Avui em ve un fort record del Juliol del 2005 quan per fi vaig poder anar a l’Índia amb el meu germà Joan, i varem tenir la sort de conèixer no sols a Vicenç Ferrer i tenir varies tertúlies amb ell, ni de tenir la sort de signar-me i dedicar-me un llibre d’ell, etc ... si no la sort de poder veure que lo que havia muntat aquell home era algo fora de lo normal
Aquell 21/7/05 va ser el dia el que el vaig conèixer i els quatre dies varem estar a Anantapur, us asseguro, quedarà en la meva memòria la resta de la meva vida per varis motius.
- veure com és poden fer coses tant grans i amb tanta humilitat i humanitat que demostrava en cada una de les seves paraules
- la manera de revolucionar la cooperació
- la lliçó ens va donar sobre la Humanitat ... deia era ..”la humanitat és el retrobament amb la realitat” .. sàvies paraules
- l’energia em va transmetre al donar-me les mans el dia el vaig anar a despedir
- com la gent el veia i l’adorava
- les fotos tinc d’aquell viatge repartides pel pis
- etc
Podem estar tristos perquè ens deixa una persona, però tots els que hem tingut la sort de conèixer (encara sols sigui una hora) crec hem d’estar encara més contents que mai de poder seguir tenint-lo com a Referent no sols nostra, si no de la nostra societat.
I lo més important .. podem estar tranquils perquè la seva obra seguirà .. està en perfectes mans
GRÀCIES !!!
I lo més important .. podem estar tranquils perquè la seva obra seguirà .. està en perfectes mans
GRÀCIES !!!
òstia, no se si son les ulleres o la barba, però no t'assembles gens al Bud Spencer.
ResponElimina