Avui estava parlant amb una amiga pel Skype i quan li he dit si ha llegit el meu Blog .. m’ha dit que no encara, i la conya m’ha fet molta gràcia, perquè m’ha dit la veritat, tot i no es estrany la Lídia digui la veritat ... al contrari.Això m’ha fet pensar en un comentari que vaig sentir un dia, no se on ni quan ni de qui, que em van dir que la millor manera de poder sobreviure sense memòria es dir sempre la veritat! .. i quina raó tenia!
Si diem sempre la veritat, d’alguna manera o altre, però sempre mantenint els valors, la serietat i la honestedat, no ens caldrà tenir memòria, perquè si som coherents, sempre direm la mateixa resposta davant la mateixa pregunta!
Llavors em pregunto ... “perquè no ho aplica tothom?” .. no en tinc ni idea, però opino que llestos els que sempre van amb la veritat per endavant,
Hola! Sóc la Lídia. Al final he llegit el blog. Al final potser sí que hagués hagut de dir una mentida... No... Jo crec que s'ha d'anar sempre amb la veritat per davant i amb més raó amb els amics.
ResponEliminaBon any i molta sort!
...un exemple clar: els nens...que quan els pares han de comprar-li's alguna entrada de museu, o parc d'atraccions, sempre els hi rebàixen l'edat per pagar menys o no pagar. Però per sort deseguida salta el peque dient la seva edat real!! massa memòria que ténen els pares!!
ResponElimina...de vegades als grans ens costa dir tota la veritat...potser pel què diràn, o per por de no ser entès ...i en aquest cas tampoc es per falta memòria...sinó tot el contrari...
Albert lo més important d'aquesta reflexió teva d'avui es que la veritat es lo prioritari. Una de les coses que personalment em costen d'assimilar són les mentides, siguin d'aquelles que en diuen piadosses o de les que en diuen de broma, perque tot pot porta a una incertessa constant.
Així doncs avui l'has clavat!