dimarts, 28 de juliol del 2009

El líder que vol ser mut!

Aquest cap de setmana he tingut la sort de reunir-me i conèixer gent “bona” amb molt de talent i que m’han fet pensar en més d’un alumne que varem tenir al XIIe Fòrum de Joves Emprenedors.

Una de les característiques que s’associen als líders és una capacitat de comunicar, de vendre, de transmetre idees visions u objectius .. i en aquest punt crec que tots estem d’acord i no obrirem pas un debat sobre si un mut o sordmut pot ser líder, perquè evidentment si pot ser-ho.

I llavors .. perquè dic el Líder que vol ser mut?

Doncs si recordeu alguns dels que hàgiu assistit al seminari de Motivació i Lideratge, parlem de que hi ha dos conceptes a tenir claus quan parlem de líders vers un grup, però enfocat bàsicament amb el moment d’assumir el lideratge que cal i que algú demana.

Aquests dos conceptes i eixos son: (al seminari els desenvolupem més)

- Voluntat de ser líder: és a dir, allò que dins nostre ens fa veure que si volem assumir aquest lideratge, pas endavant o com es vulgui dir, però es clar, podem manifestar o no aquesta voluntat ... per motius varis .... “comoditat” ??? ... J

- Visió de l’equip cap líder: l’altre factor molt important és si la gent del entorn d’un mateix, ens veu o no com a responsables del grup, i amb unes paraules o altres, ens diuen ... “ei, fes un pas endavant que jo et segueixo”

Llavors, molts cops ens trobem a gent amb talent, capacitat però sobretot, gent que el seu entorn el veu com a responsable, però ells, s’amaguen darrera una cadira, taula o porta, o fins i tot, darrera de companys i altres persones perquè diuen no veure-ho clar.

Llavors aquí es quan surten frases lapidaries que les puc compartir però no com a dogma per a tot.

- “No parlo gaire perquè m’agrada molt escoltar i aprenc més” ... excusa per no enfrontar-se a parlar e interactuar amb la gent, perquè els fa millorar però sobretot, els hi dona visibilitat, i com no la volen ... :)

- “No cal faci jo el pas, ja ho farà algú altre millor que jo” ... excusa a no intentar-ho!


Amb tot això vull dir que el Líder escolti si que es important i molt, però que el líder es faci el mut!! ... :)....no anem bé!!! ... cal fer com l’amic Pengui i “saltar” ... :)

O sigui ... amics que ja sabeu qui sou ... :) .. res de fer-se el mut i agafeu el micro! ... :) ... us donarà confiança, farà que conegueu millor a la gent i a més, us ho passareu més be!

Amb petit toc d’humor ... no us equivoqueu de micro eh



4 comentaris:

  1. Albert, espero que en realitat no estiguessis pensant en passar-nos un molinet de pebre en lloc d'un micro :-P

    Paraules sabies. Potser al final seràs el buda de la motivació i el lideratge.

    ResponElimina
  2. Jo estic molt d'acord en l'article però em surgèixen moltes preguntes llegint-lo. Com un lider realment sap de la seva postura des de la humiltat ? Com saber realment si agafes el micro si es per lideratge o per pura necessitat de direcció ?
    Quan parlem de liderage el concepte està molt bè però hem de tenir molt present que sempre depens de un entorn, de una gent de unes persones que al fi i al cap son les que et fan lider.I si aquest entorn no t'ho transmet d'alguna manera, pots acabar amb l'emprenedoria essent director no desitjat.
    Per tant, crec que s'ha de cercar el gris entre verds i blaus i aixó es el complex.

    ResponElimina
  3. Ei Ramon ... el pebre no, pero ara que ho dius, el pebre es genial com a metafora ... :)

    Permet notar presencia sense ser ofensiu! .. :)

    ResponElimina
  4. Bones Josep!

    Comparteixo totalment el que em dius i sols hi ha una manera de percebre la relació amb el teu entorn per si thi vol ... es empatia!

    l'empatia et permet estar amb ells, saber que penses i que esperen ... i sobretot, mirant-ho amb els seus ulls ... es dificil, pero es clau!!

    I sobre els colors .. tens rao ... cal saberse moure en tot el ventall de colors, perque tots som diferents i cadascu vol ser tractar diferent

    ResponElimina