Equilibri tridimensional

En el seminari de Motivació i Lideratge que donem a la JCI, moltes vegades expliquem el cicle motivacional de les persones, que és diguem-ne un conjunt de successos que fan que les persones ens motivem a moure’ns per tal d’assolir un nou estat d’equilibri diferent al que tenim, sempre atrets per un estímul.

Molts cops definim l’emprenedor o el líder com una persona que el seu “alma mater” es “pertorbar l’equilibri” cada cert temps per tal de cercar nous al·licients o per satisfer demandes d’algu del seu entorn.

Però sabem percebre quan estem en equilibri?
Tenim clar que és equilibri?

L’altre dia era a Madrid amb una empresa del sector sanitat i vaig veure un cartell on parlava sobre l’equilibri de salut de les persones i d’allà va clavar-se dins del meu cervell el concepte “equilibri tridimensional”

Què és?

Doncs fàcil, tres punts claus que cal tenir estables per poder estar en un equilibri personal i un cop assolit aquest estat, poder desenvolupar nous reptes, ja siguin professionals, personals, etc

Quines són les tres dimensions?

-El Cor ... cal estar en una situació passional per les coses que fem o ens envolten, cal fer les coses perquè les desitgem i cal atrevir-nos a fer allò que volem.

-El Cos ... cal alimentar correctament el nostre cervell, el nostre estómac, la nostra resistència física, etc .. hem d’esser conscients que tenim una part de maquinari que cal cuidar ens agradi o no, perquè els anys passen per tots i cal cuidar-nos .. :)

-La Comunitat ... entenent per comunitat les persones del nostre entorn ens envolten, siguin companys de feina, família, amics, veïns, etc ... cal interactuar amb el nostre entorn de la nostra comunitat per tal de poder crear nous vincles que a la fi al cap, son els que ens ajudaran a créixer.

En resum ... “Relacionar-nos amb el nostre entorn és realment la tercera dimensió de l’equilibri”