dimecres, 16 de setembre del 2009

Viu al dia!!!! ... és el millor regal!!!

Porto uns dies mirant pel•lícules de nens petits, dibuixos animats!! ... Les meves nebodes m’han dit ... “Albert, mires això?” i el meu germà pensa “Aquest tio em porta cada cosa perquè li gravi” .. :)

Però ... perquè les he mirat?

Doncs perquè als meus seminaris m’agrada molt demostrar coses, més que amb les meves paraules o arguments, amb vídeos, cançons o texts d’altres persones que reforcin el missatge i sobretot, que els hi quedi dins del cervell com una llança els foradi el front! ...:) .. amb el bon sentit i com no, arribant el cor si pot ser!

Anem doncs al post d’avui! .. :)

Mentre feia un cafè amb l’Anna, m’ha explicat molt emocionada (i emocionat jo m’ho expliqui) el fill que ha tingut fa poquet, no sé si és un nen o un Petit Tarzán! .. :) ... llavors ha sortit el tema de poder compaginar la vida professional amb la maternal i familiar i com no, surten temes com ... situació del part, que si els avis el poden cuidar o no els nets, que si els fills fan que descuidem les nostres parelles, que si ens preocupem per quan el nen comença a la guarderia, si menjarà a l’escola o que voldrà ser de gran o quina parella tindrà... en fi ... Perdem el temps amb coses que no toquen!! ... com deia en Pujolet ..”això ara no toca” ... :)

Llavors m’he envelat i se’m ha anat la pinça davant d’un client especial, si l’Anna, cosa que mai s’hauria de fer però bueno ... ja està fet! .. però lo pitjor de tot és que aquestes anades de pinça és que també li van molt a l’Anna ... :).

Ha estat en aquest moment quan he pensat amb veu alta ... “Kung Fu Panda” ... i l’he cagada

I ella diu .... què? .. Mires coses de dibuixos animats?? .. explica explica ... i au .. tres pinces fora de lloc ... :) .. dues meves i una de l’Anna

I aquí entre en joc Kung Fu Panda!

La pel•lícula Kung Fu Panda te certes coses que haurien de ser no sols manual d’us a l’escoles de negoci i no negoci, sinó que haurien de ser obligació per a moltes persones perquè tots els pares enlloc de tirar els nens al sofà perquè ens deixin tranquils, ens estiguéssim més amb ells per “escoltar i percebre” realment coses bones que diuen alguns d’aquests dibuixos animats.

... com quines? .. us en passo una però us convido a anar al Videoclub

Po és un os panda a qui li toca ser el millor però no esta preparat i Oogway és un tortuga velleta molt sàvia que aconsegueix canviar moltes coses amb la força de la paraula.

El vídeo que vull compartir amb vosaltres avui és aquest, on ens demostrar que cal tenir present que si hem de mirar al passat però lo just i necessari, que hem de mirar el futur segur per planificar-nos però sobretot ... hem de viure i gaudir el moment d’avui ... que és únic e irrepetible també!

Per tant ... fiqueu-vos còmodes que teniu davant vostre un video magistral

I sobretot ... Viu al dia!!!! ... és el millor regal!!!

10 comentaris:

  1. Si noi, és un regal...i realment hauríem d'aprendre més a disfrutar el present, perque, fredament, del que visquem avui en sortirà el que vulguem per demà.

    Salutacions,

    Gemma

    PD: com els dibuixos no hi ha res per transmetre certes "ensenyances"!

    ResponElimina
  2. Això em recorda el llibre de la Susana Tamaro "vés on et porti el cor". L'has llegit?
    A mi em va entusiasmar... i és un dels motius pels quals sempre visc al dia.

    ResponElimina
  3. Gemma .. només hi ha una cosa millor que els dibuixos per aquestes coses, i es viure-les un mateix amb real ... :) .. sols aquesta

    ResponElimina
  4. El Cristina Culinaria .. :) .. no l'he llegit no ... prenc nota .. :)

    ResponElimina
  5. Evidentmnet que s'han de viure, però jo estava parlant de "transmetre", és a dir, fer arribar i que quedin, i els dibuixos són grans transmissors de misstatges i d'emocions. Després ja cadascú amb allò que vulgui aplicar.

    Jo també m'apunto el llibre aquest...ufff...quina feinada a llegir que se m'està girant darrerament....feia temps que no tenia "llista d'espera"!

    ResponElimina
  6. Vaig tenir l'ocasió de comentar-ho personalment ahir, i ara no em resisteixo a comentar-ho al teu blog.

    Si senyor, viure el dia present es un regal, però l'importat es saber d'on prové i per que es com es.

    Gaudim del present mercès a molts productes i serveis que son el fruit del l'imaginació i el treball de gent del passat.

    Artistes deixant-nos la seva obra, pensadors, urbanistes, inventors, industrials, químics, etc... etc... han contribuït, tant en lo bo com en lo dolent, a que el present sigui com es.

    Igualment el que fem ara influirà en el futur "regal del present" tan nostre com de molts d'altres.

    No oblidem que planificar el futur es una lloable forma de gaudir del present.

    Gran part de que el nostre futur, també sigui un regal, depèn de que, a demès de gaudir en el present, també fem alguna cosa mes: formar-nos, observar, imaginar, planificar, etc...

    Amb un culte al gaudir excessivament del present, desapareixeria la civilització tal com la coneixem, tallant el flux de comunicació de coneixements i experiències de generació en generació.

    S'ha d'anar en compte en prendre aquests conceptes a la lleugera, especialment amb els infants.

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord Jordi ... i gracies per la teva valuosa aportacio tant ahir com avui

    ResponElimina
  8. Por eso se le llama presente ;)

    M'encanta!

    ResponElimina
  9. Por eso se le llama Presente ;)

    M'encanta!

    ResponElimina