divendres, 9 de gener del 2009

ACNUR: Refugiats de guerra

Aquest migdia he estat dinant amb uns amics i col·laboradors de la feina de l’empresa Vodafone, i degut als problemes entre Palestina i Israel, hem estat durant quasi tot el dinar parlant dels impactes, efectes, conseqüències, causes, etc de qualsevol guerra que podem trobar, vist o sentit ... com us podeu imaginar .. el tema ha donat per molt!

Personalment aquests temes sempre m’han atret molt, suposo que part de l’educació dels germans Maristes ha estat (també grup d’esplai Mà Oberta i Cor Obert), però també en una gran part l’educació i valors transmesos pels meus pares, que d’això, en tenen “bastants”

Davant aquestes inquietuds, l’any 2000 em va passar pel cap muntar amb un amic (Josep Raich) una ONG basada en temes de cooperació i solidaritat, però que contemplés temes de tecnologia e informàtica, que era on personalment em movia més bé. Finalment, no em vaig ficar la manta al cap, però cap el 2001 vaig acabar a la Jove Cambra fent quelcom per l'estil a Travnik (Bòsnia), que va ser per a mi un punt de partida a d’altres coses he tingut la sort de fer, veure o participar. Un altre dia explicaré el projecte.

Llavors, durant el dinar, he explicat als meus amics, que aquell 2000, em vaig llegir un llibre que us vull aconsellar que em va encantar ja que era la guerra vista des del costat del damnificat .. “la víctima de la guerra i el refugiat” .. el llibre es:

“Con rabia y esperanzas” de José Maria Mendiluce

Com alguns de vosaltres poder ja sabreu, el José Maria Mendiluce va formar part de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR http://www.acnur.org/) , havent estat en conflictes com Angola, Namibia, Nicaragua, Costa Rica, El Salvador, Guatemala i enviat especial als Balcans.

Una excel·lent lectura per compaginar emoció, reflexió, reptes i esperances.

No dubteu en comprar-vos el llibre, sinó, digueu-me que us deixaré encantat!

2 comentaris:

  1. ,,,sovint quan al telenotìcies parlen de la guerra, canvio el canal, però al mateix moment em serveix per parar-me a pensar la por que deuen estar passant aquella gent. Naltros sols en vivim un instant del que els hi està succeïnt i en canvi ells...quan s'acaba el telenotícies encara patèixen.
    Que horrible!

    ResponElimina
  2. A més NU .. com em va dir el director de Creu Roja Anoia en aquell moment el 2001, "les guerres son com les modes" ..

    Ara toca Palestina .. però Angola, Bosnia, etc etc

    ResponElimina