dimarts, 15 de setembre del 2009

Presència No Presencial .. existeix?

Ahir al vespre vaig parlar amb una amiga que està un xic inquieta per una situació professional que està vivint avui en dia. Ella es de fora i ens veiem molt poc perquè entre feines i altres pollastres no coincidim quasi bé mai.

De la conversa vaig tenir amb ella van sortir tres paraules que son les que titulen el post d’avui ... “Presència no presencial” i que passo a explicar-vos a continuació.

Moltes vegades els meus amics m’han dit que passo certes temporades que no em veuen quasi mai i em foten certa bronca. Al igual em diuen alguns cops els del handbol i algu altre més ... però sempre els hi deia ..

que no estigui amb vosaltres presencialment no vol dir no us tingui presents

Tot això passa a escala molt més important amb famílies, amistats o fins i tot parelles que estan separades per grans distàncies o fins i tot, persones que ens han deixat físicament però que les seguim tenint a la ment, com si estiguessin al costat nostre i com si estiguessin a punt d’entrar per la porta. També ho podem també sentir en temes que moltes vegades amb qüestions vinculades amb la religió i la fe .. sigui la que sigui però no tocaré aquest tema .. al menys avui.

Perquè Presència No Presencial?

Presència per a mi és quelcom més que està allà ... és ser-hi, que s’et noti, que no molestis i que quan et necessitin, et contactin o no .. hi siguis lo més ràpid possible!

No Presencial ... poc a dir i amb les tecnologies avui en dia, podem ser presents

És a dir, certament no hi res com el tracte humà i directe entre les persones, però la societat i situació actual fa que no puguem estar presencialment junts tant com voldríem pels factors que siguin, però cal tenir present que això no vol dir “no puguem sentir-nos a prop i ajudar”.

Què cal fer poder?

- Buscar maneres no presencials de mantenir el contacte més viu .... telèfon, mail, webcam, etc

- Dir a les persones que tinguem al davant presencialment, tot allò ens vingui de gust de dir-li, perquè aquell temps és únic e irrepetible
!.

Per acabar i com que m’agrada acompanyar sempre els escrits amb imatges, videos o música, aquí en teniu un videoclip ... espero us agradi!


I a proposta de l'amiga Gemma ... us adjunto Count On Me de Withney Houston .. Brutal!!

3 comentaris:

  1. Albert, com sempre, molt encertat.

    Aquesta és una màxima que jo intento aplicar al maxim, i de fet, procuro veure, parlar, sms-sejar, etc als meus amics cada "X" temps, i sobretot en els moments que sé que per ells pot ser important (no sempre bons).

    En quant a la canço, te'n recomano una altra que crec que encara transmet més profundament l'essència de tot això que parlem. Està en anglès i és d'una de les grans dives (per mi), la Withney Houston (que desitjo torni ben aviat a lacció). La cançó es diu "Count on Me", i a canta juntament amb altres dues veuasses negres.

    Aquesta és la que una de les meves millors amigues i jo definim com "la nostra cançó". Segur que entendràs perque...

    Si necessites que la tradueixi m'ho dius,me la sé de memòria i no em costarà res...Però recomano que agafeu mocadors perque és fora emotiva...

    Ja em diràs què te'n sembla.

    Una abraçada.

    Gemma

    ResponElimina
  2. Merci Gemma per tot .. i demà ja trucaré al Jordi Tardà que "et vigili o el fitxi" ... :)

    PD suposo amb anglès l'entendre sino, ja tho demanare! .. :)

    ResponElimina
  3. Ja l'he afegit despres del de Seguridad Social eh ... :)

    ResponElimina