Els 4 ions de l’emprenedor

Un ió és un àtom o grup d’àtoms que tenen càrrega elèctrica, i un àtom és la quantitat mínima d’un element que té existència pròpia, és dir, els eixos bàsics sobre que es sustenta qualsevol cosa, matèria o ésser viu.

I parlant d’ésser viu, anem al tema que més m’agrada i m’apassiona com molts de vosaltres sabeu, les persones i sobretot, l’emprenedor!

Aquí al blog he escrit molts cops sobre això, però el divendres em vaig ficar davant de l’ordinador per començar a preparar el seminari d’ahir “Les 10 sagetes de l’Emprenedor” a Barcelona i per la taula rodona “Emprenedors amb Empremta” que vaig tenir la sort de poder moderar com acta inaugural del Empren-t@.

Vaig estar pensant quatre paraules i conceptes per introduir la taula rodona i a partir d’aquí van sorgir el Concepte de “Els 4 ions de l’emprenedor” ... i quins son?

Doncs ...

Son els quatre Ions que podríem arribar a dir son els quatre eixos que dona electricitat i vida a l’emprenedor!! .. emulant com no, els ions que hem estudiat de petits.

El primer és ... Ió – Vis-ió
L’emprenedor sempre té una visió, somni o desig que comença a fer-lo tremolar i a fer sentir aquelles pessigolles dins seu, que li diuen “nano, algo córrer dins teu”

El segon ... Ió – Pass-ió
Passen els dies i aquella idea pròpia, compartida o adquirida, comença a calar dins seu, al igual que la passió, amor i atracció que tenim altres cops durant la nostra vida, és a dir, aquella Passió que fa que allò sigui quelcom diferent i que cala dins d’un mateix.

El tercer ... Ió – Acc-ió
Està bé tenir visions i viure apassionadament, però si no fa res més l’emprenedor, es queda com un somniador o creador d’idees , i “una idea per si sola no és res”. Per tant l’emprenedor real i que s’atreveix, fa un clic al interruptor que dur dins seu perquè aquella visió, acompanyada de passió i acció, comenci a prendre vida, tot definint un projecte o empresa.

El quart ... Ió – Solu-ció
I la part final, la d’interacció amb l’entorn que li permet a l’emprenedor detectar necessitats reals del mercat i de transformar aquella visió amb una eina que soluciona necessitats del mercat.

Per tant .. si sumem i encaminem correctament els quatre ions de l’emprenedor, tindrem realment els quatre eixos claus i principals que li calen per arribar al mercat ..

4 ions = 4 eixos = Visió + Passió + Acció + Solució = Emprenedor

Per tant ... agafeu l’interruptor i busqueu els vostres ions perquè corri l’energia, ENERGIA EMPRENEDORA!

La creació d’atmosferes

De petit el meu pare em va inculcar l’amor i respecte vers als animals, ja sigui tenint gàbies grans amb molt ocells de diferents races, criant periquitos ... també caçant pardals o caderneres per deixant-los anar després al camp i fins tot, animant-ne a participar activament a una petita granja teníem a l’escola ... que en dèiem el Zoo de les Maristes ... :) ...però ... encara recordo una cosa em va dir:

“Albert, els homes som pitjors que els animals perquè ells s’adapten el medi i l’home es capaç de canviar el medi perquè s’adapti a ell, moltes vegades sense cap mena de miraments”

Amb tot això que vull dir i com carai lliga amb “La creació d’atmosferes” ?

L’ésser humà té la capacitat de relacionar-se entre sí i sobretot, la capacitat de crear vincles entre ells ja sigui per motivacions varies, com personals, professionals, emocionals o de qualsevol altre tipus ... tot creant i satisfent el tercer esgraó de la piràmide de Maslow ... l’Afiliació.

On ens afiliem normalment?

Doncs ho acostumem a fer a llocs on els objectius d’aquesta organització o grup de gent estan més o menys alineats amb la nostra visió, desitjos o ganes de fer coses, fet que fa que aquest vincle entre persones es pugui anar enfortint.

D’enfortir-se dependran moltes coses com el lideratge de l’organització o el seu màxim responsable, l’acompliment de les expectatives del que es vol afiliar, de la capacitat de comunicar correctament els que vol cadascú, etc ... però sobretot, de ser capaços de “crear atmosferes” i espais que provoquin benestar i satisfacció. Benestar i satisfacció en molts punts, des de conèixer nova gent, d’aprendre nous conceptes i noves experiències, d’ampliar horitzons ..... “Apropar el futur”?

Avui precisament ha començat la Fira Multisectorial d’Igualada on d’una d’aquestes atmosferes amb les quals tinc el goig de conviure, la Jove Cambra, presentarà una nova atmosfera que espero pugui ser interessant i aporti molt a Igualada i Comarca ... l’Empren-t@

M’hi afiliaré! .. i vosaltres a que espereu??

Serà esperem una nova Atmosfera que aglutinarà a tots aquells emprenedors i intraemprenedors de la comarca, per tal que plegats, puguem enfortir la Xarxa i Esperit Emprenedor de l’Anoia, perquè tots junts podem aconseguir que sumant 2+2, ens doni 5

Gràcies JCI per seguir creant Atmosferes i sobretot, seguir interactuant amb el vostre entorn per millorar-lo

Quants cops ho has intentat??

Fa dies tenia al cap parlar de la constància, l’esforç, el sacrifici, etc ... però lligat sempre amb el temps que tarda en arribar el futur, és a dir, quan ens costa arribar al nostra objectiu o somni ... però des de divendres fins avui m’han vingut diferents flashos que m’han donat per fer avui al post.

Quins?

El primer va ser un cop de “colze invisible” em van donar a un dinar dissabte per tal d’ajudar-me a acabar un projecte personal que tinc al cap fot anys, que he començat però que ja he ficat data per acabar-ho ....

En segon lloc un cafè, birra més ben dit, vaig prendre ahir amb un amic jove que té moltes ganes de menjar-se el món i que vol ja que sigui demà abans d’hora. Ja està be ja, però cal tenir que no per més córrer arribarem “abans i millor”

En tercer lloc un cafè he tingut amb un altre amic, més vell això si, amb qui hem compartit idees, visions, etc .. un més enllà que hem estat pintant! .. :)

En quart lloc i darrer, la Selecció Espanyola de Basket ha guanyat l’Europeu de Basket després de quants intents .. set sinó vaig errat!

Llavors mentre tancava setmana i planificava la nova, m’han vingut al cap varies preguntes que segur tots ens hem de fer més sovint??

Quants cops has intentat assolir allò que volies?
Quants cop ens queixem però no fem res?
Quants cops has fet mitja volta i no has agafat el toro per les banyes?
Quants cops ho has reintentat?
etc

Com resumir-ho?

Doncs està molt bé tenir objectius, definir visions, somnis .. però cal saber-los veure amb calma, mirar-ho des de fora i sense atabalar-se perquè el demà sigui avui.

Doncs està molt bé voler-ho, però cal tenir present que el camí no serà gens fàcil però si divertit i enriquidor .

Amb lo que com diu aquell ...

“L’èxit a la vida no es guanyar sempre sinó no desanimar-se mai”

I com diu també el Nick Vujicic en aquest vídeo us adjunto

Viu al dia!!!! ... és el millor regal!!!

Porto uns dies mirant pel•lícules de nens petits, dibuixos animats!! ... Les meves nebodes m’han dit ... “Albert, mires això?” i el meu germà pensa “Aquest tio em porta cada cosa perquè li gravi” .. :)

Però ... perquè les he mirat?

Doncs perquè als meus seminaris m’agrada molt demostrar coses, més que amb les meves paraules o arguments, amb vídeos, cançons o texts d’altres persones que reforcin el missatge i sobretot, que els hi quedi dins del cervell com una llança els foradi el front! ...:) .. amb el bon sentit i com no, arribant el cor si pot ser!

Anem doncs al post d’avui! .. :)

Mentre feia un cafè amb l’Anna, m’ha explicat molt emocionada (i emocionat jo m’ho expliqui) el fill que ha tingut fa poquet, no sé si és un nen o un Petit Tarzán! .. :) ... llavors ha sortit el tema de poder compaginar la vida professional amb la maternal i familiar i com no, surten temes com ... situació del part, que si els avis el poden cuidar o no els nets, que si els fills fan que descuidem les nostres parelles, que si ens preocupem per quan el nen comença a la guarderia, si menjarà a l’escola o que voldrà ser de gran o quina parella tindrà... en fi ... Perdem el temps amb coses que no toquen!! ... com deia en Pujolet ..”això ara no toca” ... :)

Llavors m’he envelat i se’m ha anat la pinça davant d’un client especial, si l’Anna, cosa que mai s’hauria de fer però bueno ... ja està fet! .. però lo pitjor de tot és que aquestes anades de pinça és que també li van molt a l’Anna ... :).

Ha estat en aquest moment quan he pensat amb veu alta ... “Kung Fu Panda” ... i l’he cagada

I ella diu .... què? .. Mires coses de dibuixos animats?? .. explica explica ... i au .. tres pinces fora de lloc ... :) .. dues meves i una de l’Anna

I aquí entre en joc Kung Fu Panda!

La pel•lícula Kung Fu Panda te certes coses que haurien de ser no sols manual d’us a l’escoles de negoci i no negoci, sinó que haurien de ser obligació per a moltes persones perquè tots els pares enlloc de tirar els nens al sofà perquè ens deixin tranquils, ens estiguéssim més amb ells per “escoltar i percebre” realment coses bones que diuen alguns d’aquests dibuixos animats.

... com quines? .. us en passo una però us convido a anar al Videoclub

Po és un os panda a qui li toca ser el millor però no esta preparat i Oogway és un tortuga velleta molt sàvia que aconsegueix canviar moltes coses amb la força de la paraula.

El vídeo que vull compartir amb vosaltres avui és aquest, on ens demostrar que cal tenir present que si hem de mirar al passat però lo just i necessari, que hem de mirar el futur segur per planificar-nos però sobretot ... hem de viure i gaudir el moment d’avui ... que és únic e irrepetible també!

Per tant ... fiqueu-vos còmodes que teniu davant vostre un video magistral

I sobretot ... Viu al dia!!!! ... és el millor regal!!!

Presència No Presencial .. existeix?

Ahir al vespre vaig parlar amb una amiga que està un xic inquieta per una situació professional que està vivint avui en dia. Ella es de fora i ens veiem molt poc perquè entre feines i altres pollastres no coincidim quasi bé mai.

De la conversa vaig tenir amb ella van sortir tres paraules que son les que titulen el post d’avui ... “Presència no presencial” i que passo a explicar-vos a continuació.

Moltes vegades els meus amics m’han dit que passo certes temporades que no em veuen quasi mai i em foten certa bronca. Al igual em diuen alguns cops els del handbol i algu altre més ... però sempre els hi deia ..

“que no estigui amb vosaltres presencialment no vol dir no us tingui presents”

Tot això passa a escala molt més important amb famílies, amistats o fins i tot parelles que estan separades per grans distàncies o fins i tot, persones que ens han deixat físicament però que les seguim tenint a la ment, com si estiguessin al costat nostre i com si estiguessin a punt d’entrar per la porta. També ho podem també sentir en temes que moltes vegades amb qüestions vinculades amb la religió i la fe .. sigui la que sigui però no tocaré aquest tema .. al menys avui.

Perquè Presència No Presencial?

Presència per a mi és quelcom més que està allà ... és ser-hi, que s’et noti, que no molestis i que quan et necessitin, et contactin o no .. hi siguis lo més ràpid possible!

No Presencial ... poc a dir i amb les tecnologies avui en dia, podem ser presents

És a dir, certament no hi res com el tracte humà i directe entre les persones, però la societat i situació actual fa que no puguem estar presencialment junts tant com voldríem pels factors que siguin, però cal tenir present que això no vol dir “no puguem sentir-nos a prop i ajudar”.

Què cal fer poder?

- Buscar maneres no presencials de mantenir el contacte més viu .... telèfon, mail, webcam, etc

- Dir a les persones que tinguem al davant presencialment, tot allò ens vingui de gust de dir-li, perquè aquell temps és únic e irrepetible!.

Per acabar i com que m’agrada acompanyar sempre els escrits amb imatges, videos o música, aquí en teniu un videoclip ... espero us agradi!

I a proposta de l'amiga Gemma ... us adjunto Count On Me de Withney Houston .. Brutal!!

El món va endavant!

Ahir al matí gràcies a l’amic Xavi, vaig tenir la sort de provar per primera vegada l’experiència de volar amb globus, amb la seva empresa, http://www.caminsdevent.com/ . Perdoneu en faci publicitat per aquí però, lo bo s’ha de explicar.

I com lliga tot això amb que el món vas endavant ?? Ara ho veurem!!

Fa uns dies estava sopant amb uns amics de la colla, el Miquel, el Roger i la Nuria .. i va sortir com a tema de la sobretaula el fet que moltes vegades ens quedem al mateix lloc on estem, ja sigui treballant, amb estudis o fins i tot amb la mateixa parella, amb lo que en el fons, estem igual passin els anys que passin demostrant que la paraula CANVI es viu poc.

Va ser llavors quan em vaig encendre una mica, vaig fotre gas i vaig dir:

“Collons, no us adoneu que el món va endavant, i quan et quedes quiet, vas endarrere?”

El Miquel es va començar a descollonar i va dir ... “si si ...” ... :)

Estem una societat actual que es mou,estigui en crisi o no. Una societat actual on l’apalancament i el ser funcionari és un somni de la majoria, cosa lícita però que no comparteixo. Estem una societat on la paciència és lo que menys hi ha ... estem en una societat que cal s’abdueixi de la paraula “Endavant i Canvi”

I perquè el vol amb el globus?

Per dos motius:

UN: Per donar com a exemple més el cas del Xavi, una persona amb empresa de gènere de punt que fa anys va conèixer el món dels globus, que va anar compaginant ambdues coses i que fa poquet, es dedica ja professionalment als vols de globus. És a dir, “el seu món va anar endavant enlloc de quedar-se quiet plorant perquè el tèxtil està fotut”

DOS: Volar és una experiència molt guapa perquè des del muntatge del globus fins l’esmorzar final estàs amb contacte directe amb la gent del vol i sobretot, perquè quan voles sembla que estiguis quiet, però NO, el món també es veu, perquè pel cel també hi ha camins de vent que provoquen canvis.

Per tant .. aprofiteu per viure aquesta nova experiència perquè ...

Els “camins de vent” fan que els de “vents de canvi” demostrin que “el món va endavant”

Re-Llegir és també Re-Imagina

Fins el 21 o 22 anys tot lo que havia llegit a part de revistes i coses relacionades amb l’esport, eren els llibres obligatoris de l’escola .. com ara La Celestina i alguna revista “de dones vestides” amb els amics dels Maristes ... :)

Per aquelles dates ja estava immers amb el món laboral i en una empresa que em va donar moltes oportunitats de desenvolupar i emprendre però no des de les aules, sinó des de l’universitat de la vida (que en diuen alguns) i d’on venen les verdaderes hòsties. Llavors va ser quan vaig veure que necessitava no sols coneixements teòrics i per això em vaig iniciar a la universitat a distancia, sinó coneixements de creixement i de desenvolupament personal més immediat perquè moltes coses, per gran part del meu entorn eren un xic diferents i necessitava “menjar coneixment”

Un dia d’agost de l’any 1994, que recordo com si fos ahir, vaig anar la llibreria Caresmar, ja tancada, hi vaig comprar-me tres llibres que van fer comences la meva afició més o menys continuada per llegir llibres que m’aportessin quelcom. “Gestión de compras en una pequeña y mediana empresa”, “La comunicación no verbal” y “Como hablar rápido y eficazmente en público”

En aquestes vaig descobrir en el tercer llibre un autor, Dale Carnegie de qui em vaig acabant comprant tota la col•lecció, llegint, subratllant notes, fent resums ... etc ... però sobretot, re-llegint cada x temps, no tot el llibre, però si certes parts que tenia marcades. Es curiós també perquè quan el meu pare va veurem amb el llibre, va anar al seu despatx i em va mostrar el mateix llibre s’havia comprat ell quasi trenta anys abans .. senyal que aquest home no era una moda només ... era algú durader!

Per tant .. el concepte Llegir i Re-llegir va calar dins meu .. tornar a llegir però amb molta més profunditat i reflexió forta. Re-llegir em feia recordar el que no sabia en aquell moment de la primera lectura i sobretot, veure el que si havia après i que em quedava encara per aprendre.

Durant aquest agost he tornat a aprofitar per llegir i rellegir algun dels llibres, com l’Art de la Guerra de Tsun Tsu o el Re-Imagina de Tom Peters.

Re-Imaginar ... quina paraula i concepte més potent ... no n’hi ha prou amb tenir present certes coses, imaginar-les o canviar-les .. sino que cal fer-ho sempre sempre .... el canvi ha de ser part del nostre ADN ... hem de ser conscient que cal treballar i cultivar el talent humà i preparar-nos per pensar de nou, per com diu en Tom Peters, gurú i pare de l’economia moderna quasi,

“Si no te gusta el cambio, te va a gustar menos aún la irrelevancia” – Tom Peters

Per tant si us plau .... ATREVIU-VOS .... rellegiu tot allò vulgueu, reimagineu-vos tot allò vulgueu canviar

PD: si voleu saber més sobre dos referents ... Dale Carnegie i Tom Peters.

http://www.tompeters.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Dale_Carnegie

És un amic, és

Avui he rebut un mail d’un company dels Maristes, quasi 23 anys després de deixar l’escola ... que en seu moment era EGB!!! ... moments molt bonics de recordar.

L’Oscar, que així es diu ell, m’ha comentat uns temes i un d’ells era ... “com és no has fet cap referència al blog als Maristes?” ... i el tiu te raó!!! ... :)

Doncs Oscar .. aquí el tens!!!

Avui en dia parles amb molta gent me’n trobo poquets que tinguin excel•lents records de l’escola i que sobretot, vulguin retrobar-se avui en dia amb excompanys per rememorar aquells moments. Per exemple .. només cal mirar les associacions d’antics alumnes!!

Han passat els anys, les campanyes Mà Oberta de Nadal (recollíem papers, ampolles i més coses durant el Nadal per recaptar fons i fer programes durant l’any d’ajut a gent necessitada), colònies de Cor Obert amb altres escoles de Catalunya ... etc .. ara però, també hi havia coses dolentes eh ... no teníem nenes a classe .. :)

Però arriba el moment que surts d’aquest entorn, et fiques a treballar, en fiques en altres associacions i veus que un dels principals problemes trobes avui en dia són la manca de valors personals que tenim, i aquí és on crec van encertar-la els meus pares al dur-me als Maristes

Tothom parla de valors en la nostra societat actual i més encara en un moment en que la competitivitat la marquen i la marcarem les persones i el seu talent humà, a més de professional que també s’ha de tenir

Un d’aquests valors de l’escola que m’han quedat sempre és realment l'AMISTAT.

Ens van ensenyar que l’amistat és quelcom més fort que anar de festa cada dissabte, que viure vacances junts o que tenir els primers liges amb un grupet d’amigues .. etc .. coses que s’han de fer per descomptat.

Els Maristes tenen un grup de Musica que es diu Kairoi i una de les cançons que més m’ha agradat sempre és la que us adjunto a continuació, on llegit amb profunditat veureu i opinareu vosaltres mateixos.

Au doncs .. digueu-me cursi si voleu eh ... :) .. però

És un amic, és

És un amic és
una persona que estima com tu
que no fa prediques d’aquelles dràstiques
sino que et diu les coses clares posant l’anima
Perquè ell ja sap que tu ja ho saps
el gust amarg que te la veritat,
però es que en dir-te-la
ho fa amb el cor obert
és amic teu i no te por perquè

“És un amic és
quelcom que com més se’n te millor és
el somriure que transmet un xic de musica
al cantar-la som aquí tu i jo
És un gran cor és
Quelcom que com més se’n te millor és
ohhhh
Al cantar-la som aquí tu i jo”

És un amic és
el més preciós de tot companyia
i que hi serà quan necessitis d’ell
i hi haurà vegades en que sembla impossible
Perquè ell en té, l’amic en té,
d’allò de viure-ho i que et manca a tu
t’empeny a caminar i deixa a tu guanyar
és amic teu i això li va

(**)

És un amic és
un que t’estima i no et demana res
les bogeries ell t’aguanta cada dia
i que a vegades et voldria engegar a la via
Però ell sent la teva pell
però per res del mon mai canviaré
i ens barallarem i perdonarem
però per sempre és amic meu

(**)

Gràcies pares per dur-me als Maristes

Quan 2+2=5!

Fa dies vaig anotar-me que volia utilitzar la frase d’aquest post al blog, però avui ha vingut el Magí a casa a fer el cafè per treballar el curs que donarem a Barcelona el proper dia 26 de setembre, Les 10 Sagetes de l’Emprenedor.

I que ha passat??

Doncs un cop hem repassat tota la informació ens hem ficat a mirar vídeos, documents, programes etc ... que a vegades faig servir en els seminaris. Eines que algú m’ha explicat algun cop i d’altres que poder han sorgit d’alguna palla mental d’algun dia.

Quan hem acabat en Magí ha dit unes sàvies paraules.

“Ostia, a Jove Cambra compartim més amb deu minuts que a la feina amb tres anys”

Puc entendre moltes vegades que una persona hagi creat quelcom molt nou, molt diferent o molt innovador que considera que te quelcom seu i únic.

Puc entendre que la gent tingui por a que el coneixement que ells tenen pot ser copiat per algú com ha passat, passa i passarà segur sempre

Puc entendre i crec que moltes vegades la por sigui sinònim d’enveja, sigui sana o no. Com em van dir una vegades “l’enveja és el reconeixement del propi fracàs” .. exagerat poder però no mal encaminat

Ara ... un cop entès tot així, cal obrir la ment, treure’ns les “orelleres humanes” que ja hem parlat al blog algun cop http://albertriba.blogspot.com/2009/01/les-orelleres-humanes.html ... però cal girar-nos 180 graus i pensar que.

-Compartir vol dir donar i rebre
-Compartir és una oportunitat d’aprendre quelcom de nou segur
-Compartir implica “millora continua pròpia” perquè amb aquell que comparteixis voldrà compartir més, per tal cal reciclar-te
-Compartir certa informació no te mèrit eh ... a internet n’hi ha molta de informació. El mèrit es saber compartir que fer-ne amb aquesta informació
-Compartir es formar-se un mateix i sobretot, quan fas de formació comparteixes coneixement
-Compartir no vol dir pas perdre o restar ... vol dir sumar!!
-Sumar vol dir afegir i créixer
-Sumar vol dir evolucionar!
-Sumar vol dir Generar talent

Si això sembla tant clar perquè com diu el Magí, la gent no comparteix a la feina??

A qui li agrada compartir és aquella persona que sap que s’ha de millorar constantment, que sap que quan dones i comparteixes també aprens, que sap que el coneixement per si sol no es res sinó se sap comunicar i aplicar ...

Per tant, us animo a trencar el paradigma que 2+2=4 i estigueu convençut que 2+2 pot ser 5

2+2=5

JASP – JAME ... essència emprenedora!

Avui navegant pel Linkedin he vist un debat d’un fòrum on es parlava d’un tema que m’ha interessat i captivat molt. El tema era:

“Oportunitats i experiència pels joves a l’empresa”

Perquè aquest tema?

Doncs com poder alguns sabeu, per edat quan em tocava entrar a l’universitat després d’allargar amb excés la meva estada als instituts, no vaig poder accedir a la famosa “uni” i llavors em vaig incorporar al món laboral, amb relativa facilitat gràcies com a no al meu cunyat.

Vaig tenir la sort que als 20 anys vaig entrar a treballar a una empresa petita, jove i amb dos treballadors només, ocupant d’entrada tasques de depenent de botiga de informàtica i altres tasques que em van donar molt de rodatge. Vaig tenir la gran sort de tenir un “jefe” que ens va donar total confiança i delegació amb moltes coses i nous reptes que van fer que desenvolupés l’intraemprenedoria dins l’empresa sense saber-ho, però sobretot, adquirir una experiència brutal fins que al cap de nou quans i quan érem 25 empleats vaig decidir canviar el 2001

A tot això hi vaig sumar el mateix any l’ implicació amb la Jove Cambra i uns estudis a La Salle Barcelona on vaig poder trobar gent emprenedora i amb experiència, amb qui vaig aprendre i aprenc cada dia.

I llavors .. això com lliga amb Linkedin?

Doncs fàcil ja que amb el mateix article on es debatia això dels joves, una persona, en Chal va comentar el concepte JASP (conegut per molts) però va afegir el JME, que m’he permès ampliar amb JAME

Què volen dir les sigles?

JASP era lo del famós anunci del Renault Clio Joven Aunque Sobradamente Preparado, però en JAME és un més enllà ... es un Joven Aunque Muy Experimentado ... BO! .. :)

Una de les essències dels emprenedors i a Jove Cambra ho fem molt, es aprendre i fer, el famós learning by doing, perquè ens ensenya però sobretot ens dona molta experiència necessaria en el mercat laboral i on no ens deixen agafar-la normalment.

Amb això vull dir amics .. agafeu tota l’experiència que pugueu sempre perquè el temps passa i estudiar sempre podem, però agafar experiència no sempre.

Per tant gràcies Nando, gràcies JCI i gràcies La Salle per deixar-me ser JAME . Gràcies a vosaltres també intento fer JAME com vau fer amb mi!

Albert

PD: de jove també vaig tenir un Clio però els meus amics em deien JASP .. joven aunque sin pelo .. :) ... com m’els estimo .. :)

El Convidat: Enric Sucarrats: Gestió del Talent - Descobrir la sopa d’all

És un plaer poder escriure al blog de l’amic Albert, i després de pensar-hi una bona estona he decidit fer-ho sobre un tema que ell, n’és un gran expert ! La Gestió del Talent.

Amb tot el tema de la crisi està de moda parlar dels canvis radicals que han de venir en els sistemes econòmics i organitzatius actuals. I un dels temes que més es parla és de la *Gestió** del Talent. * Després de dècades de centrar-nos en l'automatització, estandardització de processos i procediments organitzatius torna el valor de la persona com a individu, com a aportació de valor afegit i com a clau de futur.

Buscant per Internet sobre el tema he trobat un interessant curs anomenat “Gestió del Talent” que precisament es fa a Igualada i n’he abstret interessants conceptes.

“El talent és el valor afegit de qualsevol projecte.”

“Cada organització, ha de treballar per valorar-lo, promocionar-lo i gestionar-lo”

“Sabem el que som, però no el que podem arribar a ser”

“Veiem les coses no com son, sinó com som”

També m’interesso pel contingut dels 9 seminaris que presenta el curs :

“Gestió del Temps”, “Intel•ligència emocional”, “Coaching”, “Gestió del Talent”, “Negociació I”, “Negociació II”, “Resolució de Conflictes”, “Gestió de Projectes I”, “Gestió de Projectes II” ....

En aquest punt m’aturo. Reflexiono. Penso.

La moda, la salvació a la crisi, és apostar per les actituds positives, per la motivació i il•lusió en els projectes, en apostar i confiar amb les persones, en potenciar habilitats directives individuals ....

Precisament, tot aixó són tots els cursos que estem donant a la Jove Cambra des de fa anys i anys. I encara en trobo a faltar ! : Motivació i Lideratge, Innovació i Creativitat, Gestió de Referents, Teamworking, Comunicació eficaç, Presentacions...

Dues conclusions:

Gestionar el talent és simplement, el que sempre hem anomenat ser emprenedors.

Gestionar el talent és exactament, el que JCI portem fent des de fa molts anys

Una reflexió:

És que el món ha descobert la sopa d’all?

O segurament, és que a la Jove Cambra ja fa anys que tenim clar que aquest era el camí?

Benvinguts al món de les oportunitats !

Vents de canvi ... bateig del blog!

Com us vaig explicar en el post del passat diumenge, volia batejar el meu blog amb un text breu que vingués a definir el contingut o línea del blog i primer de tot vull estar agraït a totes les persones que m’heu enviat un mail o ficat missatge al Blog amb propostes de nom ... no m’ho esperava tant de veritat .. gràcies!!

Per quin m’he decidit?? ... doncs com podeu imaginar .... “Vents de canvi” .... L’altre que em feia dubtar era un de l’amic Agustí però el concepte em deia ja l’he fet servir en algun seminari i volia quelcom de nou

Perquè “Vents de canvi” és el mes votat, un amb qui m’hi sento identificat i també per mi:

- El vent significa presència
- El vent significa força
- Canvi vol dir evolució
- Canvi implica reflexió
- Canvi és l’únic permanent!!

A més aquesta persona (Gràcies Gemma) ha fet aquesta proposta m’ha propossat una cançó que es diu així també “Vents de canvi” i que vull compartir també amb vosaltres!!

O sigui doncs ... a gaudir del vídeo, de la cançó i a tot allò cregueu us agradi i aporti de nou el blog