot i així, si fem memòria a les diferencies que em van ensenyar de petit, me’n surten dues:

- Els animals només maten per menjar, l’home matar per altres temes
- La diferencia és que l’home és l’únic animal capaç de fer que l’entorn s’adapti a ell. Els altres animals no són capaços i per això molts s’han extingit.

Aquestes dues personalment a venen a fer pensar que realment, l’home ha de tenir unes capacitats que li facin anar més enllà de lo que els altres veuen, ja que les persones podem :

- veure més enllà de les imatges
- escoltar més enllà dels sorolls
- sentir més enllà de la pell

Llavors es quan surt el concepte de les “orelleres humanes” ... és a dir, tenir la ment oberta, i sobretot veure més enllà de les imatges per tal de poder veure que hi ha més enllà de les coses.

En resum ... “ja podem xerrar dels cavalls ja, que nosaltres si portem orelleres humanes molt sovint” .. que Sant Antoni dels Rucs va ser la setmana passada, i molts rucs estàvem mirant-ho (jo mateix=ruc) i no desfilant

Tot això acabo d’explicar i pot semblar un xic rotllo, bé donat a un esmorzar he tingut amb un company de feina d’una empresa col·laboradora, amb qui a part de parlar de feina, parlem de mil coses diferents, siguin personals, d’esport o del que sigui ... i amb qui hem parlat d’això ...

“les orelleres humanes” .. Miquel C .. Va per tu!

La teoria és assassinada, tard o d’hora, per l’experiència?

Aquests dies, els alumnes que estem cursant alguna assignatura a la UOC, estem immersos en proves de validació i en exàmens finals a la UOC. Som persones que compaginem el treballar cada dia les respectives hores laborals i les hores familiars, amb la necessitat de trobar un espai de temps per “estudiar” i “aprendre teoria i pràctica”

Llavors és quan alguns amics et diuen .. “quina feina ficar-te ara a estudiar”

Quan et diuen això saps que en cert punt pot arribar a ser raó, però cal tenir present varies coses:

- El mercat avui en dia està amb tants canvis constants, que cal formar-se constantment
- En els entorns de formació actuals, cada cop es potencia més l’aprenentatge mitjançant casos pràctics i dinàmiques de grup, buscant l’experiència!
- En un mercat com l’actual, tenir formació no és senyal d’èxit, però tenir sols experiència tampoc.

Albert Einstein deia fa anys .. “La teoria és assassinada, tard o d’hora, per l’experiència”

Actualment .. que n’opineu???? Canvien els temps i canvien el significat de les frases?

JCI: un any de president, molts anys d’amistat

Acabo d’arribar de Valencia, em faig el sopar i a tots els canals per la televisió parlen, com no, del President Obama, i aquest punt m’ha fet venir al cap el missatge d’avui al Blog.

JCI: un any de president, molts anys d’amistat!

A Jove Cambra, els que hem tingut la sort de poder ser presidents d’una “Local”, veiem realment que aprenem moltes coses, aprenem a liderar, a convèncer, a corregir, a relacionar-nos amb polítics, etc .. però sobretot ... lo que més podem destacar és:

- Tenim un any per fer lo que creguem pot fer l’entitat
- Fem grans amics i amigues, amb qui compartim “el nostre any”
- No acabem en president .. comencem llavors a ser Past President
- Acabes l’any que no ets el mateix .. es una versió 2 millorada

De la meva etapa de president, comparteixo realment que vaig aprendre moltes coses, que em van ajudar a millorar la versió 2 o 3, però per sobre de tot, lo més important van ser les amistats que varem obrir en aquell camí.

Avui entro al Facebook abans de fer el sopar, m’apareix un xat de l’amiga i presidenta de Jove Cambra de Lleida del 2003, amb varem compartir el 2003 ... “el nostre any”, que va exercir de past presidenta, amb qui considero conservo una gran amistat, tot i que ella és avui en dia, no versió 2, sinó versió 10 .. si si .. la Maite .. ;)

Aquesta és la grandesa de la Jove Cambra .. les amistats que fem pel camí

PD: Voleu en Bush faci de Past President d’Obama?? .. :)

JCI Igualada amb el 3er Congrés Catalanista

El proper dimarts, 27 de gener de 2009, a les 20:00 a l’Escola d’Adoberia (EUETII), a la Plaça del Rei, 1, tindrà lloc la presentació oficial, a Igualada, del 3r Congrés Catalanista (http://www.congrescatalanista/).

Durant els mesos de novembre de 2008 i gener de 2009 s’han dut a terme diferents presentacions territorials d’aquest congrés, essent la darrera la que es durà a terme a Igualada, la propera setmana.

L’objectiu del Congrés és debatre amb ‘la gent del carrer i la societat civil’ una sèrie d’inquietuds col·lectives per al futur de Catalunya: immigració, educació, empreses catalanes, llengua i valors,...

Per això, i entre els mesos de febrer i juny, i repartit per diferents ciutats de Catalunya, entre elles Igualada, els congressistes es reuniran per a debatre sobre tots aquests temes agrupats en 4 àmbits de treball:

· Llengua i cultura
· Valors i societat
· Economia i innovació
· Política

El Tercer Congrés és impulsat per Acció Catalanista (amb en Josep Espar Ticó al capdavant) i compta amb la participació i adhesió de moltes associacions i entitats com la Universitat Catalana d’Estiu, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Cercle d’Estudis Sobiranistes o la Jove Cambra Internacional Catalunya, entre d’altres.

En el cas de l’Anoia, la coordinació territorial és a càrrec de la Jove Cambra Internacional Igualada, amb en Ramon Costa, com a congressista i membre de l’organització territorial.
La presentació estarà presidida per l’Assumpta Fargas, Rectora de la Universitat de Vic i comptarà, entre d’altres, amb la participació del periodista Josep Puigbó, portaveu del Congrès, i dels seus vicepresidents, en Jaume Sobrequés, Jordi Sales i Jordi Cuixart.

Per a mes informació, podeu contactar amb Ramon Costa rcosta@ekips.net 637 79 40 72

Mes informació a:

http://ww.congrescatalanista.cat/

http://ramoncosta.blogspot.com/

En quins punts podem trobar fidelitat?

Fa una estona estava assegut davant del pc pensant sobre que escriure avui, i de sobte, una amiga pel Facebook em diu .. “va, ves a penjar algo al blog i m’ho miro i després a dormir” i això m’ha fet pensar sobre això, en..

Quins escenaris podem trobar fidelitat? ... Segons la Wikipedia ..

"La fidelidad es una noción que en su nivel más abstracto implica una conexión verdadera con una fuente o fuentes. Su significado original está vinculado a la lealtad (de una persona para con un señor o un rey) y la atención al deber. La palabra "fidelidad" deriva de la palabra fidelitas (latín), y su significado es servir a un dios".

Un valor o una actitud que caldria tenir present .. una connexió amb un mateix, entre amics, entre parella, amb familia, entre feina, entre empreses, etc .. que si segur la paraula fidelitat fos a uns propis valors, aniriem molt millor tots plegats segur .. ara ..

“Una mica de trencar la fidelitat en segons quins llocs també ens manté desperts?”

Gràcies Nuria per seguir sent fidel al meu blog, tot i que miris altres blogs, no vols dir pas siguis infidel al meu .. ;)

De gran, volia ser veterinari!

Avui per la tarda he baixat a Barcelona, a fer un cafè i passar la tarda, amb una amic gallec que ha vingut a passar el cap de setmana a la nostra terra. Mentre anava conduint m’han vingut al cap dues coses havíem parlat alguna vegada amb ell:

- que d’animals en són les persones i quines diferents races podem trobar entre persones d’un mateix territori, que dòcils o salvatges podem ser, i quants idiomes diferents parlem a vegades, tot i que tenim un mateix codi lingüístic.

- Que de petit volia ser veterinari, sempre m’han agradat els animals, sempre vam tenir quelcom a casa, i a l’escola, on tenien una petita granja o petit zoo, que en dèiem nosaltres.

Han passat els anys i ja m’he fet gran, però no he estat veterinari ni de formació ni de professió, però si que per la vida en sí, com a tots, m’ha tocat relacionar-me amb molts animals.

Llavors m’ha vingut al cap una frase se’m va ocórrer un dia mentre conduïa:

“Prefereixo domesticar a un cavall salvatge, que convertir a salvatge a un gat persa”

Una metàfora amb combinació de moltes coses ... lideratge, creixement, adaptació, motivació, etc

Traductor automà-TIC en el meu Blog

Navegant per la xarxa, vaig trobar una utilitat que no coneixia, que em permetia traduir el meu blog automàticament als idiomes com el castellà, anglès, etc

Navegant per la xarxa, vaig veure com la majoria de blogs estan en únic idioma, amb lo que penso que sempre et pots limitar els amics o seguidors del teu propi blog

Navegant per la xarxa, vaig accedir a una web on vaig trobar el codi per implantar aquests tres idiomes al meu blog i vaig pensar.

Si el fico amb castellà, el meu amic emprenedor asturià, el Ruben, el podrà llegir!! .. per tant .. FICA’L!

Si el fico en anglès ... poder algú que conec el voldrà llegir??

Per tant .. si voleu, podreu ja veure el meu blog en català, castellà i anglès!!!

Perquè tots el que vulgueu i pugueu implantar-ho, us adjunto el link de la web on podeu trobar-ho

http://www.empresadata.com/trad/index.php

No sóc el president de l’associació d’Ateus de Catalunya

Aquest matí he obert el Facebook i m’he trobat un jove xicot universitari de Perú, m’ha enviat un mail felicitant-me de d’iniciativa de l’associació d’ateus de Catalunya, per la campanya de promoció o comunicació que han iniciat amb un parell d’autobusos de Barcelona, i que sembla ser serà replicada en altres ajuntaments, i rebatuda per l’associació cristiana.

Què ha passat?? ... s’ha colat d’Albert Riba

Conegut i amics meus .. no sóc jo! .. :) .. tot i que a part de dir-nos igual i tenir tots dos barbeta, com podeu veure a la foto adjunta

Personalment ja sabia aquesta coincidència i d’algun altre Albert Riba, diguem-ne conegut, però més enllà de la formació en escola religiosa que he tingut, de si sóc ateu o no, de que respecto altres cultures i religions, es curiós que entitats com aquestes dues, es dediquin a “malgastar diners "d’aquesta forma, però que hi farem ..”hi ha gustos per tothom, la qüestió es respectar-los”

PD: a la meva vida només he tingut la sort de ser president d’una cosa .. la meva estimada Jove Cambra d’Igualada, que per cert, ens declarem Aconfessional com a entitat

Barack Obama no pot viure sense la seva Blackberry

Cada cop més les tecnologies mòbils estan a l’abast de mes usuaris, ja sigui professionals o per ús personal, i cada cop més es barregen aquestes funcions i el moment en que les realitzem, i per això cada cop més, volem poder fer les nostres feines i tasques des d’on sigui i quan sigui, que és a la fi i al cap un dels principals valors de la mobilitat.

Si a tot això, hi sumem, que l’usuari de la mobilitat pugui arribar a ser un usuari famós com en Barack Obama, que diu en un programa de la CNBC, que no pot viure sense el seu dispositiu mòbil, fa que es sumin tres factors claus que fa que aquest fet sigui d’abast mundial

- un personatge reconegut mundialment
- una tecnologia d’alt valor com pot ser la mobilitat
- un país punta de llança amb tecnologia

A més, només pel fet de fer aquest anunci en aquest programa de televisió, la casa Blackberry ha assolit un impacte mundial brutal, que si l’hagués hagut d’aconseguir via campanyes de marketing, li hagués costat entre 25 i 50 milions dollars ... quasi res

O sigui doncs, força mobilitat i a buscar amics famosos parlin de tu .. ;)

Us adjunto link on surt tot més detallat.

http://actualidad.terra.es/internacional/articulo/obama-blackberry-no-vivir-2996190.htm

Kinetical a la central de Microsoft a Redmond

Avui voldria compartir amb vosaltres una bona noticia que varem viure a l’empresa abans de final d’any passat i és el fet que Microsoft ens ha convidat a la Conferència Europea de Partners de Mobilitat que es realitzarà a Redmond, prop de Seattle, a Estats Units, del proper 2 al 6 de febrer.

De la gran quantitat d’empreses de tecnologia existents, no sol a Catalunya, sinó a Espanya i Europa, a Redmond només hi hauran els 25 partners europeus seleccionats especialistes en solucions de mobilitat, i Kinetical, serem uns d’aquests 7 espanyols que hi ha convidats.

D’aquesta manera Microsoft ens reconeix la tasca de realitzada, per un grup d’emprenedors que varem decidir l’any 2002 arrancar un projecte empresarial focalitzat en dos eixos principals, entre d’altres

- Especialització
- Innovació

Evidentment això no vol dir més comandes demà mateix, però si, un cop de moral i de confiança, no només per nosaltres, sinó per a les empreses clients nostres o a les que anem a visitar, i actualment no ens coneixen.

Espero poder-vos explicar quelcom del viatge per aquelles dates, i com no, alguna cosa també de l’extensió que faré a Nova York aprofitant el viatge

Ja tinc ganes de ser-hi! ..

Seminari: Motivació i Lideratge

En el post d’avui m’agradaria comentar-vos el seminari que estic impartint, ja sigui a algunes joves cambres o fora de l’entitat, com poden ser diferents tipus d’organitzacions, ja sigui polítiques, econòmiques o esportives.

El seminari us vull explicar es el de Motivació i Lideratge

És un seminari on bàsicament tractem durant quatre hores (la versió mes reduïda en durada), són aquells conceptes bàsics per assumir un lideratge en un primer estadi, i sobretot, poder veure quines pautes o eines de motivació són importants.

Els punts que tractem, amb un enfocament eminentment pràctics son:

- Lideratge
- Característiques de lideratge
- Estils de lideratge
- Matriu de Lideratge
- Motivació
- Cicle Motivacional
- Matriu Visió - Voluntat
- Regles de la motivació
- Eines per motivar
- ...

L’objectiu és que al finalitzar el seminari, quelcom hagi quedat a la ment que ens faci reflexionar sobre quines capacitats tenim per liderar? Que hem d’aprendre? Com motivar un equip que ens tocarà liderar? .. etc

A més, degut a noves inquietuds detectades en els més de dos cents alumnes participants en aquest seminari, estem preparant a punt d’estrenar en breu a Igualada, una versió de Motivació i Lideratge Nivell 2, encaminat a un pas mes enllà.

Si us interessa participar en

Qualsevol moment, pot ser el teu!

Una característica que molts cops es diu que tenim els emprenedors és que sempre estem “endollats”, que de qualsevol cosa en mirem de treure una oportunitat, idea o quelcom per tenir el cos i la ment ocupats. Tot i estar endollats, també cerquem i necessitem temps de desconnexió eh .. ;)

Aquesta actitud d’estar al aguait considero no només l’hem tenir quan estem treballant, sinó en qualsevol moment de la nostra via, durant el dia a dia, com parlava avui amb l’amiga Imma.

Pot ser un dia vagis a comprar el diari i trobis aquell veí que li agrada jugar al esquaix com tu, o aquella veïna guapa que vols convidar a un cafè, o simplement, quelcom que t’agradaria poder-ho preguntar, realitzar o observar.

El primer pas per aconseguir les coses, és SER a lloc quan succeeixen, el segon pas es ACTUAR!

Per això cal tenir present ... SEMPRE ... que Qualsevol moment, pot ser el teu!

Us adjunto un vídeo que transmet això, però amb un xic de tendresa!

Madrid no és pas el melic del món?

Més enllà de ideologies polítiques i econòmiques, per tots es sabut que Madrid exerceix la capitalitat espanyola amb molta força, al igual que Barcelona la crea en molts àmbits a la societat catalana, però que hi hagi centralitat em sembla bé, però que no ens passem!!

Madrid no és pas el melic del món!

Perquè dic tot això un xic encès?

Doncs perquè aquests dies ha nevat a Madrid, com per tots es sabut, però entenc que es una exageració ja que a tots els telenotícies d’abast nacional, ja que només sembla que passi això a Madrid .. com si al Sud de Catalunya o al Nord d’Espanya no hagi nevat i tinguin problemes amb la neu.

Sembla que estigui passant lo del Síndrome del Melic, si si ,, aquell que una persona tan creguda, pedant o narcisista es passa el dia mirant-se a sí mateix i el melic, com si ell fos el centre del món. Doncs darrerament sembla que això esta passant amb la neu a Madrid!!

Si el món té un melic, dubto estigui a Madrid!

Que n’opineu?

ACNUR: Refugiats de guerra

Aquest migdia he estat dinant amb uns amics i col·laboradors de la feina de l’empresa Vodafone, i degut als problemes entre Palestina i Israel, hem estat durant quasi tot el dinar parlant dels impactes, efectes, conseqüències, causes, etc de qualsevol guerra que podem trobar, vist o sentit ... com us podeu imaginar .. el tema ha donat per molt!

Personalment aquests temes sempre m’han atret molt, suposo que part de l’educació dels germans Maristes ha estat (també grup d’esplai Mà Oberta i Cor Obert), però també en una gran part l’educació i valors transmesos pels meus pares, que d’això, en tenen “bastants”

Davant aquestes inquietuds, l’any 2000 em va passar pel cap muntar amb un amic (Josep Raich) una ONG basada en temes de cooperació i solidaritat, però que contemplés temes de tecnologia e informàtica, que era on personalment em movia més bé. Finalment, no em vaig ficar la manta al cap, però cap el 2001 vaig acabar a la Jove Cambra fent quelcom per l'estil a Travnik (Bòsnia), que va ser per a mi un punt de partida a d’altres coses he tingut la sort de fer, veure o participar. Un altre dia explicaré el projecte.

Llavors, durant el dinar, he explicat als meus amics, que aquell 2000, em vaig llegir un llibre que us vull aconsellar que em va encantar ja que era la guerra vista des del costat del damnificat .. “la víctima de la guerra i el refugiat” .. el llibre es:

“Con rabia y esperanzas” de José Maria Mendiluce

Com alguns de vosaltres poder ja sabreu, el José Maria Mendiluce va formar part de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR http://www.acnur.org/) , havent estat en conflictes com Angola, Namibia, Nicaragua, Costa Rica, El Salvador, Guatemala i enviat especial als Balcans.

Una excel·lent lectura per compaginar emoció, reflexió, reptes i esperances.

No dubteu en comprar-vos el llibre, sinó, digueu-me que us deixaré encantat!

Les actituds no es poden imitar

Avui aquest matí a RAC1, al programa de El Món a RAC1, hi havia com a col·laborador habitual dels dijous, el professor de l’escola de negocis ESADE, en Carles Torrecillas, famós per ser membre del Jurat del problemàtic concurs de TV3 Emprenedors.

Ha sorgit una frase que m’ha agradat molt i considero es important que tinguem tots presents, ja que va molt vinculat a les actituds, i més essent un moment com l’actual.

“Les actituds no es poden imitar”

Frase molt bona realment ... diguem-ne que ens ve a transmetre lo que sempre et diuen quan comences a treballar o inicies un nou projecte ... “sigues com ets”

Un dels errors de molta gent es voler imitar a algú, ja sigui en la seva vestimenta, en el parlar, en el gesticular, etc .. però llavors sembla un clarament “Copy Paste de Windows” i tot perd la seva naturalitat.

Per tant .. no copiem! .. observem, mirem i analitzem que veiem de bó en els altres per tal de veure, si podem aplicar-ho o encaixa amb la nostra manera de fer, però sobretot, tenint sempre present.

“Les actituds no es poden imitar”

Us adjunto link de la seva participació avui al programa

http://www.rac1.org/elmon/?p=9898

El client no és el rei, l’hem de veure com un porc

A les escoles de negocis o seminaris de venta que molts de nosaltres hem fet o hem sentit, hem sentit dues frases, que personalment avui considero no són del tot certes.

- El client sempre té la raó
- El client és el rei

Això que el client sempre té la raó no es cert per molts motius però bàsicament perquè hi haurà cops que no la té, i si li donem, estem fent un mal favor a la nostra empresa, a la nostra autoestima com a professionals, i sobretot també a ell, amb lo que davant d’aquesta situació, el que hem de fer és “aprendre a dur la contraria al client” ... com fer-ho? Aquesta es la gràcia i sobre el que hem de treballar.

El client és el rei pot semblar més o menys correcte, però quan entres amb temes de monarquies i entorns polítics es barregen moltes coses, però en resum, El client ho ha de tenir tot? El client ha de poder imposar-nos coses? El client ens representa sempre? El client es escollit? ... etc

Per això a mi m’agrada mes dir:

- Al client se li pot dir que no té raó
- Al client l’hem de veure com un porc

Perquè l’hem de veure com un porc?

Doncs perquè avui en dia aconseguir un client és molt i molt difícil. Molts cops ens mengem el cap pensant on buscar nous clients i resulta que ja tenim clients, on si els analitzem millor, els hi presentem nous productes o solucions, podrem generar noves vendes més fàcilment que anar-ne a buscar de nous ... us sona aquella la frase que diu? ... “és mes barat vendre a un client actual que buscar-ne de nous”

Heu vist quan es fan la matança del porc?

Com el pagès (o qui sigui) coneix molt be al porc i al consumidor, sap quin producte en pot treure i que fer-ne, que si xoriço, que si botifarra negre, etc ... ho aprofiten TOT, TOT i TOT

PD: No digueu a cap client que l’heu vist en aquesta foto eh .. tot i que segur us fa pensar en algún
PD: Mariano, “Va por tu” este mensaje de hoy, tu me explicaste lo del cerdo!

Primer dia treball de l’any 2009 .. futur ja present!

Molt de vosaltres haureu viscut avui el primer dia de feina de l’any 2009, un any que pinta serà durillo però que a tots, ens tocarà viure, amb més o menys risc.

Es evident que hi ha una situació o crisis econòmica a nivell global que no podem pas amagar, al igual que tampoc pas podem amagar el cap sota l’ala perquè la tenim a sobre. L’únic que podem fer i hem de fer, es afrontar-la amb la màxima valentia i fortalesa.

Per tant, avui m’agradaria ficar-vos la frase que vaig llegir al llibre de l’Isidre Esteve que ja us vaig comentar fa uns dies que diu:

El futur te molts noms: per als dèbils es allò inassolible, per als temorosos lo desconegut, pels valents, L’oportunitat - Victor Hugo

Per tant ... mirem el futur ja present 2009, traiem el cap de sota l’ala i mirem-ho com a una OPORTUNITAT

Caga tió ... quants més cops, més cagues!

Avui, a casa dels pares, hem celebrat el dinar familiar de Sant Esteve ja que per motius familiars ho varem haver d’aplaçar. Llavors com no, avui hem fet cagar l’estimat tió.

Al igual que parlàvem ahir, amb el tió tenim una altre tradició catalana de la que podem estar molt orgullosos ja que forma part dels nostres costums, de la nostra cultura i de la nostra experiència social i familiar.

Mentre estava al sofà mirant com la neboda petit picava fort i fort, i veient com la gran picava però sabent on picava, he pensat:

“Carai, si que dona un tronc de fusta, a base de cops i cops, més caga”

I reflexionant ara al vespre, mentre anava a escriure el missatge d’avui, he pensat en aquells moments dels nostres principis professionals o associatius o esportius o d’altres. Llavors teníem moltes ganes de fer les coses, tot i que a vegades les fèiem més per “inconsciència que per consciencia”, però tot i així ... algú ens deia ...

“Nano, tens fusta”

Passen els dies, mesos i anys, i aquella fusta que començava a créixer, o que si li veia quelcom ocult, i que a base de cops que hem anat rebent durant la vida, s’ha forjat ben fort, consistent, i com no, també “cagant coses, boniques i menys boniques.”

Així doncs, mirem de cagar coses, però quan menys cops rebem, però sobretot, quan rebem algun cop perquè segur caurà, mirem la part positiva i arenem-ne, perquè seran oportunitats de millora.

Va per tu! .. ja saps qui ets!

Un dia com Reis, mereix un Plan B i un Plan C ....

Avui passejant per la Rambla, veient passar els patges amb els seus jeeps i carrosses, veient les cares del nens i nenes al·lucinats, observant els pares com amb esforç important fan tot el possible perquè aquests nens gaudeixin del dia ... te’n adones de moltes coses que només podem entendre, ara de grans, la gent que ho hem viscut de petits, i sobretot, t’adones de lo Important dels Petits Detalls.

En dies així, es quan surt a la llum tot el treball ocult que han estat fent els pares i mares de família, animar als nens que escriguin les cartes, anar a veure com arriba el Patge Faruk, anar a dur la carta l’1 de gener, escoltar per la radio els programes on parlen els patges, el llibre negre i el llibre blanc, anar a la Rambla a veure els Reis, anar a la Plaça del Rei a escoltar els discursos, anar a casa a preparar la coca i cava pels patges, obrir els regals, tirar les fotos, filmar amb el vídeo, etc ....

Ho dic perquè ho he viscut de petit evidentment, i aquest són sentiments i vivències que van més enllà de la raó i lo que tradicional .. perquè aquí, a la nostra terra, els Patges són diferents.

Per això, perquè res no falli i els nens i nenes puguin viure aquest dia tant inoblidable, cal tenir sempre un Plan B, un Plan C, etc .. perquè si la càmera de fotos nova de 12 MbPixels es queda sense bateria, cal tenir a punt la petita de 3 MbPixels.

Bill Gates & Steve Jobs

Avui navegant per Youtube remirant per enèsima vegada el discurs de l'Steve Jobs als joves universitaris d'Standford del qual us vaig parlar fa dies aquí al Blog, i m'ha aparegut aquest vídeo que us adjunto. Es un vídeo amb un toc d’humor que parodia la guerra o batalla tecnològica entre dos dels cracks de la tecnologia a nivell mundial, i que seran recordats d’aquí uns segles com els gurus,.

Una cosa està clara i poca gent podria ficar-ho en dubte, es de la capacitat d’en Steve Jobs de saber reinventar conceptes molt sovint i donar una solidesa als seus productes d’una forma molt clara.

Al igual ... l’èxit del Bill Gates d’aconseguir ficar-se amb el sistema Windows a totes les cases i empreses del món, es un fet clarament demostrable .. perquè recordem el que deia Eugeni Terré

“Tenir idees és senzill ... tenir bones idees és més complicat. El repte és tenir bones idees contínuament i tenir la capacitat de convertir-les en productes o serveis d’èxit comercial en el mercat” Eugeni Terré

A gaudir del vídeo!

El Convidat: Xènia Castelltort: Els emprenedors de Shakespeare

(Disculpeu, pero no he pogut aguantar de ficar dos convidats avui el mateix dia ... m'els estimo mols als dos ... Ramon i Xènia .. merci)

Escriure alguna cosa després del Ramon, sempre és feina complicada… aquí, enmig de dos grans emprenedors, què puc dir jo? Aquesta és la pregunta que em vaig fer, però després vaig trobar la resposta: parla del què saps, del que vius cada dia, del teatre.

Molta gent podria pensar, què té a veure ara que parli del teatre si és una secció d’emprenedoria?! Doncs molt fàcil, la gent que es dedica al teatre o al món de l’espectacle en general... Sóm EMPRENEDORS

Enrere queden els tòpics de “putes i maricons” , perquè per volguer-s’hi dedicar primer de tot s’ha de ser emprenedor amb l’entorn: “mamá quiero ser artista” suposo que tots m’enteneu... En el meu cas això va ser senzill, però no tothom té aquesta gran sort. Quan tothom ja ho sap, (i sempre hi ha algú que pensa que deixes perdre el teu talent o la oportunitat de fer alguna cosa “productiva”) llavors comença el dubte: On vaig!?

Un cop has trobat on formar-te vas fent i sempre tens inquietuds de perquè no provem de fer una lectura dramatitzada de tal obra? O perquè no muntem un mini espectacle de 10 minuts? Moltes vegades això no s’acaba mostrant en públic, però la idea, les ganes i l’empenta hi són, i al final sempre se n’aprèn alguna cosa.

Et mous, fas curtmetratges per estudiants, vas a càstings, i sempre hi ha algú que confia amb tu i un bon dia et dona el teu primer bolo (espectacle). En el meu cas la meva gran oportunitat me la va donar Gralla Manufactures Teatrals (www.gralla.cat/). A partir d’aquí entres en un cercle de que de tant en tant vas fent bolos i cada vegada coneixes a més gent i més gent i un bon dia un altre actor et busca a TU per donar-te feina. Això és només el PRIMER PAS.

Després et dones compte que la vida d’un actor no només ha de ser a la televisió, com la majoria de gent creu: “encara no surts a la tele!? Ah...” Jove Cambra, m’ha picat amb l’agulla de l’emprenedoria fent-me moure el cervell i no para de donar-li voltes per muntar alguna cosa més enllà d’una obra de teatre, alguna cosa diferent! Veure tota aquella gent treballar en projectes grans, espectacles per Barcelona, per entitats reconegudes... et fa veure que ells són autèntics EMPRENEDORS i que , com tots, sacrifiquen moltes hores, caps de setmana, festes, ponts... perquè al cap i a la fi ells també tenen la seva empresa: ELLS MATEIXOS i això poca gent ho sap i poca gent ho valora.

Jo vull ser una emprenedora de Shakespeare!

El Convidat: Ramon Costa : Qui no emprèn, el gat pentina.

I d’això va aquest bloc, oi?
De l’emprenedoria.

Que Catalunya ha estat un país d’emprenedors, no n’hi ha dubte,oi?
O si?
En tot cas, en la meva opinió, el nostre país ha estat i és bressol d’emprenedors i emprenedores.

Quan l’Albert em va demanar si podia encetar aquest apartat, vaig tenir molt dubtes sobre què escriure. Què puc aportar a un bloc sobre emprenedors escrit per un emprenedor?

I llavors hi vaig caure.

Tot i que la tendència sembla indicar que els joves, i no tan joves, del nostre país aspiren a ser funcionaris o a treballar en una gran entitat bancària, hem de trencar aquesta dinàmica i demanar que es faci promoció dels emprenedores, que es dignifiqui, encara mes, a aquells que s'arrisquen, a aquells que promouen empreses, projectes, idees,...

Ens podria agradar mes o menys el programa 'Emprenedors' de TV3, però no n'hi ha dubte que complia una funció pedagògica. I com aquesta, hi ha moltes iniciatives que cal fomentar, com per exemple el Fórum de Joves Emprenedors, organitzat per la Jove Cambra Internacional de Catalunya (www.jcicatalunya.org) i del que tant n'he parlat en el meu bloc (http://ramoncosta.blogspot.com).

I volia aprofitar aquest espai per a parlar-vos d'una altra iniciativa sobre emprenedoria a la Jove Cambra, de la JCI Girona, en concret. I és el llibre "Qui no emprèn., el gat pentina", un recull de vuit contes que el col·lectiu AdN va fer per encàrrec seu.

Vuit autors, entre ells, un bon amic, tant de l'Albert com meu, el Ricard Forcat, ens proposen vuit contes per a treballar diferents habilitats que té un emprenedor:

- Autoconeixement: "Una vida plena d'obstacles"
- Comunicació: "La paradoxa dels micos o com s'extravia un dossier sobre animals exòtics"
- Treball en Equip: "Mars Stars"
- Creativitat: "Per què s'acaba el gas, als encenedors?"
- Motivació: "Investigació privada"
- Negociació: "Cridant, la gent tampoc s'entén"
- Tenacitat: "El vol nupcial"
- Autocontrol: "Quan dos i dos no són quatre"

Si teniu ocasió d'aconseguir-lo, us recomano la seva lectura.

I pels que encara en tingueu dubtes, sobre això de l'emprenedoria, permeteu-me que reprodueixi algun paràgraf del pròleg del llibre, a càrrec del Dídac Lee (http://www.didaclee.com/):

- "Sovint es relaciona emprendre amb el fet de crear una empresa. Si bé això és cert, aquest terme té un sentit més ampli. Per mi emprendre és una actitud davant la vida. Una persona que deixa de banda les seves pors i carències, i tira endavant una idea (sigui o no empresarial) per convertir-la en realitat, és un emprenedor..."
- "...Jo definiria un emprenedor com la barreja entre un boig, un funambulista, un malabarista i un conte-contes..."

Si us plau, tingueu el mínim de bogeria, l'habilitat d'un funambulista i malabarista i la creativitat d'un conte-contes i no perdeu la il·lusió d'emprendre.

Ramon Costa
http://ramoncosta.blogspot.com

Nova Secció ... "El convidat"

Avui inaugurem una nova secció que em fa molta gràcia ja que “El convidat” serà un apartat a la web on un amic o persona molt apreciada per a mi, escriure en el meu Blog quelcom que ell consideri oportú, i sempre amb concordança amb els temes del Blog.

Comencem el primer amb en Ramon Costa, amic i company de batalles, que ens ha escrit el text del següent missatge ...

El proper .. amiga Xènia .. esta en camí .. ;)

Mobilitat integrada ... fins a on?

Per anar fent boca que ja s’acaben els dies de festa, i per prendre-m’ho amb un xic d’humor, us volia mostrar un vídeo de fins on pot arribar la tecnologia.

Us ficaré en antecedents.

Com tots sabeu, professionalment em dedico a temes de tecnologia sense fils i solucions de mobilitat a l’empresa http://www.kinetical.com/ . Fem aplicacions pel sector empresarial, mon de l’esport i administracions públiques, desenvolupant bàsicament aplicacions software integrades en diferents dispositius.

Uns dels temes que s’està parlant mes moltes vegades es d’integració de la veu amb la interacció amb dispositius mòbils com telèfons, dispositius PDA, etc .. i perquè us feu una petita idea d’alguns exemples o aplicacions, us adjunto aquest vídeo.

Dedicat especialment a alguns dels grans amics de Vodafone .. ;) ... ja us enviaré mail recordant-ho .. ;)

La millor memòria és la veritat ?

Avui estava parlant amb una amiga pel Skype i quan li he dit si ha llegit el meu Blog .. m’ha dit que no encara, i la conya m’ha fet molta gràcia, perquè m’ha dit la veritat, tot i no es estrany la Lídia digui la veritat ... al contrari.

Això m’ha fet pensar en un comentari que vaig sentir un dia, no se on ni quan ni de qui, que em van dir que la millor manera de poder sobreviure sense memòria es dir sempre la veritat! .. i quina raó tenia!

Si diem sempre la veritat, d’alguna manera o altre, però sempre mantenint els valors, la serietat i la honestedat, no ens caldrà tenir memòria, perquè si som coherents, sempre direm la mateixa resposta davant la mateixa pregunta!

Llavors em pregunto ... “perquè no ho aplica tothom?” .. no en tinc ni idea, però opino que llestos els que sempre van amb la veritat per endavant,

Quina versió ets?

Comencem els anys sempre amb nous propòsits i dient que farem això i allò, però molts cops es queden en només paraules, i només cal recordar que les paraules se les endu el vent.

Si volem portar-ho millor i ser mes conseqüents amb les nostres paraules, hauríem de contemplar aquests propòsits com a “objectius propis i personals” que ens marquem, i per això caldria tenir presents les cinc principals característiques dels objectius que són:

- Específic, clar i concret
- mesurable
- Realitzable
- Realista
- Limitat en el temps

Lligant tot això de nou any i nous objectius us voldria explicar una anècdota que em va explicar en Xesco Espar fa prop de cinc anys i des de llavors, ho he ficat en marxa.

Un dia esmorzant a Madrid abans d’entrar a unes xerrades que participaven els dos amb la Federació de Balonmano de Madrid, m’el van presentar i mentre fèiem cafè em va dir:

“Albert, la meva vida no acaba al Barça però tot just estic la versió 4.1” ..

Vaig pensar carai amb aquest tio, ara entra d’entrenador al Barça d’Handbol i em diu això?? .. ;)

Doncs això de la versió 4.1 era perquè en aquell moment ell tenia 41 anys i feia anys s’havia ficat un horitzó de ser campió d’Europa amb el Barça i cada any es marcava uns objectius a assolir aquell any per tal d’arribar a aquell horitzó. La seva versió coincidia amb la seva edat i sempre feia un pas mes ... 4.1, 4.2 ....

D’ençà aquell dia, pels voltants de cada 21 de maig, jo també canvio de versió i miro de marcar-me objectius clars, mesurables, realitzables, realistes i acotats a l’any, fins la propera versió i els plasmo en un paper

Us adjunto links sobre ell que us agradaran

http://www.xescoespar.net/
http://www.sportmagister.com/reportaje.asp?id_rep=368


PD: Merci Xesco per tot i disculpa hagi fet públic això al meu modest blog.