Ahir per la tarda vaig anar a fer unes orxates amb una amiga que no entraré ara a descriure perquè més d’un la voldria conèixer ... però us puc assegurar val la pena tenir-la como “amiga contertuliana” de tant en tant .. :)
Fa un parell o tres d’any varem estar xerrant un dia perquè ella s’estava plantejant fer un canvi important a la seva vida, és a dir, volia cercar quelcom diferent de nou que la motivés a fer quelcom diferent... fins aquí molt normal però no tant com hauria de ser-ho, ja que molta gent es queixa de la seva situació, diu que no està a gust, però ... no fot res per canviar-ho. Ella com a mínim busca!
Per contra ella va decidir apostar per un nou repte i anar-se’n a fer de cooperant a Uganda i en tornant, les sagetes la van dur cap a Irlanda, i posteriorment fins ara, a tornat al mateix punt de partida de fa tres anys, però òbviament millorat.
En aquells moments quan teníem xerrades varem arribar a la conclusió que lo millor, quan un està tocat, dubtós o no sap quin fer com a proper pas, lo millor es parar-se a pensar, comprar una ensaïmada de Mallorca, sortir a la terrassa i sobretot, “parlar, interactuar amb gent, reflexionar i decidir” ... ara sempre que ens parlem diem ...”ei .. quan anem a fer una ensaïmada” .. :)
Ahir varem canviar l’ensaïmada per unes orxates i parlant parlant em va comentar que li estava interessant el mou del coaching (com podeu veure ella és una Indiana Jones de la vida). Varem arribar a una conclusió o definició conjunta que el Coach el que et fa és ajudar-te a buscar el camí en quelcom que busques i poder no saps ni quin és ni com fer-ho.
Llavors varem començar a parlar sobre el fet de ser formador ja que a JCI fem uns cursos a finals d’agost per arribar a ser formador, i va ser quan vaig comentar-li que moltes vegades quan fas formació fas certs punts de coaching, ja que moltes vegades has de veure quines inquietuds o destí busca l’alumne. Molts cops en diem “acompliment d’expectatives” o “gestió del feedback”
De sobte em salta i em diu
- Ja sé com ho direm ....
- Com?
- El coaching de l’ensaïmada!!!
- Collons nena!
Què és el coaching de l’ensaïmada?
Doncs ajudar-te a buscar el teu camí, donar-te eines per atrevir-te a fer alguna cosa, però compartint menjar, cafè o dinar amb gent, i que aquest intercanvi col·lectiu, t’ajudi a decidir.
Com diu ella .. el Coach és un camí més per ajudar-te a trobar el camí .. i si l’hi afegim ensaïmada no vol dir sigui millor o pitjor, sino que és un altre camí!
Au doncs “ensaïmada! ... aquí tens un “Va per tu”
dimecres, 12 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quina vergonya!... ja bec que em vols fer entrar el teu bloc sigui com sigui!... així de passar a ser de líder mut a comunicar e interaccionar.
ResponEliminaNomes afegiria una cosa... un mateix pren les decisió.. mai ningú las pren per tu.. però es bo tenir amics com tu per fer-te reflexionar, i obrir portes dins teu. A fer-te veure que no hi ha por. Que la por la crea un mateix.
No us creieu mai aquells que us critiquen o que jutgen el que feu. Ningú te dret a jutjar la vostra vida.. com deia un refrany xines: “nomes pot jutjar qui ha viscut 100 dies dins les vostres sabates!”... Sentir-se lliure sense carregues, les coses son importats per un mateix, perquè es un el que creix i es transforma... no els altres... El que et ressona dins et farà caminar.
Però encara s’ha de caminar molt Albert... molt!
Be no se a que be aquest rotllo però es el m'ha sortit. Gracies per la carta! : -)
Si si "amiga anònima" ... caminar molt i molt perquè la vida es una excursio!! ..
ResponEliminaOstres! AMIGA ANÒNIMA, m'ha ajudat molt llegir el teu comentari.
ResponEliminaJo ara mateix estic passant per un moment (des de ja fa un temps ...) molt molt molt similar al teu (encara que igual no ve donat pas per les mateixes causes, les conseqüències en són les mateixes). Igual algun dia m'animo a relatar-vos-el amb detall ...
Dic que m'ha ajudat ja que és molt reconfortant veure que no ets l'única persona a la que li passa, te n'adones de que potser no ets tan 'rara' respecte la resta ...
Jo també tinc una gran necessitat de fer un canvi. Però un canvi gran a la meva vida. Per diferents raons i de diferents àmbits.
Ja n'he fet un parell i la veritat és que el resultat ha estat molt positiu (igual algun dia també us els explico ... :) ).
Aquesta vegada és diferent, el canvi que hauria de fer és molt més 'trencador', per dir-ho d'alguna manera. Implica moltes coses i em fa donar-hi molts tombs.
Realment nosé què és el millor que puc fer, cap on tirar, necessito consell, i tampoc sé si aquesta vegada en seré capaç.
Bé, tampoc em vull extendre. Només donar les gràcies a l'Amiga de l'Albert per fer-me reflexionar i adonar-me'n de que no sóc la única que passo per aquest tipus de situacions ... (sempre sents que hi ha molta gent que hi ha passat, pero mai et toca de gaire a prop .. almenys a mi ...).
(Ah! també comentar que encara m'estic decidint pel curs de Trainer&Presenter .. just em coincideix amb un altre event de bastanta importància ... segueixo amb els meus pros&cons!!)
Una abraçada!