El torero en el temple

Ahir dinant amb l’amic Ramon i amic Osmán, els estava explicant de lo important que és el fet de ser formador i de lo que representava enfrontar-se a un auditori, però sobretot, de l’espai tant especial que és “una aula plena”

Va ser llavors, quan se’m va anar la pinça de nou i vaig explicar-los això .. “El torero del temple”

Què és “El torero del temple” ? ... primer de tot un petit aclariment ...

En aquest missatge o reflexió no tinc l’intenció d’entrar a discutir si la tauromàquia cal abolir-la o no pels motius que sigui, ni molt menys entraré a discutir la fé de les persones que tinguin qualsevol tipus de religió, ans el contrari, miraré sols de buscar els punts més atractius i dignes a destacar de ambdós conceptes amb el màxim respecte possible, per això demano ningú s’ofengui si us plau, ho faig amb carinyo.

El torero és una persona que es fica enmig d’un escenari, havent tingut una formació i experiència prèvia on se li suposa un bagatge inicial per poder-se enfrontar a un toro ben al mig d’una plaça. Tot i així, això no vol dir que sempre sigui victoriós sinó que moltes vegades pateixen cornades mes o menys importants.

El toro és un animal que està al mig de la plaça perquè algú li ha ficat, i un foco principal que té sempre és mirar al torero i aquella capa de color vermell que li crida molt l’atenció, i que li provoca un atracció molt forta.

Es aquí quan llavors el torero ha de saber capejar al toro, enfocar la capa, entomar, escapar ... etc .. és a dir .. torejar!!! ....

Un temple religiós és un espai de fe, de coneixement, d’història, de saviesa, d’experiència, etc ... però lo més important de tot, és un espai on la gent va i omple perquè n’espera quelcom .... pot esperar-ne parlar amb el seu Déu, desfogar-se, etc .. sigui el que sigui i totalment respectable.

I tot això com lliga a lo que vaig als pobre Osmán i Ramon, i al Jordi, Dani i Oscar al final de la vetllada??

Doncs ser formador té molt amb comú amb tot això!! ... :)

Ser formador vol dir que vas a entrar i actuar en una aula i per a mi una aula (o espai de formació) és un lloc de culte, com un temple, on la gent espera quelcom del formador, on la gent té i vol compartir unes experiències i sobretot, on tenen unes expectatives que s’han de acomplir.

Dins d’aquests temples tenim “petits toros humans”, alumnes que miren al formador amb una mirada directe tot esperant que transmeti quelcom que sigui del seu interès i que per això els ha dut entrar en el temple de la formació.

El formador és com un torero, és dins del temple de la formació, on ha de gestionar petites mirades i petites preguntes del “petits toros humans” per tal de satisfer les seves inquietuds, necessitats i expectatives. Tots els que hem començat aquesta camí de la formació, ser formador, sempre hem tingut pot a petites cornades del seminari .. m’ajustaré al temps? Sabre respondre les preguntes dels alumnes? Quedaran contents? em preguntaran coses després dels seminaris? ... etc

Amb respecte a aquest moviment taurí, per a mi una les principals diferencies entre el “torero formador” i el “torero torero”, és que el “torero formador interactua amb els toros per compartir coneixement i experiències”.

Amb respecte a aquest moviment religiós, “els formadors hem de saber entrar en aquest temple amb tot el respecte es mereix no sols el temple, sinó els alumnes que venen a entrar-hi” .. amb lo que cal ser respectuós, anar preparat i saber de que es parla.

Per tant .. formadors i persones que us enfronteu a un auditori ..

“respecteu el temple on aneu a entrar i interactueu com persones amb els que esperen quelcom de vosaltres”