Avui ha estat un dia diguem-ne un “xic trist” ja que tot els culers pensàvem que avui celebraríem la Lliga però el destí ens ha tornat la jugada del dimecres a Londres, però d’una manera més suau, ja que encara tenim marge de correcció.
És a dir, tots els barcelonistes hem rebut una clatellada!!
Però tot s’ha de dir, que rebran alguna de tant van molt bé perquè ens agradi o no, ens fa tenir sempre els peus a terra i ser conscients, que no n’hi ha prou en viure moments "d’eufòria col·lectiva" o “orgasmes futboleros”.
Si el fet de la clatellada rebuda la mirem en perspectiva des de quan anàvem a l’escola, de l’esbroncada del nostra entrenador, del nostre jefe, dels nostres pares, etc .. veurem que moltes vegades han suposat per nosaltres una oportunitat de canviar quelcom que realment feia falta, i per això, passat el temps, acostumem a veure-les més boniques
Per això, en és molt important saber també diferenciar entre:
- clatellada ... o “toque” de tant en tant
- tenir a garrot a la mà cada minut
O sigui, mirem sempre de veure la part bonica de la clatellada, que quasi sempre, son per algo, perquè com em van dir de petits els meus pares (i segur a més d’algun us ho han dit)
“Si el professor t’ha castigat és per algo”
diumenge, 10 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada