El Convidat: Xènia Castelltort: Els emprenedors de Shakespeare

(Disculpeu, pero no he pogut aguantar de ficar dos convidats avui el mateix dia ... m'els estimo mols als dos ... Ramon i Xènia .. merci)

Escriure alguna cosa després del Ramon, sempre és feina complicada… aquí, enmig de dos grans emprenedors, què puc dir jo? Aquesta és la pregunta que em vaig fer, però després vaig trobar la resposta: parla del què saps, del que vius cada dia, del teatre.

Molta gent podria pensar, què té a veure ara que parli del teatre si és una secció d’emprenedoria?! Doncs molt fàcil, la gent que es dedica al teatre o al món de l’espectacle en general... Sóm EMPRENEDORS

Enrere queden els tòpics de “putes i maricons” , perquè per volguer-s’hi dedicar primer de tot s’ha de ser emprenedor amb l’entorn: “mamá quiero ser artista” suposo que tots m’enteneu... En el meu cas això va ser senzill, però no tothom té aquesta gran sort. Quan tothom ja ho sap, (i sempre hi ha algú que pensa que deixes perdre el teu talent o la oportunitat de fer alguna cosa “productiva”) llavors comença el dubte: On vaig!?

Un cop has trobat on formar-te vas fent i sempre tens inquietuds de perquè no provem de fer una lectura dramatitzada de tal obra? O perquè no muntem un mini espectacle de 10 minuts? Moltes vegades això no s’acaba mostrant en públic, però la idea, les ganes i l’empenta hi són, i al final sempre se n’aprèn alguna cosa.

Et mous, fas curtmetratges per estudiants, vas a càstings, i sempre hi ha algú que confia amb tu i un bon dia et dona el teu primer bolo (espectacle). En el meu cas la meva gran oportunitat me la va donar Gralla Manufactures Teatrals (www.gralla.cat/). A partir d’aquí entres en un cercle de que de tant en tant vas fent bolos i cada vegada coneixes a més gent i més gent i un bon dia un altre actor et busca a TU per donar-te feina. Això és només el PRIMER PAS.

Després et dones compte que la vida d’un actor no només ha de ser a la televisió, com la majoria de gent creu: “encara no surts a la tele!? Ah...” Jove Cambra, m’ha picat amb l’agulla de l’emprenedoria fent-me moure el cervell i no para de donar-li voltes per muntar alguna cosa més enllà d’una obra de teatre, alguna cosa diferent! Veure tota aquella gent treballar en projectes grans, espectacles per Barcelona, per entitats reconegudes... et fa veure que ells són autèntics EMPRENEDORS i que , com tots, sacrifiquen moltes hores, caps de setmana, festes, ponts... perquè al cap i a la fi ells també tenen la seva empresa: ELLS MATEIXOS i això poca gent ho sap i poca gent ho valora.

Jo vull ser una emprenedora de Shakespeare!