El síndrome del melic

Fa dies vaig fer un missatge sobre si Madrid era el melic del món, i avui us tornaré a parlar de melics, perquè vull parlar dels melics que tenim les persones, ja que avui m’ha vingut la poca inspiració que tinc.

I perquè avui? ... doncs de tres llocs

- D’un discurs que he sentit avui en un acte on he anat
- Un missatge de l’amic Francesc Puertas al seu blog sobre el polítics
- D’un sopar amb un amic que em parlava d’un contacte comú

Quin és el síndrome del melic?? ... molt fàcil

Hi ha gent, com molts polítics per exemple, que pensen que ells són el centre del món i que el seu melic, és el seu centre del seu cos i el seu cos el centre del món. Es mirem el melic, l’adoren, li fan petons, etc ..

Tot això fa que aquestes persones poder treballin amb equip però mai en xarxa d'equips, que no sàpiguen reconèixer els seus errors i només sàpiguen reconèixer els seus èxits, que vulguin donar contínuament classes magistrals i tanquin els ulls a opinions d’altre gent, sense tenir present, que fent-se les seves, poden ajudar a tothom, que només saben fotre canya i no donar suport presencial quan cal, etc

En cert moments, molts de nosaltres segur ens hem mirat el melic més del compte, però això pot ser normal o part de l’aprenentatge ... el problema és que passi el temps, i seguissim portant les orelleres humanes de les que parlàvem dies enrera.

En resum i no enrotllant-me més ... “si veieu algú amb el síndrome del melic, pregunteu-li on té e cordó umbilical que l’ajunti a altres”

PD: Links del Blog Francesc amb exemple del Sindrome del Melic http://joopino.blogspot.com/2009/01/posem-nos-imaginar.html