dissabte, 17 de gener del 2009

De gran, volia ser veterinari!


Avui per la tarda he baixat a Barcelona, a fer un cafè i passar la tarda, amb una amic gallec que ha vingut a passar el cap de setmana a la nostra terra. Mentre anava conduint m’han vingut al cap dues coses havíem parlat alguna vegada amb ell:

- que d’animals en són les persones i quines diferents races podem trobar entre persones d’un mateix territori, que dòcils o salvatges podem ser, i quants idiomes diferents parlem a vegades, tot i que tenim un mateix codi lingüístic.

- Que de petit volia ser veterinari, sempre m’han agradat els animals, sempre vam tenir quelcom a casa, i a l’escola, on tenien una petita granja o petit zoo, que en dèiem nosaltres.

Han passat els anys i ja m’he fet gran, però no he estat veterinari ni de formació ni de professió, però si que per la vida en sí, com a tots, m’ha tocat relacionar-me amb molts animals.

Llavors m’ha vingut al cap una frase se’m va ocórrer un dia mentre conduïa:

“Prefereixo domesticar a un cavall salvatge, que convertir a salvatge a un gat persa”

Una metàfora amb combinació de moltes coses ... lideratge, creixement, adaptació, motivació, etc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada