divendres, 21 d’agost del 2009

Perquè els toros tenen banyes?

Aquesta setmana fent cerques a la xarxa per uns temes de la feina i navegant per les famoses xarxes socials de Xing i Lindekin he anat a petar a uns links i blogs molt interessant de cara al Blog, i avui volia compartir amb vosaltres la primera “perla” de Nelson Mandela

Com podeu imaginar pel títol del missatge parlarem de la por, una cosa que tots coneixem i si l’hem descriure segur que trobarem varis fórmules que totes vindran a dir lo mateix.

Un estat que ens genera angustia pertorbadora de l’ànim per un risc real o imaginari

Podrem discutir molt i molt sobre això perquè lo més important no és la definició exacte, sobre si es temporal o fixe, o si es real o imaginaria .. no hauríem de perdre el temps pensant amb això ... hauríem d’invertir el temps pensant

“Com puc superar la por?”

Moltes teories podríem trobar però després de viure i parlar-ho amb amics i molta gent diria dues coses:

- El títol del post ... “perquè els toros tenen banyes? .. doncs per agafar-les, així de senzill .. amb això que vull dir. Pot ser tinguem quelcom a davant que ens fa por, però malament si ens quedem pensant si m’apropo, si m’allunyo, si m’escapo , etc ... “cal que agafem el toro per les banyes” i ens enfrontem a la situació. Com a molt el que ens pot passar és que ens fem mal, però pitjor es viure amb aquella por durant molt de temps per no haver actual.

- Com deia el Nelson Mandela .. “No es valent aquell que no te por, sinó que aquell que sap conquerir-la”. Lo mateix amb altres paraules però sobretot desmitificant aquell paper del supervalent o superatrevit.


Tenir por no és dolent, al contrari ja que ens fa més humans, però quan ens atrevim a afrontar-la tot canvia i sobretot, ens adonem que no és tan difícil perquè com deia Séneca

“No ens atrevim a fer moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les”

3 comentaris:

  1. Genial Albert, en la teva línia.
    Ara feia dies que no entrava al teu blog i llegint aquest post me n'he adonat que ho he de fer a diari (més sovint ja em serà impossible!).
    Cada vegada que llegeixo algo del que escrius se m'obre una nova via de reflexió i posterior actuació.
    Merci, de veritat, no em cansaré de repetir't-ho!

    ResponElimina
  2. Albert dixit.
    Ben cert, la por es treu enfrontant-s'hi, però costa tant a vegades...
    Gràcies!
    Gemma

    ResponElimina
  3. La "fama cuesta" deien a la famosa seria que tots coneixem ... jaja

    ResponElimina