dimarts, 30 de juny del 2009

Quina talla humana ets??

Avui m’he decidit escriure sobre el concepte “talla humana” però no des del punt de vista si és una XXL, XL o S .. ja sigui talla americana o europea ... sinó la “talla humana com a persona” i poder pensareu ...

Perquè això avui??

Doncs perquè el iGoogle m’ha ficat la següent frase he trobat molt interessant, un proverbi xinès, que traduït del castellà al català i adaptat diu:

“El que camina de puntetes, no és podrà aguantar dret”

Llegit amb profunditat i no en diagonal, podem veure i observar com realment en el nostre dia a dia veiem persones que “caminen tot el dia de puntetes” i moltes d’elles són possiblement perquè volen ser més altes, cosa licita i totalment acceptable, però lo pitjor de tot no és això, sinó que molts d’altres no sols caminen de puntetes, sinó que viuen de puntetes pensant que d’aquesta manera són més alts i quelcom més que qualsevol persona que l’envolta.

És a dir, creure’s quelcom més que els altres però sobretot i lo més greu, sobrevalorar-se!! (un altre dia parlarem de Sobrevaloració Infravaloració que dona molt de joc)

Sempre que he tingut la sort de compartir estones amb gent realment bona, amb molt de talent, amb experiència, etc ... sempre he tingut la sensació que no son tant grans mentre estic amb ells, amb lo que els ha fet més propers, però carai, quan surto i ja no els tinc aprop ... penso .. “collons que gran aquest i quanta modèstia

En resum ... siguem conscients realment quina talla som i no tinguem por de mostrar-nos com som realment i preparar-nos per ser millors i més grans persones .. i “al loro”, perquè quan vas per la vida de puntetes, el perill de caure es alt!

I recordeu sempre el refrany xinès!!!

El que camina de puntetes, no és podrà aguantar dret

diumenge, 28 de juny del 2009

L’esport com a eina de formació ??

Aquest cap de setmana he tingut la sort de viure estones amb la gent del meu club d’handbol aquí a Igualada, ja que s’ha celebrat el Handbol Sorra i això ha permès que ens retrobéssim ex jugadors i ex entrenadors del club, després de quasi vint anys!

Durant les estones que hem tingut la sort de poder veure, parlar i recordar, com totes aquelles hores d’esforç i de practica de l’esport, passat els anys ens ha servit, per desconnectar mentalment i fer quelcom d’esport, però sobretot, van ser un anys de practicar insconscientment valors com la companyonia, equips de treball, motivació, gestió de crisi, etc ... que varem viure i que avui, molts anys després, s’han solidificat d’una manera en els pòsits del nostre coneixement.

Per tant podem afirmar que l’esport és una eina de formació en habilitats personals, però si ho afirmem així ... perquè no es treballa més??

A la Jove Cambra estem molt acostumats a fer formació en habilitats directives com pot ser motivació i lideratge, treball en equip, oratòria, debat, direcció projectes, etc .. és a dir, tota aquella formació necessària per gestionar entitats.

Però un club esportiu també es una entitat oi?

Si tots estem d’acord en això, com és que la majoria de clubs només es treballa als monitors i formadors per a entrenar els nens i joves que tenen els seus equips? Perquè els monitors només estudien poques hores d’habilitats durant el curs i després no ho treballen? Perquè no es pensa més en la formació dels entrenadors??

Totes aquestes preguntes les hem debatut amb companys aquests dies i també amb persones d’altres clubs esportius abans d’aquest cap de setmana, arribant a dues conclusions afirmacions que son:

- Els clubs esportius han de tenir present que a part d’entrenar joves, tenen la responsabilitat de formar persones

- Els clubs esportius han de pensar en plans de formació per als seus entrenadors, que són el primer esgraó per cuidar als joves
.

En resum .. l’esport és una de les millors eines per formar persones, sigui jugadors, entrenadors, directives i com no ... pares ... a qui dedicarem algun altre dia un post .. :)



PD Felicitats companys del CH Igualada ... molt bona feina aquest cap de setmana

L’esport com a eina de formació ??

Aquest cap de setmana he tingut la sort de viure estones amb la gent del meu club d’handbol aquí a Igualada, ja que s’ha celebrat el Handbol Sorra i això ha permès que ens retrobéssim ex jugadors i ex entrenadors del club, després de quasi vint anys!

Durant les estones que hem tingut la sort de poder veure, parlar i recordar, com totes aquelles hores d’esforç i de practica de l’esport, passat els anys ens ha servit, per desconnectar mentalment i fer quelcom d’esport, però sobretot, van ser un anys de practicar insconscientment valors com la companyonia, equips de treball, motivació, gestió de crisi, etc ... que varem viure i que avui, molts anys després, s’han solidificat d’una manera en els pòsits del nostre coneixement.

Per tant podem afirmar que l’esport és una eina de formació en habilitats personals, però si ho afirmem així ... perquè no es treballa més??

A la Jove Cambra estem molt acostumats a fer formació en habilitats directives com pot ser motivació i lideratge, treball en equip, oratòria, debat, direcció projectes, etc .. és a dir, tota aquella formació necessària per gestionar entitats.

Però un club esportiu també es una entitat oi?

Si tots estem d’acord en això, com és que la majoria de clubs només es treballa als monitors i formadors per a entrenar els nens i joves que tenen els seus equips? Perquè els monitors només estudien poques hores d’habilitats durant el curs i després no ho treballen? Perquè no es pensa més en la formació dels entrenadors??

Totes aquestes preguntes les hem debatut amb companys aquests dies i també amb persones d’altres clubs esportius abans d’aquest cap de setmana, arribant a dues conclusions afirmacions que son:

- Els clubs esportius han de tenir present que a part d’entrenar joves, tenen la responsabilitat de formar persones

- Els clubs esportius han de pensar en plans de formació per als seus entrenadors, que són el primer esgraó per cuidar als joves
.

En resum .. l’esport és una de les millors eines per formar persones, sigui jugadors, entrenadors, directives i com no ... pares ... a qui dedicarem algun altre dia un post .. :)

PD Felicitats companys del CH Igualada ... molt bona feina aquest cap de setmana

dilluns, 22 de juny del 2009

Quina és la nostra força motriu??

Avui dilluns al arribar a casa he pensat en dues coses que s’han ajuntat amb una frase que he llegit va dir en Aristòtil fa molts ... molts anys!!!

Què ha passat?

- Doncs que hem fet l’enviament del Manual pel Seminari de Motivació i Lideratge que impartirem dins del XII Fòrum de Joves Emprenedors que es realitzarà els propers 10. 11 i 12 de juliol a Terrassa. Us animo a mirar la web .. http://forumemprenedors.com/

- La p..unyetera crisi econòmica que tenim a sobre està fent realment forats molt grans al mercat i tots n’estem patint les conseqüències, ara una sola cosa positiva podem trobar, i es que s’acabarà tard o d’hora.

Tot això m’ha vingut a la ment a llegir la frase que us deia abans i que és la següent

“Sols hi ha una força motriu. El desig” Aristòtil

Quanta raó i que certa que arriba a ser!!! ... El desig, allò passional que fa que lluitem cada dia per allò volem assolir, o que fa que siguem lluitant fort en moments de crisis, és el que es la força motriu que ens ha d’ajudar a tots plegats ... i més en moments com ara.

Si si .. desig, passió, motivació, energia, liderar, emprendre, etc ... aquests son realment els “carburants no contaminants” que ens fan moure!

divendres, 19 de juny del 2009

Vicenç Ferrer ... aquell 21/7/05 viurà per sempre

Avui tots ens hem llevat amb una trista noticia ... la mort d’en Vicenç Ferrer ha deixat a milers de persones en estat de xoc .... una noticia es veia a venir però quan arriba .. arriba!

Avui em ve un fort record del Juliol del 2005 quan per fi vaig poder anar a l’Índia amb el meu germà Joan, i varem tenir la sort de conèixer no sols a Vicenç Ferrer i tenir varies tertúlies amb ell, ni de tenir la sort de signar-me i dedicar-me un llibre d’ell, etc ... si no la sort de poder veure que lo que havia muntat aquell home era algo fora de lo normal

Aquell 21/7/05 va ser el dia el que el vaig conèixer i els quatre dies varem estar a Anantapur, us asseguro, quedarà en la meva memòria la resta de la meva vida per varis motius.

- veure com és poden fer coses tant grans i amb tanta humilitat i humanitat que demostrava en cada una de les seves paraules
- la manera de revolucionar la cooperació
- la lliçó ens va donar sobre la Humanitat ... deia era ..”la humanitat és el retrobament amb la realitat” .. sàvies paraules
- l’energia em va transmetre al donar-me les mans el dia el vaig anar a despedir
- com la gent el veia i l’adorava
- les fotos tinc d’aquell viatge repartides pel pis
- etc

Podem estar tristos perquè ens deixa una persona, però tots els que hem tingut la sort de conèixer (encara sols sigui una hora) crec hem d’estar encara més contents que mai de poder seguir tenint-lo com a Referent no sols nostra, si no de la nostra societat.

I lo més important .. podem estar tranquils perquè la seva obra seguirà .. està en perfectes mans
GRÀCIES !!!

dimarts, 16 de juny del 2009

Vergonya versus Respecte

Feia dies que no escrivia al Blog però avui no ho he dubtat en cap moment quan he vist la següent frase navegant pel meu iGoogle. La frase diu:

“Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte” Georg Christoph Leichtenberg

Quina afirmació tant clara i que diu tant en tant poques paraules.

Quan una persona li toca, ja sigui per mèrits, sort o voluntat, el dirigir o millor liderar un projecte, empresa o grups de persones, cal que tingui molt present un concepte tant clar com és el respecte. Respecte vers a un mateix perquè sino et respectes a tu mateix, menys respectaràs a la gent que t’envolta en el teu equip de treball i sobretot, ells no tenen cap culpa d’això.

Vergonya és un tema molt important que cal que tinguem sempre quan haguem de fer o dir quelcom. Com tot no vol dir ser super tímids i tenir por a fer o dir qualsevol cosa, però si hem de tenir aquella punta de vergonya que ens manté desperts per sobretot, mantenir el límits personals que hi ha entre tots.

Pensem que sempre hi ha una límits i del fer de mantenir-los et dona credibilitat, respecte i sobretot serietat. Si passem de tot sense vergonya ni res, possiblement trencarem certs límits i llavors, ja em perdut tota credibilitat i respecte.

Com dèiem una vegada amb una amic, “cal saber gestionar distancies” .. ;)

Us adjunto vídeo un xic graciós perquè vegeu que tots tenim uns límits.



diumenge, 7 de juny del 2009

Emprenedors mileuristes

Fa molts de mesos, des de 2005 aproximadament, sentim el concepte de “mileurista” que s’ha ficat molt de moda, indicant a aquell grup de joves nascuts entre el 1968 i el 1982 aproximadament, que pel seu treball cobren imports inferiors i al voltant dels 1.000 euros.

La situació econòmica realment complicada ha fet que molts joves ho tinguem molt complicat per tirar endavant ja que avui en dia, amb els increments de preus de l’habitatge, ja sigui de compra o lloguer, acompanyat de mals factors macroeconòmics (preu menjar, benzina, etc...) fa que els joves ho tinguem una mica bastant complicat.

Però em pregunto ... perquè carai només es parla de mileurista del treballador i no de l’emprenedor?

Un emprenedor quan arranca un projecte empresarial, ja voldria ell ser mileurista ... quasi tot els emprenedors que conec, hem començat treballant per sous inferiors a 1000 euros. Molts d’ells ens els seus primers anys de vida han tingut serioses dificultats per poder aconseguir un sou, ja sigui estable o no ... però a base d’esforç molts hem anat tirant endavant, però d’altres no han tingut aquesta sort i el pobres, molts d’ells al ser autònoms ... llavors “ni atur

Ahir precisament mentre dinava amb uns amics a Lleida, va sorgir aquest tema i un amic emprenedor deia .. “fa quatre mesos que no cobro” ... ni mileurista ... diguem-ne que “zeurista

Cert és que molts emprenedors passem o hem sobrepassat la barrera mileurista al igual que un treballador que treballa i es prepara, millora la seva qualificació podrà anar millorant de sou, al igual que un emprenedor degut al risc assumit i treball realitzat, també anirà incrementar el seu sou.

Mileurista és una etapa global i no només típica d’uns assalariats, perquè a més cal recordar que un emprenedor sigui autònom o no, també cotitza i també te salari.