dimecres, 30 de desembre del 2009

Tens un amic polític?? Pobret!

Avui era a casa dels pares i mentre El Periódico he vista l’enquesta del CIS on se’ns diu una cosa molt greu!

La tercera preocupació mas important de la nostra societat és LA CLASSE POLÍTICA! ... i a més tenint present que les dues primeres també depenen d’ells en molta mesura! .. atur i problemes econòmics!

Sóc conscient que ser polític no és fàcil però tampoc és fàcil arrancar una empresa, treballar a un banc i fins i tot si m’apures, ser policia local! .... ara ... el Política ha decidit ser-hi ell! .. sens dubte és una aposta, lo que també s’ha reconèixer!

Sóc conscient que no tots són iguals!! ... en conec uns quants/tes i certament l’excepció confirma la regla! .. a més vaig tenir las sort de poder impartir formació amb entorns polítics on puc dir, que a la part “no alta” .. hi ha gent molt i molt maca, gent que creu amb ideals i lluita per ells! ... no per les butaques! .. gràcies a vosaltres per mantenir la flama.

Sóc conscient que algú poder ... i tu que fots? Només et queixes? ... doncs en cert punt pot haver-hi raó ... però ... hi ha altres formes de poder impactar en la societat que volem, des de l’associacionisme o voluntariat ... com fem a Jove Cambra o com fins i tot , fan els de IgualadaDecidim ... que fins i tot venen cupons per financiar una idea que creuen

En resum .. sino estem d’acord ... cal pensar dues coses:

"Estem fotuts a nivell de líders i referents a la societat actual ... i molt"

La millor manera de defensar-se no és aguantar, es empènyer

Adjunto tres links interessants

Article
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=672630&idseccio_PK=1008

Anatomia del Bon Líder ... un post vaig fer un dia sobre això
http://albertriba.blogspot.com/2009/10/anatomia-del-bon-lider.html

Les butaques .. per tots es sabut
http://albertriba.blogspot.com/2008/12/opini-les-butaques-per-tots-es-sabut.html

diumenge, 27 de desembre del 2009

La Cogeneració Humana

Fa dies volia parlar sobre l’automotivació de les persones perquè sobretot, en moments durs o moments de soledat, tothom es pregunta:

“i qui motiva a un mateix?”
“i qui motiva al líder o al emprenedor?”


Doncs aquí és on volia ens dugués el concepte “cogeneració humana” que ja he explicat en algun dels seminaris o ensaïmades que he anat fent.

Què no vol dir?

Si cerquem a internet el concepte Cogeneració Humana trobarem que un cementiri de Anglaterra està utilitzant els processos de crematori per crear energia pel mateix centre ... és un cas real, però no sobre el que vull fer referència!

Què SI vol dir?

L’ésser humà té un gran característica molt més gran del que ens pensem en suportar situacions crítiques. Som capaços de superar-nos i sobreviure dia a dia, mes a mes, any a any ...

Però en el dia a dia, cal que siguem capaços de saber lluitar i generar-nos internament noves motivacions, il•lusions, reptes, somnis, desitjos, etc ...

Per tant ...

Mirem al nostre voltant, gaudim del nostre entorn (familiar, amics, etc) ,i “somniem” nous horitzons que ens motivin, perquè aquests horitzons, són els que ens faran anar endavant, i sobretot ... generar-nos noves motivacions i energia ...

Perquè

La millor màquina de generació d’energia, és l’humana.

dijous, 24 de desembre del 2009

L’Autobús de l’emprenedor

Quantes vegades us heu plantejat la VisIÓ (els quatre ions de l’emprenedor) ... on vull estar d’aquí 10 anys??

Molta gent jove i no tant jove, té aquest dubte .... i molts comencen a definir grans coses, grans projectes, grans alternatives, etc ... però abans de fer grans obres, cal fer-ho més fàcil ... cal saber ...

Quina plaça de l’autobús vols?

I que vol dir això??

Doncs que a un autobús pots ....

-pujar per davant per la porta gran, o per darrera per la porta petita
-agafar el volant al conductor i ser tu qui condueix l’autobús
-ficar-te al costat del conductor i està al davant de tots o bé, ficar-te a última fila perquè no se’t vegi o simplement, perquè et be de gust
-ser tu qui decideix no agafar-ho ... com allò que diuen “els tren sols passa un cop a la vida”
-decidir mirar d’entrar al autobús quan ja ha marxat ..
-ficar-te a segona o tercera fila,
-a mig autobús per veure com avança tots i depenent dels marejos, tirar endavant o darrera
-emparrar-te al sostre l’autobús, com passa molts cops a l’Índia! ... :)
- i així podríem seguir

I això con lliga amb l’emprenedor?’

Doncs com deia ahir a l’amic Carles, cal que en una situació així, sapiguem definir quina plaça de l’autobús de l’emprenedor volem agafar ...

-decidir si vull agafar el volant del meu propi projecte ... emprenedor
-decidir si vull seure a segona o tercera fila per rodar-me i poder més endavant fer el salt .. intraemprenedor
-decidir si vull seure sempre a segona o tercera fila .. poder ser dirigent
-decidir si vull seure sempre al mig de l’autobús ... assalariat
-decidir si vull seure al final de l’autobús i no haver-me preocupar de moltes coses

No és fàcil, però un cop decidida aquesta VisIÓ ... però després ja vindran els altres ions ... recordeu ... :)

http://albertriba.blogspot.com/2009/09/els-4-ions-de-lemprenedor.html

Au doncs ... Passin per caixa i decideixen el bitllet a comprar


PD: totes les places son correctes, lícites i acceptables! ... 

diumenge, 20 de desembre del 2009

Emprenedor .. ja fas K.I.S.S.??

Què vol dir K.I.S.S.??

D’entrada tots segur que pensarem amb “un petó de l’estimada” .. o estimat es clar, sigui parella, amic o familiar!! ... però perquè quedar-nos aquí?? .. “un petó a l’idea?”

Qualsevol de nosaltres, quan fem una cosa o volem lluitar per ella, cal ho fem amb Passió (2on Ió de l’Emprenedor) .. però a part d’això cal fer una altre cosa ...

Cal fer K.I.S.S.

I què vol dir fer K.I.S.S.?

K.I.S.S. vol dir “Keep It Simple Stupid” o per ser més fins “Keep it Short Simple

... escolliu vosaltres mateixos!!

Per tant .. quan tingueu que crear un títol, un projecte, una empresa o algo .. penseu en fer-ho sempre K.I.S.S. ... després ja ho desenvoluparem!!

Abreujar és una virtut perquè demostra saps de que parles, optimitzes i sobretot, respecte el temsp del que t’està escoltant .. i això et fa empatic!

Muacks

dijous, 17 de desembre del 2009

El mèrit de l'atreviment

Quants de vosaltres esteu fent lo que es agrada a la vida?

O la feina?
O als estudis?
O amb la parella?
... etc

Quan feu els que us agrada, que us diu la gent??

Tu rai que fas lo que t’agrada!
Tu rai que disfrutes amb lo que fas!
Tu rai que no tens problemes!
... etc

Quina és la diferencia moltes vegades?

L’única diferencia és que moltes d’aquestes persones s’han atrevit a fer quelcom, a fer un CANVI que els ha dut passar d’un escenari on no estan contents i no els satisfà, a la recerca d’un nou espai o escenari millor o si menys no, amb més expectatives

Molta gent diu que les persones que fem el que volem tenim sort o si més no, molts diuen ..

“quin mèrit té fer lo que vols”

Doncs NO ... el mèrit es atrevir-se a fer quelcom ... és a dir, el mèrit es fer CLICK i provocar el canvi!! .. perquè fer lo que ens agrada és molt fàcil!!

Per tant

“Fer lo que ens que ens agrada no te mèrit, però el si que en té atrevir-nos a fer-ho”

Quin ha estat el vostre darrer “ATREVIMENT

PD hi ha coses impossibles .. però menys de les que ens pensem ... :)

diumenge, 13 de desembre del 2009

Les parets no cauen soles

Estem en una societat on molts cops veiem certes coses, barreres o activitats com a una muntanya tant gran que creiem que no la podrem moure ni sobrepassar-la ... casos com ...

El mur de Berlin ...
La Marató vol fer caure les malalties minoritàries i problemes de la societat ...
Es fan referèndums per trencar barreres amb Espanya ...
El FcBarcelona vol fer caure el malefici de la Campionat de Món de Clubs ..
...

I així en podríem trobar segur uns quants més ....

Però?

Aquestes parets o murs no cauen per si sol ... cal que nosaltres com a societat civil col•laborem amb Marató, que organitzacions montin referendums, etc .. perquè el món canviï, perquè ..

Sino fem res, no passarà res

Tot això vull lligar-ho amb una frase que em va comentar en Pere Prat quan ens vam veure fa un cap de setmana

Les parets no cauen soles

Per tant ... “apunteu, empenyeu i canvieu” .... “perquè algu ajudi a fer caure parets

Per cert ... quines altres parets voleu fer caure??

dimarts, 8 de desembre del 2009

AELAD: Els cinc valors de l’emprenedor

Què és això d’AELAD?

Doncs és un concepte que he explicat en varis seminaris meus sobre el procés d’emprenedoria ... és a dir, Emprendre és un estat permanent on cal cultivar i cuidar, considero personalment, cinc conceptes claus.

Quins son?

APRENDRE ... el procés d’emprendre comporta que estàs emprenent SEMPRE ... aprens a llençar-te a la piscina, aprens a nedar amb dues gotes d’aigua, aprens a treballar amb equip ... etc

EMPRENDRE ... emprens moltes coses i normalment a varis llocs, projectes personals, empreses, socials, etc ... forma part del nostre ADN

LIDERAR ... Emprendre sense liderar em costa molt de creure ... quan emprens tens una visió o idea que has de ser capaç de tirar-la endavant i sobretot, engrescar a gent perquè comparteixin aquesta visió

ARRISCAR ... Emprendre sense arriscar no és res ...  ... arriscar no vol dir ser suïcida, vol dir sols .. controlar els riscos i assumir-ne és clar

DISFRUTAR ... tot lo que hem de fer és perquè ens motiva i ens agrada, per tant ... cal disfrutar i llevar-se cada dia amb ganes de fer-ho i divertir-se ... és clar que hi haurà moments de cremor .. però tots passem per aquí

En resum ... si aprens mentre emprens, lideres i arrisques, quasi segur que t’ho passaràs teta .. :) .. disfrutaras!!

Per tant .. AELAD POWER ... :)

diumenge, 6 de desembre del 2009

TOM PETERS!! .. Apunta sempre alt!!

Poc a dir .. sols escoltar al gran mestre Tom Peters ... negocis són passió, treballar amb els millors, fracàs de l’imaginació, ... mireu mireu el vídeo!!


dimarts, 1 de desembre del 2009

Innovacionar ... l’Acció d’Innovar

El dissabte passat vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència d’en Franc Ponti a EADA i tenir un breu intercanvi d’opinions amb ell. Realment va donar gust de veure com si es podem transmetre conceptes clars, directes i amb una bona aproximació al auditori

Quins van ser els punts claus em van agradar??

-la vinculació directe i clara entre “innovació i èxit”
-“si podem imaginar-ho, hem d’intentar-ho” .. ho deien els de Circ du Soleil
-Els 7 moviments per construir una empresa innovadora


I aquest darrer punt vull comentar ràpidament quins eren, però sobretot vull encoratjar-vos a comprar-vos el llibre o assistir a una de les seves xerrades .. :)

Quins son els moviments?

1er – RUMB
Camí que segueix l’assumpte

2on – EQUIP
Grup de persones organitzades amb un objectiu determinat

3er – CANVI
Acció de canviar coses i posar-ne una altre al seu lloc

4art – TENDENCIA
Orientació o direcció de l’evolució d’una cosa

5è – CREATIVITAT
Capacitat de crear i de fer coses a partir del no res

6è – PROJECTE
Estudi detallat d’una cosa a realitzar

7è – RESULTAT
L’objectiu

Així doncs ... com vam dir l’any 2005 a La universitat de Tardor d’Igualada ..

Innovacionar ... l’Acció d’Innovar




dissabte, 28 de novembre del 2009

Judo Verbal .. un món on endinsar-se!

L’altre dia per motius de feina vaig conèixer una persona que porta molts anys amb temes de seguretat i temes militars. Una persona que ha viscut situacions extremes degut a les situacions límit que comporta el fet d’estar enmig de la guerra com ara Bòsnia o fins i tot, protegint a un màxim mandatari de qualsevol país.

En aquella conversa, que va ser molt i molt gratificant, em va explicar breument el concepte de Judo Verbal, del qual avui us vull citar alguns conceptes bàsics, perquè vull compartir-ho amb vosaltres.

Què és el judo?

Si fem una recerca acurada al món de internet, veurem que el concepte judo moltes vegades utilitza valors com suavitat, equilibri, benefici mutu, eficiència, etc .. sobretot cercant un desenvolupament personal i una recerca de l’excel•lència

Què és la comunicació verbal?

Per comunicació tots sabem lo que ens van ensenyar a l’escola, “emissor, canal, missatge, receptor, feedback ...” ...

Què és el judo verbal?

Doncs ve a ser un sistema de comunicació que originàriament va ser utilitzar i creat pels cossos policials i que avui en dia s’està utilitzant en molts més entorns de la vida pública.

És un sistema que utilitzant els conceptes del judo, permet afrontar situacions extremes davant d’entorns molt complicats, i gràcies a unes tècniques i metodologies, girar aquesta situació i convertir-la en una situació més positiva, mantenint sempre el respecte i autoritat.

Un concepte poc conegut com a tal i poder si sota altres noms, però segur “un món per descobrir”




dijous, 26 de novembre del 2009

Les formigues si treballen en equip!

Ahir venint del viatge de Madrid parlàvem al cotxe dels documentals d’animals i sobretot, de com s’arriben a semblar moltes actituds i comportaments d’animals .. al igual que els pingüins o cucs de seda faig servir en els meus seminaris.

L’altre dia al blog d’en David Balaguer http://quienmotivaalmotivador.blogspot.com/ vaig descobrir aquest vídeo sobre el treball en equip que vull compartir avui en vosaltres, on podem veure l’exemple de treball en equip

Per això avui amb vídeo volia animar-vos a mirar als animals des d’aquest altre punt de vista ... que ells ens podem ensenyar molt també!


dissabte, 21 de novembre del 2009

La suma de talent és exponencial i no aritmètica

Als estudiants de macroeconomia i microeconomia, als diaris econòmics o els més generalistes, a les tertúlies de radio o tv ... s’omplen molts cops de boca de conceptes com ara OA Oferta Agregada o DA Demanda Agregada, és a dir, SUMAR!!

Fa dies com alguns ja haureu vist al meu Facebook, he penjat varis vídeos del que considero és un dels millors CD de la història .. Pavarotti and Friends on es pot veure una combinació de Duets brutals barrejant estils diferent i sumant cadascú lo millor d’ells.

I tot això perquè?

Per obrir la MENT!! .. per apostar pel TALENT AGREGAT!

Hem de pensar SEMPRE en obrir la MENT, treure-ns les ORELLERES HUMANES i sumar gent amb TALENT!! ... perquè la suma de talent es EXPONENCIAL i NO ARITMETICA

Com exemple us adjunto dos vídeos però si us plau .. seguiu l’ordre dels dos i després opineu!!






dijous, 19 de novembre del 2009

El color transparent!

El dissabte passat a Vilanova i la Geltrú vaig fer una breu aportació en un seminari de “Comunicació i com parlar en públic” que impartia el bon amic i expert Xavier Falgar. El tema tractar va ser “la mirada

L’altre dia l’amiga Maria em va comentar que tenia una entrevista molt important i que estava molt nerviosa, però li vaig dir, com es obvi, “sigues natural, sigues tu mateixa!”

Avui a l’event de Pharma Networking Spain en David Soler ha fet una presentació sobre Social Media on un dels punts era la “transparència

I tot això perquè? Us penseu vull parlar de colorometria??

Doncs no!

La mirada de la gent acostuma ser natural, és a dir, transmet les coses com són realment.

La naturalitat de les persones fan que siguem nosaltres mateixos i ”no falsegem

Els colors naturals en pintura són aquells que ens deixen veure lo que hi ha sota amb més o menys claretat

La transparència de les coses i dels nostres actes, fa que les coses siguin més senzilles i més directes, gens rebuscades

Per això cal que “potenciem la transparència” i “no intentem ser persones transparents ni fosques” ... :)

Llavors em pregunto ...

Quin és el teu color preferit??

diumenge, 15 de novembre del 2009

Fe + Fe’R = Futur

Una de les grans avantatges de la nostra llengua, el català, és que molts cops trobem molts mots similars, com aquests dos, que ens donen molt i molt de joc!!!

Fe!!! ... tot sabeu que m’agrada molt aquest concepte més enllà de la religió .. sino en el sentit de que cal tenir fe en les persones i sobretot, que les persones tinguin fe en si mateixes i en les seves idees, visions o somnis.

Fer!!! ...cal passar a l’acció i començar a fer coses i prendre decisions per d’assolir allò que ens anima a treballar i lluitar cada dia .

Per tant, si tenim FE i deixem FER, tenim moltes eines que per anar CONSTRUINT EL FUTUR, i no el futur que volem nosaltres, sino el FUTUR QUE VOLEN ELLS!!! .. als que deixem FER!

Per tant .. no ens tallem, Fe + Fe’R = Futur

I això em fa pensar amb els dos posts de fa dies que us adjunto, per si voleu “rellegir-los com jo m’he fet” .. :)

Els 4 ions de l’emprenedor ... 1er i 3er ... :)
http://albertriba.blogspot.com/2009/09/els-4-ions-de-lemprenedor.html

Fe davant l’il•lusió pel control
http://albertriba.blogspot.com/2009/10/fe-davant-l-illusio-pel-control.html

dilluns, 9 de novembre del 2009

Quin és el contrari de delegar?

Avui volia exposar-vos un tema molt important en quant al lideratge i sobretot, a la gestió d’equips de treball, dos conceptes claus que ben portats et permeten arribar a qualsevol lloc, i no tant ben portats, fa que costi moure’s.

Aquests dos conceptes els treballem en molts seminaris i concretament sota dos conceptes abreujats que podríem dir:

Lideratge ... és fer fàcil les coses i sobretot, facilitar recursos, eines i visions clares perquè el equip comparteixi un mateix horitzó

Treball en equip ... quan d’important és treballar en equip perquè ens permet arribar molt més lluny compartint que no pas amagant!!!!

Per tant ... Liderar + Treball = Delegar

Un bon líder quan delega quelcom al seu equip, els hi dona una visió clara, els facilita recursos i els motiva a començar ... això si, amb una bona comunicació i relació personal.

Llavors em pregunto?

Quan això no passa ..... com li diríeu?? ... i no sigueu clàssics si us plau!... :) .. no digueu “marrons” ..

Gràcies per les vostres aportacions

dissabte, 7 de novembre del 2009

El Cor de té llengua!

Avui volia escriure quelcom al blog i he començat a fer dues coses però no “he trempat”, llavors he anat al Facebook i he vist l’amiga Gemma, on hem comentat el seu article sobre l’emoció que ha aparegut a la nova web de JCI Vilanova ... www.jcivilanova.org

Llavors parlant parlant .. li he escrit “”El Manel té un cor amb llengua

Doncs això ...

Perquè la gent quan vol dir coses pensa en grans frases, grans discursos, grans monòlegs i no pensa gaire amb el cor, amb passió i sobretot, com també sap l’amic Osmán “foradar cors i foradar cervells

Què vull dir amb això??

Que moltes vegades hem de deixar que parli el cor per davant de tot ... donem la paraula al cor que ja veureu com no s’enrotllarà gaire però segur que arribarà ... i molt endins

Això doncs ... que creieu??

El cor té llengua???

dimarts, 3 de novembre del 2009

“Som lo que tenim, serem lo que desitgem”

L’altre dia vaig llegir la següent frase que diuen deia San Agustí:

Si vols conèixer una persona no li preguntis que pensa sino que estima

Avui a més, imprevistos de la carretera, m’han recordat un cop més que realment som un país del Nord d’Àfrica, perquè ho cauen quatre gotes o hi ha un accident, i tot es col•lapse. Llavors he pensat.

Som lo que tenim

Després pel Facebook he parlat amb una amiga que fica al seu perfil que lo millor està per arribar, llavors parlant amb ella em diu :

Tinc ganes de lluitar pels meus somnis

A més l’altre dia amb l’amic Jaume parlàvem d’un tema i vaig explicar-li el Cicle Motivacional on sempre acabo dient ..

La frustració és la no acció

I tot això m’ha fet recordar una idea he tingut quan era fent cua al cotxe i que escrit en un tros de paper d’un extracte bancari, i que resulta ser el post d’avui (no era el contracte del Mesi)

Som lo que tenim, serem lo que desitgem

Llavors, cal ens preguntem!!!

Sé que tinc realment avui, i per tant .. se qui soc?
Sé que és allò/somni/desig que em fa tremolar, emocionar, estimar i/o tenir passió per aconseguir?
Sé que he de passar a l’acció?
Sé que no ho intentat prous cops?

Si ens contestem tot això veurem clarament que “cal passar a l’acció” i recordar que “la frustració és la no acció”

Per tant ...

Apassionem-nos i lluitem pels nostres somnis!

O com deia un lema de la JCI de no se quin any o com be reflectia la visió d’en Vicenç Ferrer

Passió per l’Acció

Per això cal fer lo que diu el següent video!

diumenge, 1 de novembre del 2009

Formant l’excel•lència

Ja han passat 24 hores de la realització del 1er Dia de la Formació de la JCI i voldria compartir amb vosaltres lo que eren els objectius clars i algunes reflexions

Objectius:
Oportunitats per a nous formadors
Formació per a formadors
Aproximació a les universitats
Nous contactes potencials per a una nova OLM

Si tot això ho sumem i en fem un cocktel, sortirà la visió clara de lo que ha de ser un Formador i per tant, lo que desitgem sigui la formació de la JCI ... Excel•lència!!

Però que vol dir Excel•lència?? .. vol dir tenir ...

Talent ... cal tenir les habilitats o les ganes d’adquirir-les per poder cobrir el procés realment d’una aula ... continguts, interacció, aprenentatge, feedback ...etc

Treball ... ningú regala res a la vida i per això, quan alumne ve a un curs nostres, ha de tenir la sensació que el temps que ens regala ha valgut la pena .. per tant, cal treballar i planificar molt prèviament per a cobrir les seves expectatives

Humilitat ... de saber que no ho saps tot, de que l'alumne sap més del que es pensa, de saber que et cal aprendre molt, de ser igual que tots, de saber donar feedback sense ferir, etc .. humilitat no només de boqueta!!

A Jove Cambra tenim molta gent que compleix aquests tres punts ... un Ramon, un Manel, una Elisa, un Toni, un Xavi, una Eulàlia, un Jordi, etc ... i tots aquests, sumats amb el Jordi, el Magí, el Gerard, Judith, Olga, Carles, Albert, Ramon i Osmán ... i hostatjats per Manresa .. van fer que ahir a Manresa, passes quelcom molt gran , que podríem formular com

1er Dia de la Formació; Formant l’Excel•lència

Com tot sabeu, soc amic d’en Po de Kung Fu Panda, per això us adjunto nou video mig sorpresa que vaig passar ahir al finalitzar la jornada, sols cal canvieu Kung Fu per Formació

Una abraçada a tots!!!


dimecres, 28 d’octubre del 2009

Anatomia del bon líder

Darrerament i segur per el meu estat d’abducció en el món de la formació, miro de vincular molts temes com el lideratge i referència, dins dels processos formatius, com el dissabte passat vaig tenir la sort de poder explicar al Ramon i Osmán.

Personalment crec que un formador és un comunicador, i tot líder hauria de ser un bon formador, a part de facilitador!! .... i d’aquí va néixer el concepte “Anatomia del bon líder” que vull compartir amb vosaltres, tot utilitzant breus metàfores. Quines són:

COS
Una manera o bon lloc on reflexionar i descansar el cos és amb una butaca oi?’ doncs el mal líder es creu i esta convençut que “la butaca es per ell solet”, per contra, el “bon líder” sap que “la butaca és per l’altre, sigui alumne o membre de l’equip”

ULLS
Un bon líder té els ulls oberts per somniar i mirar més enllà de les coses, per visionar e imaginar no només idees i solucions, sino també per mirar d’aprop a la gent del seu entorn, equip de treball o alumnes, a qui poder regalar i compartir mirades. El mal líder, molts cops es genyo!

ESPATLLA
El mal líder, sigui polític o directiu, sempre busca excuses per cobrir-se les pròpies espatlles, per contra, el bon líder, sempre pensa amb les espatlles de la gent del seu equip o aula

ORELLA
El mal líder només te orelles per si mateix, “s’escolta i s’escolta i s’escolta a si mateix” per contra el bon líder sap escoltar i sap que les paraules de la seva gent poden ser tant o més importants que les seves.

BOCA
Lligat amb lo altre, “el mal líder parla i parla i parla” .. per contra, el bon líder té boca de pinyó, parla molt més clarament, sense donar tantes voltes i sap que la força de la paraula la te l’equip, ara quan li cal obrir-la, l’obre eh!!! .. per dir algo o per quedar-se bocabadat d’alegria .. 

BRAÇ
Aixecar el braç a les aules és un símptoma de preguntar i és a dir, interrompre .... quantes rodes de premsa no s’accepten preguntes!!!”. .. el bon líder és com el Pep Guardiola que diu que ell estarà a les rodes de premsa l’estona que la gent vulgui preguntar i interrompre el seu discurs!!


Quantes vegades heu donat a algú la mà amb algú i us la dona cara avall?? .... el bon líder i aquell disposar ajudar, sempre ficar la mà cara amunt, per servir i per oferir! Ser formador és compartir i treure de cadascú quelcom de bo que te dins ... i amb la mà avall .. complicat!!!

PEUS
El bon líder toca de peus a terra i sap que és necessari visionar i somniar, però també sap que cal tocar de peus a terra i estar amb la gent del carrer, perquè com deia en Vicente Ferrer “ humanitat és la trobada amb la realitat, a peu de carrer

Per tant companys i amics, siguem conscients que dins d’una aula també hem de liderar al igual que als que liderem cal que formem!! .. com??

Ficant butaques!
Obrim els ulls!
Cobrint espatlles!
Ampliant orelles!
Obrint boques!
Aixecant el braços!
Movent la mà!
Picant de peus
!

Au doncs .. a tornar a estudiar Anatomia!

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Fe davant l’ il•lusió pel control

Fe?? No només és una religió, també hi ha “fe vers les persones

Vivim en una situació actual on molta gent i organitzacions es pensen que cal existir un control sobre totes les coses o persones, ja sigui control visible o invisible.

Vivim en un mercat tant competitiu on moltes feines i processos estan pautats, ja sigui per crear estàndards de treball o l’excusa de, control de qualitat!! ... que si cal complir però poder no tant quadrada

Vivim en un entorn on cal que realment siguem conscients que la grandesa o el factor diferencial de les organitzacions, sigui empresa o no, vindrà donada pel talent humà de les persones que la formen.

Vivim un món on les relacions humanes i interaccions amb el seu entorn, prenen més i més importància, ja que som les persones, qui realment hem de liderar els canvis i son el factor diferencial

Per tant!!!

Tinguem fe amb les organitzacions perquè elles mateixes s’autocontrolin i que els altres sols ajudin, no intercedeixin.

Tinguem il•lusió per fer créixer el nostre entorn, siguin persones o empreses

Tinguem fe en l’autocontrol de la pròpia gent, amb ajuda quan calgui i no pas intromissió

Facilitem!

La creació d’entorns o espais on la gent s’il•lusioni per fer coses i on flueixi la fe o confiança en tirar endavant

Apartem

si podem .. “l’ il•lusió pel control

És millor

La fe i il·lusió pel Autocontrol


PD: Ja ho diu la tortuga savia Oogway al mestre Shifu (en veureu dos .. el primer us sona oi?)

dijous, 22 d’octubre del 2009

La importancia del primer impacte!

Aquests dies com alguns de vosaltres ja sabeu i sino us ho explico, per motius de feina estic tota la setmana a Andalusia (Sevilla i Málaga), per tornar demà via Alacant i Valencia tot visitant un parell de potencials clients.

I tot això a que ve amb el títol del missatge d’avui??

Doncs que realment hem vist o experimentat d’una forma diferent de com comencen les relacions personals i professionals, és a dir, al meu poble et pregunten de quina família ets, a Madrid et diuen si tens oficina allà, però a Andalusia ha estat diferent, perquè avaluen molt el primer impacte i si entres be et diuen quan et porten un client

Llavors et diuen:

kiyyyyooo ... tu ya ere mi amigo” ... expliquen acudits, et descollones i et porten potencials clients ... per tancar els business .. esperem a veure si hi arribem aviat!!

És a dir, el primer impacte sempre és important, però no és únic, és diferent a cada lloc.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Reconeixements individuals però compartits.

Ahir al vespre durant el sopar de gala del 41e Congrés de JCI Catalunya, vaig tenir la el plaer de ser nomenant millor formador de l’any 2009, reconegut per totes les joves cambres locals mitjançant el jurat de premis.

Pot existir un reconeixement individual a un estudiós d’un tema en concret o a alguna persona que fa quelcom sol, però en el meu cas, tinc molt clar que “sol no soc ningú” .. perquè?

Si la formació de JCI Catalunya ha millorat és només per l’equip tècnic que som ... sou uns putos cracks i això m’ha fet mes visible a les OLM i per això m’han escollit.

Si la meva Jove Cambra, liderada per l’estimada Laura, no m’haguessin presentat , segur que ahir ningú m’hauria donat res de res.

Si als seminaris que vaig no hi haguessin ni organitzacions ni alumnes, segur que tampoc l’hauria rebut. Vosaltres sou els dos eixos vertebradors tota aquesta experiència formativa vivencial brutal.

Per tant sóc jo el que us he d’agrair que “visioneu i treballeu tant la formació a la JCI (equip tècnic) , que em doneu confiança els meus (Igualada) i sobretot, agrair-vos als assistents de la formació JCI que vingueu ... perque cal recordar que

“sense vosaltres tres, Equip Tècnic, JCI Igualada i alumnes ... el reconeixement d’ahir no tindria sentit, per això ho comparteixo amb vosaltres”

Gràcies

dimarts, 13 d’octubre del 2009

La natura ens deixa muts

Avui he arribat de quatre dies de descans, desconnexió, relax i reflexió sobre un projecte que em volta pel cap, que ja us explicaré d’aquí curt temps espero

I perquè poques paraules?? Doncs la natura d’allà ens deixa sempre sense paraules!! ... sino només cal que mireu la foto que us adjunto i a veure que us sembla

Una autèntica passada .. cal dir quelcom més?

dijous, 8 d’octubre del 2009

Ets BO o BOBO?

Avui parlant amb la Carlota m’ha vingut al cap un concepte que em va comentar un senyor gran fa quasi dos anys, un empresari desconegut de la vida pública però amb molta vida, d’aquells de l’època del estraperlo! .. :)

Què em va dir?

Anava jo amb el meu pare i estàvem parlant de la bona gent, dels empresaris o fins i tot dels polítics que estan governant els nostre país. Va ser llavors quan se’m va quedar i em va dir:

“Jove! Sigues bo sempre, honrat i treballador ... però no et passis de bo, perquè dos cops bo és bobo

Quanta raó te aquest savi home ... s’ha de ser bo i honrat sempre, però a vegades, si ens passem de frenada, podem ser massa bons i la gent se’ns pot torejar perfectament!!! .. com molts cops segur ens han fet a tots!!!

Això no vol dir que siguem bobos tontos eh ... :) ... poder algú vol ser BoBo com va esciure un americà sobre els BoBo’s ... burgesos i bohemis!! ...

Si el voleu llegir ja sabeu ... a la llibreria, biblioteca o m’el demaneu que us el deixo .. :)

diumenge, 4 d’octubre del 2009

El torero en el temple

Ahir dinant amb l’amic Ramon i amic Osmán, els estava explicant de lo important que és el fet de ser formador i de lo que representava enfrontar-se a un auditori, però sobretot, de l’espai tant especial que és “una aula plena”

Va ser llavors, quan se’m va anar la pinça de nou i vaig explicar-los això .. “El torero del temple

Què és “El torero del temple” ? ... primer de tot un petit aclariment ...

En aquest missatge o reflexió no tinc l’intenció d’entrar a discutir si la tauromàquia cal abolir-la o no pels motius que sigui, ni molt menys entraré a discutir la fé de les persones que tinguin qualsevol tipus de religió, ans el contrari, miraré sols de buscar els punts més atractius i dignes a destacar de ambdós conceptes amb el màxim respecte possible, per això demano ningú s’ofengui si us plau, ho faig amb carinyo.

El torero és una persona que es fica enmig d’un escenari, havent tingut una formació i experiència prèvia on se li suposa un bagatge inicial per poder-se enfrontar a un toro ben al mig d’una plaça. Tot i així, això no vol dir que sempre sigui victoriós sinó que moltes vegades pateixen cornades mes o menys importants.

El toro és un animal que està al mig de la plaça perquè algú li ha ficat, i un foco principal que té sempre és mirar al torero i aquella capa de color vermell que li crida molt l’atenció, i que li provoca un atracció molt forta.

Es aquí quan llavors el torero ha de saber capejar al toro, enfocar la capa, entomar, escapar ... etc .. és a dir .. torejar!!! ....

Un temple religiós és un espai de fe, de coneixement, d’història, de saviesa, d’experiència, etc ... però lo més important de tot, és un espai on la gent va i omple perquè n’espera quelcom .... pot esperar-ne parlar amb el seu Déu, desfogar-se, etc .. sigui el que sigui i totalment respectable.

I tot això com lliga a lo que vaig als pobre Osmán i Ramon, i al Jordi, Dani i Oscar al final de la vetllada??

Doncs ser formador té molt amb comú amb tot això!! ... :)

Ser formador vol dir que vas a entrar i actuar en una aula i per a mi una aula (o espai de formació) és un lloc de culte, com un temple, on la gent espera quelcom del formador, on la gent té i vol compartir unes experiències i sobretot, on tenen unes expectatives que s’han de acomplir.

Dins d’aquests temples tenim “petits toros humans”, alumnes que miren al formador amb una mirada directe tot esperant que transmeti quelcom que sigui del seu interès i que per això els ha dut entrar en el temple de la formació.

El formador és com un torero, és dins del temple de la formació, on ha de gestionar petites mirades i petites preguntes del “petits toros humans” per tal de satisfer les seves inquietuds, necessitats i expectatives. Tots els que hem començat aquesta camí de la formació, ser formador, sempre hem tingut pot a petites cornades del seminari .. m’ajustaré al temps? Sabre respondre les preguntes dels alumnes? Quedaran contents? em preguntaran coses després dels seminaris? ... etc

Amb respecte a aquest moviment taurí, per a mi una les principals diferencies entre el “torero formador” i el “torero torero”, és que el “torero formador interactua amb els toros per compartir coneixement i experiències”.

Amb respecte a aquest moviment religiós, “els formadors hem de saber entrar en aquest temple amb tot el respecte es mereix no sols el temple, sinó els alumnes que venen a entrar-hi” .. amb lo que cal ser respectuós, anar preparat i saber de que es parla.

Per tant .. formadors i persones que us enfronteu a un auditori ..

“respecteu el temple on aneu a entrar i interactueu com persones amb els que esperen quelcom de vosaltres”


diumenge, 27 de setembre del 2009

Els 4 ions de l’emprenedor

Un és un àtom o grup d’àtoms que tenen càrrega elèctrica, i un àtom és la quantitat mínima d’un element que té existència pròpia, és dir, els eixos bàsics sobre que es sustenta qualsevol cosa, matèria o ésser viu.

I parlant d’ésser viu, anem al tema que més m’agrada i m’apassiona com molts de vosaltres sabeu, les persones i sobretot, l’emprenedor!

Aquí al blog he escrit molts cops sobre això, però el divendres em vaig ficar davant de l’ordinador per començar a preparar el seminari d’ahir “Les 10 sagetes de l’Emprenedor” a Barcelona i per la taula rodona “Emprenedors amb Empremta” que vaig tenir la sort de poder moderar com acta inaugural del Empren-t@.

Vaig estar pensant quatre paraules i conceptes per introduir la taula rodona i a partir d’aquí van sorgir el Concepte de “Els 4 ions de l’emprenedor” ... i quins son?

Doncs ...

Son els quatre Ions que podríem arribar a dir son els quatre eixos que dona electricitat i vida a l’emprenedor!! .. emulant com no, els ions que hem estudiat de petits.

El primer és ... Ió – Vis-ió
L’emprenedor sempre té una visió, somni o desig que comença a fer-lo tremolar i a fer sentir aquelles pessigolles dins seu, que li diuen “nano, algo córrer dins teu”

El segon ... Ió – Pass-ió
Passen els dies i aquella idea pròpia, compartida o adquirida, comença a calar dins seu, al igual que la passió, amor i atracció que tenim altres cops durant la nostra vida, és a dir, aquella Passió que fa que allò sigui quelcom diferent i que cala dins d’un mateix.

El tercer ... Ió – Acc-ió
Està bé tenir visions i viure apassionadament, però si no fa res més l’emprenedor, es queda com un somniador o creador d’idees , i “una idea per si sola no és res”. Per tant l’emprenedor real i que s’atreveix, fa un clic al interruptor que dur dins seu perquè aquella visió, acompanyada de passió i acció, comenci a prendre vida, tot definint un projecte o empresa.

El quart ... Ió – Solu-ció
I la part final, la d’interacció amb l’entorn que li permet a l’emprenedor detectar necessitats reals del mercat i de transformar aquella visió amb una eina que soluciona necessitats del mercat.

Per tant .. si sumem i encaminem correctament els quatre ions de l’emprenedor, tindrem realment els quatre eixos claus i principals que li calen per arribar al mercat ..

4 ions = 4 eixos = Visió + Passió + Acció + Solució = Emprenedor

Per tant ... agafeu l’interruptor i busqueu els vostres ions perquè corri l’energia, ENERGIA EMPRENEDORA!


dijous, 24 de setembre del 2009

La creació d’atmosferes

De petit el meu pare em va inculcar l’amor i respecte vers als animals, ja sigui tenint gàbies grans amb molt ocells de diferents races, criant periquitos ... també caçant pardals o caderneres per deixant-los anar després al camp i fins tot, animant-ne a participar activament a una petita granja teníem a l’escola ... que en dèiem el Zoo de les Maristes ... :) ...però ... encara recordo una cosa em va dir:

“Albert, els homes som pitjors que els animals perquè ells s’adapten el medi i l’home es capaç de canviar el medi perquè s’adapti a ell, moltes vegades sense cap mena de miraments”

Amb tot això que vull dir i com carai lliga amb “La creació d’atmosferes” ?

L’ésser humà té la capacitat de relacionar-se entre sí i sobretot, la capacitat de crear vincles entre ells ja sigui per motivacions varies, com personals, professionals, emocionals o de qualsevol altre tipus ... tot creant i satisfent el tercer esgraó de la piràmide de Maslow ... l’Afiliació.

On ens afiliem normalment?

Doncs ho acostumem a fer a llocs on els objectius d’aquesta organització o grup de gent estan més o menys alineats amb la nostra visió, desitjos o ganes de fer coses, fet que fa que aquest vincle entre persones es pugui anar enfortint.

D’enfortir-se dependran moltes coses com el lideratge de l’organització o el seu màxim responsable, l’acompliment de les expectatives del que es vol afiliar, de la capacitat de comunicar correctament els que vol cadascú, etc ... però sobretot, de ser capaços de “crear atmosferes” i espais que provoquin benestar i satisfacció. Benestar i satisfacció en molts punts, des de conèixer nova gent, d’aprendre nous conceptes i noves experiències, d’ampliar horitzons ..... “Apropar el futur”?

Avui precisament ha començat la Fira Multisectorial d’Igualada on d’una d’aquestes atmosferes amb les quals tinc el goig de conviure, la Jove Cambra, presentarà una nova atmosfera que espero pugui ser interessant i aporti molt a Igualada i Comarca ... l’Empren-t@

M’hi afiliaré! .. i vosaltres a que espereu??

Serà esperem una nova Atmosfera que aglutinarà a tots aquells emprenedors i intraemprenedors de la comarca, per tal que plegats, puguem enfortir la Xarxa i Esperit Emprenedor de l’Anoia, perquè tots junts podem aconseguir que sumant 2+2, ens doni 5

Gràcies JCI per seguir creant Atmosferes i sobretot, seguir interactuant amb el vostre entorn per millorar-lo

dilluns, 21 de setembre del 2009

Quants cops ho has intentat??

Fa dies tenia al cap parlar de la constància, l’esforç, el sacrifici, etc ... però lligat sempre amb el temps que tarda en arribar el futur, és a dir, quan ens costa arribar al nostra objectiu o somni ... però des de divendres fins avui m’han vingut diferents flashos que m’han donat per fer avui al post.

Quins?

El primer va ser un cop de “colze invisible” em van donar a un dinar dissabte per tal d’ajudar-me a acabar un projecte personal que tinc al cap fot anys, que he començat però que ja he ficat data per acabar-ho ....

En segon lloc un cafè, birra més ben dit, vaig prendre ahir amb un amic jove que té moltes ganes de menjar-se el món i que vol ja que sigui demà abans d’hora. Ja està be ja, però cal tenir que no per més córrer arribarem “abans i millor”

En tercer lloc un cafè he tingut amb un altre amic, més vell això si, amb qui hem compartit idees, visions, etc .. un més enllà que hem estat pintant! .. :)

En quart lloc i darrer, la Selecció Espanyola de Basket ha guanyat l’Europeu de Basket després de quants intents .. set sinó vaig errat!

Llavors mentre tancava setmana i planificava la nova, m’han vingut al cap varies preguntes que segur tots ens hem de fer més sovint??

Quants cops has intentat assolir allò que volies?
Quants cop ens queixem però no fem res?
Quants cops has fet mitja volta i no has agafat el toro per les banyes?
Quants cops ho has reintentat?

etc

Com resumir-ho?

Doncs està molt bé tenir objectius, definir visions, somnis .. però cal saber-los veure amb calma, mirar-ho des de fora i sense atabalar-se perquè el demà sigui avui.

Doncs està molt bé voler-ho, però cal tenir present que el camí no serà gens fàcil però si divertit i enriquidor
.

Amb lo que com diu aquell ...

L’èxit a la vida no es guanyar sempre sinó no desanimar-se mai

I com diu també el Nick Vujicic en aquest vídeo us adjunto

dimecres, 16 de setembre del 2009

Viu al dia!!!! ... és el millor regal!!!

Porto uns dies mirant pel•lícules de nens petits, dibuixos animats!! ... Les meves nebodes m’han dit ... “Albert, mires això?” i el meu germà pensa “Aquest tio em porta cada cosa perquè li gravi” .. :)

Però ... perquè les he mirat?

Doncs perquè als meus seminaris m’agrada molt demostrar coses, més que amb les meves paraules o arguments, amb vídeos, cançons o texts d’altres persones que reforcin el missatge i sobretot, que els hi quedi dins del cervell com una llança els foradi el front! ...:) .. amb el bon sentit i com no, arribant el cor si pot ser!

Anem doncs al post d’avui! .. :)

Mentre feia un cafè amb l’Anna, m’ha explicat molt emocionada (i emocionat jo m’ho expliqui) el fill que ha tingut fa poquet, no sé si és un nen o un Petit Tarzán! .. :) ... llavors ha sortit el tema de poder compaginar la vida professional amb la maternal i familiar i com no, surten temes com ... situació del part, que si els avis el poden cuidar o no els nets, que si els fills fan que descuidem les nostres parelles, que si ens preocupem per quan el nen comença a la guarderia, si menjarà a l’escola o que voldrà ser de gran o quina parella tindrà... en fi ... Perdem el temps amb coses que no toquen!! ... com deia en Pujolet ..”això ara no toca” ... :)

Llavors m’he envelat i se’m ha anat la pinça davant d’un client especial, si l’Anna, cosa que mai s’hauria de fer però bueno ... ja està fet! .. però lo pitjor de tot és que aquestes anades de pinça és que també li van molt a l’Anna ... :).

Ha estat en aquest moment quan he pensat amb veu alta ... “Kung Fu Panda” ... i l’he cagada

I ella diu .... què? .. Mires coses de dibuixos animats?? .. explica explica ... i au .. tres pinces fora de lloc ... :) .. dues meves i una de l’Anna

I aquí entre en joc Kung Fu Panda!

La pel•lícula Kung Fu Panda te certes coses que haurien de ser no sols manual d’us a l’escoles de negoci i no negoci, sinó que haurien de ser obligació per a moltes persones perquè tots els pares enlloc de tirar els nens al sofà perquè ens deixin tranquils, ens estiguéssim més amb ells per “escoltar i percebre” realment coses bones que diuen alguns d’aquests dibuixos animats.

... com quines? .. us en passo una però us convido a anar al Videoclub

Po és un os panda a qui li toca ser el millor però no esta preparat i Oogway és un tortuga velleta molt sàvia que aconsegueix canviar moltes coses amb la força de la paraula.

El vídeo que vull compartir amb vosaltres avui és aquest, on ens demostrar que cal tenir present que si hem de mirar al passat però lo just i necessari, que hem de mirar el futur segur per planificar-nos però sobretot ... hem de viure i gaudir el moment d’avui ... que és únic e irrepetible també!

Per tant ... fiqueu-vos còmodes que teniu davant vostre un video magistral

I sobretot ... Viu al dia!!!! ... és el millor regal!!!

dimarts, 15 de setembre del 2009

Presència No Presencial .. existeix?

Ahir al vespre vaig parlar amb una amiga que està un xic inquieta per una situació professional que està vivint avui en dia. Ella es de fora i ens veiem molt poc perquè entre feines i altres pollastres no coincidim quasi bé mai.

De la conversa vaig tenir amb ella van sortir tres paraules que son les que titulen el post d’avui ... “Presència no presencial” i que passo a explicar-vos a continuació.

Moltes vegades els meus amics m’han dit que passo certes temporades que no em veuen quasi mai i em foten certa bronca. Al igual em diuen alguns cops els del handbol i algu altre més ... però sempre els hi deia ..

que no estigui amb vosaltres presencialment no vol dir no us tingui presents

Tot això passa a escala molt més important amb famílies, amistats o fins i tot parelles que estan separades per grans distàncies o fins i tot, persones que ens han deixat físicament però que les seguim tenint a la ment, com si estiguessin al costat nostre i com si estiguessin a punt d’entrar per la porta. També ho podem també sentir en temes que moltes vegades amb qüestions vinculades amb la religió i la fe .. sigui la que sigui però no tocaré aquest tema .. al menys avui.

Perquè Presència No Presencial?

Presència per a mi és quelcom més que està allà ... és ser-hi, que s’et noti, que no molestis i que quan et necessitin, et contactin o no .. hi siguis lo més ràpid possible!

No Presencial ... poc a dir i amb les tecnologies avui en dia, podem ser presents

És a dir, certament no hi res com el tracte humà i directe entre les persones, però la societat i situació actual fa que no puguem estar presencialment junts tant com voldríem pels factors que siguin, però cal tenir present que això no vol dir “no puguem sentir-nos a prop i ajudar”.

Què cal fer poder?

- Buscar maneres no presencials de mantenir el contacte més viu .... telèfon, mail, webcam, etc

- Dir a les persones que tinguem al davant presencialment, tot allò ens vingui de gust de dir-li, perquè aquell temps és únic e irrepetible
!.

Per acabar i com que m’agrada acompanyar sempre els escrits amb imatges, videos o música, aquí en teniu un videoclip ... espero us agradi!


I a proposta de l'amiga Gemma ... us adjunto Count On Me de Withney Houston .. Brutal!!

diumenge, 13 de setembre del 2009

El món va endavant!

Ahir al matí gràcies a l’amic Xavi, vaig tenir la sort de provar per primera vegada l’experiència de volar amb globus, amb la seva empresa, http://www.caminsdevent.com/ . Perdoneu en faci publicitat per aquí però, lo bo s’ha de explicar.

I com lliga tot això amb que el món vas endavant ?? Ara ho veurem!!

Fa uns dies estava sopant amb uns amics de la colla, el Miquel, el Roger i la Nuria .. i va sortir com a tema de la sobretaula el fet que moltes vegades ens quedem al mateix lloc on estem, ja sigui treballant, amb estudis o fins i tot amb la mateixa parella, amb lo que en el fons, estem igual passin els anys que passin demostrant que la paraula CANVI es viu poc.

Va ser llavors quan em vaig encendre una mica, vaig fotre gas i vaig dir:

Collons, no us adoneu que el món va endavant, i quan et quedes quiet, vas endarrere?”

El Miquel es va començar a descollonar i va dir ... “si si ...” ... :)

Estem una societat actual que es mou,estigui en crisi o no. Una societat actual on l’apalancament i el ser funcionari és un somni de la majoria, cosa lícita però que no comparteixo. Estem una societat on la paciència és lo que menys hi ha ... estem en una societat que cal s’abdueixi de la paraula “Endavant i Canvi

I perquè el vol amb el globus?

Per dos motius:

UN: Per donar com a exemple més el cas del Xavi, una persona amb empresa de gènere de punt que fa anys va conèixer el món dels globus, que va anar compaginant ambdues coses i que fa poquet, es dedica ja professionalment als vols de globus. És a dir, “el seu món va anar endavant enlloc de quedar-se quiet plorant perquè el tèxtil està fotut

DOS: Volar és una experiència molt guapa perquè des del muntatge del globus fins l’esmorzar final estàs amb contacte directe amb la gent del vol i sobretot, perquè quan voles sembla que estiguis quiet, però NO, el món també es veu, perquè pel cel també hi ha camins de vent que provoquen canvis.

Per tant .. aprofiteu per viure aquesta nova experiència perquè ...

Els “camins de vent” fan que els de “vents de canvi” demostrin que “el món va endavant


divendres, 11 de setembre del 2009

Re-Llegir és també Re-Imagina

Fins el 21 o 22 anys tot lo que havia llegit a part de revistes i coses relacionades amb l’esport, eren els llibres obligatoris de l’escola .. com ara La Celestina i alguna revista “de dones vestides” amb els amics dels Maristes ... :)

Per aquelles dates ja estava immers amb el món laboral i en una empresa que em va donar moltes oportunitats de desenvolupar i emprendre però no des de les aules, sinó des de l’universitat de la vida (que en diuen alguns) i d’on venen les verdaderes hòsties. Llavors va ser quan vaig veure que necessitava no sols coneixements teòrics i per això em vaig iniciar a la universitat a distancia, sinó coneixements de creixement i de desenvolupament personal més immediat perquè moltes coses, per gran part del meu entorn eren un xic diferents i necessitava “menjar coneixment”

Un dia d’agost de l’any 1994, que recordo com si fos ahir, vaig anar la llibreria Caresmar, ja tancada, hi vaig comprar-me tres llibres que van fer comences la meva afició més o menys continuada per llegir llibres que m’aportessin quelcom. “Gestión de compras en una pequeña y mediana empresa”, “La comunicación no verbal” y “Como hablar rápido y eficazmente en público”

En aquestes vaig descobrir en el tercer llibre un autor, Dale Carnegie de qui em vaig acabant comprant tota la col•lecció, llegint, subratllant notes, fent resums ... etc ... però sobretot, re-llegint cada x temps, no tot el llibre, però si certes parts que tenia marcades. Es curiós també perquè quan el meu pare va veurem amb el llibre, va anar al seu despatx i em va mostrar el mateix llibre s’havia comprat ell quasi trenta anys abans .. senyal que aquest home no era una moda només ... era algú durader!

Per tant .. el concepte Llegir i Re-llegir va calar dins meu .. tornar a llegir però amb molta més profunditat i reflexió forta. Re-llegir em feia recordar el que no sabia en aquell moment de la primera lectura i sobretot, veure el que si havia après i que em quedava encara per aprendre.

Durant aquest agost he tornat a aprofitar per llegir i rellegir algun dels llibres, com l’Art de la Guerra de Tsun Tsu o el Re-Imagina de Tom Peters.

Re-Imaginar ... quina paraula i concepte més potent ... no n’hi ha prou amb tenir present certes coses, imaginar-les o canviar-les .. sino que cal fer-ho sempre sempre .... el canvi ha de ser part del nostre ADN ... hem de ser conscient que cal treballar i cultivar el talent humà i preparar-nos per pensar de nou, per com diu en Tom Peters, gurú i pare de l’economia moderna quasi,

Si no te gusta el cambio, te va a gustar menos aún la irrelevancia” – Tom Peters

Per tant si us plau .... ATREVIU-VOS .... rellegiu tot allò vulgueu, reimagineu-vos tot allò vulgueu canviar

PD: si voleu saber més sobre dos referents ... Dale Carnegie i Tom Peters.

http://www.tompeters.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Dale_Carnegie




dimarts, 8 de setembre del 2009

És un amic, és

Avui he rebut un mail d’un company dels Maristes, quasi 23 anys després de deixar l’escola ... que en seu moment era EGB!!! ... moments molt bonics de recordar.

L’Oscar, que així es diu ell, m’ha comentat uns temes i un d’ells era ... “com és no has fet cap referència al blog als Maristes?” ... i el tiu te raó!!! ... :)

Doncs Oscar .. aquí el tens!!!

Avui en dia parles amb molta gent me’n trobo poquets que tinguin excel•lents records de l’escola i que sobretot, vulguin retrobar-se avui en dia amb excompanys per rememorar aquells moments. Per exemple .. només cal mirar les associacions d’antics alumnes!!

Han passat els anys, les campanyes Mà Oberta de Nadal (recollíem papers, ampolles i més coses durant el Nadal per recaptar fons i fer programes durant l’any d’ajut a gent necessitada), colònies de Cor Obert amb altres escoles de Catalunya ... etc .. ara però, també hi havia coses dolentes eh ... no teníem nenes a classe .. :)

Però arriba el moment que surts d’aquest entorn, et fiques a treballar, en fiques en altres associacions i veus que un dels principals problemes trobes avui en dia són la manca de valors personals que tenim, i aquí és on crec van encertar-la els meus pares al dur-me als Maristes

Tothom parla de valors en la nostra societat actual i més encara en un moment en que la competitivitat la marquen i la marcarem les persones i el seu talent humà, a més de professional que també s’ha de tenir

Un d’aquests valors de l’escola que m’han quedat sempre és realment l'AMISTAT.

Ens van ensenyar que l’amistat és quelcom més fort que anar de festa cada dissabte, que viure vacances junts o que tenir els primers liges amb un grupet d’amigues .. etc .. coses que s’han de fer per descomptat.

Els Maristes tenen un grup de Musica que es diu Kairoi i una de les cançons que més m’ha agradat sempre és la que us adjunto a continuació, on llegit amb profunditat veureu i opinareu vosaltres mateixos.

Au doncs .. digueu-me cursi si voleu eh ... :) .. però

És un amic, és

És un amic és
una persona que estima com tu
que no fa prediques d’aquelles dràstiques
sino que et diu les coses clares posant l’anima
Perquè ell ja sap que tu ja ho saps
el gust amarg que te la veritat,
però es que en dir-te-la
ho fa amb el cor obert
és amic teu i no te por perquè

“És un amic és
quelcom que com més se’n te millor és
el somriure que transmet un xic de musica
al cantar-la som aquí tu i jo
És un gran cor és
Quelcom que com més se’n te millor és
ohhhh
Al cantar-la som aquí tu i jo”

És un amic és
el més preciós de tot companyia
i que hi serà quan necessitis d’ell
i hi haurà vegades en que sembla impossible
Perquè ell en té, l’amic en té,
d’allò de viure-ho i que et manca a tu
t’empeny a caminar i deixa a tu guanyar
és amic teu i això li va

(**)

És un amic és
un que t’estima i no et demana res
les bogeries ell t’aguanta cada dia
i que a vegades et voldria engegar a la via
Però ell sent la teva pell
però per res del mon mai canviaré
i ens barallarem i perdonarem
però per sempre és amic meu

(**)

Gràcies pares per dur-me als Maristes

diumenge, 6 de setembre del 2009

Quan 2+2=5!

Fa dies vaig anotar-me que volia utilitzar la frase d’aquest post al blog, però avui ha vingut el Magí a casa a fer el cafè per treballar el curs que donarem a Barcelona el proper dia 26 de setembre, Les 10 Sagetes de l’Emprenedor.

I que ha passat??

Doncs un cop hem repassat tota la informació ens hem ficat a mirar vídeos, documents, programes etc ... que a vegades faig servir en els seminaris. Eines que algú m’ha explicat algun cop i d’altres que poder han sorgit d’alguna palla mental d’algun dia.

Quan hem acabat en Magí ha dit unes sàvies paraules.

Ostia, a Jove Cambra compartim més amb deu minuts que a la feina amb tres anys

Puc entendre moltes vegades que una persona hagi creat quelcom molt nou, molt diferent o molt innovador que considera que te quelcom seu i únic.

Puc entendre que la gent tingui por a que el coneixement que ells tenen pot ser copiat per algú com ha passat, passa i passarà segur sempre

Puc entendre i crec que moltes vegades la por sigui sinònim d’enveja, sigui sana o no. Com em van dir una vegades “l’enveja és el reconeixement del propi fracàs” .. exagerat poder però no mal encaminat

Ara ... un cop entès tot així, cal obrir la ment, treure’ns les “orelleres humanes” que ja hem parlat al blog algun cop http://albertriba.blogspot.com/2009/01/les-orelleres-humanes.html ... però cal girar-nos 180 graus i pensar que.

-Compartir vol dir donar i rebre
-Compartir és una oportunitat d’aprendre quelcom de nou segur
-Compartir implica “millora continua pròpia” perquè amb aquell que comparteixis voldrà compartir més, per tal cal reciclar-te
-Compartir certa informació no te mèrit eh ... a internet n’hi ha molta de informació. El mèrit es saber compartir que fer-ne amb aquesta informació
-Compartir es formar-se un mateix i sobretot, quan fas de formació comparteixes coneixement
-Compartir no vol dir pas perdre o restar ... vol dir sumar!!
-Sumar vol dir afegir i créixer
-Sumar vol dir evolucionar!
-Sumar vol dir Generar talent

Si això sembla tant clar perquè com diu el Magí, la gent no comparteix a la feina??

A qui li agrada compartir és aquella persona que sap que s’ha de millorar constantment, que sap que quan dones i comparteixes també aprens, que sap que el coneixement per si sol no es res sinó se sap comunicar i aplicar ...

Per tant, us animo a trencar el paradigma que 2+2=4 i estigueu convençut que 2+2 pot ser 5

2+2=5

dijous, 3 de setembre del 2009

JASP – JAME ... essència emprenedora!

Avui navegant pel Linkedin he vist un debat d’un fòrum on es parlava d’un tema que m’ha interessat i captivat molt. El tema era:

Oportunitats i experiència pels joves a l’empresa

Perquè aquest tema?

Doncs com poder alguns sabeu, per edat quan em tocava entrar a l’universitat després d’allargar amb excés la meva estada als instituts, no vaig poder accedir a la famosa “uni” i llavors em vaig incorporar al món laboral, amb relativa facilitat gràcies com a no al meu cunyat.

Vaig tenir la sort que als 20 anys vaig entrar a treballar a una empresa petita, jove i amb dos treballadors només, ocupant d’entrada tasques de depenent de botiga de informàtica i altres tasques que em van donar molt de rodatge. Vaig tenir la gran sort de tenir un “jefe” que ens va donar total confiança i delegació amb moltes coses i nous reptes que van fer que desenvolupés l’intraemprenedoria dins l’empresa sense saber-ho, però sobretot, adquirir una experiència brutal fins que al cap de nou quans i quan érem 25 empleats vaig decidir canviar el 2001

A tot això hi vaig sumar el mateix any l’ implicació amb la Jove Cambra i uns estudis a La Salle Barcelona on vaig poder trobar gent emprenedora i amb experiència, amb qui vaig aprendre i aprenc cada dia.

I llavors .. això com lliga amb Linkedin?

Doncs fàcil ja que amb el mateix article on es debatia això dels joves, una persona, en Chal va comentar el concepte JASP (conegut per molts) però va afegir el JME, que m’he permès ampliar amb JAME

Què volen dir les sigles?

JASP era lo del famós anunci del Renault Clio Joven Aunque Sobradamente Preparado, però en JAME és un més enllà ... es un Joven Aunque Muy Experimentado ... BO! .. :)

Una de les essències dels emprenedors i a Jove Cambra ho fem molt, es aprendre i fer, el famós learning by doing, perquè ens ensenya però sobretot ens dona molta experiència necessaria en el mercat laboral i on no ens deixen agafar-la normalment.

Amb això vull dir amics .. agafeu tota l’experiència que pugueu sempre perquè el temps passa i estudiar sempre podem, però agafar experiència no sempre.

Per tant gràcies Nando, gràcies JCI i gràcies La Salle per deixar-me ser JAME . Gràcies a vosaltres també intento fer JAME com vau fer amb mi!

Albert

PD: de jove també vaig tenir un Clio però els meus amics em deien JASP .. joven aunque sin pelo .. :) ... com m’els estimo .. :)

dimecres, 2 de setembre del 2009

El Convidat: Enric Sucarrats: Gestió del Talent - Descobrir la sopa d’all

És un plaer poder escriure al blog de l’amic Albert, i després de pensar-hi una bona estona he decidit fer-ho sobre un tema que ell, n’és un gran expert ! La Gestió del Talent.

Amb tot el tema de la crisi està de moda parlar dels canvis radicals que han de venir en els sistemes econòmics i organitzatius actuals. I un dels temes que més es parla és de la *Gestió** del Talent. * Després de dècades de centrar-nos en l'automatització, estandardització de processos i procediments organitzatius torna el valor de la persona com a individu, com a aportació de valor afegit i com a clau de futur.

Buscant per Internet sobre el tema he trobat un interessant curs anomenat “Gestió del Talent” que precisament es fa a Igualada i n’he abstret interessants conceptes.

“El talent és el valor afegit de qualsevol projecte.”

“Cada organització, ha de treballar per valorar-lo, promocionar-lo i gestionar-lo”

“Sabem el que som, però no el que podem arribar a ser”

“Veiem les coses no com son, sinó com som”

També m’interesso pel contingut dels 9 seminaris que presenta el curs :


“Gestió del Temps”, “Intel•ligència emocional”, “Coaching”, “Gestió del Talent”, “Negociació I”, “Negociació II”, “Resolució de Conflictes”, “Gestió de Projectes I”, “Gestió de Projectes II” ....

En aquest punt m’aturo. Reflexiono. Penso.

La moda, la salvació a la crisi, és apostar per les actituds positives, per la motivació i il•lusió en els projectes, en apostar i confiar amb les persones, en potenciar habilitats directives individuals ....

Precisament, tot aixó són tots els cursos que estem donant a la Jove Cambra des de fa anys i anys. I encara en trobo a faltar ! : Motivació i Lideratge, Innovació i Creativitat, Gestió de Referents, Teamworking, Comunicació eficaç, Presentacions...

Dues conclusions:

Gestionar el talent és simplement, el que sempre hem anomenat ser emprenedors.

Gestionar el talent és exactament, el que JCI portem fent des de fa molts a
nys

Una reflexió:

És que el món ha descobert la sopa d’all?

O segurament, és que a la Jove Cambra ja fa anys que tenim clar que aquest era el camí?

Benvinguts al món de les oportunitats !

dimarts, 1 de setembre del 2009

Vents de canvi ... bateig del blog!

Com us vaig explicar en el post del passat diumenge, volia batejar el meu blog amb un text breu que vingués a definir el contingut o línea del blog i primer de tot vull estar agraït a totes les persones que m’heu enviat un mail o ficat missatge al Blog amb propostes de nom ... no m’ho esperava tant de veritat .. gràcies!!

Per quin m’he decidit?? ... doncs com podeu imaginar .... “Vents de canvi” .... L’altre que em feia dubtar era un de l’amic Agustí però el concepte em deia ja l’he fet servir en algun seminari i volia quelcom de nou

Perquè “Vents de canvi” és el mes votat, un amb qui m’hi sento identificat i també per mi:

- El vent significa presència
- El vent significa força
- Canvi vol dir evolució
- Canvi implica reflexió
- Canvi és l’únic permanent!!


A més aquesta persona (Gràcies Gemma) ha fet aquesta proposta m’ha propossat una cançó que es diu així també “Vents de canvi” i que vull compartir també amb vosaltres!!

O sigui doncs ... a gaudir del vídeo, de la cançó i a tot allò cregueu us agradi i aporti de nou el blog


diumenge, 30 d’agost del 2009

M’ajudeu? Anem de bateig ...

Avui m’he decidit a ficar aquest post per demanar-vos ajuda amb un tema que per a mi es prou interessant, important i m ‘agradaria la vostra opinió.

Aquesta setmana farà 9 mesos que vaig iniciar la meva aventura en el món del blogs, motivat primer de tot per acostumar-me a escriure millor i sobretot, per tal de potenciar i cercar temps o espais de reflexió que algun d’ells fico en aquesta web. Al cap de poc vaig començar a veure que hi havia alguns amics i alumnes dels seminari que s’ho anaven llegint i a partir d’allà vaig mirar de trobar una mica l’estil del blog, que com sabeu, va encaminat al món de l’Emprenedor i de les Actituds bàsicament.

Durant aquests nous mesos he rebut prop de 3.400 visites i s’han visitat prop de 7.000 planes. El Blog s’ha anomenant Albert Riba Trullols i ara m’agradaria ficar-li un nom addicional que acompanyés l’estil del blog, és a dir, dos o tres paraules que acompanyin el meu nom.

He estat pensant idees i propostes que alguns amics ja m’han fet via el món dels blogs. Noms com ..

Passió per l’Acció
L’interruptor emocional
Bombolles de passió
El voralimits
Més...
Noves aporatacions
...

M’agradaria saber la vostra opinió de com “batejar el meu blog” amb concordança amb lo que hi escric evidentment eh ... :)

Via mail a albert.riba@gmail.com o com a comentari mateix del blog .. :)

Gràcies a tots!!!

dissabte, 29 d’agost del 2009

De Liliput a l’All Stars NBA

Avui vull compartir amb vosaltres un escrit vaig fer per l'amic Enric i que ha penjat al seu blog http://enricsucarrats.blogspot.com/
.....
En primer lloc voldria donar-te les gràcies Enric per oferir-me l’oportunitat d’escriure un text al teu blog, saps és un autèntic plaer!!

Quan he rebut el mail d’això de ficar també “El convidat” al teu blog he pensat ...

“Puc dir tantes coses de l’Enric .. però collons, ... he de ser breu!!” .... J

Llavors m’ha vingut al cap una frase que comento en molts dels meus seminaris quan faig referència a temes de lideratge, associacionisme, equips de treball o més ben dit, equips de talent, etc ... i és la frase del Post .

De Liliput a l’All Stars NBA

Què vol dir?? Doncs en part molt de la meva relació del 2001 fins avui el 2009 vers l’Enric!! .. us explico ... i si, seré breu!

L’any 2001 vaig entrar a Jove Cambra, la xarxa social presencial que diu l’Enric de la qual en som uns predicadors confessats, i llavors vaig anar al Fòrum de Joves Emprenedors a Sabadell com alumne, i allà hi havia un formador anomenat Enric, que es va passar tota l’estona fotent fotos a les nostres presentacions, i durant els seminaris les va passar, mig enfotent-se per explicar la comunicació verbal ...

Van passar els anys i els nostres camins es van anar veient i sempre recordant la formació fins arribat l’any 2004, on vaig tenir la sort de poder formar part com a formador del Fòrum i a partir d’allà ser poder dir, que vaig tenir l’Enric de company de Fòrum!

L’any 2009, vaig decidir assumir un repte de ser el nou director de l’Institut de Formació, un projecte molt ambiciós, important i sobretot, ple de canvis i innovacions. Mentre feia l’equip vaig pensar com no amb l’Enric, vaig parlar amb ell i avui en dia tinc la sort, el plaer i la fortuna de que sigui un puntal del equip de formació de la JCI a nivell nacional dirigint totes les Innovacions del IF.

Què vull dir amb això?

Doncs vaig entrar a la Jove Cambra sent petit davant dels megacracks formadors i membres que tenia l’entitat, em van deixar aprendre d’ells, em vaig deixar compartir amb ells experiències i fins el dia d’avui, amb que plegats, estem treballant per jugar a l’All Stars de NBA de la formació a nivell de Catalunya.

Jove Cambra és un espai que permet com diu un bon amic, ser millor persones, però sobretot, que “ens permet aprendre i desenvolupar-nos sempre envoltats de gent més bona” que un mateix, per al final, acabar jugant tots a un màxim nivell.

Enric ... gràcies per donar sentit a la màxima dels meus seminaris .... perquè ...

aprendre dels millors és la millor manera de totes” és a dir, et permet passar “De Liliput a l’All Stars NBA

Merci company i a veure si tens “collons de ficar la foto del 2001” .. :)

Una abraçada!!

dimecres, 26 d’agost del 2009

Binomi: Blanc versus Negre

Avui per la tarda he anat a jugar a Pitch and Put a Bellpuig amb un amic de joventut que havíem jugat junts fa 20 anys al Club Handbol Igualada i ha estat evidentment, una vetllada plena de records, riures i com no, reflexions.

En una d’aquestes hem començat a parlar de la relació amb els clients perquè els dos estem en el món de la venta i es llavors quan li he comentat el post de fa dies en que deia si recordeu, que el client no l’hem de veure com el rei, sinó com el porc ... :)

http://albertriba.blogspot.com/2009/01/el-client-ja-no-s-el-rei-lhem-de-veure.html

Ja mentre baixàvem amb cotxe hem recordat cadascú una experiència i això m’ha fet pensar amb un altre “Binomi” per al meu blog .. “Blanc versus Negre

I què vol dir això a part de dos colors?

Doncs anem-hi.

El Pep m’ha comentat un experiència fa anys, quan va tenir un pollastre brutal a la feina i el pobre no sabia com tirar-ho endavant però es va trobar amb una persona de confiança i després d’explicar-li el problema va dir-li

Pep, un problema és una oportunitat de quedar bé” ... i quanta raó, d’una situació negre en treia una situació molt més clara i nítida!

L’altre experiència era meva, quan fa anys un client ens va fotre a un company (per dir-ho d’alguna manera) i a mi una "bronca descomunal” ... d’aquelles que recordes tota la vida, però al cap d’uns dies, quan el vaig tornar q veure em va dir:

Albert, quan tinguis una situació difícil, ficat sempre als dos extrems, el millor i el pitjor, perquè llavors moure’t pel centre et serà més fàcil” .. és a dir, altre cop blanc i negre

Han passat els anys, hem après moltes coses però una de les més important he après es que en aquesta vida, el ventall de colors és molt ampli, que entre el Blanc i el Negre hi ha un espectre molt gran, i de la capacitat d’identificar tots aquests colors, hi ha un dels valors diferencials de com veiem i vivim la vida.

O sigui amics, ja sabeu tots, “porteu sempre a la maleta un estoig de colors perquè amb dos no n’hi prou” ... i recordeu ... els colors vius acostumen a ser més cridaners!! ... :)

Gràcies Daniel (el client de la bronca) i Gràcies Pep per la partida ... la repetirem!

dimarts, 25 d’agost del 2009

INICIA, portal per a la creació d’empreses de la Generalitat de Catalunya ... http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/

Avui vull compartir una informació vaig rebre que crec pot ser interessant com a un espai més al Server dels emprenedors, i així fiquem també una altre eina al Servei dels emprenedors on també hi ha la Jove Cambra!

El nou portal INICIA de la Generalitat http://inicia.gencat.cat/inicia/cat/ és la web per a tots aquells emprenedors que vulguin engegar o donar suport al creixement de la seva empresa.

El nou portal vol ser un lloc de referència perquè emprenedors i empresaris de tot Catalunya rebin el suport necessari durant tot el procés de negoci.

La web presenta tres categories principals (Motivació, Creació i Creixement i consolidació), les quals es converteixen en el recorregut bàsic per a qualsevol emprenedor que estigui arrencant el seu projecte empresarial.

_ Motivació; l’emprenedor pot trobar les eines necessàries per avaluar la seva idea de negoci, conèixer si té les actituds i aptituds necessàries per ser una persona emprenedora, i conèixer les experiències d’altres emprenedors.

_ Creació; l’emprenedor pot crear el seu pla d’empresa a partir de demos i exemples oberts per facilitar la planificació del seu projecte, conèixer les passes a seguir per crear la teva empresa i informar-te dels productes financers i ajuts als quals pots optar prer crear la teva pròpia empresa.

_ Creixement i consolidació; garanteix l’èxit en el creixement de l’empresa. Innovació, internacionalització i cooperació o gestió empresarial, formen part de les temàtiques que INICIA posa a l’abast perquè l’emprenedor reforci les seves habilitats i disposi de les eines
necessàries per competir en el mercat i consolidar el seu negoci.

INICIA és el pla del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya destinat a donar un suport integral a la creació d’empreses mitjançant la informació, orientació i formació a les persones emprenedores.

INICIA té quatre programes en marxa destinats a: dones emprenedores, treball autònom, cooperatives i societat laborals i joves emprenedors.

_ Dones emprenedores: Portar endavant un negoci propi és sempre una experiència de risc i es complica encara més si s’és una dona. La conciliació entre vida familiar i laboral és una qüestió clau perquè moltes dones es facin enrere a l’hora d’iniciar un negoci. Des del portal INICIA es pot accedir a tots els col·lectius de suport a la dona emprenedora a Catalunya, i a un recull de documents que ajudaran a superar les barreres en el món empresarial.

_ Treball Autònom: Tots els recursos per tirar endavant el teu projecte de negoci a través d’informació, eines de suport i assessorament.

_ Cooperatives i societats laborals: La cooperativa i societat laboral és un model de negoci poc seguit pels empresaris catalans, però un dels que més contribueix al desenvolupament del territori i a la integració social de l’organització.. Al portal INICIA trobareu la informació necesaria sobre les cooperatives i societats laborals, els tràmits de constitució i posada en marxa, els ajuts, subvencions i assessorament per fer créixer i consolidar la vostra empresa.

_ Joves emprenedors: el col·lectiu jove és un dels que inicia més negocis i no arriba a portar-les a terme. El portal INICIA dedica tot un programa a aquest grup que necessita més seguiment i suport perquè l’empresa arribi a consolidar-se amb èxit.

Al Banc de casos trobarem exemples realment engrescadors, que ens mostren com les idees poden esdevenir una realitat i ens poden ajudar a donar un pas més enllà i aconseguir els nostres objectius. Són projectes empresarialsque s'han engegat durant els últims anys per persones emprenedores amb el suport d'INICIA. Experiències d'utilitat, a partir de diferents criteris com són la forma jurídica de l'empresa, l'activitat a què es dedica, el capital inicial que han requerit per la seva posada en marxa o la comarca on s'ha portat a terme.

La secció d’Actualitat està dedicada a totes aquelles notícies, actes i novetats del portal per estar al dia de tot el que passa al món empresarial a Catalunya. I per actualitzat i millorar les habilitats com a empresari, el portal INICIA fa um recull diari de tots els tallers i seminaris als que es pot assistir gratuïtament.

INICIA també disposa d’un servei d’assessorament on pots rebre mês informació sobre els serveis i entitats d’Inicia, triar una entitat i sol·licitar assessorament personalitzat en qualsevol de les 174 entitats distribuïdes per tot Catalunya.

divendres, 21 d’agost del 2009

Perquè els toros tenen banyes?

Aquesta setmana fent cerques a la xarxa per uns temes de la feina i navegant per les famoses xarxes socials de Xing i Lindekin he anat a petar a uns links i blogs molt interessant de cara al Blog, i avui volia compartir amb vosaltres la primera “perla” de Nelson Mandela

Com podeu imaginar pel títol del missatge parlarem de la por, una cosa que tots coneixem i si l’hem descriure segur que trobarem varis fórmules que totes vindran a dir lo mateix.

Un estat que ens genera angustia pertorbadora de l’ànim per un risc real o imaginari

Podrem discutir molt i molt sobre això perquè lo més important no és la definició exacte, sobre si es temporal o fixe, o si es real o imaginaria .. no hauríem de perdre el temps pensant amb això ... hauríem d’invertir el temps pensant

“Com puc superar la por?”

Moltes teories podríem trobar però després de viure i parlar-ho amb amics i molta gent diria dues coses:

- El títol del post ... “perquè els toros tenen banyes? .. doncs per agafar-les, així de senzill .. amb això que vull dir. Pot ser tinguem quelcom a davant que ens fa por, però malament si ens quedem pensant si m’apropo, si m’allunyo, si m’escapo , etc ... “cal que agafem el toro per les banyes” i ens enfrontem a la situació. Com a molt el que ens pot passar és que ens fem mal, però pitjor es viure amb aquella por durant molt de temps per no haver actual.

- Com deia el Nelson Mandela .. “No es valent aquell que no te por, sinó que aquell que sap conquerir-la”. Lo mateix amb altres paraules però sobretot desmitificant aquell paper del supervalent o superatrevit.


Tenir por no és dolent, al contrari ja que ens fa més humans, però quan ens atrevim a afrontar-la tot canvia i sobretot, ens adonem que no és tan difícil perquè com deia Séneca

“No ens atrevim a fer moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les”