Una mica més, una mica abans

Tot just avui sobre les 22.00 hem arribat del dies de viatge a terres alacantines, on hem pogut visitar un grup de potencials clients, però sobretot, de poder compartir estones amb els amics de Vodafone de la zona.

El primer dia al arribar, va sorgir com no forces comentaris i debats sobre la situació econòmica actual, que altera tota la lògica de negoci tradicional amb lo que fa que estiguem una canvi constant i amb un destí poc conegut.

I podem fer-hi algo?

D’entrada cal fer tot lo possible per tenir la seguretat que hem esgotat tot allò que podíem haver fet i pensat. És a dir, tenir la consciencia tranquil·la que hem apretat al 200%.

Tot i així, hi ha una frase em va comentar el Carlos, que reflecteix tot això i es la que us adjunto a continuació.

“Una mica més, una mica abans”

Sumem concepte temps a la acció, i apliquem-ho a moltes facetes del nostre dia a dia.

“Imatge versus presència”

Fa dies escoltant la radio vaig sentir com una persona parlava sobre l’art de la seducció i de com quan a vegades, una persona entra a una sala, transmet una sensació d’omplir-la d’energia ... m’enteneu que vull dir oi?

Doncs fa dies que volia escriure quelcom d’això al Blog, però tot just avui s’ha donat el cas de dos factors que m’han fet ficar-ho ara a l’arribar a l’hotel:

- Haver compartit reunió, dinar, reunió i visita a una empresa de cosmètica de la zona d’Alacant durant més de cinc hores.

- Conèixer una persona que omple les sales sense bufar

Què vull dir tot això?

Doncs que hi ha persones que tenen una imatge que quan els veus dius ... “carai, quin/a paio/a” però llavors quan rasques i mires de veure que hi ha darrera, trobes poques coses, amb lo que acabes dient que es una “persona buida”, “una imatge”

Per contra, pots trobar persones que van més enllà d’una imatge, persones que certament tenen una imatge millor o pitjor, però quan rasques, quan parles, intercanvies idees, debats, visions, opinions, veus que hi ha quelcom més que una imatge. Si a més, va acompanyat d’una capacitat de comunicar, de transmetre verbalment o no verbalment, etc ... trobes que acabes intentant crear vincles i omplint espais, per fomentar relacions futures, i llavors es quan es diu,”es nota que aquest paio/a ha estat aquí”, “te presència”

És a dir, hi ha gent que va més enllà d’una imatge, gent que quan entre a les sales, o quan les veus, omplen les sales o espais d’algo que no es veu, gent amb presència.

O sigui doncs .. Imatge o presència?

PD: Gràcies Juan, gràcies Chimo

“Manhattan Ibèric”

Avui he arribat a Alacant per estar tres dies treballant i visitant empreses per la zona, algunes d’elles per primer cop, altres per segon i altres, per intentar aconseguir una comanda.

Una d’elles era a Benidorm i llavors, assabentats que es celebra l’eliminatòria de la Copa Davis la setmana vinent, ens hi hem apropat a veure la pista i observar la meravellosa vista .. ;)

D’aquí en surten dues principals reflexions:

- Es Benidorm el Manhattan Ibèric pels seus edificis, però com sempre, de cara al negoci, “Spain is different”oi

- Avui dia, amb pasta, enmig d’un parking com el de Terra Mítica, es munta un a pista de tennis brutal en plena crisis

Au doncs, observeu la foto si voleu, observeu la pista i Manhattan al fons

La crisi i els escacs

En un moment com l’actual, on les empreses estan fent reduccions de personal, estan desapareixen els decisors de les empreses, es retallen els pressupostos, es tiren endarrere decisions, etc ... pots fer només dues coses davant aquesta situació de crisis.

- Quedar-te a casa esperant vinguin els clients, cosa que no acostuma a passar, ja que a casa, com diu un company i soci meu, sols et venen a veure factures i impostos.
- Moure’t i buscar els clients on sigui.

La crisi és real i ningú pot negar-ho, però el que tampoc podem negar es que cal fer coses, moure’s, buscar nous clients, buscar oportunitats i sobretot no defallir, perquè com deia el famós jugador d’escacs, Bobby Fisher

“Has de tenir esperit de lluita, forçar els moviments i aprofitar les oportunitats”


O sigui ... a moure’ns s’ha dit!!

El Convidat: Marc Gimferrer – President Nacional JCI Catalunya 2009

Amic Albert,

Aquí tens el meu escrit, que segueix el fil del teu article de les 10 sagetes. :)

"Ara fa justament 4 anys, el febrer de 2005, sent junior de JCI Barcelona vaig assistir a un curs que un junior de JCI Igualada impartia a la JCI Terrassa. Quina barreja de ciutats oi? Barcelona, Igualada, Terrassa...

Doncs això és precisament Jove Cambra: un punt de trobada de gent activa de tot Catalunya, i del món! Us enrecordeu del famós "París - Londres - Reus"? ... Doncs a totes aquestes ciutats hi ha la Jove Cambra!

Però tornem al fil conductor... La passió i l'entusiasme d'aquell formador em van captivar, va encendre el meu interruptor interior, i des de llavors, no he pogut deixar de plantejar-me reptes personals per seguir la meva formació contínua, intentant tornar a l'entitat que m'ofereix aquests reptes, la Jove Cambra, tot el que m'ha ofert.

Aquell formador era l'Albert Riba, i el curs "Les 10 sagetes de l'emprenedor".

El meu és simplement un testimoni més d'aquest interruptor personal, i de ben segur hi ha un munt de gent que l'Albert ha ajudat a "activar".

Gràcies Albert pel teu suport continu (deixarem el cas del barrufet del 2007 per un altre article...). Fem per un moment Jove Cambra-ficció? On seria jo ara si no m’hagués aixecat a les vuit del matí aquell dissabte de febrer per anar a fer un curs a Terrassa?

Salutacions,

Marc Gimferrer i Pla
President Nacional 2009
Jove Cambra Internacional Catalunya
Federació Mundial de Joves Líders i Emprenedors marc.gimferrer@jci.cat

Les 10 Sagetes de l’Emprenedor a Celrà

Ahir dissabte, vaig he anat a realitzar de Les 10 Sagetes de l’Emprenedor a Celrà, dins del marc de col·laboració entre JCI Catalunya i la Xarxa de Vivers Empresarials de Girona.

El seminari va durar de 9.30 del matí fins quasi bé les dues del migdia, tot i ser un grup reduït d’alumnes, es va aconseguir assolir unes dinàmiques de participació molt actives, tot tractant i analitzant els diferents tipus d’emprenedor, característiques, idea, etc.

Es bo i cal destacar, com també tota la potenciació, foment i ajuts d’emprenedors, arribi més enllà de les grans capitals catalanes, i com no, que s’atreveixen a fer el curs Les 10 Sagetes de l’Emprenedor.

Dic atrevir perquè l’he impartit varis cops, la casuística i temàtica es molt interessant, però cert que el títol del seminari fuig dels títols clàssics .. ;) .. com podria ser .. “como vender su idea de proyecto”, “como elaborar un resumen ejecutivo de su proyecto” ... etc

Per finalitzar, agrair a la gent de Celrà, tant organització com alumnes, el tracte dispensat.

Als que heu assistit, espero us hagi agradat i sobretot, servit per algo .. ;)

Progrés i felicitat dels nens?

Avui ha finalitzat el Mobile World Congress i tot just he llegit una frase que vull compartir amb vosaltres, i que em fa tornar a certs temes he tocat al Blog dies enrere.

El progrés fa feliç?
Quina és la felicitats dels nens?
Tots els nens els fa feliç lo mateix?

Tot això ha vingut donat ja que he llegit una frase que encaixa amb tot això, i que en Albert Einstein deia.

“La paraula progrés no té sentit mentre hi hagi nens infeliços”

Anys enrere aquesta frase poder tenia molt de sentit o per alguns de vosaltres poder encara en té, però una cosa clara avui en dia és que el progrés ajuda a millorar moltes coses de la nostra vida i de la nostra societat, i aquesta ... arriba d’una manera o altre a una important part de la societat.

També és cert que quan nosaltres érem petits, amb un casc de la guerra de la galàxies i poc més érem molt feliços, però avui en dia, ho tenen la càmera de fotos de la Hellow Kitty o mil coses, no són tant feliços.

Per la part més de debat, la vaig viure en persona quan vaig anar a l’Índia, on els nens petits, tenien sempre un somriure a la boca, poder perquè eren feliços amb lo que tenien o més ben dit, poder eren feliços perquè no sabien que no tenien?.

Sigui el que sigui, sense progrés segur que ni ens estaríem plantejant això no?

En resum .. el progrés cal però cal pensar que els nens d’aquí siguin feliços amb menys, i els nens d’allà, puguin ser feliços perquè sàpiguen que tenen quelcom

Vodafone i HTC treuen dispositiu amb sistema operatiu Android

Ahir a la tarda durant el GSMA Vodafone i HTC varen presentar com a novetat el nou model de dispositiu HTC Magic, que com a principal característica es que correrà amb sistema operatiu de Google, el famós Android.

Aquest sistema operatiu suposarà de ben segur un nou competidor i jugador dins del món dels dispositius mòbils, amb la gran avantatge supossarà per ell, que el seu pare es el Sr Google!!!

Així doncs, com em va dir un ex jefe meu, “quanta més competència bona hi hagi millor, així tots ens forçarem a treballar millor i el client millor opció tindrà”

Per als que vulgueu més informació sobre Android, us adjunto un parell de links i com no, us adjunto també un vídeo per fer-vos dentetes!

http://www.androidgoogle.net/
http://code.google.com/intl/es/android/

Mòbils de polsera

Al GSMA, la firma coreana LG ha presentat una gamma de nous productes on destaca també el nou telèfon mòbil de polsera, que s’ha utilitzat en format demostració en una videoconferència entre Steve Ballmer i el President de LG.

Us adjunto dos videos us animo a mirar.

El primer és la un exemple de videoconferencia realitzada durant el GSMA



Aquest està molt bé perquè és més format DEMO

Steve Ballmer: Windows Mobile 6.5

Ahir en una roda de premsa realitzada a Barcelona, Steve Ballmer, el president de Microsoft, va presentar les novetats on cal destacar el llançament al mercat de la versió Windows Mobile 6.5.

Serà una versió molt potent seguint la línea d’usabilitat i on ressaltarà encara més, la personalització del dispositiu a nivell d’interfície d’usuari, amb tot això estan convençuts que podran ampliar molt la seva quota de mercat.

Tot això acompanyat per una nova plataforma i botiga per aplicacions mòbils (Windows Marketplace), al estil d’algun dels seus competidors, s’endinsa dins del món del consumidor final d’una forma molt forta, al igual va fer anys enrere amb el sistema operatiu Windows, en els seus orígens i ordinadors personals.

O sigui ja sabeu ... a estalviar que de cara al tercer trimestre d’any .. nous i potents dispositius amb Windows Mobile 6.5 ...

Després més .. ;)

GSMA – Mobile World Congress

Avui ha començat a Barcelona en “GSMA – Mobile World Congress”, el considerat el congrés més gran del món relacionat amb la telefonia mòbil, que ja desde fa quatre anys es celebra a la ciutat comtal

A nivell de dades podem parlar d’una previsió de més de 50.000 assistents directes, prop de 1.300 expositors, previsió hotelera d’un 95% d’ocupació, etc ... donen a entendre realment el posicionament i importància d’aquests dies a Barcelona.

http://www.mobileworldcongress.com/

Us animo a anar seguint aquests dies les noticies i novetats s’aniran explicant , ja que realment per la poca informació ens ha arribat, hi hauran coses molt interessant.

Ho anirem parlant aquesta setmana i alguna explicarem en aquest blog segur

Au ... a Mobilitzar-se!

“Tot lo bo, no s’acaba, torna”

Hi ha un típic refrany que diu “tot lo bo s’acaba” amb lo que ens trobem davant nostre un missatge amb un to melancòlic, pensant realment que acabem de viure o veure quelcom ens ha agradat molt i ens ha fet passar estones memorables.

Aquesta frase m’ha vingut al cap avui pensant en el viatge a Usa, en el cap de setmana, etc .. però, per sort, tot lo bo torna!!!!!! . i com és que torna i tot just ha acabat ara??

És com allò de l’ampolla mig plena o mig buida que diuen ... sabem que es sempre bo pensar i analitzar lo millor d’allò que acabem de viure i considerem com a bo, per poder-ho tornar a aplicar i així, tornar a tenir lo bo prop nostre o com a mínim, fer tot lo de la nostra part perquè torni aviat lo bo.

I al igual que lo bo torna, penseu també que lo dolent també s’acaba eh .. ara, també torna, però en aquests casos, no cal cridar al mal fario, que ja ve sol.

Au doncs .. recordeu ... “Tot lo bo sempre torna, i lo dolent, no cal cridar-ho ja vindrà segur”

L’ètica i l’estètica

Tot just acabo d’arribar a casa de sopar amb un amic de tota la vida amb qui hem compartit molts anys d’handbol, ja sigui com a companys d’equip, d’entrenadors i fins i tot,de junta directiva, i ha sortit un tema al sopar que us vull comentar.

Hem estat parlant com moltes vegades, la gent vol fer les coses pensant més amb veure com ho veurà la gent de l’entorn i de com quedaran ells, que no pas pensant si lo que volen fer és quelcom realment positiu sinó mirant pels seus propis interessos

Per la banda contraria, cal pensar també que a vegades pots fer coses molt ètiques i molt correctes, però que si falla la forma de parlar-ho, l’estètica en com transmetre-ho o actuar-ho, la qualitat dels valors ètics o serietat es perden totalment, ja que la tampoc es tracta de fer les coses a sac

En aquest punt és quan li he comentat la frase que vaig sentir cop que deia ... i us aconsello buscar per Google perquè veureu dona molt de joc

“Les coses apart de ser ètiques, s’han de fer amb estètica”

Altre manera també més bruta de dir-ho, és amb un acudit em va un amic una vegada que deia:

“Lo just no sempre és lo més correcte, perquè ficar-te el dia al cul és molt just, però no es gens correcte”

Au doncs, bona nit i comporteu-vos! .. ;)

200 anys del naixement Abraham Lincoln

Avui tot just fa 200 anys del naixement del considerat probablement un dels millors presidents de l’historia dels Estats Units segons diuen els experts, en Abraham Lincoln.

Un fet que diuen va caracteritzar-lo es la facilitat de comunicació i d’arribar al poble nord-americà, on sobretot destaquen la facilitat de realitzar discursos, que avui en dia encara són recordats per a molts americans i experts analistes polítics, com deien avui a Tv2/24h

Entre d’un d’ells, destaca del discurs que va realitzar en memòria dels soldats americans morts a la batalla de Gettysburg durant la Guerra Civil Norteamericana.

Us l’adjunto perquè ho valoreu i entengueu en part, perquè l’Obama el te com a referent

Hace ocho décadas y siete años, nuestros padres hicieron nacer en este continente una nueva nación concebida en la libertad y consagrada al principio que todas las personas son creadas iguales.

Ahora estamos empeñados en una gran guerra civil que pone a prueba si esta nación, o cualquier nación así concebida y así consagrada, puede perdurar en el tiempo. Estamos reunidos en un gran campo de batalla de esa guerra. Hemos venido a consagrar una porción de ese campo como último lugar de descanso para aquellos que dieron aquí sus vidas porque esta nación pudiera vivir. Es absolutamente correcto y apropiado que hagamos tal cosa.

Pero, no obstante, nosotros no podemos dedicar, no podemos consagrar, no podemos santificar este terreno. Los valientes hombres, vivos y muertos, que lucharon aquí lo han consagrado ya, muy por encima de nuestro pobre poder de añadir o restarle algo. El mundo apenas advertirá y no recordará por mucho tiempo lo que aquí decimos, pero nunca podrá olvidar lo que ellos hicieron en este campo. Somos, más bien, nosotros, los vivos, los que debemos consagrarnos ahora a la tarea inconclusa que, aquellos que aquí lucharon, hicieron avanzar tanto y tan noblemente. Somos más bien los vivos los que debemos consagrarnos ahora a la gran tarea que aún resta ante nosotros: que, de estos muertos a los que honramos, tomemos una devoción incrementada a la causa por la que ellos dieron hasta la última medida completa de celo. Que resolvamos aquí, firmemente, que estos hombres no habrán muerto en vano. Que esta nación, Dios mediante, tendrá un nuevo nacimiento de libertad. Y que el gobierno del pueblo, por el pueblo y para el pueblo no desaparecerá de la Tierra.

Què és això de Jet Lag ?

Aquest matí he arribat a les 9.00 del matí a l’aeroport de Prat, després de prop de nou hores de vol, tot finalitzant un dels viatges més guapos que he pogut realitzar fins ara, ja que he pogut compaginar temes de feina a Seattle amb temes de lleure a Nova York.

Certament el ritme es fort i penses que t’agafarà el famós Jet Lag, però de moment no m’ha vingut a veure, suposo perquè des de que he arribat no he parat, de ficar rentadores, secadores, contestar correus personals, de feina, ficar-me al dia del Blog, parlar amb veïns, anar a comprar al super per omplir la nevera, etc ...

Vull també donar-vos les gràcies als que heu anat mirant el blog aquests dies (sigueu nous visitants habituals o nous) i espero, que els continguts d’ara endavant us vagin seguint agradant com alguns de vosaltres m’heu transmès.

Per ficar música a aquesta gran ciutat, us adjunto aquest video he trobat per Youtube,on la cançó us sonarà segur i algunes imatges també. I si, algun dia prometo ficar video fet per mi .. ;)

Wall Street .. tornarà a renéixer més fort que abans

Un dia em van mostrar una frase que deia “l’èxit a la vida no és guanyar sempre, sino no desanimar-se mai” i aquesta frase, queda perfectament reflectida quan visites el Districte Financer de Nova York.

Tothom sap que va passar i les referències a allò son poques, però perceps com la gent vol que torni a ser allò que va ser, però tot i així, sent com son aquests americans, ho faran igual o més be segur.

En resum, conglomerats de grans blocs amb molt de poder econòmic que vol renéixer.

Estàtua de la Llibertat

Un dia no sé on llegia que els símbols no serveixen per a res, fet que personalment no he compartit mai i menys encara, després d’haver tingut la sort d’estat a NY, ja que entre d’altres coses, pots veure la famosa Estàtua de la Llibertat.

És un d’aquells llocs que algunes guies o planes webs et diuen que no val la pena fer tanta cua per entrar-hi, però no se si per sort o perquè he matinat molt, a les 10.00 del matí ja era al ferry que hi duia i he comprat el tickets per anar-hi.

I com podeu veure .. he pogut anar-hi i fins i tot pujar a l’estàtua, amb uns controls brutals com us podeu bé imaginar.

Després, en tornar a terra de NY, he anat cap el famós Wall Street

Central Park ... un parc on lo principal són les persones

Aquest parc es tant gran que no saps ni per on entrar, ni per on sortir, ni si quedar-te dins, si vorejar-lo, o que carai fer ... tot i així, lo més important es veure com en un diumenge, aquest espai es converteix en un lloc on la gent va a córrer, a passejar el gos, anar amb bicicleta, veure la gran quantitat d’arbres i plantes, la quantitat de figures i estàtues hi ha dins, jugar a futbol, etc ...moltes moltes coses.

L’únic però ha tingut aquesta visita és que la temperatura i el fred va aquests dies a NY, fa que una gran part del parc estigui gelat i poca part verda puguis trobar, però be, com segur tornaré algun dia a aquesta magnifica ciutat, ja ho veure.

I aquest cop sí, he fet tota la baixada del mega trajecte caminant fins al carrer 34th, on com he dit anteriorment tinc l’hotel.

Harlem, l’altre Nova York

De bon matí, a les 8.30, ja era fent camí cap al carrer 138th cantonada amb la 8th Avenue venint del 34th de la 7th on tinc l’hotel. Podeu pensar una bogeria pensar que m’ho fotaria tot caminant però mira ... només he comés un error que ha estat no esmorzar i llavors es clar, al carrer 77th m’he pillat un taxi fins a la 122th al Teatre Apollo. Allà he picat quelcom i he anat a la recerca d’una de les esglésies que m’aconsellava una informació em vaig baixar d’internet, que està al carrer 138th com us deia abans, que perquè us feu a l’idea, no surt a segons quins mapes.

Passejant per allà es veu realment que Harlem és una altre NY però en cap moment et sents amb perill, observat ni res per l’estil. Si respectes lo que ells fan, ningú et diu res. Al cap d’una estona he trobat Mother African Methdot Episcopal Church, on he assistit a una missa on realment pots observar com viuen aquesta gent la seva fe i com la converteixen en un espectacle gràcies al Goospel, per passar-s’ho be mantenint la seva fe, al revés com molta gent diguem-ne cristina, que en fa un espectable perquè la gent els vegi ... quina diferencia oi? .. i que consti sóc cristià i educat per escola maristes de pago.

En acabat, m’he arribat al mercat Malcom Shabazz Harlem, bàsicament de productes africans i diguem-ne, una mica arraconat i pobre quan veus tota l’altre part de la ciutat.

En acabar d’aquí, he anat tirant avall cap al 59Th on comença Central Park.

NY Nit: Time Square i Rockefeller Center

Després d’estirar-me una estona al llit per ordenar fotos, mirar que fer demà i clapar mitja horeta, he agafat les altres sabates i com ja era fosc, he decidit arribar-me també caminant com no, a Time Square de nit!. En arribar allà tot era una aglomeració de gent però realment, una guapada de veritat!!!

Com encara era relativament d’hora, tot i dur tot el dia en marxa, he decidit pujar al segon observador més gran de NY, el Rockefeller Center, on he pogut gaudir d’unes vistes molt guapes, i on a més, pots veure molt bé la Time Square a sota mateix i l’Empire State Building, com en la foto us adjunto.

Ja destrossat, he parat a un McDonalls a menjar algo ràpid, a les 22.00 he arribat a l’hotel, reordenar fotos de nou i a clapar aviat, que demà vull anar Harlem i a Central Park.

Fins demà espero

NY Dia: ChinaTown, Little Italy, Soho, Greenwich

Avui de bon matí, sobre les 9.00 ja era fent via cap a China Town, però caminant, ja que creia anava bé de temps i a més, em permetria veure i observar tots els detalls d’aquesta gran ciutat.

He estat caminat quasi 90 minuts fins arribar a Chinatown, però parant fent fotos a tot allò que em cridava l’atenció, o sigui, moltes fotos. Tot i així en aquest trajecte cal destacar el Flariton Building, un dels primers gratacels es va construir a NY i és en forma de planxa, allò que ens agrada a tots fer.

He arribat a ChinaTown, he passejat per allà, mirant rellotges i obsequis de regal, però tot a més de ser pirata, una mica cutrillos això si, però finalment he comprat quatre tonteries més que res per dir que he comprat quelcom i que he pogut regatejar als pobres xinets.

Després m’he arribat a la Little Italy, que com em va dir el meu cosí, és un dels punts més macos i des d’on, a més a més, es pot veure la punta del Empire State Building.

En acabat, m’he arribat al Soho a veure les botigues típiques de roba on he vist la de Custo Barcelona i Tous, a més, de l’Apple Store, on sí, he entrat amb el forro polar de Microsoft Windows Mobile .. ;)

Res més, en acabat, passejant pel carrer típic de compres de roba Bleeker Street, després d’haver passat pel Whashington Square Park i per Court & Park, on la Nike van filmar aquell anunci de basket.

Després, sobre les 17 he arribat a l’hotel trinxat, després de tanta “trisca” com diu el soci i company de feina, Oscar!

Middle Town,7h i 5th Avenue, Empire Estate i partit NBA

Com heu vist al missatge anterior, aquest matí a les vuit ja era a a l’hotel i per sort m’han deixat entrar a les 10.00, llavors mentre he mirat d’anar a comprades entraders pel partit d’avui amb poc d’èxit i a visitar una mega botiga de Tecnologia ... http://www.bhpotovideo.com/

A les 10.00 he anat a hotel a descansar un estoneta però a les 11.00 ja era de peus a terra per recórrer la 7fh Avenue, passar per Broadway i TimeSquare, fins a Central Park però llavors he baixat tota la 5th Avenue fins a l’Empire Estate Building, on he pogut fins a dalt de tot.

Ja cansat perquè eren prop de les 16:00 he tornat a l’hotel per anar a veure si trobava algun lloc de connexió a internet, però mala sort! .. llavors he pensat quan tornava a l’hotel de tornar a mirar si les taquilles del Madison Square Garden eren obertes i qui saps, poder ara així trobaria entrades pel partit.

Sort que ho he intentat,perque hi havia una cua petita, m’he ficat dins i ens han fet esperar quasi 90 minuts per dir-nos que estem de sort i que podrem comprar l’entrada ... i mira, havia d’aprofitar l’oportunitat de veure un partit NBA i com aquests ... el Celtics de Bostons i el New York Nicks no es pot veure qualsevol dia.

Ara ja són les 11.00 de la nit, estic molt cansat però miro de deixar això enllestit per a veure si puc penjar-vos-ho al blog!

Com diuen aquí “Enjoy this game”

Dema mirare de fer tota la zona de Chinatown, Little Italy, Soho, etc .. ja us explicare

De moment us adjunto dues fotos

Tercera jornada a Seattle i arribada a New York

Aquest matí, tot i que una mica més tard, hem anat cap a un altre edifici de Microsoft a Redmond on hem esmorzat i preparat per començar la propera reunió.

La reunió ha estat molt interessant perquè era un peruà afincat a EUA i formava part de l’equip de corporació que portava tots els temes de marketing de la mobilitat orientada a empreses. Ha estat molt profitosa ja que personalment crec que ens ha validat en un alt grau, part de les apostes que estem realitzant a Kinetical. Permeteu-me evidentment que això ho comenti als meus companys de Kinetical però el feedback és molt positiu.

Posteriorment amb els companys espanyols del viatge, així com el coordinador del programa de partners de Microsoft Espanya, hem fet un “dinar americà” i debatut sobre diferents punts ja no sols de Microsoft sinó de mercat. Per acabar hem acordat fer un dinar a Igualada i com no, una calçotada!!.

En acabat hem pillat taxi cap a l’aeroport de Seattle Tacoma, m’han cobrat quinze dollars perquè es veu que ens trajectes interns s’ha de pagar (ni idea però la pantalla ho deia .. J .. ) i a les 14:30 m’he ficat a un Starbucks dins l’aeroport a fer coses amb el pc, tot i que sense connexió Internet , tot esperant fent temps fins les 22.00 que es quan embarco.

Arribo a les 6.30 a NY després d’haver clapat tot el viatge, agafo la maleta, pillo el Bus que em deixa al carrer 42, i caminant per l’hotel on arribo sobre les 7.30 que està davant el Madison Square Garden, on aniré a comprar l’entrada per anar a veure Boston – New York Nicks.

Ara us deixo que m’he camelat el recepcionista de l’hotel i em deixarà fer Check In sobres les 10.00 i no les 15.00, previ pago de 4$ per deixar maleta al’hotel ... ;)

Fins després

Segona jornada a Redmond

Sobre el mateix timming d’ahir, a les vuit del matí ja estàvem esmorzant a la sala i escoltant la primera xerrada sobre temes de Unified Communications, Dynamics – Nav, Sony Eriksson, etc ...

La jornada d’avui ha estat un xic mes suau però també deunido, però bueno, aquests americans comencen d’hora, van a tope, el rellotge enganxant i sempre ajustant-se al temps .. hagis acabat o no d’explicar lo teu, el teu temps s’ha acabat!!

Ara estem per l’hotel fins les 19 que anirem a sopar tota la gent de la convenció perquè demà al matí ja marxen els holandesos i els delegats espanyols tenim una sessió de treball, també a Redmond amb un dels capos de Marketing.

Per cert .. com que no hi ha cap foto d’avui, us ficaré una foto del sopar que vam fer ahir i un previ, que ens van dur a visitar unes fàbriques de cervesa, i com no, aquests americans ratllen a vegades lo freaki i a més, es pensen són els inventors de la birra ... però ...

Ja els hi podem anar darrera que tenim molt a aprendre d’ells

Fins demà si puc .. ;) ... que un cop acabem al matí, vaig cap a l’aeroport a agafar l’avió (suposo hi arribaré sobre les 17.00) cap a Nova York (surto a les 23.00) i en principi arribo a sobre les 7.00 del matí.

Primera jornada complerta a Microsoft - Redmond

A les 7.15 del matí, amb una puntualitat britànica, ja estàvem entrant tots a l’autobús per anar direcció a l’edifici EBC – Exhibition Business Center que Microsoft té a la ciutat de Redmond. Perquè us feu una idea es una ciutat on Microsoft hi té més de 100 edificis i on hi treballen prop de 25.000 persones.

Hem tingut un esmorzar ràpid i mentre menjàvem ja començaven les presentacions de la jornada, al igual que mentre hem dinat, ens han deixat parar cinc minuts per agafar la teca del catering i tot menjant, una altre ponència i aquesta de BizTalk.

La jornada ha estat molt intensa ja que han passat prop de deu persones diferents explicant propostes, eines, exemples, etc. . de tot al voltant de la mobilitat. Algunes d’elles han estat molt bé i algunes d’altres no tant .. com sempre acostuma a passar.

Un cop finalitzat a la tarda, ens han dut a la botiga de Microsoft oberta al públic i ens han donat un passi especial per entrar a la botiga d’empleats, on podíem comprar software o hardware (m’he comprat una webcam petita i un ratolí amb passa diapositives integrat en el mouse).

També hem entrat a visitar el Museu que tenen ficat dins d’aquest edifici encaminat principalment als visitants, i on hem pogut fer-nos fotos amb la família Microsoft (en cartell es clar) i també experimentar, jugar i flipar una mica amb el Sourface, una passada d’equipament amb unes potencialitats brutals.

Ara anem a sopar amb la tropa i demà serà un altre dia

Fins aviat!!!

The Fish in Seattle

Ja que veig que molts de vosaltres heu llegit el llibre The Fish, famós llibre sobre la motivació d'equips de treball de la Col·leció EmpresaActiva, i que va ser inspirat en una peixateria del mercat de Seattle, us adjunto una foto d'una d'aquestes peixateries.

Com podeu veure .. el dependent està fora, prenent quelcom i parlant amb tothom!!

Com diuen ... "Work is Play, Play is Fun"

Visitat Seattle i demà comença la convenció

Aquest matí un cop esmorzats, hem anat de turisme per la ciutat de Seattle, amb quatre companys d’empreses també espanyoles, que han vingut a les jornades.

Hem estat pel Downtown, pel Pike Place Market i sobretot poder resultaria més impactant és l’Space Needle on hem pogut pujar i veure tot Seattle des d’una vista realment molt impactant i molt guapa.

Posteriorment ens hem arribat per la part del port, l’aquarium, etc ... i com no, anar a mirar les compres al Macy’s, que realment, no té tant a envejar d’ells el Corte Inglés

Ara acabem d’arribar de sopar de la cadena de restaurant molt estesa aquí a USA que es The Cheese Cake Factura .. on tot era teca a lo gran amb res de sacarina

Com anècdota i que no sabia, és el que ha comentat la Lluïsa amb un comentari al meu missatge d’ahir, dient que les peixateries aquestes havien estat la inspiració del llibre The Fish ... precisament amb un company aquest matí li he estat explicant, perquè era curiós com gaudien venen peix i com em feien de la seva feina una festa, fins i tot ens ha fet una conya a nosaltres dient.

“Treballeu a Apple oi? “ .. tots anàvem amb Forro Polar de Microsoft

Au doncs .. vaig a dormir i us adjunto alguna foto

Fins demà

Arribada a Seattle després de 24 h

Després de més de 24 hores viatge acabo d’arribar a l’Hotel a Bellenevue, que està a uns 25 minuts de Seattle i que serà el punt de trobada amb tota la gent de la convenció de Microsoft.

De bon matí el meu germà Joan, m’ha acompanyat a l’aeroport i ja era allà sobre les 7.30, amb lo que començava el llarg trajecte cap a un viatge, que segur em recordaré sempre. És d’aquelles poques coses que fas a la vida i creus que marcarà un punt i a part .. no sé .. com a mínim serà el primer cop que fico els peus a Estats Units.

A les 10.30 sortia l’avió amb un trajecte de poc més de 9 hores directe a Nova York. Durant el viatge he estat de sort perquè he pogut seure amb tres butaques amb lo que he pogut estirar-me força estona, i no dormir, però com a mínim, fer passar el viatge més ràpid. A més hi havia com un canal TV privat a cada seient i podíem triar d’un ampli ventall de pel·lícules, musica, jocs, series, etc ... en resum .. amb tres butaques i un canal privat .. el viatge pintava més suau del que podia arribar a ser.

I perquè no sigui dit, m’he trobat dos joves emprenedors d’Igualada .. sí sí ... d’Igualada .. estem a tot arreu. En Xavier Badia i en Jaume Valls, del sector del curtit que anaven a una fira que es feia a Nova York i que a més a més, son coneguts del Roger (company de Kinetical). M’han estat explicant que realment tenen la situació de crisis com tothom però que la seva aposta també es com la nostra .. “moure’s i anar a buscar els clients on sigui”.

Sobre les 13.30-14.00 hora americana hem arribat a Seattle, penseu que a Nova York són 6 hores menys que a Catalunya, i després de passar el control d’aduana m’he quedat tirat fins les 19.30 (una hora de retard) que he embarcat direcció a l’aeroport de Seattle Tacoma (Seattle tres hores menys amb lo que un total de 9 menys de Catalunya).

A les 11:45, després d’un altre vol de sis hores i mitja més, ha arribat al aeroport Seattle, he pillat la maleta i cap a l’hotel que és on soc ara, a les 00:30 hora Seattle i les 9.30 hora catalana.

Avui no us fico foto que és tard i el meu cos vol descansar .. demà en ficarem

Volant cap a Redmond -Seattle

Avui dia 1 de febrer a les 10.30 del matí he agafat el vol de Continental cap a Seattle, fent escala a Nova York, i en principi arribaré a Bellevenue (Hotel Seu de la Convenció) on Microsoft ha convidat a Kinetical a la convenció Europea de Mobilitat, i on tinc la sort d’anar en nom de l’empresa.

Ha d’ésser un viatge bonic i important ja que bàsicament s’ajunten varis punts com poden ser:

- Primer cop viatjo als Estats Units i egoistament, em be de gust
- Kinetical ha estat convidada per Microsoft a la seva seu central .. i això està molt i molt bé!!
- Ens explicaran lo que ha de venir i lo que està en camí en quant a entorns de mobilitat i tot el seu entorn.
- Podrem visitar Seattle dilluns, tot i que no cregui vagi a veure la seu de l’Hospital de Anatomia de Grey, que no sé qui em va dir hi anés .. ;)
- Aprofitaré la tornada per parar-me a Nova York a conèixer-ho
- Si puc coincidiré amb alguns membres Juniors del país

Miraré d’anar-vos-ho explicant per aquí al Blog, evidentment, tot lo explicable ... i si voleu, estaré connectat al mail també

Res més doncs ... ens anem parlant companys