La crítica destructiva front l’argumentació constructiva

El cap de setmana passada vaig estar a Tarragona impartint un seminari i vaig tenir una xerrada amb l’Enric, un junior d’allà, sobre els cartells del PSC durant la campanya electoral i tot just després de viure ahir l’Assemblea de Mig Any de les Joves Cambres de Catalunya.

El dia actual de les persones i organitzacions (famílies, empreses, associacions, etc) està sent realment dur en molts punts, per la situació econòmica que ens envolta, però sobretot els impactes que genera aquesta crisis i de la manera que tenim d’afrontar-la tots plegats. Ens fa encendre més del compte i perdre l’horitzó i la forma de fer a la gran majoria.

Tot això ens ha dut a una situació que molta gent s’està enfocant en criticar destructivament al contricant o fins i tot, a aquella persona que ens principi es un aliat nostre, enlloc de basar-se en la capacitat de saber argumentar els teus propis principis o voluntats, d’una manera coherent, argumentada i educació, perquè:

“quan un critica tant destructivament, pobre d’ell que no té arguments constructius”

Per tant cal que pensem sempre en positiu i sobretot, mirem “ la critica i argumentació constructiva” perquè no n’hi ha prou amb tenir raó, s’ha de saber-ho transmetre, perquè també “les coses a part de ser ètiques, han de ser estètiques”

I un cop passat tot això, és també digne d’admetre que quan algú s’ha equivocat o situat en límits incorrectes i ho reconeix i s’excusa, li demostra un senyal de maduresa i aprenentatge molt important que el fa persona.

En resum ... siguem positius, raonable, dialogants, ètics i estètics ja que és la única manera de fer front i guanyar aquesta “situació actual complexe”