dijous, 17 de desembre del 2009

El mèrit de l'atreviment

Quants de vosaltres esteu fent lo que es agrada a la vida?

O la feina?
O als estudis?
O amb la parella?
... etc

Quan feu els que us agrada, que us diu la gent??

Tu rai que fas lo que t’agrada!
Tu rai que disfrutes amb lo que fas!
Tu rai que no tens problemes!
... etc

Quina és la diferencia moltes vegades?

L’única diferencia és que moltes d’aquestes persones s’han atrevit a fer quelcom, a fer un CANVI que els ha dut passar d’un escenari on no estan contents i no els satisfà, a la recerca d’un nou espai o escenari millor o si menys no, amb més expectatives

Molta gent diu que les persones que fem el que volem tenim sort o si més no, molts diuen ..

“quin mèrit té fer lo que vols”

Doncs NO ... el mèrit es atrevir-se a fer quelcom ... és a dir, el mèrit es fer CLICK i provocar el canvi!! .. perquè fer lo que ens agrada és molt fàcil!!

Per tant

“Fer lo que ens que ens agrada no te mèrit, però el si que en té atrevir-nos a fer-ho”

Quin ha estat el vostre darrer “ATREVIMENT

PD hi ha coses impossibles .. però menys de les que ens pensem ... :)

6 comentaris:

  1. Just dimarts, mentre el meu quiropràctic "m'ajustava" (es diu així, no us en foteu!) al meu davant hi havia la frase que has dit tu, i crec que és molt encertada.

    Normalment no és que no puguem fer les coses, sinó que no ens atrevim, bé pel que puguin dir els altres, bé perquè ens tenim de menys en algun aspecte, bé perque no sabem exactament per on tirar...Però no t'adones de quant n'és de gratificant, fins que ho proves!! No cal que ens llancem al buit en caiguda lliure de bones a primeres, però si anar-nos llençant paulatinament, fins que un dia ens llencem definitivament.

    Jo ho recomano, a mi m'està anant bé. I...el meu darrer "atreviment"...? doncs..."llençar-me" al món de la formació i de la JCI, i començar a fer petits (però poderosos) canvis en mi mateixa!!

    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Si si ... Aristotil (crec era ell) ja ho deia ... atreviment i fer! ... :)

    ResponElimina
  3. Gràcies pel teu post Albert; molt inspirador, com sempre!
    El meu darrer atreviment? No quedar-me quiet davant d'una nova situació i fer el "click" per generar els canvis que em feien falta: des d'ara, tot depèn exclussivament de mi.

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu Toni per seguir el meu blog ... i ànims, que quan es fa clicl ... l'energia comença a correr i ens convertim en "cogeneradors humans d'energia" .. :)

    ResponElimina
  5. Vaja! és inspirador!i molt vertader! conèixer-se a un mateix porta tota una vida i fa falta molt d' atreviment!

    sònia

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies pel teu comentari Sònia! ... :)

    ResponElimina