Fa dies estava ja pensant en el fet que tenim les persones, de valorar les coses pel costat que més ens interessa (o interessa als altres ho veiem) sempre amb lo que realment, quan ho fem, perdem la neutralitat i tota aquella credibilitat guanyada o desitjada es perd.
Aquest primer punt, la pèrdua de la neutralitat de la valoració no correcte ens ve marcada per dos extrems que podem trobar i que són:
- la sobrevaloració
- la infravaloració
És realment dolent tenir una sobrevaloració de les coses ja que l’únic que aconseguim es viure enganyats, ja sigui per una sobrevaloració generada per nosaltres mateixos o bé, per alguna persona, entitat u organització propera a nosaltres. Frases com les següents són les que poden fer mal ...
“Tenim una ciutat amb molta qualitat de vida i un bon nivell econòmic”
“Som el millor equip del món”
“No tenim problemes importants”
Etc
En resum ... la sobrevaloració ens pot portar a “sortir-nos de frenada i perdre el món de vista”
Per a l’altre banda tenim la infravaloració que moltes vegades ens fiquem nosaltres mateixos on l'únic aconseguim es ficar-nos barreres. Si si ... aquella persona petita que tenim sobre l’ombro que ens diu ...
“No crec puguis aconseguir-ho”
“Seré un fracassat tota la vida”
“Aquell si és un bon professional i no ho seré mai”.
Etc
En resum ... la infravaloració ens pot portar a “ficar-nos uns límits inexistents”
Amb tot això que vull dir?
Mirem d’observar i analitzar les coses que ens envolten i fem l’esforç de percebre més enllà, per tal d’intentar valorar les coses en dues vessant!
- Com són ara
- Com vull que siguin
Amb aquestes dues visions, ens serà més fàcil dibuixar camins per on moure’ns
I com em va ensenyar fa molts anys un client quan treballava a Network Systems per un problema tècnic ... i em va dir després de fotre la bronca als dos érem allà.
“Albert, busca sempre de ficar-te als dos extrems quan hagis de decidir algo, perquè moure’t entre els dos extrems llavors et serà més fàcil”
Per tant .. sobrevaloració, valoració en justa mesura, infravaloració
dilluns, 6 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada