Avui hem arribat a Niça a mitja tarda i hem començat a repassar la visita de demà a Montecarlo ja que és força important i no els la podem jugar gaire. Un cop feta la feina, hem anat a sopar per en acabar ens començar a mirar 59 Segundos al canal internacional, m’ha vingut al cap això ..
Qui ensenya a l’emprenedor?
Durant el debat tots diuen que cal potenciar emprenedors, que millorar el mercat laboral, que si facilitar el mercat laboral, etc .. bla bla bla ... diguem-ne que tots es queden en el món de les aptituds, és a dir, en el món del coneixement.
Al igual ens va transmetre el conseller Huguet (millor del que em pensava ell en si) en el sopar on vaig tenir la sort d’anar amb companys de la Jove Cambra el passat dimarts, i que ens deia que si universitats, que si innovació, que si internacionalització, etc
Em pregunto ... on són les ACTITUDS?
Tot això em va fer pensar una cosa que vaig comentar en aquell sopar i que avui els de 59 Segundos m’ha fet recordar.
És lo següent:
Quin és el professor d’un metge?
I d’un arquitecte?
I d’un veterinari?
I d’un psicòleg?
etc
Llavors em pregunto??
Qui ensenya a l’emprenedor???
Personalment crec que aquest punt si que hauria d’estar contemplat en el pla Bolonia o pla d’on sigui, del meu poble si cal, Òdena!
Crec que cal pensar tres coses clarament:
-Emprendre és una actitud que s’ha d’ensenyar, fomentar i cuidar
-Qui millor pot ajudar a un emprenedor, és algu que ha emprès, per tant, aproximant-los a tots poder hi guanyarem oi?
-Els polítics i el sector públic, estan per donar eines i facilitats, però no són elsmillors preparats per formar ni ensenyar.
Em resum i poder altre debat és ... emprendre és una actitud ...com ensenyar actituds?
Què n’opineu?
dijous, 23 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Potser m'equivoco, però jo aquest fet ho relaciono més amb quelcom vocacional o innat, vull dir a una predisposició a ser més "valent/valenta" que els/les altres... la resta ( vull dir coneixements )acaba sortint.
ResponEliminaHola Rous .. ;) ..
ResponEliminaNo soc ningu per dir-te si t'equivoques o no, pero el principal error comentem moltes vegades es pensar que l'emprenedor neix i ja esta ... ;) .. cosa que personalment i l'experiencia em demostra que no es aixi
Emprendre es una ACTITUD i el problema del sistema educatiu actual es que no ensenya actituds ... ;) .. d'emprendre es clar
I per veure que es pot aprendre, recorda que ara vols emprendre algo oi? .. ;)
Uhmmmm, crec que tots dos estem dient veritats.
ResponEliminaJo ho veig des del punt de vista que hi ha gent més "apalanacda" i gent amb predisposició a "tirar-se de la moto", això són maneres de ser.
Està clar que TOT necessita un aprenentatge i un rodatge i a part està el que tu comentes, que des de l'escola, la família...la societat en si el missatge que en general es tendeix a rebre és: arriscar-se, per que?, millor continuar com estem.
Sincerament xerro des del desconeixement, és senzillament el que m'arriba només del fet d'anar observant.
En fi, al final haurem de fer una cervessa per que m'ho acabis d'aclarir.
Com ensenyar actituds?
ResponEliminaCrec que hi poden haver dos maneres d’ensenyar actituds.
Una: Mitjançant la figura del referent. Dos: D’una manera més enfocada. Introduït canvis en la formació escolar i universitaria.
Una: Per començar, crec que un pot ensenyar una actitud si ell n’és un exemple d’aquesta. Si no, l’alumne no interioritza aquesta pràctica. Això per una banda.
Com sabem el referent és una figura en la qual la gent s’hi fixa i segueix. En el cas dels nens, per exemple, tots els adults.
Per això un jugador del Barça sap que quan surt a jugar hi ha milions de nens que l’estan veient i per tant sap que s’ha de comportar sempre com un esportista. Sap que si el “pica” un rival no si pot tornar, sap que si fa mal a un contrari s’ha d’anar a disculpar, sap que no es pot tirar a l’àrea simulant un penal perquè és de tramposos, sap que al final del partit ha de donar la mà a tothom...
Després quan aquest nen va a jugar amb l’equip del seu barri, el seu pare sap que les ordres les dóna l’entrenador, que no ha de pressionar el seu fill perquè va a practicar esport (i esport=joc=diversió=educació), i no ha de protestar i no ha de perdre els papers... etc, etc, etc. Tal i com va sortir el tema en el curs del dissabte, els nens (i alguns adults també) són molt influenciables (aprenen del que veuen) i per tant en tot moment en què estem en nens hem de ser un exemple per a ells perquè nosaltres (els adults) sóm els seus referents.
El problema del referent és que n’hi han de bons però també n’hi ha de dolents... I els dolents s’els ha de prendre com a exemple a no seguir.
Dos: Crec que s’hauria de fer una reforma profunda del sistema educatiu públic.
Si Bolonya serveix perquè l’alumne participi, treballi a casa, treballi en grup, ect, això un cop arrivem els estudiants a la universitat n’ hauriem d’estar farts. A l’escola mai m’han motivat a fer res de tot això, mai m’han motivat a que m’interessi per quelcom, mai m’han ensenyat a tenir una actitut d’interès per les coses. A les escoles, Actitud=portar-se bé a classe i no molestar. Perquè no es pregunten els profes si realment les seves classes són un pastel?
Perquè dic tot això? Doncs perquè crec que és des de les escoles a on s’ha de començar a ensenyar als nens a ser persones amb ganes de viure i de descobrir i aprendre.
Des de aquí, des de aquesta edat, intentaria inculcar dos coses:
Per una altra crec que hi ha dinàmiques per fer infondre actituds. Una dinàmica q m’ agrada és la de presentar casos pràctics, problemes, i debatre les possibles solucions i explicant les conclusions finals que hem de treure i sense menysprear a ningú ni a cap opinió. I ha un problema molt gran i que crec que és molt perillós a les escoles i generalment a tot arreu, que és la por a equivocar-se o a no ser ben vist, això ho hem de corregir. Els nens si els hi fas veure que totes les seves opinions són legítimes i cap d’elles inicialment reprotxable, el nen s’obrirà, i quan t’obres és quan deixes sortir però també deixes entrar. Aquí hi inclouria treballs en equip perquè aprenguin a relacionar-se (no només al pati amb els amics) i ajudar-se.
La comuncació també és molt important en les persones i des de les escoles s’hauria de tenir consciència d’això. Està molt bé que t’ensenyin a distingir entre una frase coordinada i subordinada i a posar una dièresi quan toca... però perquè no t’ensenyen a utilitzat totes aquestes eines i a posar-les en marxa? Perquè no et fan sortir a exposar davant de la classe què t’ha semblat el que has après a la classe de naturals o de socials ?? No dic d’Educació per la ciutadania perquè ara tinc partit de futbol i no vull que m’agafi res...
En resum: S’ha d’ inculcar l’actitud de d’inquietud constant, de les ganes d’aprendre, de descobrir. Hem de fer que a partir d’una metodologia que tingui les característiques que he mencionat, facin als alumnes reflexionar i interioritzar a la llarga actituds i maneres de fer.
Dic tot això perquè tant a l’escola com a la universitat et matxaquen amb teoria... no t’ensenyen actituds, habilitats, pràctica. Estic aprenent molt de màrqueting, de finançes, de macroeconomia, de comptabilitat.... i m’agrada tot això, però no m’estant ensenyant res més.
És per això que em diverteixen els seminaris de Jove Cambra.
Bé, no sé si he contestat a la teva pregunta i si et podrà servir d’alguna cosa la meva opinió...
Com ensenyar actituds?
ResponEliminaCrec que hi poden haver dos maneres d’ensenyar actituds.
Una: Mitjançant la figura del referent. Dos: D’una manera més enfocada. Introduït canvis en la formació escolar i universitaria.
Una: Per començar, crec que un pot ensenyar una actitud si ell n’és un exemple d’aquesta. Si no, l’alumne no interioritza aquesta pràctica. Això per una banda.
Com sabem el referent és una figura en la qual la gent s’hi fixa i segueix. En el cas dels nens, per exemple, tots els adults.
Per això un jugador del Barça sap que quan surt a jugar hi ha milions de nens que l’estan veient i per tant sap que s’ha de comportar sempre com un esportista. Sap que si el “pica” un rival no si pot tornar, sap que si fa mal a un contrari s’ha d’anar a disculpar, sap que no es pot tirar a l’àrea simulant un penal perquè és de tramposos, sap que al final del partit ha de donar la mà a tothom...
Després quan aquest nen va a jugar amb l’equip del seu barri, el seu pare sap que les ordres les dóna l’entrenador, que no ha de pressionar el seu fill perquè va a practicar esport (i esport=joc=diversió=educació), i no ha de protestar i no ha de perdre els papers... etc, etc, etc. Tal i com va sortir el tema en el curs del dissabte, els nens (i alguns adults també) són molt influenciables (aprenen del que veuen) i per tant en tot moment en què estem en nens hem de ser un exemple per a ells perquè nosaltres (els adults) sóm els seus referents.
El problema del referent és que n’hi han de bons però també n’hi ha de dolents... I els dolents s’els ha de prendre com a exemple a no seguir.
Dos: Crec que s’hauria de fer una reforma profunda del sistema educatiu públic.
Si Bolonya serveix perquè l’alumne participi, treballi a casa, treballi en grup, ect, això un cop arrivem els estudiants a la universitat n’ hauriem d’estar farts. A l’escola mai m’han motivat a fer res de tot això, mai m’han motivat a que m’interessi per quelcom, mai m’han ensenyat a tenir una actitut d’interès per les coses. A les escoles, Actitud=portar-se bé a classe i no molestar. Perquè no es pregunten els profes si realment les seves classes són un pastel?
Perquè dic tot això? Doncs perquè crec que és des de les escoles a on s’ha de començar a ensenyar als nens a ser persones amb ganes de viure i de descobrir i aprendre.
Des de aquí, des de aquesta edat, intentaria inculcar dos coses:
Per una altra crec que hi ha dinàmiques per fer infondre actituds. Una dinàmica q m’ agrada és la de presentar casos pràctics, problemes, i debatre les possibles solucions i explicant les conclusions finals que hem de treure i sense menysprear a ningú ni a cap opinió. I ha un problema molt gran i que crec que és molt perillós a les escoles i generalment a tot arreu, que és la por a equivocar-se o a no ser ben vist, això ho hem de corregir. Els nens si els hi fas veure que totes les seves opinions són legítimes i cap d’elles inicialment reprotxable, el nen s’obrirà, i quan t’obres és quan deixes sortir però també deixes entrar. Aquí hi inclouria treballs en equip perquè aprenguin a relacionar-se (no només al pati amb els amics) i ajudar-se.
La comuncació també és molt important en les persones i des de les escoles s’hauria de tenir consciència d’això. Està molt bé que t’ensenyin a distingir entre una frase coordinada i subordinada i a posar una dièresi quan toca... però perquè no t’ensenyen a utilitzat totes aquestes eines i a posar-les en marxa? Perquè no et fan sortir a exposar davant de la classe què t’ha semblat el que has après a la classe de naturals o de socials ?? No dic d’Educació per la ciutadania perquè ara tinc partit de futbol i no vull que m’agafi res...
En resum: S’ha d’ inculcar l’actitud de d’inquietud constant, de les ganes d’aprendre, de descobrir. Hem de fer que a partir d’una metodologia que tingui les característiques que he mencionat, facin als alumnes reflexionar i interioritzar a la llarga actituds i maneres de fer.
Dic tot això perquè tant a l’escola com a la universitat et matxaquen amb teoria... no t’ensenyen actituds, habilitats, pràctica. Estic aprenent molt de màrqueting, de finançes, de macroeconomia, de comptabilitat.... i m’agrada tot això, però no m’estant ensenyant res més.
És per això que em diverteixen els seminaris de Jove Cambra.
Bé, no sé si he contestat a la teva pregunta i si et podrà servir d’alguna cosa la meva opinió...
Albert i Cristina ... totalment d'acord en molts comentaris dels que fas ...
ResponEliminaEn resum .. com deia l'article del seminari del dissabte ...
- Pensem en buscar bons referents i no nomes nous lider
replantejem el sistema educatiu des d'on es pugui, pero com a minim, a JCI seguim igual!
Això és el que fa tant interessant la formació de Jove Cambra! I tant!
ResponEliminaPD. XD Que bò. Em surt Cristinaialbert...és un blog que vem fer amb una companya i amiga meva fa un parell d'anys per la uni. Quina gràcia..cla no sabia q estava registrat al blogger...
pero ets l'Albert oi?? perque la teva novia es diu Isabel oi .. jajaja
ResponElimina