Avui era a casa dels pares i mentre El Periódico he vista l’enquesta del CIS on se’ns diu una cosa molt greu!
La tercera preocupació mas important de la nostra societat és LA CLASSE POLÍTICA! ... i a més tenint present que les dues primeres també depenen d’ells en molta mesura! .. atur i problemes econòmics!
Sóc conscient que ser polític no és fàcil però tampoc és fàcil arrancar una empresa, treballar a un banc i fins i tot si m’apures, ser policia local! .... ara ... el Política ha decidit ser-hi ell! .. sens dubte és una aposta, lo que també s’ha reconèixer!
Sóc conscient que no tots són iguals!! ... en conec uns quants/tes i certament l’excepció confirma la regla! .. a més vaig tenir las sort de poder impartir formació amb entorns polítics on puc dir, que a la part “no alta” .. hi ha gent molt i molt maca, gent que creu amb ideals i lluita per ells! ... no per les butaques! .. gràcies a vosaltres per mantenir la flama.
Sóc conscient que algú poder ... i tu que fots? Només et queixes? ... doncs en cert punt pot haver-hi raó ... però ... hi ha altres formes de poder impactar en la societat que volem, des de l’associacionisme o voluntariat ... com fem a Jove Cambra o com fins i tot , fan els de IgualadaDecidim ... que fins i tot venen cupons per financiar una idea que creuen
En resum .. sino estem d’acord ... cal pensar dues coses:
"Estem fotuts a nivell de líders i referents a la societat actual ... i molt"
“La millor manera de defensar-se no és aguantar, es empènyer”
Adjunto tres links interessants
Article
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=672630&idseccio_PK=1008
Anatomia del Bon Líder ... un post vaig fer un dia sobre això
http://albertriba.blogspot.com/2009/10/anatomia-del-bon-lider.html
Les butaques .. per tots es sabut
http://albertriba.blogspot.com/2008/12/opini-les-butaques-per-tots-es-sabut.html
dimecres, 30 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aguantar = submissió
ResponEliminaSubmissió = conformisme
Conformisme = apatia
Si no ens queixem i removem una mica, mai aconseguirem res, ni petits ni grans canvis, ni en nosaltres ni en els altres, ni en les institucions ni en les empreses...Però també hem d'actuar, només formulant queixes tampoc arribarem enlloc, i en el nostre país el grau d'apatia actual ja és tant gran que penso que ens hem de fer plantejaments molt seriosos a tots els nivells, perque la crisi ja no és només desacceleració econòmica i atur, sinó també una greu crisi d'ideals i de valors, pilars fonamentals per moure qualsevol cosa.
Gràcies,
Gemma
Totalment d'acord Gemma ... i gràcies per la bi-fidelitat .. al Ramon i a mi .. :)
ResponEliminaEi crack!
ResponEliminaUn dia d'aquestos vull que em donis una classe de com ser bon polític i a partir d'aleshores podràs vantar-te i fruir d'un amic polític, que no et farà quedar malament.
Potser de la política se'n hauria de cuidar la gent gran, que ha fet coses en la seva vida professional i que ara per raons d'edat estan aparcats. Hi ha molta gent gran, encara molt vàlida que podria aportar grans coses i ara és realment quan tenen temps i veritablement costarien pocs diners. Aquesta gent no voldria la cadira per la cadira, sinó simplement per seguir sent i sentir-se útils i t'asseguro jo que a més d'anar millor tots plegats, no hi hauria la desafecció que hi ha en vers els polítics. Perquè ara amb honroses excepcions és el refugi de gent sense cap preparació, ni empresarial, ni industrial, ni intel·lectual, ni cultural en el millor dels casos i en el pitjor de perfectes incompetents i inútils, que per si mateixos no serien res a la vida, tots plegats agafats a la mamella, com si els hi anés la vida, que de fet els hi va, almenys la bona vida. Desgraciadament per pujar amunt en la política s'ha de ser un perfecte “trepa” i pel camí és perd la majoria dels casos l'ètica i l'estètica, a base de combregar amb rodes de molí, per conservar el cul a la cadira.
Recordo la frase del llibre El principi de Peter: “No sé si el mon esta governat per persones intel·ligents que ens estan enganyant o per imbècils que no se'n amaguen de ser-ho”.
En fi bon amic, que tinguis un molt bon any 2010 i que no et canvii ningú, m'agrada com ets.
Una forta abraçada.
Josep M.
Moltes gràcies Josep Maria pel teu missatge ... i qui sap .. poder si que si montem un curs del bon polític s'em soluciona vida .. pero no .. perque llavors mhi ficaria jo .. jajajaja
ResponEliminaI sobretot ... merci pels desitjos finals del teu post