És un amic, és

Avui he rebut un mail d’un company dels Maristes, quasi 23 anys després de deixar l’escola ... que en seu moment era EGB!!! ... moments molt bonics de recordar.

L’Oscar, que així es diu ell, m’ha comentat uns temes i un d’ells era ... “com és no has fet cap referència al blog als Maristes?” ... i el tiu te raó!!! ... :)

Doncs Oscar .. aquí el tens!!!

Avui en dia parles amb molta gent me’n trobo poquets que tinguin excel•lents records de l’escola i que sobretot, vulguin retrobar-se avui en dia amb excompanys per rememorar aquells moments. Per exemple .. només cal mirar les associacions d’antics alumnes!!

Han passat els anys, les campanyes Mà Oberta de Nadal (recollíem papers, ampolles i més coses durant el Nadal per recaptar fons i fer programes durant l’any d’ajut a gent necessitada), colònies de Cor Obert amb altres escoles de Catalunya ... etc .. ara però, també hi havia coses dolentes eh ... no teníem nenes a classe .. :)

Però arriba el moment que surts d’aquest entorn, et fiques a treballar, en fiques en altres associacions i veus que un dels principals problemes trobes avui en dia són la manca de valors personals que tenim, i aquí és on crec van encertar-la els meus pares al dur-me als Maristes

Tothom parla de valors en la nostra societat actual i més encara en un moment en que la competitivitat la marquen i la marcarem les persones i el seu talent humà, a més de professional que també s’ha de tenir

Un d’aquests valors de l’escola que m’han quedat sempre és realment l'AMISTAT.

Ens van ensenyar que l’amistat és quelcom més fort que anar de festa cada dissabte, que viure vacances junts o que tenir els primers liges amb un grupet d’amigues .. etc .. coses que s’han de fer per descomptat.

Els Maristes tenen un grup de Musica que es diu Kairoi i una de les cançons que més m’ha agradat sempre és la que us adjunto a continuació, on llegit amb profunditat veureu i opinareu vosaltres mateixos.

Au doncs .. digueu-me cursi si voleu eh ... :) .. però

És un amic, és

És un amic és
una persona que estima com tu
que no fa prediques d’aquelles dràstiques
sino que et diu les coses clares posant l’anima
Perquè ell ja sap que tu ja ho saps
el gust amarg que te la veritat,
però es que en dir-te-la
ho fa amb el cor obert
és amic teu i no te por perquè

“És un amic és
quelcom que com més se’n te millor és
el somriure que transmet un xic de musica
al cantar-la som aquí tu i jo
És un gran cor és
Quelcom que com més se’n te millor és
ohhhh
Al cantar-la som aquí tu i jo”

És un amic és
el més preciós de tot companyia
i que hi serà quan necessitis d’ell
i hi haurà vegades en que sembla impossible
Perquè ell en té, l’amic en té,
d’allò de viure-ho i que et manca a tu
t’empeny a caminar i deixa a tu guanyar
és amic teu i això li va

(**)

És un amic és
un que t’estima i no et demana res
les bogeries ell t’aguanta cada dia
i que a vegades et voldria engegar a la via
Però ell sent la teva pell
però per res del mon mai canviaré
i ens barallarem i perdonarem
però per sempre és amic meu

(**)

Gràcies pares per dur-me als Maristes